Presa de decisions
La presa de decisions és el procés per mig del qual es realisa una elecció entre diferents opcions o formes possibles per a resoldre diferents situacions en la vida en diferents contexts: empresarial, laboral, econòmic, familiar, personal, social, etc. La presa de decisions consistix, bàsicament, en elegir una opció entre les disponibles, a los efectos de resoldre un problema actual o potencial.
Característiques
[editar | editar còdic]La presa de decisions a nivell individual es caracterisa pel fet de que una persona faça us del seu raonament i pensament per a elegir una alternativa de solució front a un problema determinat; és dir, si una persona té un problema, deurà ser capaç de resoldre-ho individualment prenent decisions en eixe específic motiu. També, la presa de decisions és considerada com una de les etapes de la direcció.
En la presa de decisions importa l'elecció d'un camí a seguir, per lo que, en un estat anterior, deuen evaluar-se alternatives d'acció. Si estes últimes no estan presents, no existirà decisió. Per a prendre una decisió, com siga la seua naturalea, és necessari conéixer, comprendre i analisar un problema, per a aixina poder donar-li una solució. En alguns casos, per ser tan simples i quotidians, este procés es realisa de forma implícita i se soluciona molt ràpidament, pero existixen atres casos en els quals les conseqüències d'una mala o bona elecció poden tindre repercussions en la vida i si és en un context laboral en l'èxit o fracàs de l'organisació, per als quals és necessari realisar un procés més estructurat que pot donar més seguritat i informació per a resoldre el problema.
Classificació de les decisions
[editar | editar còdic]Les decisions es poden classificar tenint en conte diferents aspectes, com lo és la freqüència en la que es presenten. Es classifiquen sobre les circumstàncias que afronten estes decisions siga com siga la situació per a decidir i cóm decidir.
- Decisions programades:
Són aquelles que es prenen freqüentment, és dir són repetitives i es convertix en una rutina prendre-les; com el tipo de problemes que resol i es presenten en certa regularitat ya que es té un método ben establit de solució i per lo tant ya es coneixen els passos per a abordar este tipo de problemes, per esta raó, també li les crida decisions estructurades. La persona que pren este tipo de decisió no té la necessitat de dissenyar cap solució, sino que simplement es rig per la que s'ha seguit anteriorment.
Les decisions programades es prenen d'acort en políticas, procediments o reglas escrites o no escrites, que faciliten la presa de decisions en situacions recurrents perque llimiten o exclouen atres opcions.
Per eixemple, els gerents rara volta tenen que preocupar-se pel ram salarial d'un empleat recent contractat perque, per regla general, les organisacions conten en una escala de sòus i salaris per a tots els llocs. Existixen procediments rutinaris per a tractar problemes rutinaris.
Les decisions programades s'usen per a abordar problemes recurrents. Siguen complexos o simples. Si un problema és recurrent i si els elements que ho componen es poden definir, pronosticar i analisar, llavors pot ser candidat per a una decisió programada. Per eixemple, les decisions sobre la cantitat d'un producte ya que es durà en inventari pot entranyar la busca de molts senyas i pronòstics, pero un anàlisis detingut dels elements del problema pot produir una série de decisions rutinàries i programades. En el cas de Nike, comprar temps de publicitat en televisió és una decisió programada.
En certa mida, les decisions programades llimiten nostra llibertat, perque la persona té menys espai per a decidir qué fer. No obstant, el propòsit real de les decisions programades és lliberar-nos. Les políticas, les regles o els procediments que usem per a prendre decisions programades nos aforren temps, permetent-nos en això dedicar atenció a atres activitats més importants. Per eixemple, decidir cóm manejar les queixes dels clients en forma individual resultaria molt car i requeriria molt temps, mentres que una política que diu “es donarà un determini de 14 dies per als canvis de qualsevol compra” simplifica molt les coses. Aixina que, el representant de servicis a clients tindrà més temps per a resoldre assunts més espinosos.
- Decisions no programades:
També denominades no estructurades, són decisions que es prenen davant problemes o situacions que es presenten en poca freqüència, o aquelles que necessiten d'un model o procés específic de solució, per eixemple: “Llançament d'un nou producte al mercat”, en este tipo de decisions és necessari seguir un model de pren de decisió per a generar una solució específica per a este problema en concret.
Les decisions no programades aborden problemes poc freqüents o excepcionals. Si un problema no s'ha presentat en la freqüència suficient com per a que ho cobrixca una política o si resulta tan important que mereix tracte especial, deurà ser manejat com una decisió no programada. Problemes com assignar els recursos d'una organisació, qué fer en una llínea de producció que va fracassar, cóm millorar les relacions en la comunitat –de fet, els problemes més importants que enfrontarà el gerent –, normalment, requeriran decisions no programades.
Vore també
[editar | editar còdic]- Participació de les dònes en les prens de decisió
- Contabilitat de gestió
- Dinàmica de sistemes
- Decisió per consens
- Habilitats gerenciales
- Grup de treball
- Dinàmica de sistemes empresarials
- Herbert Simon
- Procés de presa de decisions del comprador
- Loomio, software de presa de decisions
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]Robbins, S.P. (2004),Comportament organizacional, Person Educació, Madrit. Robbins, S.P. (2004),Comportament organizacional, 10a. ed. Person Educació, Mèxic.
- http://thales.cica.es/rd/recursos/rd99/ed99-0191-03/risc.htm
- TEORÍA DE LA DECISIÓN: Decisió en Incertitut, Decisió Multicriterio i Teoria de Jocs. Begoña Vitorià (Juliol 2007): www.mat.ucm.es/bvitoria/Archius/a_dt_UCM.pdf
Teoria de la decisió i incertitut: models normatius i descriptivos: digital.csic.és/bitstream/10261/7734/1/eserv.pdf
- Este artícul conté una traducció derivada de «Toma de decisiones» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.