Senya


Una senya és una representació simbòlica (numèrica, alfabètica, algorítmica, espacial, etc.) d'un atribut o variable quantitativa o qualitativa. Les senyes descriuen fets empírics, successos i entitats. És un valor o referent que rep el computador per diferents mijos, les senyes representen l'informació que el programador manipula en la construcció d'una solució o en el desenroll d'un algoritme.
En l'us comú, com en estadística, la senya pot fer referència a una colecció o un conjunt de valors discrets o continus, que contenen, quantifiquen o categorizan l'informació d'algun modo o en alguna forma (com s'indicava anteriorment, conferint-se una representació simbòlica, i l'unitat de la qual d'informació és el bit).
Estos (o este) date/s, poden descriure i codificar, puix, informació relativa a cantitat, qualitat, fets, informació estadística, i atres formes bàsiques d'unitats simbòliques i de significat. Inclús la senya pot construir-se a partir d'un símbol o una série de símbols, per a ser interpretats posteriorment, sorgint aplicacions com la criptografia. La senya en sí, es pot considerar com l'unitat individual en el conjunt de senyes.
Les senyes aisladamente poden no contindre informació humanamente rellevant. Solament quan un conjunt de senyes s'examina conjuntament a la llum d'un enfocament, hipòtesis o teoria es pot apreciar l'informació continguda en dits senyes. Les senyes poden consistir en números, estadístiques o proposicions descriptivas. Els conceptes de senyes, informació, coneiximents i saber no solen estar interrelacionados; es considera que les senyes convenientment agrupades, estructurats i interpretats són la base de l'informació humanamente rellevant que es pot utilisar en la presa de decisions, la reducció de l'incertitut o la realisació de càlculs. A sovint es presenta organisant l'informació i conjunt de senyes, en estructures diverses, a on les taules són una de les formes més bàsiques i empleades. Els gràfics, i els dibuixos o imàgens en sí, contenen senyes, que en ser organisats d'una forma determinada permeten la seua comprensió, identificació o interpretació, de modo que sorgixca la representació visual de lo que es vol representar, i que el cervell humà interpretarà com una image.
És d'ocupació molt comuna en l'àmbit informàtic, en general, pràcticament en qualsevol investigació científica. En programació, una senya és l'expressió general que descriu les característiques de les entitats sobre les quals opera un algoritme. En estructura de senyes, és la part mínima de l'informació. S'ha dit que senyes són el nou petròleu de l'economia digital.[1]
Un atre camp d'ocupació comuna, és l'econometria, a on la senya (o les senyes) es presenten i utilisen per a descriure la realitat econòmica en un context particular o en un moment temporal determinat, per a fer prediccions, o representar models, i de forma organisada i posada en relació en atres contexts i ocupació de forma estadística o experimental, per a crear teories i models socials, i per a l'investigació en ciències socials.
Com s'indicava, la senya pot representar idees abstractes o també mides i valors quantitatius, medits de forma concreta.
Les senyes poden ser arreplegat a través de diferents instruments i de formes diverses, tals com la medició, l'observació, la pregunta i qüestionari, o l'anàlisis, i és representat típicament com a números o caràcters, que podrien ser processats en major mida a posteriori. Se sol conéixer a la senya obtinguda en un ambient o context natural o in situ (sense controlar, o en reduït control sobre les variables), com a senyes de l'investigació de camp. I, per un atre costat, quan s'obté de manera controlada, es denomina senya experimental, o senya a partir de l'investigació experimental. Una atra forma de calificació, segons la seua naturalea en este cas, és l'informació o senya quantitativa, i la senya o informació qualitativa.
Entre les diferents formes d'anàlisis de senyes, es poden trobar el càlcul, el raonament, la discussió, la presentació, i la visualisació. Quan la senya s'oferix de manera inicial, sense analisar, ni filtrar, se sol denominar "senyes en bruto" o "senyes sense processar".
Virtualización de senyes
[editar | editar còdic]La virtualización de senyes és un enfocament per a unificar senyes de múltiples fonts en una sola capa per a que les aplicacions, les ferramentes d'informes i els usuaris finals puguen accedir a les senyes sense requerir detalls sobre la font original, l'ubicació i les estructures de senyes.[2]
Senya i Ciència
[editar | editar còdic]La senya pot ser vist com l'unitat més menuda d'informació fàctica, que pot ser amprat per al càlcul, el raonament, la discussió, l'inferència, la deducció, i la seua presentació o visualisació. Quan les senyes es presenten conectats, o com a unitats d'informació conectada en un context determinat, es pot denominar informació. Estes senyes contextualizados, i sintetisats a lo llarc del temps i baixe el prisma del método científic normalment, s'erigix o pot alcançar el grau de coneiximent. El coneiximent s'alcança quan es té o pot otorgar un elevat grau de certea o certea (a l'hora de fer prediccions, per eixemple), o un elevat grau de certea sense necessitat d'amprar el método científic, quan per l'observació directa o l'experiència directa en la generació de l'informació i les senyes, s'alcança un cert grau de veracitat tal, que qui ho rep pot considerar-ho informació i coneiximent al mateix temps, o en el mateix pla.
Les senyes, com a concepte general, es referixen al fet de que alguna informació o coneiximent existent es delimita, adquirix o representa, codificant-ho d'alguna forma adequada per a un millor us o per al seu posterior processament. En este cas el sentit és invers, i es partiria de lo general a lo específic, és dir, a l'anàlisis o adquisició de la senya a partir d'una estructura de realitat o informació superior (és dir, es realisa la medició o aprehensió i quantificació d'un context o una part determinada de la realitat).
Els alvanços en l'informàtica i en les tecnologies de l'informació han dut al advenimiento dels grans conjunts de senyes ("Big Data"), que generalment es referix a cantitats ingents de senyes, generalment a escala de petabytes. Per mig de l'ocupació de métodos tradicionals d'anàlisis de senyes i computació, es fa difícil treballar en tals conjunts de senyes i magnituts creixents d'informació (en cantitat i complexitat). Teòricament, una cantitat de senyes o de conjunt de senyes infinites produirien una informació infinita, lo que impossibilitaria l'extracció de coneiximents o la quantificació definible de senyes i informació. En resposta a això, sorgix el camp relativament nou de la ciència de senyes i la mineria de senyes, que utilisa métodos d'adquisició i aprenentage automàtic, de reforçament, rets neuronals i sistemes d'inteligència artificial (IA) en la finalitat d'obtindre, processar, i codificar les senyes, de manera que les aplicacions eficients de métodos analítics i de big data, permeten fer la transformació en informació, i el maneig accessible per a l'interpretació, quantificació i definició final en la construcció de coneiximent.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]». Consultat el 8 d'abril de 2020 (en en-US).
- ↑ «Data Virtualization – dataWerks» (en en-us). www.datawerks.com. Archivat des d'el original, el 10 d'abril de 2018. Consultat el 10 d'abril de 2018.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dato» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.