Anar al contingut

Postulat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un postulat és una proposició o afirmació no evident per sí mateixa ni demostrada, pero que s'accepta, ya que no existix un atre principi al que puga ser referida.[1] Dit d'una atra forma, proposició la veritat de la qual s'admet sense proves i que és necessària per a servir de base en ulteriors raonaments.

Si la proposició es considera evident i és acceptada sense demostració prèvia, es denomina axioma.[2]

També es denomina postulat als principis sustentats per una determinada persona, un grup o una organisació.[3]

Per eixemple, en filosofia i en psicologia els diversos enfocaments o escoles solen diferenciar-se en una série de proposicions filosòfiques. A estes se'ls nomena postulats, que actuen com a definicions opcionals que delimiten una concepció de cada disciplina (tipo de método que utilisa, objectiu d'estudi, etcétera).

Aixina, els punts de partida de la cognició, la modificació de conducta i Gestalt sobre qué són la ment, la personalitat i la conducta són distints. A partir d'estos postulats es va desenrollar tota la teoria. En tota ciència -inclús la Física, en considerar que existixen regles constants definibles- se sol dispondre de punts de partida filosòfics.

Postulats filosòfics

[editar | editar còdic]

Segons Immanuel Kant (filòsof de el XVIII) els postulats de la raó pràctica són les proposicions no demostradores des de la raó teòrica pero que, si es vol entendre el factum moral, se'ls ha d'admetre. Dits postulats serien la llibertat, l'immortalitat del ànima i l'existència de Deu.

l'existencialisme és un moviment filosòfic de el XX. El seu postulat fonamental és que cada ser humà crea el significat i l'essència de la seua pròpia vida. Un dels seus pensadors fonamentals va ser Jean-Paul Sartre.

Postulats matemàtics

[editar | editar còdic]

Els postulats són fòrmules específiques d'una teoria que s'accepten solament per acort. Raonant sobre dos estructures diferents, per eixemple els número natural i els número entero, poden comprendre els mateixos axioma. No obstant els postulats expressen lo que és essencial d'una estructura, o un conjunt d'estes. A diferència dels axioma llògics, els postulats no són tautologias.

Qualsevol teoria matemàtica moderna es fonamenta en un conjunt de postulats. Encara que es pensava que, en principi, tota teoria es podia axiomatizar i formulizar, posteriorment açò es va demostrar impossible.

En matemàtica són célebres els postulats de Euclides, exposts en els Elements, el tractat fonamental de la geometria clàssica. Sigles despuix, quan es va qüestionar el quint postulat de Euclides, va sorgir la cridada Geometria no euclidiana.

Existixen uns atres, com el postulat de Bertrand, referent als número primo, i els postulats de Cauchy, enunciats pel matemàtic Augustin Louis Cauchy, relatius a vectores.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]