Salari
El salari, sòu, paga o remuneració[3] (també cridat soldada[4] o estipendio[5]) és la suma de diners que rep de forma periòdica un treballador del seu empleador per una jornada laboral determinada o per l'eixercite d'una tasca específica o fabricació d'un producte determinat. El pagament pot ser mensual, semanal o diari, i en este últim cas rep el nom de «jornal», derivat del vocablo: «jornada».[6][7][8]
Llegalment, es considera salari la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors —en diners o en espècie— per la prestació professional dels servicis laborals por cuenta ajena, ya retribuïxquen el treball efectiu, qualsevol que siga la forma de remuneració, o els periodos de descans computables com de treball.[9] Per lo tant, s'exclou al treballador per conte propi (l'autònom). Aixina mateix, el sòu no solament retribuïx el «treball efectiu», sino també els periodos de descans computables com de treball: descans semanal, festes laborals, permissos retribuïts i vacacions anuals. L'amplitut de la noció llegal de salari permet afirmar l'existència d'una presunció iuris tantum de que tot (la «totalitat») lo que rep el treballador li és degut en concepte de salari.[10]
Etimologia
[editar | editar còdic]
Del llatí salarium, sustantiu neutre de salarius, "d'o pertanyent a la sal". La conexió semàntica entre abdós paraules és incerta. Durant els sigles XVIII i XIX, varis autors varen propondre un abreujament de la locució ixārium argentum ("argent salat" o "diners de sal"),[11][12] pero esta frase no es troba atestada. L'etimologia popular més estesa és aquella que explica esta locució com "diners fets de sal", suponent que la paga dels soldats romans consistia en sal pel seu alt preu; esta afirmació no té cap base històrica, degut tant a que no es troben registrats pagaments fets total o parcialment en sal en l'antiguetat clàssica, com a que el valor de la sal era molt menor que el dels metals preciosos en el que es falcaven monedes. Alguns autors moderns proponen en el seu lloc que la frase podria significar "argent per a comprar sal [i varis atres productes]"; esta teoria és més plausible, encara que permaneix sense una comprovació clara.[13]
Salari i condicions laborals
[editar | editar còdic]El salari és una contraprestació que rep el treballador a canvi de la llabor realisada per a un empleador, la quantia s'establix en el contracte de treball. El salari es rep principalment en diners, si be pot contar en una part en espècie evaluable en térmens monetaris. Sempre deu existir una remuneració en diners, la retribució en espècie és necessàriament adicional.
Salari digne com a dret humà
[editar | editar còdic]Drets econòmics, socials i culturals
- Artícul principal → Drets econòmics, socials i culturals.
Els Drets econòmics es consideren Drets humans:,[14] el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC) de 1966 establix en el seu artícul 7 que els treballadors tindran:
La remuneració salarial i el seu increment és un dels aspectes de les condicions de treball que més directament ha segut reivindicat pels treballadors. l'Organisació Internacional del Treball (OIT) ha lluitat constantment per establir normes que garantisen i protegixquen el dret dels treballadors a percebre un sòu just. Segons la Constitució de l'OIT (1919) "la garantia d'un salari vital adequat" és un dels objectius la consecució dels quals és més urgent.
Els salaris representen alguna cosa molt diferent per a treballadors i empleadores. Per a estos últims, aparte de ser un element del cost, és un mig que permet motivar als treballadors. En canvi, per als treballadors representa el nivell de vida que poden tindre, un incentiu per a adquirir calificacions i, per últim, una font de satisfacció front a la llabor realisada. La negociació colectiva en l'empresa o en el sector i un diàlec social tripartit en el pla nacional són les millors vies per a determinar el nivell dels salaris i resoldre conflictes potencials.
Igualtat salarial
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Igualtat salarial.
La igualtat salarial fa referència al concepte segons el qual els individus que realisen treballs similars (o llabors en la mateixa productivitat) deuen rebre la mateixa remuneració, sense importar el sexe, raça, orientació sexual, nacionalitat, religió o qualsevol atra categoria. Per a això, es partix del principi d'igualtat davant la llei. L'artícul 7 de Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals arreplega l'igualtat salarial.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ el%20ple%20ocupació.pdf Els components de la plena ocupació. Una perspectiva macroeconòmica, per Francisco Gómez García, ICE nº 2784, 2003
- ↑ David Anisi, Creadors d'escassea. Del benestar al mig, Aliança Editorial, 1995, ISBN 84-206-9434-7, pag. 40 i ss. -consultar text en [enllaç trencat]
- ↑ Entrada de salari en el DLE
- ↑ Entrada de soldada en el DRAE
- ↑ Entrada de estipendio en el DRAE
- ↑ Plantilla:DLE
- ↑ Plantilla:DLE
- ↑ Definició de salari, thefreedictionary
- ↑ «Artícul 26.1 de l'Estatut dels Treballadors (Espanya)».
- ↑ Ignacio (2017). Manual de Dret del Treball, 7ª edició, Tirant lo Blanch, p. 420. OCLC 1007060089. ISBN 8491693696.
- ↑ Facciolati i Porcellini (1771). «4», Totius Latinitatis lexicon, 1 edició (en llatí), pp. 15. «Salarium, ii ...: proprie est annona salis, quae olim dabatur militibus.»
- ↑ Lewis i Short (1879). A Latin Dictionary (en anglés), Harper & Brothers, pp. 1618. «B. sălārĭum, ii, n. (sc. argentum; cf.: calcearium, congiarium, vestiarium, etc.); orig., the money given to the soldiers for salt, salt-money; hence, post-Aug. (v. Va donar Cass. 52, 23, and 78, 22), in gen., a pension, stipend, allowance, salary (cf.: honorarium, annuum, merces, stipendium)»
- ↑ «Salt and salary: were Roman soldiers paid in salt?» (en anglés).
- ↑ Observatori DESC - Dret Econòmics, Socials i Cultures, Barcelona
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Salario» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.