Anar al contingut

Tipos de contabilitat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els tipos de contabilitat són:

Contabilitat Pública

[editar | editar còdic]

És una branca especialisada de la Contabilitat que permet desenrollar els diversos processos de medició, informació i control en l'activitat econòmica de l'Administració Pública. Base en la Contabilitat Pública que els fets econòmics en els quals intervenen els ents públics queden registrats en contes, de tal forma que en tot moment pot conéixer si l'estat dels drets i obligacions, aixina com el grau de recapte dels distints ingressos tributaris, les inversions, cost i despesa inherent al procés econòmic, efectuats en desenroll de la funció administrativa o comés estatal. En contrast en el contador públic, qui presta el seu servici a molts clients, en l'indústria privada el contador és un empleat d'una sola empresa. El cap del departament de contabilitat d'una empresa chicoteta o mijana generalment es diu contralor, en reconeiximent al fet de que un dels usos principals de l'informació contable és el d'ajudar a controlar les operacions del negoci. El contralor dirigix el treball dels empleats del departament de contabilitat, fa part de l'equip de l'alta gerència encarregat de manejar el negoci, establir els seus objectius i assegurar el seu compliment. Els contadors en les empreses privades siguen grans o menudes, deuen registrar les transaccions i preparar Estats Contables estats financers periòdics a partir dels registres contables.

Contabilitat de costs

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Contabilitat de costs.

La contabilitat de costs és la branca de la contabilitat que tracta de la classificació, contabilización, distribució, recopilació d'informació dels costs corrents i en perspectiva.

Es troben inclosos en el camp de la contabilitat de costs: el disseny i l'operació de sistemes i procediments de costs; la determinació de costs per departaments, funcions, responsabilitats, activitats, productes, territoris, periodos i atres unitats; aixina mateix, els costs futurs prevists o estimats i els costs estàndar o desijats, aixina com també els costs històrics; la comparació dels costs de diferents periodos; dels costs reals en els costs estimats, presupostats o estàndart, i dels costs alternatius.

El contador de costs classifica els costs d'acort a patrons de comportament, activitats i processos en els quals es relacionen productes als que corresponen i atres categories, depenent del tipo de medició que es desija. Tenint esta informació, el contador calcula, informa i analisa el cost per a realisar diferents funcions com l'operació d'un procés, la fabricació d'un producte i la realisació de proyectes especials. També prepara informes que coadjuven a l'administració per a establir plans i seleccionar entre els cursos d'acció pels que poden optar-se. En general els costs que es reunixen en els contes servixen per a tres propòsits generals: Proporcionar informes relatius a costs per a medir l'utilitat i evaluar l'inventari (estat de resultats i balanç general). Oferir informació per al control administratiu de les operacions i activitats de l'empresa (informes de control). Proporcionar informació a l'administració per a fonamentar la planeación i la presa de decisions (anàlisis i estudis especials).

Efectivament, en poder analisar, controlar i interpretar els costs de producció, distribució, administració i finançació d'un negoci gràcies a la contabilitat de costs, el càlcul del marge de beneficis és molt més exacta.[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Captio. «Contabilitat de costs i càlcul del marge de beneficis». Consultat el 15 de giner de 2018.


Referències

[editar | editar còdic]