Sistema anglosaxó d'unitats
Plantilla:Quadre color Països en procés d'adherir-se al Sistema Internacional.
Plantilla:Quadre color Estats Units, en roig, és l'únic país del món a on és oficial el Sistema Anglosaxó d'Unitats.
El sistema anglosaxó d'unitats és un conjunt d'unitats de mida diferents a les del sistema mètric decimal, que s'utilisen actualment com a mida principal en els Estats Units, el Regne Unit (antigament) i en alguns territoris vinculats a estos dos països com és el cas de Puerto Rico, un Estat lliure associat d'Estats Units.[1]
Existixen certes discrepàncies entre els sistemes d'Estats Units i del Regne Unit —a on es denomina sistema imperial—, i inclús sobre la diferència de valors entre atres époques i en l'actualitat.
Història
[editar | editar còdic]Este sistema es deriva de l'evolució de les unitats locals a través dels sigles i dels intents d'estandardisació en Anglaterra. Les unitats mateixes tenen els seus orígens en l'antiga Roma. Hui en dia, estes unitats van sent llentament reemplaçades pel Sistema Internacional d'Unitats, encara que en Estats Units l'inèrcia de l'antic sistema i l'alt cost de migració ha impedit en gran medida el canvi.
En el Regne Unit, al mateix temps que les nacions continentals adoptaven el sistema mètric, es va fer un esforç d'unificació de les unitats de mida, fins a llavors, com en el restant del món, distintes de regió a regió, per a impondre el cridat sistema Imperial. Els Estats Units varen fer un atre tant, pero no varen seguir els patrons de l'antiga metròpoli i varen prendre com a base un atre sistema, de modo que, en molts casos, les unitats de mida britàniques són distintes de les dels Estats Units.
El govern dels Estats Units va adquirir còpies dels patrons del metro i del quilogram ideats en França en fins de referència en 1805 i 1820 respectivament. En 1866 el Congrés d'Estats Units va aprovar una llei permetent que anara lícit usar el sistema mètric en els Estats Units. El proyecte de llei, que va ser permissiu en lloc d'obligatori, definix el sistema mètric en térmens d'unitats d'us comú en lloc d'en una referència al prototip del metro internacional i del quilogram. <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where En 1893, les normes de referència per a unitats habituals s'havien tornat poc fiables. Per una atra part, els Estats Units, sent un signatario de la Convenció del Metro estava en possessió de prototips nacionals del metro i del quilogram que varen ser calibrats. Açò va conduir a l'Orde de Mendenhall, que va redefinir les unitats del sistema, fent referència als prototips mètrics nacionals, pero utilisant els factors de conversió de la Llei de 1866. <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where En 1896 va haver un proyecte de llei que faria que el sistema mètric fora obligatori en els Estats Units.
Situació actual
[editar | editar còdic]Fins a fa pocs anys, tant Birmània com Llibèria utilisaven el sistema imperial, pero els seus respectius governs han iniciat l'adopció cada volta més àmplia del sistema mètric. El comerç internacional ho realisen en unitats mètriques de la mateixa manera que gran part del comerç intern, abandonant aixina el vell sistema imperial.
En juny de 2011, el Ministeri de Comerç del govern birmà va començar a discutir propostes per a canviar el sistema de medició en Birmània i adoptar el sistema mètric utilisat per la majoria dels seus socis comercials. En octubre de 2013, Pwint Sant, viceministro de comerç, va anunciar que el país s'estava preparant per a adoptar el sistema mètric i va començar una metricación completa, en assistència tècnica de l'Institut Nacional de Metrologia d'Alemània. Les distàncies i els llímits de velocitat en les senyals de tràfic ara es mostren en quilómetros i les senyals d'altura lliure ara es mostren en metros, el combustible ara es medix i es ven en litros, i les senyes meteorològiques i els informes meteorològics ara es mostren en graus Celsius per a les temperatures, mm per als nivells de precipitació i quilómetros per hora per a la velocitat del vent.[2] L'1 de giner de 2020 Llibèria va abandonar el sistema imperial per a adoptar el sistema mètric.[3]
En Estats Units l'us del sistema mètric s'ha incrementat ràpidament en els últims anys, principalment en els sectors manufacturero i educatiu. La Llei Pública 93-380, promulgada el 21 d'agost de 1974, afirma que és la política dels EE. UU. encorajar als organismes i institucions educatives a preparar als estudiants a utilisar el sistema mètric decimal. El 23 de decembre de 1975, el president Gerald Ford va firmar la Llei Pública 94-168, la Llei de Conversió Mètrica de 1975, que declara una política nacional per a coordinar el creixent us del sistema mètric en el país. Pese a que Estats Units no ha adoptat oficialment el sistema mètric —l'us del qual és llegal en el país des de 1866—, este s'ensenya en moltes escoles i s'ha anat implantant de forma voluntària en moltes àrees, com en el camp de la ciència, la tecnologia i part de l'indústria manufacturera, com la dels automòvils o la de la maquinària pesada, que es varen passar al sistema mètric a partir dels anys 1970.[4] Hawái i Oregó recentment varen introduir una llegislació mètrica.[5]
Unitats de llongitut
[editar | editar còdic]El sistema per a medir llongituts en els Estats Units es basa en la polzada, el peu, la yarda i la milla. Cada una d'estes unitats té dos definicions llaugerament distintes, lo que ocasiona que existixquen dos diferents sistemes de medició.
Una polzada de mida internacional medix exactament 25,4 mm (per definició), mentres que una polzada de agrimensor d'Estats Units es definix per a que 39,37 polzades siguen exactament un metro. Per a la majoria de les aplicacions, la diferència és insignificant (aproximadament 3 mm per cada milla). La mida internacional s'utilisa en la majoria de les aplicacions per a agrimensura.
Les mides de agrimensura ampren una definició més antiga que es va usar ans que els Estats Units adoptaren la mida internacional:
- 1 mil = 25.4 µm (micrómetros)
- 1 polzada (in) = 2.54 cm
- 1 peu (ft) = 12 in = 30.48 cm
- 1 yarda (yd) = 3 ft = 91.44 cm
- 1 rod (rd) = 5.5 yd = 5.0292 m
- 1 cadena (ch) = 4 rd = 20.1168 m
- 1 furlong (fur) = 10 ch = 201.168 m
- 1 milla (la meua) = 8 fur = 1.609344 km
- 1 llegua = 3 la meua = 4.828032 km
A voltes, en fins de agrimensura, s'utilisen les unitats conegudes com les mides de cadena de Gunther (o mides de cadena del agrimensor). Estes unitats es definixen a continuació:
- 1 link (li) = 7.92 in = 20.1168 cm
Per a medir profunditats de la mar, s'utilisen els fathoms (braces):
- 1 braça = 6 ft = 1.8288 m
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Barry, Patrick L. «Lluna Mètrica: La NASA ha decidit utilisar unitats mètriques per a les pròximes operacions en la superfície llunar.» Portal d'Internet de ScienceNASA; Consultat el 18 de febrer de 2014.
- ↑ https://web.archive.org/web/20190619235513/http://metricviews.org.uk/2018/02/metric-in-myanmar-an-update/
- ↑ Dopoe, Robin. «Gov't Pledges Commitment to Adopt Metric System».
- ↑ http://www.bbc.com/mundo/noticias/2015/06/150610_eeuu_sistema_metrico_adopcion_jg
- ↑ http://cnnespanol.cnn.com/2015/08/03/por-que-es-opon-estats-units-al-sistema-metrico/
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistema anglosajón de unidades» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.