Cadena (unitat de llongitut)

Archiu:Bridge miles and chains.jpg

Fita de referència pintat en un pont ferroviari britànic, que indica 112 milles i 63 cadenes.

En metrologia una cadena és una unitat de llongitut igual a 66 peus (22 yardes). Es subdivide en 100 links o 4 rods. Hi ha 10 cadenes en un furlong, 80 cadenes en una milla estatual. En térmens mètrics, és 20.1168 m de llarc. Per extensió, cadenage (distància recorreguda) és la distància a lo llarc d'una llínea tipografiada curva o recta d'un punt de començ fix, com a dau per un odómetro.

La cadena ha segut utilisada per varis sigles en Anglaterra i en alguns atres països influenciats per la pràctica anglesa. En el Regne Unit, hi havia 80 cadenes en una milla, pero fins al començ de el XIX, la milla acostumada d'Escòcia i Irlanda eren més llargues que la milla estatuaria, conseqüentment una cadena escocesa era prop de 74 peus imperials, i una cadena irlandesa 84 peus. Estes cadenes més llargues varen aplegar a ser obsoletes seguint l'adopció del sistema d'unitats imperials en 1824.

Definició

La cadena estatual de el RU és 22 yardes, la qual és 66 peus (20,117 m). Esta unitat és medida estatual en el Regne Unit, definida en la "Weights and Measures Act 1985". Un link és una centèsima part d'una cadena, la qual és 7,92 polzades (20,1 cm).

Orige

La cadena de agrimensor (ing. surveyor's chain) va ser mencionada primerament en 1579 i va aparéixer en una ilustració en 1607. En 1593, la milla anglesa va ser redefinida per un estatut de la reina Isabel I com 5,280 peus, per a encaixar en la pràctica d'agricultura. En 1620, l'erudit Edmund Gunter va desenrollar un método precís de topografia, utilisant una cadena de agrimensor de llongitut de 66 peus en 100 esclavons. L'unitat de 66 peus, la qual era quatre perches o rods, va prendre el nom de cadena. Per a 1675, va ser acceptada i Ogilby va escriure:

... una paraula o dos de dimensionadores o instruments de medició, de lo que els més usats han segut lacadena, i la llongitut comuna per a mides angleses 4 poles, com responent indiferent a la milla i acre anglesos, 10 de tals cadenes en llongitut fan un furlong, 10 simples cadenes quadrades un acre, aixina que una milla conté 640acres quadrats ...

- Jon Ogiby, Britannia, 1675

Del sistema de Gunter, la cadena i el link varen aplegar a ser l'estàndart d'unitat de llongitut dels topógrafos i va creuar a les colónies. Els treces estats d'Amèrica es varen expandir cap a l'oest i la terra pública tenia que ser topografiada per un catastral. En 1784, Thomas Jefferson va escriure un informe per al Congrés Continental, proponent el sistema de topografia rectangular; va ser adoptat en alguns canvis en la Land Ordinance of 1785 del 20 de maig, de l'any següent. En l'informe, l'us de la cadena com una unitat de mida va ser obligatori, i la cadena va ser definida.

La cadena és l'unitat de mida llineal per a la topografia de les terres públiques com prescriu la llei. Tots els tornats de mides en el sistema rectangular són fets en la verdadera distància horisontal en links, cadenes i milles. L'única excepció a esta regla són requeriments especials per a medició en peus en topografia de mineral i topografia en pobles.

Medició llineal

1 Cadena = 100 links o 66 peus

1 Milla = 80 cadenes o 5,280 peus

Medició d'àrea

1 Acre = 10 cadenes quadrades o 43,560 peus quadrats

1 milla quadrada = 640 acres

- Lola Cazier (1976), Surveys and Surveyors of the Public Domain 1785-1975, page 15