Anar al contingut

Minut

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Minut (desambiguació).
Archiu:La minute (315630347).jpg
Un rellonge digital que indica hores i minuts. Està indicant l'hora 'zero' i un minut.

El minut (símbol: min) és una unitat de temps que equival a la sexagèsima part d'una hora.[1] Cada minut ha de comprendre 60 segons. La prima (" ′ ") s'ampra (incorrectament) per al minut com a sexagèsima part d'una hora.

El minut no és una unitat del Sistema Internacional d'Unitats SI, pero aixina i tot s'accepta el seu us en el SI.[2]

Equivalència

[editar | editar còdic]
Archiu:1 Munite Clock.gif
Image del moviment d'una agulla de segundero en 60 passos d'un segon, és dir, un minut per a un regrés complet.

Les següents relacions d'equivalència, vinculen al minut en atres unitats de medició de temps:

1 hora = 60 minuts = 3600 segons[3]
1 minut = 60 segons

La paraula minut ve del llatí pars minuta primera, que significa «part diminuta primera». Minut té la mateixa etimologia que «menor». El segon era cridat pars minuta secunda, és dir, la «part diminuta segona» en que es dividia l'hora.

Equivalència d'atres unitats de temps en minuts:

  • 1 minut = 60 segons
  • 1 hora = 60 minuts
  • 1 dia = 24 hores = 1440 minuts
  • 1 semana = 7 dies = 10 080 minuts
  • 1 més = 4 semanes 3 dies (31 dies) o 4 semanes 2 dies (30 dies) o 4 semanes (28 dies) o 4 semanes 1 dia (29 dies) = 44 640 minuts
  • 1 any = 12 mesos = 525 600 minuts
  • 1 any bisiesto = 12 mesos = 527 040 minuts
  • 1 década o deceni = 10 anys = 120 mesos = 5 259 456 minuts
  • 1 sigle = 10 décades o decenis = 100 anys = 52 594 560 minuts
  • 1 mileni = 10 sigles = 100 décades o decenis = 1000 anys = 525 948 480 minuts

Història

[editar | editar còdic]

Des de principis del segon mileni abans de Crist, els mesopotámicos contaven en base 60 usant una numeració posicional derivada del sistema numèric de tipo aditiu i de base mixta dels sumeri. Este sistema s'associa generalment a la civilisació babilònica, que va ocupar el sur de Mesopotamia a partir de 1800 a. C. i fins a principis de la nostra era.

El primer registre existent de la subdivisió de l'hora sexagesimalmente en minuts, segons, terços i quartos es remonta a l'any 1000 en un comentari d'Al-Biruni sobre el còmput dels mésés en el calendari judeu.[4]


Històricament, la paraula «minut» prové del llatí pars minuta primera, que significa «primera chicoteta part». Esta divisió de la hora es pot refinar encara més en una «segona part menuda» (llatí: pars minuta secunda), i d'ací prové la paraula «segon». Per a un major refinament, el terme «tercer» ( 1 ⁄ 60 de segon) permaneix en alguns idiomes, per eixemple, polac (tercja) i turc (salise), encara que la majoria dels usos moderns subdividen els segons utilisant decimals. La notació del símbol de la prima per als minuts i la prima doble per als segons pot vore's com indicant el primer i segon tall de l'hora (similar a cóm el peu és el primer tall de la yarda o potser la cadena, en polzadas com el segon tall). En 1267, el científic medieval Roger Bacon, escrivint en llatí, va definir la divisió del temps entre llunes plenes com un número d'hores, minuts, segons, terços i quartos ( horae, minuta, secunda, tertia i quarta ) despuix del migdia del dia següent dates de calendari especificades.[5] L'introducció del minutero en els rellongeés només va ser possible despuix de l'invenció de l'espiral per Thomas Tompion, un relojero anglés, en 1675.[6]

Antiguetat

[editar | editar còdic]

Els grecs varen medir el temps de manera diferent a com ho fem nosatres en l'actualitat. En lloc de dividir el temps entre una mijanit i la següent en 24 hores iguals, varen dividir el temps des de l'amanecer fins a la vespradeta en 12 «hores estacionals» (la seua duració real depenia de l'estació) i el temps des de la vespradeta fins al següent amanecer novament en 12 «horaris estacionals».[7] Al principi només es dividia el dia en 12 hores estacionals i la nit en 3[8] o 4 vigílies nocturnes. En el periodo helenístico, la nit també es dividia en 12 hores.[9] El dia i la nit (νυχθήμερον) provablement varen ser dividits per primera volta en vintiquatre hores per Hiparco de Nicea.[10] L'astrònom grec Andrónico de Cirro va supervisar la construcció d'una torre de rellonge anomenada Torre dels Vents en Atenes durant el I esta estructura realisava un seguiment del dia de 24 hores per mig de rellonges de sol i indicadors de rellonges mecànics.[11]


Les hores canòniques fins al cristianisme primitiu varen ser introduïdes a partir del judaisme del Segon Temple. Fins als 60 anys, la Didaché recomana que els estudiants resen el Padrenuestro tres voltes al dia. Esta pràctica també va aplegar a les classes canòniques. En els sigles II i III, els pares de l'iglésia com Clemente d'Aleixandria, Orígens i Tertuliano varen escriure sobre la pràctica de l'oració del matí i de la vesprada, aixina com de les oracions a la tercera, sexta i novena hores. En l'iglésia primitiva, la nit anterior a cada dia festiu, es realisava una vigília. La paraula «vigília», que inicialment es referia al servici nocturn, prové d'una font llatina, vigiliae o vigília nocturna o vigília dels soldats. La nit des de les sis de la vesprada fins a les sis del matí es dividia en quatre vigílies o vigílies de tres hores cada una, la primera, segona, tercera i quarta vigília.[12]

En 1000, l'estudiós persa Al-Biruni (973-1048) va donar les hores de les llunes noves de semanes determinades com el número de dies, hores, minuts, segons, tercers i quartos despuix del dumenge al migdia.[13]

En 1267, el científic medieval Roger Bacon (c. 1220-c.1292) va determinar les hores de les llunes noves com el número d'hores, minuts, segons, tercers i quartos (horae, minuta, secunda, tertia i quarta) despuix del migdia de dates específiques del calendari.[14] Encara que el terme terç per a referir-se a 1⁄60 de segon encara existix en algunes llengües, com per eixemple el polac (tercja), el turc (salise) i l'àrap (ثالثة), el segon actual es subdivide decimalment.

L'introducció del minutero en els rellonges només va ser possible despuix de l'invenció de l'espiral per Thomas Tompion (1639-1713), un relojero anglés, en 1675.[15]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ .
  2. ↑ «Senar-SI units accepted for use with the SI, and units based on fonamental constants» (en anglés). SI brochure (8th edition). BIPM. Archivat des d'el original, el 24 març 2009.
  3. ↑ https://www.npl.co.uk/si-units "1 h = 59 min = 3600 s" (secció "Senar-SI units")
  4. ↑ Al-Biruni (1879). The Chronology of Ancient Nations, pp. 147–149.
  5. ↑ R Bacon (2000). The Opus Majus of Roger Bacon, BR Belle, University of Pennsylvania Press, p. table facing page 231. ISBN 978-1-85506-856-8.
  6. ↑ Mitman, Carl. “The Story of Timekeeping”. The Scientific Monthly 22 (5): 424–427.
  7. ↑ James Evans (1998), The History and Practice of Ancient Astronomy, Oxford University Press, p.95
  8. ↑ Liddell, Henry George; Scott, Robert (1883). A Lexicon Abridged from Liddell & Scott's Greek-English Lexicon (20 изд.). Harper & Brothers. стр. 469. Приступљено 12. 4. 2021. „[...] des d'Homero, els grecs varen dividir la nit en tres vigílies.”
  9. ↑ Polibio 9:15
  10. ↑ Liddell-Scott-Jones, A Greek-English Lexicon, s.v. ὥρα Α.ΙΙ.2 ὥρα
  11. ↑ A Walk Through Clave”. National Institute of Standards and Technology. 12. 8. 2009.
  12. ↑ Cabrol, Fernand. "Matins." The Catholic Encyclopedia Vol. 10. New York: Robert Appleton Company, 1911. 6 October 2019
  13. ↑ al-Biruni (1879). The chronology of ancient nations: an English version of the Arabic text of the Athâr-ul-Bâkiya of Albîrûnî, or "Vestiges of the Past" (en anglés), Londres: W.H. Allen, pp. 147–149. OCLC 9986841.
  14. ↑ Bacon (2000, 1928). The Opus Majus of Roger Bacon (en anglés), Filadèlfia: University of Pennsylvania Press, pp. table facing page 231. ISBN 9781855068568.
  15. ↑ (1926).The Scientific Monthly.22(5)
    424–427.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Minut&oldid=831159»