Al-Biruni

Al-Biruni

Al-Biruni (Kath, Corasmia, 15 de setembre del 973-Gazni, 13 de decembre de 1050) va ser un matemàtic, astrònom, geógrafo, físic, filòsof, viager, historiador i farmacèutic persa.

Va ser un dels intelectuals més destacats del món islàmic. Va estudiar casi totes les ciències de la seua época i va ser recompensat abundantment per la seua incansable investigació en molts camps del saber. La realea i atres elements poderosos de la societat varen finançar l'investigació del-Biruni i va participar en proyectes específics. Influent per dret propi, Al-Biruni va ser influenciat pels erudits d'atres nacions, com els grecs, en els qui es va inspirar quan es va dedicar a l'estudi de la filosofia. Va escriure prop de 150 obres sobre història, astronomia, astrologia, matemàtiques i farmacologia, de les quals a penes ha sobrevixcut una quinta part.

Vida

Al Biruni va nàixer el 15 de setembre de 973 en la ciutat de Kath (en l'actual Uzbekistan), en Corasmia. El seu nom complet era Abū 'r-Raihān Muhammad ibn Ahmad al-Bīrūnī (en àrap: أبو الريحان البيروني; en persa: ابوریحان بیرونی). També li'l va conéixer com Alberuni.

A l'edat de 17 anys va ser capaç de calcular la latitut de Kath, gràcies a l'altitut màxima alcançada pel Sol, i als 22 anys ya havia escrit vàries obres curtes sobre la ciència de la cartografia que incloïen un método per a la proyecció d'un hemisferi en un pla. Als 26 anys els seus escrits incloïen temes com l'estudi del pas del temps (cronologia) i els astrolabios, el sistema decimal, l'astrologia i l'història. També va calcular el radi de l'esfera terrestre (la supostament estesa creència medieval en una terra plana és un mit modern) en un error inferior al 1% del seu valor mig actualment acceptat; el món occidental no va aplegar a tindre un resultat equivalent fins a el XVI.

Va ser discípul i amic d'Abu Nasr Mansur, i va mantindre una relació epistolar prou intensa en el filòsof i mege Avicena, aixina com en l'historiador, filòsof i moraliste Ibn Miskawayh. Era capaç de parlar varis idiomes, entre els que es conten el grec, el hebreu, el siri i el bereber, encara que va escriure la seua obra en persa (la seua llengua materna) i àrap. Va acompanyar a Mahmud de Gazni en les seues campanyes militars en la Índia, lo que li va permetre deprendre sánscrito i prácrito, i estudiar la seua religió i la seua filosofia, aixina com escriure les Ta'rikh al-Hind (Cròniques de l'Índia).

Encara que molts pensen que va tindre una gran afició per la astrologia, de la llectura de les seues obres es desprén que no creïa tant en esta (com podria intuir-se dels títuls de les seues obres); abans be, la va utilisar com a base per als seus estudis verdaderament científics. Era un verdader devot del islam, pero no mostrava prejuïns racistes ni contra els practicants d'atres religions.

Moltes de les idees del-Biruni varen derivar dels debats que va mantindre en acadèmics del seu temps. Per eixemple, va fer importants observacions sobre la naturalea de la llum i la calor que varen anar el resultat de la seua llarga correspondència en Avicena. En realitat Al-Biruni no va ser un gran innovador ni els seus escrits estaven plens de teories originals; les seues idees estan fundades en el método experimental i en l'observació. El seu dò de llengües, que li va permetre llegir de primera mà molts tractats de l'época, i la seua idea preclara del desenroll evolutiu de la ciència li varen convertir en un gran enciclopedista i erudit.

Va morir en Gazni (en l'actual Afganistan), el 13 de decembre de 1048, als 75 anys.

Astronomia

Archiu:Llunar phases al-Biruni.jpg

Un diagrama anotat que explica la fases de la lluna d'una de les obres astronòmiques del-Biruni. Sol (extrem dreta) - Terra (extrem esquerra) i fases llunars.

Dels 146 llibres escrits per al-Bīrūnī, 95 estan dedicats a l'astronomia, les matemàtiques i temes relacionats com la geografia matemàtica. Va viure durant l'Edat d'Or islàmica, quan els califes abbasíes varen promoure l'investigació astronòmica, perque dita investigació posseïa no només una dimensió científica sino també religiosa: en l'islam el cult i l'oració requerixen un coneiximent de les direccions precises dels llocs sagrats, que només poden determinar-se en exactitut per mig de l'us de senyes astronòmiques.

Per a portar a terme les seues investigacions, al-Biruni va utilisar diverses tècniques, depenent del camp d'estudi de que es tractara.

El seu principal obra sobre astrologia és principalment un text astronòmic i matemàtic; afirma: «He començat en la Geometria i procedit en l'Aritmètica i la Ciència dels Números, després en l'estructura de l'Univers i finalment en l'Astrologia JudicialPlantilla:Sic, puix ningú cal siga digne de l'estil i títul de Astrólogo{Plantilla:Sic que no estiga completament versat en estes dos ciències». En estos primers capítuls senta les bases per al capítul final, sobre pronòstic astrológico, que critica. Va ser el primer en fer la distinció semàntica entre astronomia i astrologia, i, en una obra posterior, va escriure una refutació de l'astrologia, en contradicció en la ciència llegítima de l'astronomia, a la que expressa el seu respal incondicional. Alguns sugerixen que les seues raons per a refutar l'astrologia tenen que vore en que els métodos utilisats pels astrólogos es basen en la pseudociencia i no en el empirisme, i també en un conflicte entre els punts de vista dels astrólogos i els de els teòlecs ortodoxos del islam suní.

Va escriure un extens comentari sobre astronomia índia en el Taḥqīq mā li-l-Hind, traducció majoritària de l'obra de Aryabhatta, en la que afirma haver resolt la qüestió de la rotació de la Terra en una obra sobre astronomia que ya no existix, la seua Miftah-ilm-alhai'a. ("Clau d'Astronomia"):

[L]a rotació de la Terra no menyscaba en absolut el valor de l'astronomia, ya que totes les apariències de caràcter astronòmic poden explicar-se tan be segons esta teoria com segons l'atra. No obstant, hi ha atres raons que la fan impossible. Esta qüestió és molt difícil de resoldre. Els astrònoms més destacats, tant moderns com a antics, han estudiat a fondo la qüestió del moviment de la Terra i han tractat de refutarla. Nosatres també hem compost un llibre sobre el tema cridat Miftah-ilm-alhai'a (Clau de l'Astronomia), en el que creem haver superat als nostres predecessors, si no en les paraules, en tot cas en la matèria.

En la seua descripció d'El astrolabio de Sijzi aludix als debats contemporàneus sobre el moviment de la Terra. Va mantindre una llarga correspondència i a voltes acalorados debats en Ibn Sina, en els que Biruni ataca repetidament la física celest d'Aristóteles: sosté per simple experiment que l'estat de buit deu existir; està "sorprés" per la debilitat de l'argument d'Aristóteles contra les òrbites elíptiques sobre la base de que crearien un buit; ataca la inmutabilidad de les esferes celests.

En la seua principal obra astronòmica, el Cànon de Mas'ud, Biruni va observar que, contràriament a lo sostingut per Ptolomeo, el apogeu del Sol (punt més alt en els cels) era mòvil, no fix. Va escriure un tractat sobre el astrolabio, descrivint cóm utilisar-ho per a saber l'hora i com a quadrant per a la agrimensura. Un diagrama particular d'un dispositiu de huit engranages podria ser considerat un antepassat dels astrolabios i rellonges musulmans posteriors. Més recentment, les senyes dels eclipses de Biruni varen ser utilisats per Dunthorne en 1749 per a ajudar a determinar la acceleració de la lluna, i les seues senyes sobre les hores dels equinoccios i els eclipses es varen utilisar com a part d'un estudi de la rotació de la Terra en el passat.

Geografia i geodèsia

Quatre direccions i divisions polítiques d'Iran per Abū Rayḥān al-Bīrūnī.

Bīrūnī va idear un método nou per a determinar el radi de la Terra per mig de l'observació de l'altura d'una montanya. Ho va portar a terme en Nandana en Pind Dadan Khan (actual Pakistan). Va utilisar la trigonometria per a calcular el radi de la Terra medint l'altura d'un tossal i l'inclinament de l'horisó des del cim d'eixe tossal. El seu radi calculat per a la Terra de 4.928,77 milles era un 2% superior al radi mig real de 4.847,80 milles. La seua estimació es va donar com 12.803.337 colzes, per lo que l'exactitut de la seua estimació en comparació al valor modern depén de la conversió s'utilise per als colzes. La llongitut exacta d'un colze no està clara; en un colze de 18 polzades la seua estimació seria de 3.600 milles, mentres que en un colze de 22 polzades la seua estimació seria de 4.200 milles. Un problema important d'este enfocament és que Al-Biruni no coneixia la refracció atmosfèrica i no la va tindre en conte. Va utilisar un àngul d'inclinament de 34 minuts d'arc en els seus càlculs, pero la refracció pot alterar típicament l'àngul d'inclinament medit en aproximadament 1/6, lo que fa que el seu càlcul només calga en un 20% del valor real.

Diagrama que ilustra un método propost i utilisat per al-Biruni per a estimar el radi i la circumferència de la Terra.

En el seu Codex Masudicus (1037), Al-Biruni teorizó sobre l'existència d'una massa de terra a lo llarc del vast oceà entre Àsia i Europa, o lo que hui es coneix com les Américas. Va argumentar la seua existència basant-se en els seus càlculs precisos de la circumferència de la Terra i el tamany d'Afro-Eurasia, que segons ell comprenia només dos quintes parts de la circumferència de la Terra, raonant que els processos geològics que varen donar lloc a Eurasia segurament varen deure originar terres en el vast oceà entre Àsia i Europa. També teorizó que a lo manco partix de la massa terrestre desconeguda es trobaria dins de les #latitut conegudes que els humans podien habitar, i per tant estaria habitada.

Física

Al-Biruni va contribuir a l'introducció del método científic en la mecànica medieval. Va desenrollar métodos experimentals per a determinar la densitat, utilisant un tipo particular d'equilibri hidrostàtic. El método del-Biruni per a utilisar la balança hidrostàtica calia, i va ser capaç de medir la densitat de moltes substàncies diferents, incloent metals preciosos, gemas i inclús l'aire. També va utilisar este método per a determinar el radi de la Terra, lo que va fer medint l'àngul d'elevació de l'horisó des del cim d'una montanya i comparant-ho en l'àngul d'elevació de l'horisó des d'una planura propenca.

Ademés de desenrollar la balança hidrostàtica, Al-Biruni també va escriure extensament sobre el tema de la densitat, incloent els diferents tipos de #densitat i cóm es medixen. El seu treball sobre el tema va ser molt influent i més vesprada va ser utilisat per científics tals com Galileo i Newton en les seues pròpies investigacions.

Història i cronologia

El principal ensaig de Biruni sobre història política, Kitāb al-musāmara fī aḵbār Ḵᵛārazm ("Llibre de la conversació nocturna sobre els assunts de Ḵᵛārazm"), només es coneix ara per les cites que apareixen en el Tārīkh-i Mesʿūdī de Bayhaqī. Ademés d'açò, es troben vàries discussions sobre acontenyiments històrics i metodologia en relació en les llistes de reis en el seu al-Āthār al-bāqiya i en el Qānūn, aixina com en atres parts de el Āthār, en l'Índia, i disperses per les seues atres obres. La Cronologia de les nacions antigues del-Biruni va intentar establir en precisió la duració de diverses époques històriques.

Obra

Va fer contribucions matemàtiques en camps com:

• La aritmètica teòrica i pràctica.
• La suma de séries.
• El anàlisis combinatori.
• La regla de tres.
• Els número irracional.
• La teoria de les raons (cocients) numèriques.
• Definicions algebraiques.
• Els métodos de resolució d'equacions algebraiques.
• La geometria.
• Les teoremes d'Arquímedes.
• La trisecció de l'àngul.
• Gnomónica.

Encara que també va estudiar i va reflexionar sobre atres temes, lo que queda reflectit en obres com:

• La cronologia de les nacions antigues (també coneguda com a Cronologia), obra primerenca recopilatorio de diversos treballs de joventut sobre astrolabios, astrologia i història.
• Un estudi crític de lo que l'Índia diu, be siga racionalmente acceptat o refutado (en àrap تحقيق ما للهند من مقولة معقولة في العقل أم مرذولة) —més coneguda com Índia—, compendio de les doctrines de la religió hinduista.
• Sobre els signes que permaneixen dels sigles passats (en àrap الآثار الباقية عن القرون الخالية), estudi comparatiu dels calendaris de diferents cultures i civilisacions, esguitat en reflexions sobre les matemàtiques, aixina com en els fets astronòmics i històrics.
• El cànon Mes'udi (en àrap القانون المسعودي) —també cridat Cànon—, llibre sobre astronomia, geografia i ingenieria; pren el seu nom de Mas'ud, fill de Mahmud de Ghazni, a qui li va ser dedicat.
• El llibre d'instrucció sobre els elements de l'art de l'astrologia (en àrap التفهيم لصناعة التنجيم) —normalment referit com a Elements d'astrologia—, llibre escrit àrap i persa que en forma de preguntes i respostes, tracta sobre les matemàtiques i l'astronomia.
• Farmàcia, sobre drogues i tractaments medicinals.
• Gemas (en àrap الجماهر في معرفة الجواهر) sobre geologia, minerals i gemas; dedicat al fill de Mas'ud, Mawdud.
• El astrolabio.
• Biografies de Mahmud de Ghazni i del seu pare Sebük Tigin.
• Història de Corasmia.

Eponimia

• El cràter llunar Al-Biruni du este nom en la seua memòria.
• El asteroide (9936) Al-Biruni també commemora el seu nom.

Vore també

• Anex:Astrònoms i astrofísics notables
• Llesta de fabricants d'instruments astronòmics
• Història de la geodèsia

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Al-Biruni.

• Llibre sobre geologia i gemas com a tractament contra malalties [1] archivat en Wayback Machine. (en anglés).
• Biografia extensa.
• Al-Biruni, un precursor de la ciència moderna, en la revista Alif Nûn n.º 49, de maig de 2007.
• Artícul sobre la vida del-Biruni especialment enfocat en les seues contribucions a l'astronomia medieval.