Cartografia
La cartografia (del grec χάρτης, chartēs = mapa i γραφειν, graphein = escrit) és la ciència aplicada que s'encarrega de reunir, realisar i analisar mides i senyes de regions de la Terra, per a representar-les gràficament en diferents dimensions llineals a escala reduïda.[1] Per extensió, també es denomina cartografia a un conjunt de documents territorials referits a un àmbit concret d'estudi.[2] l'Associació Cartogràfica Internacional definix la cartografia com la disciplina relacionada en la concepció, producció, disseminació i estudi de mapes.[3]
Fonaments
[editar | editar còdic]
En ser la Terra esfèrica, o més be geoide, lo que és una derivació del terme "esfèric", ha de valdre's d'un sistema de proyeccions per a passar de l'esfera al pla. El problema és encara major, perque la forma de la Terra no és perfectament esfèrica; la seua forma es achata més en els pols que en la zona equatorial. Per això se li considera geoide.
Ademés de representar els contorns de les coses, les superfícies i els ànguls, la cartografia s'ocupa de representar l'informació que apareix sobre el mapa, segons es considere qué és rellevant i qué no. Açò, normalment, depén de lo que es vullga representar en el mapa i del seu escala.
Actualment estes representacions cartogràfiques es poden realisar en programes informàtics cridats SIG, en georreferencia.
La cartografia en l'época de la Web 2.0 s'ha estés fins a Internet, propiciant el sorgiment del contingut creat per l'usuari. Este terme implica que existixquen mapes creats en forma tradicional, per mig de contribucions de cartógrafos professionals, o en informació aportada pel públic general. En l'actualitat són numerosos els portals que permeten visualisar i consultar mapes de tot lo món.
Història
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Història de la Cartografia.
El mapa conegut més antic és una qüestió polèmica, perque la definició de mapa no és unívoca i perque per a la creació de mapes es varen utilisar diversos materials. Existix una pintura mural, que pot representar l'antiga ciutat de Çatalhöyük, en Anatolia (coneguda prèviament com Huyuk o Çatal Hüyük), datada en el VII mileni a. C.[4][5] Atres mapes coneguts del món antic inclouen a la civilisació minoica: la «Casa de l'almirant» és una pintura mural datada en 1.600 a. C., en la que s'observa una comunitat costera en perspectiva oblicua. També hi ha un mapa gravat de la Sagrada Ciutat de Babilonia de Nippur, del periodo Kassita (XIV - XII)[6]
En l'antiga Grècia i l'Imperi romà es varen crear mapes, com el d'Anaximandro en el VI.[7] o el mapamundi de Claudio Ptolomeo, que és un mapa del món conegut (Ecúmene) per la societat occidental en el II. En el VIII, els erudits àraps varen traduir els treballs dels geógrafos grecs a l'àrap.[8]
En l'antiga China, els còdics geogràfics daten de el V. Els mapes chinencs més vells són de l'Estat de Qin i es daten en el IV, durant els Regnes Combatents. En el llibre del Xin Yi Xiang Fa Yao, publicat en 1092 pel científic chinenc El seu Song, hi ha una carta astronòmica en una proyecció cilíndrica similar a l'actual i, segons pareix, inventat per separat, a la Proyecció de Mercator.[9][10] Encara que este método de càlcul sembla haver existit en China inclús abans d'esta publicació i, científicament, el significat més gran de les Cartes astronòmiques de La seua Song, és que representen els mapes impresos existents més antics coneguts.
Els primers signes de la cartografia índia inclouen pintures llegendàries; mapes de localisacions descrites en epopeyas hindús com el Rāmāyana.[11] Les tradicions cartogràfiques hindús també varen situar la localisació de l'Estrela Polar, aixina com atres constelacions.[12]
Mapamundi és el terme general usat per a descriure als mapes europeus del Món Medieval. Aproximadament mil cent mapamundis varen sobreviure a l'Edat Mija. D'estos noucents són ilustracions manuscrites i el restant existix com a documents independents (Woodward, P. 286).
El geógrafo àrap Muhammad al-Idrisi va elaborar el seu mapa, la Tabula Rogeriana, en 1154 incorporant l'Àfrica coneguda, l'oceà Índic i l'Extrem Oriente conegut, compilando l'informació dels comerciants i exploradors àraps i l'heretada dels geógrafos clàssics per a crear el mapa més exacte del món en el seu temps i durant els següents tres sigles.[13]
En l'Era dels descobriments, de el XV a el XVII, els cartógrafos europeus varen copiar mapes antics (alguns datats molts sigles arrere) i varen dibuixar els seus propis mapes basats en les observacions dels exploradors encara que en noves tècniques. L'invenció de la brúixola, el telescopi i el desenroll de l'agrimensura els varen donar major exactitut. En 1492, Martin Behaim, un cartógrafo alemà, va fer el primer globo terráqueo, el Erdapfel.[14]
Johannes Werner va estudiar i va perfeccionar els sistemes de proyecció dels mapes, desenrollant la proyecció cordiforme. En 1507, Martin Waldseemüller va elaborar un globo del món i un gran mapamundi mural distribuït en 12 fulls (Universalis Cosmographia), sent el primer mapa en aplicar el nom de «Amèrica» a les terres recent descobertes pels europeus i el primer en presentar este continent separat de l'asiàtic. El cartógrafo portugués, Diego Ribero, va anar l'autor del primer planisferi conegut en un Equador terrestre graduat (1527). El cartógrafo italià Batiste Agnese va elaborar per lo manco 71 atles manuscrits de les cartes marines.
Per les dificultats inherents en la cartografia, fabricants de mapes varen copiar en freqüència el material de treballs anteriors sense mencionar al cartógrafo original. Per eixemple, un dels mapes antics més famosos de Norteamérica, vulgarment conegut com el “Mapa Castor”, publicat en 1715 d'Herman Moll, és una reproducció exacta d'un treball en 1698 de Nicolás De Fer. De Fer havia copiat a la seua volta les imàgens impreses en llibres de Louis Hennepin, publicats en 1697, i François Du Creux, en 1664. Pels anys 1700, els fabricants de mapes varen començar a donar-li crèdit a l'autor original imprimint la frase “Segons [el cartógrafo original]”.[15]
Cartografia precolombina
[editar | editar còdic]En Mèxic, la cartografia té les seues pròpies característiques. Si be s'inscriu en el context del pensament cartogràfic d'occident el seu orige es troba en les formes d'expressió amprades pels antics pobladors de Mesoamérica per a representar el coneiximent geogràfic.[16]
Una llectura d'estes mencions ha permés als estudiosos saber que, efectivament, els indígenes mesoamericanos realisaven mapes en una gran destrea tècnica i professionalitat, i que eren relativament habituals en la Mesoamérica precolombina.
La majoria dels mapes indígenes que s'han conservat daten de el XVI, despuix de l'arribada dels europeus, i estan influïts per la cartografia dels mateixos. De fet, com ya hem comentat, les referències que tenim dels mapes fets pels natius mexicans són descripcions fetes pels espanyols, és dir, consideracions externes, realisades des del punt de vista europeu.[17]
No podem saber en certea cóm eren els mapes precolombinos, ni tan sols podem estar segurs de la manera que tenien els natius d'entendre els mapes.
A partir de tots estos factors (entre uns atres), els estudiosos han conseguit identificar quatre categories de mapes mesoamericanos, depenent de la seua funció i representació:
- Mapes que narren acontenyiments històrics.
- Mapes que representen propietats, plans de ciutats, i possiblement itineraris.
- Mapes cosmográficos.
- Mapes celests, mostrant les estreles i constelacions.[17]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Raisz, 1985, p. 5.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Consultat el 29 de març de 2020.
- ↑ [1] "A Tale of two obsessed archeologists, one ancient city, and nagging doubts about whether science ca ever hope to reveal the past" by Robert Kunzig. Discover Magazine, May 1999.
- ↑ [2] "A bird’s eye view - of a leopard’s espots. The Çatalhöyük ‘map’ and the development of cartographic representation in prehistory" by Stephanie Meece. Anatolian Studies, 56:1-16, 2006.
- ↑ The Nippur Expedition
- ↑ History of Cartography
- ↑ Geography
- ↑ Needham, Joseph (1959). Science and Civilisation in China: Volume 3, Mathematics and the Sciences of the Heavens and the Earth (en en), Cambridge University Press, p. 227. ISBN 978-0-521-05801-8.
- ↑ Needham, Joseph; Wang, Ling; Lu, {{{nom3}}} (1971). Science and Civilisation in China: Physics and physical technology. Civil engineering and nautics (en en), Cambridge University Press, p. 569. ISBN 978-0-521-07060-7.
- ↑ Sircar, Dinesh Chandra (1971). Studies in the Geography of Ancient and Medieval Índia (en en), Motilal Banarsidass, p. 327.
- ↑ Sircar, Dinesh Chandra (1971). Studies in the Geography of Ancient and Medieval Índia (en en), Motilal Banarsidass, p. 330.
- ↑ S. P. Scott (1904), History of the Moorish Empire, pp. 461-2.
- ↑ Globes and Terrain Models - Geography and Maps: An Illustrated Guide, Library of Congress.
- ↑ "Map Imitation" in Detecting the Truth: Fakes, Forgeries and Trickery, a virtual museum exhibition at Library and Archives Canada
- ↑ «CARTOGRAFÍA». Consultat el 12/11/2021.
- ↑ 17,0 17,1 Kevin R. Wittmann. «Un acostament a la cartografia mesoamericana». Consultat el 12/11/2021.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cartografía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.