Mapa

Mapa

Mapa físic de la Terra.

Mapa polític de la Terra.

Mapa antic, circa 1650, que representa a la península de Califòrnia com una illa.

Un mapa és una representació gràfica simplificada d'un territori en propietats mètriques sobre una superfície bidimensional que pot ser en forma plana, esfèrica o inclús polièdrica. Les propietats mètriques del mapa depenen de la proyecció utilisada, i possibiliten la pren de mides de distàncies, ànguls o superfícies sobre ell i la seua relació en la realitat, en alguns casos aplicant coeficients coneguts per a la correcció de les mides. La confecció i estudi dels mapes es diu cartografia.

Els elements imprescindibles en un mapa són l'escala, que permet comprendre les distàncies reals, i el nort geogràfic, que indica l'orientació, ya que sense ells no és possible interpretar correctament l'ubicació ni la proporció dels espais representats.

Iniciats en el propòsit de conéixer el món, i recolzats primerament sobre teories filosòfiques, els mapes constituïxen hui una font important d'informació i una gran part de l'activitat humana està relacionada d'una o una atra forma en la cartografia.

Actualment se seguix tenint l'inquietut i la necessitat de proseguir en la mai acabada llabor cartogràfica. l'univers en general —i el sistema solar en particular— oferirà sense dubte nous terrenys per a esta llabor que té orígens inmemoriales.

L'us de les tècniques basades en l'ortofotografía ha fet possible no solament conéixer el contorn exacte d'un país, d'un continent, o del món, sino també aspectes etnogràfics, històrics, estadístics, hidrogràfics, orogràfics, geomorfològics, geològics, i econòmics que duen a l'home a un coneiximent més ampli del seu mig, del planeta en el que viu.

L'història de la cartografia comprén des dels primers traços en l'arena o neu, fins a l'us de tècniques geodèsiques, fotogramétricas i de fotointerpretación. Els errors geomètrics d'un mapa solen mantindre's per baix de lo que l'ull humà pot percebre, i és habitual sifrar el llímit de la percepció visual humana en 0.2 mm.

La qüestió essencial en l'elaboració d'un mapa és que l'expressió gràfica deu ser clara sense sacrificar per això l'exactitut. El mapa és un document que té que ser entés segons els propòsits que varen intervindre en la seua preparació. Tot mapa té un orde jeràrquic de valors, i els primaris deuen destacar-se per damunt dels secundaris.

Per a poder complir en estes exigències, el cartógrafo pot crear varis «plans de llectura». En tot moment es deuen tindre presents les tècniques de simplificació, a pur de colorés o simbologia, sense perdre de vista que en un pla de llectura més profunda es poden obtindre elements informatius detallats. La cantitat d'informació deu estar relacionada en forma proporcional a l'escala. Quant major siga l'espai dedicat a una regió, major serà també el número d'elements informatius que es puguen aportar sobre ells.

En definitiva, tot mapa té que incloure una síntesis de conjunt de la mateixa manera que un detall analític que permeta una llectura més profunda. El nivell en que es complixquen estes condicions, serà igualment el nivell de calitat cartogràfica d'un determinat mapa.

Història de la cartografia

Artícul principal → Història de la cartografia.

Sembla que tots els pobles primitius han tingut certa forma de cartografia rudimentària, expressada moltes voltes per lo que es podria cridar cartografia efímera: mers traços momentàneus en l'arena, en terra humida o atres elements. Tal volta estos no hagen passat d'una simple flecha indicadora de direcció entre dos punts, pero aixina i tot poden ser considerats com un primer esbós cartogràfic.

Els indígenes de les Islas Marshall elaboraven ya proto-mapes prehistòrics en closques sobre enreixats de palmes, representant "cartes marines" i indicant la curvatura dels fronts d'ones. També cal destacar com a antecedents les primitives cartes elaborades per esquimalés sobre l'hidrografia de les regions que habitaven.

Babilonia i Grècia

Apariència provable de l'ara perdut primer mapa del Món (Anaximandro, 610 a 546 a. C.).

Els mapes més antics que es coneixen són unes tablillas babilòniques de fa uns 5000 anys. No obstant, els primers mapes en fonament científic provenen de Grècia, i es basen en tractar de reproduir en fidelitat informacions aportades per viagers diversos, intentant conjugar eixes informacions. S'afirma que Tals de Mileto va elaborar el primer mapamundi en el que es concep al Món com un disc que sura sobre les aigües. Aristóteles va ser el primer en medir l'àngul d'inclinament sobre l'equador, lo que permet posteriorment deduir l'esfericidad de la Terra i, inclús, l'existència de zones tropicals i conyes polars. Hiparco (II) va establir per primera volta les convencions matemàtiques que permetien traslladar les característiques de la superfície esfèrica a un pla, és dir, va realisar la primera proyecció cartogràfica.

Eratóstenes (284 a. C.-192 a. C.) va establir les primeres mides de la Terra. Va obtindre el radi de l'àngul terrestre i a partir d'ahí la llongitut de la Terra, la del meridiano i la circumferència terrestre (molt aproximada a la real). Entre ell, Ptolomeo i uns atres canvien la concepció dels grecs sobre la Terra, establint que no és plana, sino curva.

Ptolomeo (II) va arreplegar tots els coneiximents dels seus predecessors i va presentar el primer panorama complet del progrés cartogràfic conseguit fins al seu temps. Va publicar un método sobre la determinació de coordenades en base en meridianos i paralels. En l'obra de Ptolomeo s'iniciava l'oportunitat de conéixer el món d'una nova manera: per mig dels mapes.

Portulano (1541).

Despuix de l'obra de Ptolomeo, durant molts sigles la cartografia pràcticament es va estancar, per lo que els marins navegaven usant mapes improvisats, fins que el descobriment de la brúixola va permetre que s'elaboraren els primers portulanos. Entre estos mapes, resultants de l'experiència, cal destacar els de les escoles italiana, catalana, portuguesa, veneciana, francesa i principalment mallorquina. Els viages dels venecians i genoveses a l'interior d'Àfrica i els grans recorreguts de portuguesos i espanyols per les costes d'aquell continent -i posteriorment del americà- varen donar un nou i gran impuls a la cartografia.

Vore també: Mapamundis antics

En Amèrica

En Mèxic, els caps indígenes, segons Hernán Cortés, tenien cartes geogràfiques elaborades en paper de maguey i pells, aixina com teixits de cotó, henequén i palma, en els que es dibuixava en colors vegetals i en ocasions se'ls donava un acabament en barniz. Estos mapes reproduïen itineraris i zones específiques. Es considera que els espanyols varen agregar als mapes existents notes en espanyol, substituint la chafada del peu descalce per una ferradura per a indicar els camins que podien ser transitables a cavall. També es va agregar la representació de temples catòlics per mig de creus i posteriorment ideogramas que simbolisaven fonts, canals i aqüeductes.

En l'época del descobriment d'Amèrica varen destacar grans cartógrafos com Diego Méndez, Juan de la Cosa, Pedro i Jorge Reinel, Sebastiano Caboto, Oronteus Finaeus, Desceliers i, en forma molt especial, Gerardus Mercator, qui en 1569 va utilisar per primera volta el canevas de proyecció. Com una senya curiosa, es conta que Américo Vespucio, qui va rebre la gran distinció de donar nom al Nou Món, va anar en realitat un cartógrafo destacat pero no excepcional, i el potser inmerecido honor que se li va fer es va deure a que un editor que va publicar els primers mapes de les noves terres va senyalar a estes com "terres de Américo" i el nom es va popularisar d'un modo irreversible. El sistema de la proyecció de Mercator pot considerar-se com el guany més important en l'història de la cartografia, ans que en el XX s'impongueren les noves tècniques de la fotografia aérea i, posteriorment, des de satèlits.

Américo Vespucio

Américo Vespucio (1454-1512) va ser un navegant que va treballar al servici de Portugal i de la Corona de Castella; li'l va considerar el primer europeu en comprendre que les terres descobertes per Cristóbal Colón conformaven un nou continent. Per esta raó, el cartógrafo Martin Waldseemüller va utilisar en el seu mapa de 1507 el nom d'Amèrica com a designació per al Nou Món. Vespucio va començar a traçar els mapes dels seus viages pel continent americà una volta instalat en Sevilla (1508), al servici del rei Fernando. Tant Solís com Pinzón, Juan de la Cosa i Vespucio varen contribuir en les seues expedicions al traçat dels primers mapes dels que es té coneiximent sobre el continent americà. Aixina mateix, els cridats planisferis de Salviatti i de Castiglione, abdós aproximadament de 1525, són importants documents de la cartografia de l'época, en la qual es varen basar mapes posteriors. El planisferi de Castiglione va ser regalat a este per l'emperador Carlos V. El mapa de Waldseemüller, imprés en 12 fulls separats, va anar dels primers en el que se separaven en claritat Norteamérica i Sudamérica d'Àsia.

Abraham Ortelius

Artícul principal → Abraham Ortelius.

En el XVI molts cartógrafos varen elaborar mapes que anaven incorporant la creixent informació que aportaven els navegants i els exploradors. Abraham Ortelius, un cartógrafo flamenc naixcut en 1527, es va convertir en un famós matemàtic abans de centrar la seua activitat en la geografia i la cartografia. En 1570 va publicar el seu Theatrum Orbis Terrarum, el primer atles modern, obra considerada com el primer èxit comercial immediat dins del seu tipo. Actualment se seguix usant la classificació i estructura d'est. La seua primera versió contenia 70 mapes (56 d'Europa, 10 d'Àsia i Àfrica i un de cada continent). Va realisar una selecció dels millors mapes disponibles, que redibujó en un format uniforme per a l'edició de la seua obra, i va establir un orde llògic dels mapes: mapamundi, Europa, Àsia, Àfrica i Nou Món. També va incloure una llista en els noms dels autors dels mapes. Este atles va tindre un gran èxit, sobretot pel seu tamany i format; va ser editat en diversos idiomes, i no va parar d'actualisar-se i millorar-se fins a 1612. En 1575 Ortelius va ser nomenat geógrafo de Felipe II, un càrrec que li va permetre accés als coneiximents acumulats pels exploradors portuguesos i espanyols.

Gerhardus Mercator

Les loxodromia, llínees que tallen tots els meridianos segons un àngul constant.

El geógrafo i cartógrafo d'orige germà-neerlandés Gerhard Kremer, cridat en llatí Gerhardus Mercator (1512-1594), natural dels Països Baixos, va estudiar filosofia i matemàtiques en la seua joventut, convertint-se pronte en un eminent cartógrafo; entre uns atres, va realisar treballs per a l'emperador Carlos V. No obstant, en la década de 1540 va ser acusat d'herejía i va estar encarcerat durant algun temps. Despuix es va traslladar a Duisburgo, en el ducado de Cléveris, a on es varen establir també molts protestants holandesos perseguits.

En 1554 es va fer internacionalment famós per un gran mapa d'Europa. En un mapamundi de l'any 1569 va utilisar el sistema de proyecció de mapes que més tart es va batejar en el seu nom. Es tracta d'una representació cilíndrica en meridianos rectes i paralels i círculs de latitut iguals, i té la ventaja de que les rectes que unixen dos punts mantenen un rumbo constant, lo que facilitava la navegació a brúixola. En el mapamundi de Mercator, referit a coordenades cartesianes, els paralels són rectes paraleles a l'eix de les abscissas, estant l'equador representat per dit eix, i els meridianos són rectes paraleles a l'eix de les ordenades, estant el meridiano orige representat per dit eix; per una atra part, els pols no són representables en el mapa. La proyecció cartogràfica de Mercator és, puix, una proyecció cilíndrica rectangular directa en la que els paralels són llínees que conserven les distàncies. El valor del mòdul de deformació llineal creix en la latitut cap al pol nort o cap al pol sur, sent infinit en abdós pols. A paralels equidistants en l'esfera terrestre corresponen aixina, en el mapa, rectes cada volta més distanciades. Les loxodromia sobre la Terra (llínees que tallen tots els meridianos segons un àngul constant) es representen en este mapa per mig de rectes. Solament la proyecció de Mercator goja d'esta propietat.

Mapa d'Amèrica del cartógrafo Jodocus Hondius (circa 1640).

L'us d'esta cartografia és general en la navegació marina, perque permet trobar l'àngul de ruta per simples procediments gràfics. No obstant, en este mapa l'escala varia molt ràpidament, sobretot en les latitut altes, per lo que convé donar sempre l'escala del mapa de Mercator per a un determinat paralel de referència, que pot ser l'equador, o be per al paralel mig del mapa. El primer any despuix de la mort de Mercator es va publicar el seu gran llibre de mapes del món. Ell ho havia denominat Atles, en honor al jagant de la mitologia grega que sostenia la volta celest, i des de llavors s'ha cridat aixina a les obres majors de cartografia. Posteriorment, el famós cartógrafo i gravador en coure Jodocus Hondius va perfeccionar i va tornar a publicar el Atles de Mercator.

Vore també: Proyecció de Mercator

Mercator seguix considerant-se com un dels majors cartógrafos de l'época dels descobriments; la proyecció que va concebre per al seu mapa del món va resultar d'un valor incalculable per a tots els navegants. La precisió dels mapes posteriors va aumentar molt per les determinacions més precises sobre latitut i llongitut i als càlculs sobre el tamany i forma de la Terra.

Declinació magnètica i corrents

Els primers mapes en els que apareixien ànguls de declinació magnètica es varen realisar en la primera mitat de el XVII, i les primeres cartes que mostraven les corrents oceàniques es varen realisar cap a 1665. En el XVII es varen establir els principis científics de la cartografia i les inexactitudes més notables dels mapes queden constreñidas a les parts del món que no s'havien explorat.

Aportació francesa (XVIII)

Mapamundo de Delisle (1700).

A finals de el XVII les determinacions astronòmiques preses en les diferents parts del món i, en particular, en Àsia Oriental, eren lo prou numeroses per a que no es conservaren ya en els mapes els errors que els desfiguraban. Les senyes falses i els verdaders, mesclats des de sigles, formaven un llaberint necessitat d'una revisió total. El geógrafo francés Guillermo Delisle (1675-1726) va publicar en 1700 un mapamundi que situava en el seu lloc i en dimensions correctes les regions orientals de l'antic continent. Jean Baptiste Bourguignon d'Anville tenia 29 anys quan Delisle va morir en 1726. Va professar per la geografia una vocació casi innata, ya que de chiquet era el seu joc i la seua distracció. Després va ser la seua constant preocupació i el pensament de tota la seua vida. Va dedicar a ella tots els seus estudis i les seues qualitats, unides a un innegable gust artístic. Als 22 anys es va donar a conéixer per una série de mapes de França, produccions que tenien ya un sagell original que varen distinguir sempre les seues obres posteriors.

Mapa de la tercera part d'Àsia (Jean Baptiste Bourguignon d'Anville, París, 1753).

L'Acadèmia de les Ciències de França treballava en perfeccionar la geografia astronòmica i matemàtica i enviava a viagers aïllats o comissions a diferents parts del Globo. Uns, per a resoldre el problema de la física terrestre, com Ridrer, que en 1672 va ser a l'illa de Cayena, i uns atres, com M. De Chazelles, en 1694, per a determinar la latitut i la llongitut d'algunes posicions importants en l'interior del Mediterràneu, a fi de dissipar alguns dubtes que quedaven sobre la llongitut d'esta mar tan mal representat segons les senyes de Ptolomeo. Uns atres es varen dirigir a Laponia i al Perú, per a medir al mateix temps dos arcs de meridiano, més allà del círcul Polar l'u i prop de l'equador l'atre. D'esta manera es va comprovar l'exactitut de la teoria newtoniana sobre el achatamiento del globo terrestre.

Planisferi celest de el XVII.

Tant les operacions de Laponia, eixecutades des de 1735 a 1737 per Clairant i Maupertuis, com les de l'equador, des de 1735 a 1739 per la Condamine, Godin i Bouguer, acompanyats d'Antonio de Ulloa i Jorge Juan, varen confirmar les deduccions teòriques i varen posar de manifest l'aument progressiu dels graus terrestres a partir de l'equador. Colbert va demanar a l'Acadèmia de les Ciències la descripció geomètrica del regne i Cassini de Thury, director de l'Observatori i net del gran astrònom, va concebre una proyecció cartogràfica que du el seu nom. En 1744 va començar les primeres operacions, ajudat pel seu fill, de molts astrònoms i d'una trentena de pràctics hàbils en l'alçament de plans. Este treball va ser terminat en 1773 i va servir de model per a proyectes similars portats a terme en atres països.

Cap a finals de el XVIII, quan va decaure l'esperit explorador i va començar a desenrollar-se el nacionalisme, un gran número de països europeus va començar a mamprendre estudis topogràfics detallats a nivell nacional. El primer mapa topogràfic complet de França es va publicar en 1793, en una forma més o menys quadrada i en una mida d'aproximadament 11 m de costat. Regne Unit, Espanya, Àustria, Suïssa i atres països varen seguir el seu eixemple. En Estats Units es va organisar, en 1879, el Geological Survey ("estudi geològic") en la finalitat de realisar mapes topogràfics de gran escala en tot el país. En 1891, el Congrés Internacional de Geografia va propondre cartografiar el món sancer a una escala 1:1.000.000, tasca que encara no ha conclós.

Mapa topogràfic dels Alps de 1907.

La cartografia en el XX

En el XX, la cartografia va experimentar una série d'importants innovacions tècniques. La fotografia àrea es va desenrollar durant la Primera Guerra Mundial i es va utilisar, de forma més generalisada, en l'elaboració de mapes per mig d'ortofotografías durant la Segona Guerra Mundial. Estats Units, que va llançar en 1966 el satèlit PAGEOS i va continuar en la década de 1970 en els tres satèlits Landsat, va realisar estudis geodèsics complets de la superfície terrestre per mig d'equips fotogràfics d'alta resolució colocats en eixos satèlits. A pesar dels grans alvanços tècnics i dels coneiximents cartogràfics, queden per realisar estudis i alçament topogràfics i fotogramétricos de grans àrees de la superfície terrestre que no s'han estudiat en detalle.

Mapa geològic de Lorena (França).

A principis de el XX quedava per explorar al voltant del 5 % de la superfície terrestre. Va ser fins a la segona mitat d'este sigle que es va conseguir, en ajuda dels satèlits artificials, l'exploració de pràcticament la totalitat de la Terra.

Mapa topogràfic de Sri Lanka.

Per a la fotogrametria moderna s'ampren instruments d'alta precisió que permeten relacionar les fotografies aérees i de satèlit en les mides reals del terreny. D'això resulta una informació gràfica que fa possible conéixer les distàncies i els desnivells d'una regió determinada. La fotointerpretación, a través de la visió estereoscópica de la fotogrametria o aerotopografía, dona un elevat nivell de detall, que fa possible aplegar a conclusions verdaderes sobre les condicions dels sols, els seus usos actuals i potencials.

Per una atra part, l'aparició dels Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) en els anys 70 i la seua popularisació en els anys 90 han revolucionat la forma de crear i manejar cartografia a través d'estes ferramentes informàtiques que associen elements espacials en bases de senyes. Els SIG permeten l'anàlisis i la gestió del territori a través de cartografia digital d'una manera ràpida i efectiva.

En l'actualitat, l'elaboració de mapes és una operació complexa en la que participen grups de més de 50 diferents disciplines: fotonavegantes, mecànics, químics laboratoristas, geodestas, matemàtics, topógrafos, geólogos, biòlecs, geógrafos, físics, agrònoms, edafólogos, ingeniers civils, economistes i arquitectes, entre uns atres.

Va haver els qui pensaven que la cartografia anava a estancar-se una volta que es plasmara en mapes la superfície de cada regió de la Terra. No obstant, existixen plans sérios de fer mapes dels planetes veïns del sistema solar, de manera que els mapes, que varen ser la forma inicial de conéixer la Terra, molt pronte serviran per a dur les fronteres del coneiximent més allà del planeta en el que vivim.

Tipos de mapa

Climes del Món.

Temperatura mija anual de la superfície oceànica.

Nivell del mar.

Erro al crear miniatura:

Mapa batimétrico del oceà Pacífic.

Archiu:Bolivia division.png

Divisió política de Bolívia en departaments i municipis.

Archiu:Oceania ISO 3166-1.svg

Mapa d'Oceania.

Archiu:Courbe niveau.svg

Curves de nivell.

Archiu:World Time Zones Map.png

Mapa de zones horàries.

Archiu:Moon landing map.jpg

Mapa indicant els llocs d'alunizaje.

Archiu:Curitiba PublicTransport.png

Transport públic de Curitiba.

Archiu:Isodemographische Karte Weltbevoelkerung.png

Mapa dasimétrico mostrant densitat de població.

Archiu:Quechua (grupos).svg

Mapa llingüístic del quechua.

Archiu:Ciconia nigra Eurasian Migration.png

Mapa fenológico mostrant la migració de la cigonya negra.

Archiu:PreColumbian American cultures.png

Mapa de les cultures precolombinas.

 Àrtic

 Noroest

 Aridoamérica

 Mesoamérica

 Àrea intermija

 Carib

 Àrea amazónica

 Àrea andina

Archiu:Paris 1st map.png

Mapa turístic de París generat per a una guia impresa de viages de Wikitravel a partir de senyes del proyecte OpenStreetMap.

• Mapa a marge perdut: mapa totalment parcial sense marge de forma tal que l'espai cartografiat aplega fins al llímit del full.
• Mapa actual: mapa que representa les senyes topogràfics i geogràfics més recents.
• Mapa administratiu: mapa que representa els fets principals de l'organisació administrativa d'un territori, especialment les qüestions relatives a les fronteras, divisions i capitals.
• Mapa analític: mapa temàtic que representa els elements d'un fenomen.
• Mapa anamórfico: mapa en el que els territoris es modifiquen en l'objecte de que les seues superfícies resulten proporcionals a les magnituts d'un fenomen que es vol representar, procurant que es mantinga la contigüidad i les configuracions dels territoris.
• Mapa auxiliar: mapa anexe a un atre que ho complementa. Nota: Normalment se situa en el mateix full i se sol representar en una escala diferent, que generalment és més menuda.
  • Mapa auxiliar adjacent: mapa auxiliar que representa, generalment a la mateixa escala, una zona limítrofa a la del mapa principal.

• Mapa batimétrico: mapa hidrogràfic que representa el relleu de zones sumergides.
• Mapa de base: mapa reproduït totalment o parcialment en un o diversos colors que servix per a sobrepondre en ell senyes temàtiques.
• Mapa de base: mapa inicial que resulta d'un alçament topogràfic o fotogramétrico. Per eixemple: el mapa topogràfic estatal. Generalment es tracta d'un document oficial a gran escala del que posteriorment es formen el restant dels mapes. És un concepte opost al mapa derivat.
• Mapa catastral: mapa que representa els llímits de la propietat de la terra. Sinònim complementari: pla catastral.
• Mapa clau: Vore: mapa índex.
• Mapa continental: mapa que representa tot un continent, normalment a una escala compresa entre 1:20.000.000 i 1:50.000.000.
• Mapa corocromático: mapa en el que es marquen àrees cualitativamente diferents per mig de trames o colors.
• Mapa corográfico: mapa topogràfic elaborat a una escala suficientment chicoteta per a poder representar grans conjunts del territori d'una regió, d'un conjunt de regions o d'un continent.
• Mapa de coropletas: mapa temàtic que representa la distribució espacial d'un fenomen per mig de trames o diferents tons de color o de gris, en el que la gradació d'intensitat expressa diferents intervals d'un fenomen en unitats territorials, administratives o convencionals.
• Mapa de corrents: mapa que representa la velocitat i la direcció de les corrents marines.
• Mapa de cotes: Vore: full de cotes.
• Mapa de cuadrícula: mapa que té una cuadrícula superposta o indicada en el seu marc.
• Mapa de curves batimétricas: mapa batimétrico que representa el relleu de les profunditats subaquàtiques per mig de l'us de isóbatas.
• Mapa de curves de nivell: mapa que representa un relleu per mig de curves de nivell.
• Mapa qualitatiu: mapa temàtic que representa la distribució de fenomens atenent al seu caràcter nominal o conceptual.
• Mapa quantitatiu: mapa temàtic que representa la distribució de fenomens i fets d'acort en la seua importància numèrica expressada de forma absoluta o relativa. Solen dur llegenda.
• Mapa dasimétrico: mapa de coropletas en el que les àrees estadístiques es subdividen en àrees d'homogeneïtat relativa basant-se en informacions complementàries. Nota: és un mapa utilisat principalment per a representar densitat de població.
• Mapa de carreteres: mapa que representa fonamentalment les carreteras, que es mostren classificades en categories segons siga la seua importància viària.
• Mapa d'estrela: planisferi que representa la superfície d'un globo en forma d'estrela. En este tipo de mapa la proyecció s'ha realisat a partir de dos definicions matemàtiques diferents, que solen ser una per a la part central i l'atra per a les puntes de l'estrela.
• Mapa de ferrocarrilés: mapa itinerari que representa la ret ferroviària, les estacions i abaixadors i les infraestructures ferroviàries o que siguen d'interés per als usuaris.
• Mapa de fluix: mapa temàtic que representa les direccions de moviment per mig de llínees d'ample variable, proporcionals a la seua importància i esquematizadas d'acort en el traçat. Sinònim complementari: mapa de llínees de fluix. Brinda senyes complexes a través de llínees que naixen i apleguen a llocs determinats. És un tipo de mapa complex pel volum d'informació, per la forma en que està presentada i per les diferents relacions que es poden establir.
• Mapa de franges: mapa temàtic en el que s'ha dividit la superfície de cada unitat territorial en franges paraleles i de superfície proporcional als valors sectorials del fenomen representat.
• Mapa de freqüències: mapa temàtic que representa el número de voltes que un fet o un fenomen es manifesta en una zona o lloc determinats.

• Mapa de husos: mapa que representa el seu camp per mig d'uns husos que normalment estan units en els punts de l'equador o en els de els pols.
• Mapa de husos horaris: planisferi que representa els husos horaris.
• Mapa de intensitat: mapa temàtic que representa els fenomens d'acort en el grau de força o d'activitat.
• Mapa d'isopleta: mapa que representa les variacions d'un fenomen per mig de l'us d'isopletas.
• Mapa de la Lluna: mapa que representa la superfície de la Lluna.
• Mapa de llínees: mapa que té la seua representació gràfica feta a pur de llínees.
• Mapa de llínees aérees: mapa itinerari que representa les rutes de les llínees aérees regulars.
• Mapa de llínees de fluix: Vore: mapa de fluix.
• Mapa de llínees de navegació marítima: mapa itinerari que representa les rutes marítimes regulars i, a sovint, també les fluvials.
• Mapa de Mercator: mapa establit en la proyecció de Mercator.
• Mapa de normals: mapa que representa un relleu per mig de normals.
• Mapa d'orientació: mapa que representa elements topogràfics seleccionats en l'objecte de poder realisar una interpretació ràpida i senzilla de la pròpia localisació i d'atres elements o llocs significatius. S'utilisa per a poder seguir alguna ruta.
• Mapa de pendents: mapa temàtic que, per mig de qualsevol sistema gràfic, representa els diferents graus de pendent d'un territori.
• Mapa de previsió: mapa que representa la situació o evolució provable dels fenomens determinats per a un periodo o una data futura.
• Mapa de punts: mapa temàtic quantitatiu en el que la distribució d'un objecte o fenomen és representada per punts.
• Mapa de situació: mapa, generalment a chicoteta escala, que indica la situació d'una zona o d'un full cartogràfic dins d'un territori major.
• Mapa de superfície: Vore: mapa del temps de superfície.
• Mapa de tinto batimétricas: mapa batimétrico que representa les zones sumergides per mig de diferents graduacions de color.
• Mapa de tinto hipsométricas: mapa topogràfic que representa l'altura per mig de diferents graduacions de color.
• Mapa de topografia relativa: mapa del temps que representa la gruixa o les diferències d'altitut entre dos nivells de pressió.
• Mapa del cel: Vore: Planisferi celest.
• Mapa del món: mapa que representa tota o bona part de la superfície terrestre.
• Mapa del relleu: mapa orogràfic que representa el relleu per mig de diversos métodos que normalment són d'efecte plàstic.
• Mapa del temps: mapa que representa els valors d'alguns elements meteorològics, en especial la pressió, els fenomens atmosfèrics i els fronts en un moment determinat.
  • Mapa del temps d'altitut: mapa del temps que representa, per mig d'isohipsa, les altures en la que hi ha una pressió determinada i, per mig d'isoterma, les temperatures en estes altures.
  • Mapa del temps de superfície: mapa del temps que representa, bàsicament, les pressions en superfície reduïdes al nivell de la mar, per mig d'isobaras, en el seu valor i el símbol de les configuracions principals i els fronts.
• Mapa densimétrico: mapa temàtic que representa la distribució d'un fet o d'un fenomen en senyes quantitatives referides a una unitat de superfície.
• Mapa derivat: mapa que s'ha obtingut a partir d'un mapa considerat com a principal, en o sense reducció de l'escala, directament d'un o diversos mapes de base o a partir d'atres mapes derivats. Nota: és un concepte opost al de mapa base.
• Mapa diagramático: Vore: cartodiagrama.
  • Mapa diagramático de barres: mapa temàtic que representa un fet o un fenomen distribuït territorialmente per mig d'una o més barres d'altura, sent estes proporcionals al valor que es va a representar.
  • Mapa diagramático de quadrats: mapa temàtic que representa la superfície de cada unitat territorial dividida en quadrats que es cobrixen de trames o colors diferents, de forma tal que el número de quadrats de cada tipo siga proporcional als valors parcials dels fenomens representats.
• Mapa didàctic: mapa elaborat en finalitat instructivas.
• Mapa dinàmic: també conegut com a animació de mapes.

• Mapa en blanc i negre: mapa monocrom que ha segut imprés en negre, o valors de gris, sobre un fondo blanc.
• Mapa en el text: mapa imprés en el cos d'un text, un artícul o un llibre. Nota: És un concepte opost al de mapa de fòra de text.
• Mapa en gris: mapa monocrom imprés en gris suau, utilisant el color tant com a base de fondo com de treball.
• Mapa en perspectiva: mapa en el que s'ha utilisat una perspectiva per a la representació d'un territori.
• Mapa en relleu: mapa topogràfic elaborat en tres dimensions.
• Mapa escolar: mapa didàctic elaborat i preparat per a ser usat en les escoles.
• Mapa esquemàtic: mapa en una representació cartogràfica molt simplificada.
• Mapa estadístic: mapa temàtic que representa senyes estadístiques, normalment a partir d'unitats territorials polítiques i administratives.
• Mapa exagerat: mapa que representa determinats fenomens de tal forma que fa que adquirixquen més importància de la que tenen en realitat.
• Mapa facsímil: mapa que reproduïx fidelment un mapa antic.
• Mapa fantàstic: mapa que representa objectes i fenomens inexistents o que no es troben localisables en la forma i les característiques en les que s'expressen.
• Mapa fenológico: mapa temàtic que representa les manifestacions estacionals o periòdiques dels sers vius. Eixemple: un mapa de la migració de les ballenes.
• Mapa físic: mapa, generalment a chicoteta escala, que representa les traces fisiográficos principals d'un territori.
• Mapa fisiográfico: mapa morfográfico que representa les característiques del relleu a grans traces d'una forma figurativa i simplificada utilisant una perspectiva oblicua.
• Mapa fòra de text: mapa solt que acompanya un text, un llibre o un artícul. Nota: És un terme opost al de mapa en el text.
• Mapa general: mapa que representa un conjunt de fenomens geogràfics bàsics i diversos tals com les costes, l'hidrografia, el relleu, les poblacions, les carreteres, els llímits administratius, la toponímia, etc. Nota: els mapes generals de gran escala d'àrees terrestres solen denominar-se mapes topogràfics. Uns i uns atres es consideren habitualment complementaris i oposts als mapes temàtics.
• Mapa geològic: mapa temàtic que representa les roques i estructures geològiques observables en la superfície terrestre. La litologia i edat de les roques es representen codificats per colors i trames estandardisats. La simbologia indica l'inclinament de les capes, els eixos dels plecs, les falles, etc. Se solen acompanyar de corts geològics i columnes estratigráficas.
• Mapa geomorfològic: mapa temàtic que representa les formes del relleu segons el seu génesis, les dimensions, els tipos i les seues relacions en l'estructura i la seua dinàmica. Sinònim complementari: mapa morfològic.
• Mapa geopolític: mapa que, per mig d'una simbologia adequada, representa teories i fets de la geopolítica.
• Mapa hidrogràfic: mapa que representa, fonamentalment, els cursos dels rius i les superfícies en aigua.
• Mapa hipsométrico: mapa que representa, fonamentalment, l'altitut d'un territori.
• Mapa històric: mapa temàtic que representa els acontenyiments i fenomens històrics.
• Mapa ilustrat: mapa en el que es fa us dels dibuixos o fotografies en lloc de símbols cartogràfics.
• Mapa incunable: mapa antic imprés en els primers temps de l'existència de l'imprenta.
• Mapa independent: mapa que constituïx una unitat bibliogràfica en un sol tema o títul.
• Mapa índex: mapa general a on se situen esquemáticamente els diferents mapes inclosos en una série o atles i en els que s'indica la pàgina o referència de localisació. Sinònim complementari: Mapa clau.
• Mapa interactiu: representació cartogràfica desenrollada en entorns computacionals que aúna el mapa en la capacitat d'interactivitat sobre ell.
• Mapa inventarie: mapa que representa de forma exhaustiva la distribució geogràfica d'un fenomen determinat.
• Mapa itinerari: mapa que representa la ret de vies de comunicació i en el que s'afig, normalment, les distàncies entre els diferents punts clau.
• Mapa jeroglífic: mapa elaborat de forma tal que resulte enigmàtic i difícil de dessifrar.

• Mapa mental: image cartogràfica d'un territori, més o menys distorsionada, que es té en el pensament.
• Mapa miner: mapa a gran escala que representa la situació i l'extensió d'un àrea d'explotació minera en la que es descriu tant les seues formes topogràfiques externes com les seues estructures subterrànees. Nota: a sovint una série de corts o seccions verticals completen l'informació cartogràfica.
• Mapa monocrom: mapa imprés en un sol color.
• Mapa municipal: És el mapa d'una regió geogràfica a on un president o edil eixercix les seues funcions de govern, dependent d'un estat, i este a la seua volta d'un país.
• Mapa morfográfico: mapa temàtic que representa les formes d'un terreny d'acort en el seu aspecte.
• Mapa morfològic: Vore: mapa geomorfològic.
• Mapa morfométrico: mapa temàtic que representa les formes d'un relleu d'una forma quantitativa, ya siga en valors absoluts o relatius. Nota: molts mapes de pendents són mapes morfométricos.
• Mapa mural: mapa de grans dimensions que representa una informació molt útil generalisada i que es pot llegir des d'una certa distància.
• Mapa mut: mapa que no té implantació ni rotulació (toponímia).
• Mapa nacional: mapa que representa un territori d'una nació o d'un estat, normalment a una escala compresa entre 1:5.000.000 i 1:20.000.000.
• Mapa numèric: image digital d'un fenomen o d'un accident geogràfic conservada en fulls cartogràfics, cintes magnètiques, DVD-ROM o en un atre soport per al seu tractament informàtic.
• Mapa oficial: mapa elaborat per un organisme oficial.
• Mapa original: mapa a partir del com s'obtenen atres mapes. Nota: en particular es consideren mapes originals els mapes obtinguts per la representació d'estudis originals.
• Mapa orogràfic: mapa que representa la configuració física d'un relleu per mig de tintes hipsométricas, sombreados o qualsevol atra tècnica.
• Mapa pictòric: mapa que representa els accidents topogràfics, els objectes o els fenomens per mig de signes pictòrics en lloc d'utilisar els signes convencionals habituals.
  • Mapa pictòric del relleu: mapa que representa el relleu i qualsevol atre accident topogràfic en posició planimètrica aproximada utilisant signes pictòrics, la qual cosa fa que es done una sensació pareguda a la d'una perspectiva oblicua.
• Mapa planimètric: mapa topogràfic en el que no es representa el relleu.
• Mapa plegable: mapa que es pot doblar per a facilitar la seua conservació i consulta.
• Mapa pluviométrico: mapa temàtic que representa la cantitat i distribució de les precipitacions caigudes en un territori i en un periodo de temps determinat.
• Mapa polícromo: mapa imprés en diversos colors.
• Mapa polític: mapa, generalment a chicoteta escala, que representa les divisions polítiques i administratives d'un territori que es diferencien normalment usant diferents tintes per a això.
• Mapa primitiu: mapa realisat abans dels primers alçament topogràfics realisats sistemàticament i en precisió.
• Mapa principal: mapa que constituïx un element essencial d'un full cartogràfic i que sol anar complementat en un o varis mapes auxiliars.
• Mapa regional: mapa que representa una regió o una part d'un territori a una escala normalment compresa entre 1:1.000.000 i 1:5.000.000.
• Mapa sinóptico: mapa temàtic que representa dos o més tipos de fenomens en l'objecte d'expressar les seues relacions funcionals. Per eixemple: un mapa del temps.
• Mapa sintètic: mapa temàtic que a partir d'un objectiu precís representa un fenomen en el seu conjunt a través de les seues relacions internes.
• Mapa temàtic: mapa que, sobre una base topogràfica elemental de referència, destaca, per mig de l'utilisació de diversos recursos de les tècniques cartogràfiques, correlació, valoracions o estructures de distribució d'algun tema concret i específic. Nota: convencionalment el mapa topogràfic i tota la cartografia general són considerats complementaris, inclús oposts al mapa temàtic.
• Mapa topogràfic: mapa que representa la planimetria i l'altimetria de les formes i dimensions d'elements concrets, fixos i duradors d'una zona determinada de la superfície d'un terreny.

• Mapa topogràfic nacional: mapa topogràfic, generalment a escala 1:50000 o 1:25000, que servix de mapa de base del territori d'una nació o d'un estat.
• Mapa transparent: mapa imprés sobre un material transparent o translúcido que se superpon a un o diversos mapes que tenen el mateix camp i escala en l'objecte, principalment, de complementar l'informació.
• Mapa turístic: mapa que inclou informació útil per al turisme, relativa a la localisació urbana i a les vies de comunicació, destacant els punts d'interés històric, paisagístic, etc.
• Mapa urbà: mapa d'una ciutat.
• Mapa rural: mapa que representa una zona rural en poca influència de la tecnologia.
• Mapa esquematizado: en este tipo de mapes no s'utilisa la representació base coneguda, sino que l'informació esta esquematizada, com en este cas, a través de diferents tamanys de quadros o rectànguls segons les senyes i la proporció d'informació.