Portulano
Els portulanos, també coneguts com a cartes portulanas, eren manuals, generalment en forma de llibre, que s'usaven en la navegació medieval i en els que apareixien llistes sistemàtiques de ports (d'ahí el seu nom), les distàncies entre ells i les direccions per a dirigir-se d'un a un atre. Descrivien sobretot la costa mediterrànea, encara que també va haver alguns de costes atlàntiques.[1][2] Varen aparéixer en el Plantilla:SIGLO i varen continuar elaborant-se en vàries centurias, inclús molt alvançada la Edat Moderna, encara que són productes típics dels sigles Plantilla:SIGLO i Plantilla:SIGLO principalment. Contenien informació sobre distàncies, vies per a accedir als ports, perills, bancs d'arena, secs i anclajes.[1] Es caracterisen per tres circumstàncies:
- són com els actuals mapes escrits
- tenen com a fondo una retícula traçada a pur de els rumbos o llínees de direcció de la rosa dels vents.
- són mapes en escala gràfica cridada tronc de llegües (truncum leucae).
Portulanos per procedència geogràfica
[editar | editar còdic]Per raó de la seua procedència, Catow distinguix tres grups de cartes portulanas:[3][1] italianes, elaborades principalment en Gènova, Venècia i Roma; aragoneses, en Palma de Mallorca com a centre de producció més destacat; portugueses, en cert modo derivades de les mallorquines.
Italians
[editar | editar còdic]La copiosa série de cartes portulanas italianes s'inicia a mitan de el Plantilla:SIGLO, en la cridada Carta Pisana, que es conserva en la Biblioteca Nacional de París. Al sigle següent pertanyen la Carta de Carignano, desapareguda de l'Archiu Nacional de Florencia a on es va conservar molt temps; l'obra cartogràfica del genovés Pietro Vesconte, l'ilustrador de l'obra de Marí Sanudo; la de Francisco Pizigano (1373), en influència de l'estilística mallorquina; i les de Beccario, Canepa i dels germans Benincasa, naturals d'Ancona.
Aragoneses
[editar | editar còdic]La novetat de la cartografia mallorquina són les cartes nàutic-geogràfiques, totes en estilística comuna en la representació de certs accidents i zones geogràfiques. L'obra cim de les cartes portulanas aragoneses és el mapamundi de Cresques Abraham, de 1375, conservat en la Biblioteca Nacional de París.
Cresques Abraham era un judeu mallorquí que va treballar al servici de Pedro IV d'Aragó. En el seu taller de buxoler (fabricant de brúixoles) li ajudava el seu fill Jafuda. El títul de l'atles és Mapamundi, o siga, mapa del món i de les regions de la Terra en els varis pobles que l'habiten. L'obra es va fer a petició de l'infant Don Juan, fill de Pedro IV, desijós d'una fidel representació d'oest a este del món. Formen el Mapamundi 12 fulls sobre taules, unides unes a atres per pergamí, i en disposició de biombo. Cada taula és de 69 per 49 cm. Les quatre primeres s'omplin en texts geogràfics, taules geogràfiques i astronòmiques i calendaris. Lo més nou del Mapamundi de Cresques és la representació d'Àsia, des de la mar Caspio fins a Catay (China), en la que es té en conte l'informació de Marque Pol, Jordanus i uns atres.
Portuguesos
[editar | editar còdic]Les cartes portulanas portugueses, de raigambre mallorquina, tenen com a singularitat el sobrepondre a la «aranya» les llínees astronòmiques del equador i els tròpics. Per últim, l'ampliació de l'horisó geogràfic pels portuguesos i espanyols va demandar necessitats que no complien les cartes portulanas, pero aixina i tot varen continuar elaborant-se en els Plantilla:SIGLO i Plantilla:SIGLO.
Àraps
[editar | editar còdic]Es conserven tres cartes portulanas medievals escrites en àrap:[4] el mapa d'Ahmed ibn Suleiman al-Tangi de 1413-14, el d'Ibrahim al-Tabib al-Mursi de 1461 i un mapa d'Europa occidental, anònim i sense data, conservat en la Biblioteca Ambrosiana i que s'estima data de principis de el Plantilla:SIGLO[5] o de el XV.
Ademés es troba una descripció detallada d'un mapa nàutic àrap del Mediterràneu en l'enciclopèdia de l'egipcíac Ibn Fadl Allah al-'Umari, escrita entre 1330 i 1348.[4] En una obra d'Ibn Sa'aneu al Magribi (Plantilla:SIGLO) i inclús en una atra d'al-Idrisi (Plantilla:SIGLO)[5] es troben descripcions anteriors, llimitades a regions geogràfiques més menudes,
Orige
[editar | editar còdic]La qüestió de l'orige de les cartes portulanas seguix oberta. Entre les hipòtesis alvançades pels investigadors, es poden citar les següents:[6]
- Nordenskiöld va supondre que va existir una carta modele original, provablement espanyola i més precisament obra de Ramon Llull, que després va ser copiada a lo llarc de varis sigles conservant el traçat i els topònims. La carta original hauria segut compilada a partir d'una multitut de menuts bosqueig dibuixats per marins.
- Winter va atribuir paternitat italiana a les cartes portulanas nàutiques, i espanyola a les nàutic-geogràfiques. Contra tal semblar es va rebelar Caracci: Italiani i catalani nelle primitiva cartografia medievale (Italians i catalans en la primitiva cartografia medieval), llibre editat en Roma l'any 1958.
- En 1947 Bacchisio Motzo va comparar la carta portulana més antiga, la Pisana, en el llibre portulano més antic, Lo compasso dona navigare, i va deduir que eren l'obra d'un mateix autor que va deure viure en Itàlia entre 1232 i 1258.
- Rolando Laguarda Trías va estudiar una carta portulana conservada en Estambul i va concloure que es tractava d'una còpia d'un mapa traçat per Marí de Tir cap a l'any 100.[7]
- En 1985 Jonathan Lanman va demostrar que no era possible construir un mapa raonablement exacte del Mediterràneu basant-se en les indicacions de llibres portulanos com Lo compasso dona navigare, contradient aixina l'hipòtesis de Motzo.
- Tony Campbell va demostrar que els topònims de les cartes portulanas sí varen sofrir una evolució a lo llarc del temps, la qual cosa va tirar per terra una de les tesis bàsiques de Nordenskiöld.[8] També va revelar que la Carta Pisana contenia molts topònims que no es troben en Lo compasso dona navigare, llevant-li encara més credibilitat a la teoria de Motzo. Campbell, constatant que es conserven 150 cartes de el XV, unes 30 de el XIV i solament una de com a molt finals de el XIII, opina que l'orige del gènero deu situar-se en el XIII.
- Roel Nicolai va concloure, despuix d'un estudi cartométrico de vàries cartes, que la seua gran exactitut descarta que pogueren ser construïdes pels europeus de la Edat Mija.[9][10]
- Fedor Aggeev afirma que l'orige d'estes cartes es remonta al Imperi romà i la seua ret de calçades. Postula que mapes de dita ret es varen deure conservar en archius imperials en Constantinopla fins al seu saqueig pels creuats llatins en 1204 i l'ocupació subsegüent. Els portulanos serien còpies fetes en Itàlia de les rutes costeres dels mapes aixina furtats.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Els portulanos, una font històrica i estètica» (en és-es). Blog Càtedra d'Història i Patrimoni Naval. Consultat el 2021-04-24.
- ↑ Catow: Die Geschichte der Kartographie/"L'història de la cartografia", Berlín
- ↑ 4,0 4,1 Monde dones Cartes.(216)
- 81–90.
- ↑ 5,0 5,1 Imago Mundi.16
- 1–16.
- ↑ Llevat indicació contrària, la referència per a esta secció és Campbell, 1987.
- ↑ Estuios de cartología.
- 29-41.
- ↑ (1987) «Portolan Charts from the Clapix Thirteenth Century to 1500», Cartography in Prehistoric, Ancient, and Medieval Europe and the Mediterranean (The HIstory of Cartography Volume 1) (en en), The University of Chicago Press, pp. 371-463. ISBN 0226316335.
- ↑ (2016) The Enigma of the Origin of Portolan Charts: A Geodetic Analysis of the Hypothesis of a Medieval Origin, Leiden: Brill.
- ↑ Maps in history.(54)
- 8-11.
- ↑ (2016) Origin of portulans and accurate ancient maps, State University of Land Use Planning,. ISBN 9785938561953.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Portulano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.