Mapa batimétrico

Un mapa batimétrico és un tipo de mapa isarítmico que representa la topografia sumergida i les característiques fisiográficas dels fondos oceànics i marins. El seu propòsit principal és proporcionar contorns de profunditat detallats de la topografia oceànica, aixina com proporcionar el tamany, la forma i la distribució de les característiques submarines. Els mapes topogràfics mostren l'elevació sobre el sol i són complementaris als mapes batimétricos. Els gràfics utilisen una série de llínees i punts a intervals iguals per a mostrar la profunditat o l'elevació. Una forma tancada en formes cada volta més chicotetes en el seu interior pot indicar una fossa oceànica o un mont o cordillera submarina, depenent de si les profunditats aumenten o disminuïxen cap a dins. Els alçament i mapes batimétricos estan associats en la ciència de l'oceanografia, particularment la geologia marina i l'ingenieria subaquàtica o atres propòsits especialisats.

Les senyes batimétricos utilisats per a produir gràfics també es poden convertir en perfils batimétricos que són seccions verticals a través d'una funció.

Història

Antic Egipte

L'us de la batimetría i el desenroll de cartes batimétricas es remonten a el XIX fins al antic Egipte. Les representacions en les parets de les tombes, com les talles en bajorrelieve de Deir al-Bahri encarregades per la reina Hatshepsut en el XVI, mostren a antics mariners que utilisen llarcs i prims postes com a postes de sondege per a determinar la profunditat del ric Nilo i del delra del Nilo.

L'historiador grec Heródoto escriu sobre un sondeig en 20 metros d'aigua de la desembocadura del Nilo en la delta del riu. Escriu sobre fanc groc que s'eleva similar al que es deposita en les inundacions anuals. Estos relats mostren una major consciència de les profunditats regionals i les característiques del fondo marí entre els antics mariners i demostren que els descobriments en batimetría i l'us de cartes batimétricas havien progressat significativament.

Antiga Roma

El Nou Testament relata els sondejos que es varen fer en el naufragi de Pablo de Tarso en l'illa de Malta en el Lliure dels Fets dels Apòstols, capítul 27, versículs 27-44.

Periodo modern primerenc

Fins a este punt, les cartes batimétricas eren rares ya que els navegants continuaven depenent de cordes pesades i pesos de plom per a prendre llectures de profunditat i traçar l'oceà obert. En els 200 anys transcorreguts des de que Colón va salpar cap a Amèrica es varen produir alvanços menors en l'exploració i cartografia de profunditat dels oceans. En 1647, Robert Dudley va publicar l'atles, Dell'Arcano del Mare. El seu treball va superar en créixens tot lo que s'havia publicat anteriorment en mapes i gràfics construïts en la proyecció de Mercator, ademés de contindre alguns dels primers gràfics que mostren les profunditats impreses en la costa atlàntica d'Amèrica del Nort. La seua publicació va assentar les bases per a que els futurs navegants i inventors continuen desenrollant formes noves i ingenioses de produir cartes i estudis d'alta calitat dels llac i oceans del món.

Comparació en carta hidrogràfica

Un mapa batimétrica es diferencia d'una carta hidrogràfica que l'objectiu és la presentació precisa de les característiques submarines, mentres que la navegació segura és el requisit per a la carta hidrogràfica.

Una carta nàutica ocultarà les característiques reals per a presentar una versió simplificada que ajude als navegants a evitar els perills baix l'aigua.