Islas Marshall
_-_MHL_-_UNOCHA.svg){kind=link}
Les Islas Marshall, oficialment conegudes com a República de les Islas Marshall (en anglés, Republic of the Marshall Islands; en marshalés, Aolepān Aorōkin Ṃajeḷ), és un país insular ubicat en Oceania, localisat l'oceà Pacífic, en la regió de Micronesia.
Va formar part del Territori en Fideicomiso de les Illes del Pacífic i va estar baix l'administració dels Estats Units. Va alcançar l'independència completa d'acort en la llegalitat internacional el 22 de decembre de 1990, quan les Nacions Unides oficialment varen donar per terminat el fideicomiso sobre el territori, convertint-se en un dels països més jóvens d'Oceania. És membre de l'ONU i l'APEC.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom actual de les illes Marshall fa referència al capità britànic John Marshall, qui junt en Thomas Gilbert va explorar les illes en 1788. L'archipèlec va ser nomenat d'esta manera per l'explorador rus Adam Johann von Krusenstern i el francés Louis Isidore Duperrey, els qui varen traçar els primers mapes de la regió en els anys 1820. Posteriorment, els cartógrafos britànics varen repetir esta designació en els seus propis mapes. El nom espanyol original[1][2] per al conjunt de les illes va ser Els Pintats[3][4][5] i la primera illa explorada va ser cridada Sant Bartolomé en 1526. Un atre noms espanyols per a les illes varen ser Barbudos[6] i Illes dels Jardins.[7][8] El nom espanyol[9] per al Atolón de Bikini[10] en 1529[11] per la seua banda va ser «Bons Jardins».[12][13][14]
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història de les Islas Marshall.
Primers pobladors
[editar | editar còdic]Poc es coneix sobre la prehistòria de les illes Marshall. Segons pareix, varen alcançar estes illes successives ones migratòries del surest asiàtic ocorregudes en el Pacífic Occidental fa al voltant de 3000 anys.
Domini espanyol (1526-1885)
[editar | editar còdic]El primer europeu en aplegar a l'archipèlec va ser l'explorador espanyol Alonso de Salazar en 1526, durant l'expedició de García Jofre de Loaísa. Al mando del buc Santa María de la Victòria, l'únic barco supervivent d'este viage el 21 d'agost va avistar una illa (provablement l'actual Taongi) a 14°N a la que va cridar «Sant Bartolomé».[15]
Un atre explorador espanyol, Álvaro de Saavedra Cerón, al mando de la nau Florida, les va reclamar en nom del rei d'Espanya en 1528. A este grup d'illes les va cridar «Els Pintats». Li varen seguir numeroses expedicions espanyoles. Naus com la Sant Jerónimo, Els Reis, Tots els Sants varen visitar les illes en diferents anys.
Despuix d'això, es varen produir moltes més visites en la finalitat de comerciar i repondre suministraments. Com els isleños no eren immunes a les malalties europees, molts varen morir a causa del contacte en els europeus.[16]
Els anglesos les varen nomenar «Marshall» en els seus mapes, per l'explorador John Marshall que les va visitar en 1788[17], pero varen ser reclamades per Espanya en 1875 i reconeguda la seua sobirania per la diplomàcia internacional, llevat Alemània i Regne Unit, com a part de la Micronesia espanyola.
Les Islas Marshall varen ser reclamades formalment per Espanya en 1874 a través de la seua capital en les Índies Orientals, Manila. Açò va marcar l'inici de varis moviments estratègics per part de l'Imperi Alemà durant les décades de 1870 i 80 per a anexionarlas (alegant que estaven «per casualitat desocupadas»).[18] Esta política va culminar en un tens episodi naval en 1885, que no degeneró en un conflicte per l'escassa preparació de les forces navals espanyoles i a la falta de voluntat per a una acció militar oberta per part alemana.
Despuix de la mediació del Papa i una compensació alemana de 4,5 millons de dólars, Espanya va aplegar a un acort en Alemània en 1885: el Protocol hispà-alemà de Roma de 1885 que va posar fi a la cridada Crisis de les Carolinas. Este acort va establir un protectorat i va establir estacions comercials en les illes de Jaluit (Joló) i Ebon per a portar a terme el floreciente comerç de copra (carn de coco seca). Els iroij (alts caps) marshalianos varen seguir governant baix una administració colonial alemana indirecta, que es va fer efectiva tácitamente per la redacció del Protocol de 1885, que delimitava una zona subjecta a la sobirania espanyola (0º-11°N, 133°-164°I) ometent les Carolinas orientals, és dir, els archipèlecs de les Marshall i Gilbert, a on es trobaven la majoria dels llocs comercials alemans.[19] Les disputes varen quedar sense efecte despuix de la venda de tot l'archipèlec de les Carolinas a Alemània 13 anys despuix.[20]
Atres contactes europeus
[editar | editar còdic]El capità John Charles Marshall i Thomas Gilbert varen visitar les illes en 1788. Les illes varen rebre el nom de Marshall en alguns mapes occidentals, encara que els pobles indígenes havien denominat històricament la seua llar «jolet jen Anij» (Regals de Deu).[21] Cap a 1820, l'explorador rus Adam Johann von Krusenstern i l'explorador francés Louis Isidore Duperrey varen donar a les illes el nom de John Marshall i varen dibuixar mapes de les mateixes.[22] Els mapes britànics varen repetir posteriorment la designació. En 1824, la tripulació del ballenero nortamericà Globe es va amotinar i part de la tripulació va desembarcar en l'illa Mulgrave. Un any més vesprada, la goleta nortamericana Dolphin va aplegar i va arreplegar a dos chiquets, els últims supervivents d'una massacre perpetrada pels natius pel seu brutal tracte a les dònes.[23]
Varis barcos que visitaven les illes varen ser atacats i les seues tripulacions assessinades. En 1834 varen ser assessinats el capità DonSette i la seua tripulació. Aixina mateix, en 1845 la goleta Naiad va castigar a un natiu per furtar en tal violència que els natius varen atacar el barco. Eixe mateix any va ser assessinada la tripulació d'un ballenero. En 1852, els barcos Glencoe i Siga Nymph, en base en Sant Francisco, varen ser atacats i varen morir tots els que anaven a bordo, llevat un membre de la tripulació. La violència sol atribuir-se com a resposta als malos tratos que rebien els natius com a resposta als menuts robos, que eren una pràctica habitual. En 1857 dos misionero cristians es varen establir en èxit en Ebon, vivint entre els natius fins a a lo manco 1870.[23] ells varen construir les primeres escoles.
Domini alemà (1885-1914)
[editar | editar còdic]
En 1859 va tindre lloc la primera visita alemana documentada a les Islas Marshall; Adolph Capelle va aplegar des de Samoa.[24]
En 1864, el ballenero portugués José deBrum va aplegar a les Islas Marshall i va establir un lloc comercial en Capelle; abdós es varen casar en dònes locals.
Posteriorment, varis comerciants alemans varen aplegar a les Islas Marshall. Es tracta principalment de Joh. Ces. Godeffroy & Sohn (Hamburc) a partir de 1873, que ya estaven actius en moltes regions del Pacífic i que ara varen establir plantacions de coco en Ébano per a l'extracció de copra. Joh. Ces. Godeffroy & Sohn es va expandir posteriorment en llocs comercials en Jaluit, Maloelap, Mili i Namorik. L'empresa alemana Hernsheim & Co. també comerciava en jaluta.[24] Més vesprada, l'empresa Capelle-deBrum, en Likiep, també es va iniciar en la producció de copra, molt rendable.[25]
Despuix d'issar la bandera alemana en l'illa de Jaluit el 15 d'octubre de 1885 en senyal de pren de possessió, el primer comissari imperial Wilhelm Knappe va assumir els drets de sobirania del Imperi Alemà en 1886. De 1893 a 1898, Georg Irmer va ser el primer Governador de les Islas Marshall (Landeshauptmann der Marshallinseln). En 1906, les illes varen passar a formar part oficialment de la colónia de Nova Guinea alemana (Deutsch-Neuguinea)
Durant l'administració separada, els següents funcionaris del Imperi varen encapçalar el «protectorat»:[26]
| Nom | Títul | Periodo |
|---|---|---|
| Wilhelm Knappe | Kaiserlicher Kommissar
(Comissari Imperial) |
1886–1887 |
| Franz Sonnenschein | Kaiserlicher Kommissar | 1887–1889 |
| Max Biermann | Kaiserlicher Kommissar | 1889–1891 |
| Wilhelm Schmidt | Kaiserlicher Kommissar | 1891–1893 |
| Georg Irmer | Landeshauptmann
(Governador) |
1893–1898 |
| Eugen Brandeis | Landeshauptmann | 1898–1906 |
Alemània va establir un protectorat en 1885 i estacions de comerç en les illes de Jaluit i Ebon per a portar a terme el comerç floreciente de la copra (carn seca de coco). Els iroij (alts caps) marshaleses varen continuar governant baix l'indirecta administració alemana.
Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial en 1914, tots els edificis alemans de les Islas Marshall varen ser destruïts. L'únic edifici d'eixa época que seguix en peu és la Casa deBrum (Haus deBrum) en Likiep, construïda per Joachim deBrum en 1904-05.[24]
Domini japonés 1914-1944
[editar | editar còdic]Al començament de la Primera Guerra Mundial, Japó es va apoderar de les illes Marshall.[27] Els seus quarters es varen instalar en el centre alemà d'administració, Jaluit.
l'Armada Imperial Japonesa (大日本帝國海軍) va ocupar l'archipèlec indefens en setembre/octubre de 1914 durant la Primera Guerra Mundial, despuix de la declaració de guerra de Japó a l'Imperi Alemà el 23 d'agost de 1914, i immediatament va començar a establir bases militars i a assumir la gestió de les illes. Despuix de la guerra, la Societat de Nacions va encomanar oficialment a Japó l'administració de les illes com a part del Mandat Japonés del Mar del Sur. Japó va aprofitar l'ocasió per a sagellar casi per complet les Islas Marshall –com totes les illes del seu mandat en les Mars del Sur– del món per a assentar als immigrants japonesos sense ser molestats, privar de drets i explotar a la població nativa i ampliar la presència militar. En la década de 1930 també es varen construir els primers aeròdroms per a la nova força aérea de l'Armada Imperial.
Al començ de la Segona Guerra Mundial, les Islas Marshall eren bases importants per a Japó, especialment per ser les possessions més orientals del Pacífic. Des d'allí, els submarins i també els hidroavions es varen desplegar cap a la base principal de EE. UU. en l'illa de Hawái, també en la batalla aeronaval de les illes Midway. Despuix de la derrota japonesa en eixe lloc, l'Armada Imperial Japonesa va traslladar repetidament unitats de bucs de guerra més grans als estanys de les illes Marshall en 1942 i 1943 i va reforçar els seus defenses en numerosos soldats, treballadors de la construcció i també la força aeronaval, ya que ara s'esperava una ofensiva nortamericana contra l'archipèlec. Els atolones de Mili, Jaluit, Arno, Wotje i Kwajalein estaven especialment defesos. Unes atres, com Majuro, Eniwetok i Bikini, estaven poc o res ocupades.
.jpg){kind=link}
Despuix de les primeres incursions aérees des dels portaavions ya en març de 1942 –encara en poc efecte–, l'ofensiva nortamericana va començar el 31 de giner de 1944 en el desembarc de fortes tropes navals baixe la protecció d'una gran flota de portaavions en el atolón de Kwajalein, elegit per la seua bona ubicació estratègica en l'archipèlec i que va ser conquistat a la veta de pocs dies en la destrucció de totes les forces d'ocupació japoneses.
L'armada japonesa no va intervindre, ni es va reforçar la força aérea regional, per lo que va caure ràpidament davant la molt superior força de portaavions nortamericà. Posteriorment, les forces nortamericanes varen ocupar atres numeroses illes, en lo que l'atolón de Majuro, en particular, es va convertir en una gran base naval. Atres illes fortament fortificadas, com a Mili i Jaluit, només es varen mantindre gràcies als bombardejos aéreus i navals, per lo que les tropes japoneses varen permanéixer allí fins al final de la guerra.
Domini nortamericà 1944-1979
[editar | editar còdic]El 31 de giner de 1944, durant la Segona Guerra Mundial, tropes nortamericanes varen desembarcar en el atolón de Kwajalein i varen conquistar les illes als japonesos el 3 de febrer, a lo que varen seguir intenses lluites en els atolones de Kwajalein i Enewetak.
En 1947, Estats Units, com potencia ocupant, va aplegar a un acort en el Consell de Seguritat de la ONU per a administrar Micronesia, incloses les illes Marshall, com Territori en Fideicomiso de les Illes del Pacífic. Un important radar va ser construït en el atolón de Kwajalein.
Despuix de la Segona Guerra Mundial, Estats Units es va vore immers en una carrera armamentística nuclear durant la Guerra Freda en l'Unió Soviètica per a construir bombes més grans i destructives.[28]
Bikini en les Islas Marshall estava alluntada del tràfic marítim i aéreu regular, lo que la convertia en un lloc ideal per a estes proves des del punt de vista del govern d'Estats Units. En febrer de 1946, el Comodoro de la Marina Ben H. Wyatt, governador militar de les Islas Marshall, va demanar als 167 habitants micronesios del atolón que es reubicaren voluntària i temporalment per a que el govern d'Estats Units poguera escomençar a provar les bombes atòmiques per «el be de la humanitat i per a acabar en totes les guerres mundials». Despuix d'una «confusa i dolorosa delliberació» entre els bikinianos, el seu líder, el rei Juda, va acceptar la petició d'reubicación d'Estats Units, anunciant Men Otemjeej Rej Ilo Bein Anij, que es traduïx com «Tot està en mans de Deu».[29] Nou dels onze caps de família, o alaps, varen elegir Rongerik com la seua nova llar.[30]
En febrer, els marins de l'Armada els varen ajudar a desmontar l'iglésia i la casa de la comunitat i a preparar el seu trasllat a la seua nova llar. El 7 de març de 1946, els residents varen reunir les seues pertinences personals i varen aforrar suministraments de construcció. Varen ser transportats a 125 milles (201 km) cap a l'est en el buc de desembarc 1108 de la Marina de EE. UU. al atolón deshabitat de Rongerik, que tenia una sexta part del tamany del atolón de Bikini.[30] Ningú vivia en Rongerik perque tenia un suministrament inadequat d'aigua i aliments i per les arraïlades creències tradicionals de que l'illa estava embrujada per les Chiquetes Dimoni de Ujae. La Marina els va deixar unes semanes de menjar i aigua que pronte varen resultar insuficients.[28]
De 1946 a 1958, els primers anys de la Guerra Freda, Estats Units va provar 67 armes nuclears en el seu Camp de Proves del Pacífic, ubicat en les Islas Marshall,[31] incloent la major prova nuclear atmosfèrica jamai realisada per Estats Units, Les bombes tenien un rendiment total de 108 496 kilotones, més de 7200 voltes més potents que les armes atòmiques utilisades durant la Segona Guerra Mundial.[32] En la prova de 1952 de la primera bomba d'hidrogen nortamericà, cridada «Ivy Mike», es va destruir l'illa de Elugelab en el atolón de Enewetak. En 1956, la Comissió d'Energia Atòmica d'Estats Units considerava a les Islas Marshall com «el lloc més contaminat del món, en diferència».[33]
Les reclamacions nuclears entre Estats Units i les Islas Marshall continuen, i els efectes sobre la salut d'estes proves nuclears persistixen.[34] El Proyecte 4.1 va ser un estudi mèdic realisat per Estats Units sobre els residents del atolón de Bikini exposts a la pluja radioactiva. Des de 1956 fins a agost de 1998, es varen pagar a lo manco 759 millons de dólars als isleños de les Marshall en compensació per la seua exposició a les proves nuclears nortamericanes.[35][36]
Independència
[editar | editar còdic]L'1 de maig de 1979, en reconeiximent a l'evolutiu estatus polític de les illes Marshall, els Estats Units varen admetre la constitució de les illes i l'establiment del Govern de la República de les Islas Marshall. La constitució incorpora conceptes nortamericans i britànics. L'independència completa d'acort en la llegalitat internacional es va donar el 22 de decembre de 1990, quan les Nacions Unides oficialment varen donar per terminat el fideicomiso sobre el territori.
Va haver numeroses eleccions locals i nacionals des de que va ser fundada la República de les Islas Marshall i, en general, la democràcia ha funcionat be. El Partit Demòcrata Unit, seguint una plataforma de reformes, va guanyar les eleccions parlamentàries de 1999, prenent el control de la presidència i el gabinet.
Les illes varen firmar un acort en els Estats Units en 1986, i fins a 1999 els isleños varen rebre 180 millons de dólars per l'us del atolón de Kwajalein, 250 millons en compensació per les proves nuclears i 600 millons en una atra série de conceptes.
A pesar de la Constitució, el govern va ser àmpliament controlat pels caps tradicionals. No va ser fins a 1999, baixe acusacions de corrupció, quan va ser derrocat el govern aristócrata, sent Imata Kabua reemplaçat pel «plebeu» Kessai Note.
En 2008, les ones extremes i les marees altes varen provocar inundacions generalisades en la capital, Majuro, i en atres centres urbans, a 0,91 m per damunt del nivell de l'mar. En el matí de Nadal de 2008, el govern va declarar l'estat d'emergència.[37] En 2013, les fortes ones varen tornar a trencar els murs de la ciutat de Majuro.
En 2013, els atolones del nort de les Islas Marshall varen sofrir una sequia. La sequia va deixar a 6.000 persones sobrevivint en menys d'un litro d'aigua al dia. Açò va provocar la pèrdua de collites i la propagació de malalties com la diarrea, la conjuntivitis i la grip. Estes emergències varen fer que el llavors President dels Estats Units declarara una emergència en les illes. Esta declaració va activar el respal de les agències del govern nortamericà en virtut de l'estatus de «lliure associació» de la República en Estats Units, que proporciona ajuda humanitària i una atra ajuda vital[38][39] a canvi d'usar instalacions militars en les illes.
Despuix de les emergències de 2013, el ministre d'Assunts Exteriors, Tony deBrum, va ser animat per l'administració d'Obama en Estats Units a convertir les crisis en una oportunitat per a promoure accions contra el canvi climàtic. DeBrum va exigir un nou compromís i liderage internacional per a evitar que noves catàstrofe climàtiques assoten al seu país i a atres països igualment vulnerables. En setembre de 2013, les Islas Marshall varen acollir la 44.ª cim del Fòrum de les Illes del Pacífic. DeBrum va propondre una Declaració de Majuro per al Liderage Climàtic en la finalitat d'impulsar accions concretes sobre el canvi climàtic.[40]
L'aument del nivell de la mar amenaça a les illes. Independentment de la causa, gran part de la superfície de les illes pot resultar inhabitable si els nivells són excessius. En 2014 es varen produir importants inundacions que varen provocar l'estat d'emergència per a Majuro novament.[41] Mils de isleños ya s'han traslladat a Estats Units en les últimes décades per a rebre tractament mèdic i millorar el seu educació o ocupació, molts dels quals es varen instalar en l'estat d'Arkansas; és provable que l'emigració aumente a mida que aumente el nivell de l'mar.[42] El dret dels residents a fer-ho finalisa en 2023, a menos que es renove el pacte en Estats Units. El Servici Geològic d'Estats Units va advertir en 2014 que l'aument del nivell de la mar salinizará l'aigua dolça de les illes, «lo que provablement obligarà als habitants a abandonar les seues illes en décades, no en sigles, com es pensava».[43][44][45]
Un informe realisat a mitan de 2017 per l'Universitat de Stanford, uns 70 anys despuix de la detonació de 23 bombes atòmiques en el atolón de Bikini, indica l'existència d'abundants peixos i plantes en els secs de coral. No obstant, eixa zona de les illes seguia sense ser habitable per als humans, per la contaminació per radiactivitat. Un informe de 2012 de les Nacions Unides havia indicat que la contaminació era «casi irreversible».[46]
En giner de 2020, David Kabua, fill del president fundador Amata Kabua, va ser elegit nou president de les Islas Marshall. La seua predecessora, Hilda Heine, va perdre el càrrec despuix d'una votació.[47]
Govern i política
[editar | editar còdic]
El govern de les Islas Marshall opera baix un sistema mixt parlamentari-presidencial tal i com es fa vore en l'artícul IV de la seua Constitució.[48] Les eleccions són convocades cada quatre anys baix sufragi universal (para tots els ciutadans majors de 18 anys), en l'elecció per part les seues 24 integrants d'entre un o més senadors a la cambra baixa (llegislatura bicameral). Dalap-Uliga-Darrit, la capital del atolón, elegix a cinc senadors. El president, cap d'Estat i del Govern, és elegit pels 33 senadors de la Nitijela, el qual a la seua volta té que elegir un gabinet presidencial compost per dèu ministres que deuen ser aprovats per la cambra baixa.
Actualment hi ha quatre partits polítics en les Islas Marshall: Aelon̄ Kein Ad (AKA), United People's Party (UPP), Kien Eo Am (KEA) i United Democratic Party (UDP).
Drets humans
[editar | editar còdic]Poder judicial i sistema jurídic
[editar | editar còdic]El sistema judicial de les Islas Marshall té els següents nivells:[49]
El Tribunal Suprem és el més alt tribunal d'apelació i pren decisions definitives en tots els assunts que se li presenten. Està compost per un juge president i dos juges associats.
El Tribunal Superior té la seua pròpia jurisdicció i és el tribunal d'apelació de tots els tribunals inferiors. Està compost per un president i un juge associat.
El Tribunal de Drets Tradicionals és un tribunal especial en tres o més juges per a garantisar una representació justa de totes les classes (de dret agrari) de la societat: Iroijlaplap (alt cap/cap superior); quan siga possible, Iroijedrik (cap inferior/cap inferior); Alap (supervisor del clan de plebeus/treballadors; cap del clan de plebeus/treballadors) i Dri Jerbal (plebeu/treballador). Examina els casos judicials per a comprovar la seua compatibilitat en el dret consuetudinari tradicional i fòrmula recomanacions a l'Alt Tribunal.
El Tribunal de Districte és competent per als litigis més senzills (casos privats de fins a 10 000 dólars, casos penals en penes previstes de fins a 5000 dólars) i és el tribunal d'apelació dels tribunals locals. Es compon d'un juge president i dos juges associats; estos són juges llecs que han rebut formació adicional.
Els tribunals comunitaris són responsables dels assunts senzills dels seus municipis, que són 24. Estan formats per un juge president i un número variable de juges associats.
El sistema jurídic es basa en una mescla de la llei del mandat de EE. UU., les lleis aprovades pel Parlament, el dret municipal, el dret comú i el dret consuetudinari. El dret de vot es concedix a tots els ciutadans majors de 18 anys.[50]
.jpg){kind=link}
Política exterior
[editar | editar còdic]El Pacte de Lliure Associació en Estats Units otorga als isleños (els marshallianos) el dret a emigrar a Estats Units sense necessitat de visat,[51] pero com a estrangers poden ser somesos a un procés d'expulsió si són condenats per determinats delictes.[52]
Les Islas Marshall varen ser admeses en les Nacions Unides per recomanació del Consell de Seguritat el 9 d'agost de 1991, en la Resolució 704, i per aprovació de l'Assamblea General el 17 de setembre de 1991, en la Resolució 46/3.[53] En la política internacional dins de les Nacions Unides, les Islas Marshall han votat a sovint de forma coordinada en els Estats Units sobre les resolucions de l'Assamblea General[54] per l'ajuda econòmica que presta este país.
En octubre de 2011, el govern va declarar les seues aigües territorials com a santuari de taburons. Es tracta del major santuari de taburons del món, que amplia els santuaris anteriors d'uns 2.700.000 a 4.600.000 eixemplars. En estos santuaris, la peixca de taburons està prohibida i les captures accidentals deuen ser lliberades. No obstant, alguns observadors varen expressar els seus dubtes de que les Islas Marshall foren capaces de fer complir esta prohibició.[55]
En 2012, es va iniciar una sequia prolongada i no estacional que va provocar escassea d'aigua i malalties infeccioses. Des de giner de 2013 cal importar aigua potable, pero açò supera els recursos financers a llarc determini. L'aument del nivell de la mar va tindre efectes notoris en les illes. Per això, les Islas Marshall varen escomençar a accelerar la seua transició a les energies renovables, com la solar, aixina com provant tècniques prometedores per a generar energia oceànica. No obstant, ya que el gros de les emissions mundials de CO2 procedix d'atres països, els va demanar a atres nacions que contribuïren més a la protecció del clima de lo que han fet fins ara.[56]
El país és membre del Fòrum de Vulnerabilitat Climàtica.[57] A principis de 2013, les Islas Marshall varen fer una crida al Consell de Seguritat de les Nacions Unides per a que reconeguera el canvi climàtic com una amenaça per a la seguritat internacional.[58] En maig de 2013, el ministre d'Assunts Exteriors de les Islas Marshall, Phillip Muller, va publicar una crida en el Washington Post en el que descrivia la situació com una emergència.
A l'inici del Cim del Clima de la ONU, COP26, en Glasgow, l'embaixadora climàtica de les Islas Marshall, Cup Stege, va advertir de l'imminent desaparició de les illes dins de 50 anys per la pujada del nivell de la mar i va demanar el respal internacional.[59]
En 2014, les Islas Marshall varen presentar una demanda contra les cridades «potències nuclears» EE. UU., Rússia, Regne Unit, França, China, Índia, Pakistan, Israel i Corea del Nort davant la Cort Internacional de Justícia.[60] El Regne Unit, Índia i Pakistan varen acceptar la jurisdicció de la Cort Internacional de Justícia.[61] En 2015, el poble de la nació isleña va ser guardonat en el premi honorífic Right Livelihood Award per la seua participació en el moviment antinuclear.[62] Les Islas Marshall han segut un líder en eixa organisació.
El periodiste Giff Johnson va abordar les conseqüències de les proves en els seus llibres. En Don't ever whisper: Darlene Keju, pionera de la salut en el Pacífic, defensora dels supervivents nuclears (2013), crea un monument lliterari a la seua esposa, l'activista sanitària Darlene Keju. Ha donat a conéixer les conseqüències sanitàries dels experiments en tot el món i ha senyalat especialment els numerosos naiximent de bebés morts i les deformitat dels recent naixcuts.
En març de 2017, en la 34.ª sessió ordinària del Consell de Drets Humans de la ONU, Vanuatu va fer una declaració conjunta en nom de les Islas Marshall i d'algunes atres nacions del Pacífic en la que plantejava les violacions dels drets humans en Nova Guinea Occidental, ocupada per Indonèsia des de 1963,[63] i va solicitar que l'Alt Comissionat de la ONU per als Drets Humans elaborara un informe.[64] Indonèsia va rebujar les acusacions.[65]
En 2021, els governs d'Austràlia i Japó varen decidir finançar dos importants alvanços en matèria d'aplicació de la llei de les Islas Marshall.[66]
En febrer de 2021, les Islas Marshall varen anunciar que es retirarien formalment del Fòrum de les Illes del Pacífic en una declaració conjunta en Kiribati, Nauru i els Estados Federados de Micronesia despuix d'una disputa sobre l'elecció d'Henry Puna com a secretari general del Fòrum.[67][68]
Defensa
[editar | editar còdic]El Pacte de Lliure Associació en Estats Units otorga a este país la responsabilitat exclusiva de la defensa internacional de les Islas Marshall.
Des de 1991, la Patrulla Marítima de la República de les Islas Marshall, una divisió de la Policia de les Islas Marshall, ha operat el buc patrulla de 160 tonellades RMIS Lomor. El Lomor és un dels 22 bucs de patrulla del Fòrum del Pacífic que Austràlia va proporcionar a les nacions més chicotetes del Fòrum del Pacífic. Mentres que les missions d'atres nacions per als seus bucs inclouen la sobirania, la protecció, els térmens del Pacte de Lliure Associació restringixen el Lomor a missions civils, com la protecció de la peixca i la busca i rescat.
El 28 d'abril de 2015, l'armada iraní es va apoderar de el MV Maersk Tigris, en bandera de les Islas Marshall, prop de l'Estret de Ormuz. El buc havia segut noliejat per l'empresa alemana Rickmers Ship Management, que va declarar que el buc no contenia cap càrrega especial ni armes militars. Segons el Pentágono, el barco va caure baix el control de la Guàrdia Revolucionària iraní. Les tensions varen aumentar en la regió per l'intensificació dels atacs de la coalició liderada per Aràbia Saudita en Yemen. El Pentágono va informar que el destructor USS Farragut i un avió de reconeiximent marítim varen ser enviats en rebre una cridada d'auxili del buc Tigris i també es va informar que els 34 membres de la tripulació varen ser detinguts. Funcionaris de defensa nortamericans varen dir llavors que revisarien les obligacions de defensa d'Estats Units en el Govern de les Islas Marshall a raïl d'eixos acontenyiments al mateix temps que varen condenar els dispars efectuats contra el pont com a «inapropiats». En maig de 2015 es va informar que Teheran lliberaria el barco despuix de pagar una multa.[69][70]
Organisació territorial
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Organisació territorial de les Islas Marshall.
El país està constituït per vintinou atolones i cinc illes. Les més importants a la seua volta formen dos grups: la Cadena Ratak i la Cadena Ralik (en marshalés «amanecer» i «vespradeta» respectivament). El govern del país ha realisat reclamacions territorials per la sobirania de l'Illa Wake, al nort de l'archipèleccita requerida, administrades pels Estats Units, baixe el nom de Enen-kio. Els 24 districtes en els que està dividit el país corresponen a les diferents illes i atolones:
Geografia
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Geografia de les Islas Marshall.
La República de les Islas Marshall s'ubica al noreste d'Austràlia, específicament al nort de Nauru i a l'est de Micronesia. Té 370,4 km de costa i també té com a únic port important a Majuro que és la capital. Té una altura màxima de 10 metros, i per això és un país en perill de desaparéixer a causa de l'aument del nivell de l'mar.
Està composta per dos archipèlecs cridats Ralik i Ratak; alguns secs coralinos que a penes emergixen sobre dos cordilleres volcàniques submarines integrants del Cinturó de fòc del Pacífic que en total sumen unes 1152 illes del Pacífic agrupades en 34 atolones i 870 secs. Eixa dispersió insular comprén un àrea marítima d'aproximadament un milló de km², no obstant l'àrea emergida no supera els 176 km². La Zona Econòmica Exclusiva[71][72] de les Islas Marshall ocupa un àrea en l'Oceà Pacífic[73] d'uns 2.131.000 quilómetros quadrats[74][75][76]
Estes illes en la seua majoria a penes descollen del nivell de la mar, açò fa que l'ascens de 0,59 m del nivell de l'oceà Pacífic per a l'any 2011 inunde gran part del territori durant les pleamarés, i es tem que casi tot el territori (d'un modo similar al que els ocorre a atres menuts països insulars de poques altituts com Vanuatu, Maldives, Kiribati, Tuvalu o gran part de Carolinas) córreguen el risc de quedar sumergits en l'aument del nivell oceànic pel calfament global.
El grup insular de la cadena Ralik o Ralic (en el suroest) inclou als atolones Ujelang, Enewetak, Bikini, Ujae, Jaluit, Kwajalein, Rongelap, Namu, Ebeye, Ailingalap, Ebon, Wotho, Rongerik, Namorik, Likiep; el grup de la cadena Ratak o Ratac (en el noreste) inclou a les chicotetes illes de Taongi, Bikar, Mejit, Likiep, Wotje, Erikub, Enetewak, Maloelap, Aur, Majuro (a on està la capital formada per la chicoteta aglomeració aldeana de Delap, Uliga i Djarrit.
Clima
[editar | editar còdic]
El clima és netament tropical en temperatures i variacions tèrmiques molt moderades per l'oceà, la temperatura mija en el 2001 era de 28 °C.
El clima és càlit i humit, en una estació seca des de maig a novembre. Ocasionalment sofrix de tifons.
Pese a les possibles torrencials pluges, la pequeñez, l'elevada insolación durant tot l'any, la baixa altitut i porosidad del terreny emergit fan que l'aigua dolça siga escassa i s'acumule, abans de escurrirse o d'evaporar-se, en charcas baixe l'ombra dels arbres o en la llacor de les plantes.
El canvi climàtic és una greu amenaça per a les Islas Marshall, ya que els tifons són cada volta més forts i el nivell de la mar aumenta. La mar al voltant de les illes del Pacífic ha pujat 7 mm a l'any des de 1993, lo que supon més del doble de la mija mundial. En Kwajalein, existix un alt risc d'inundació permanent; quan el nivell de la mar puge un metro, el 37% dels edificis s'inundaran permanentment en eixe escenari. En Ebeye, el risc de pujada del nivell de la mar és encara major, en un 50% d'edificis inundats permanentment en el mateix escenari. En una pujada del nivell de la mar d'1 metro, algunes parts del atolón de Majuro s'inundaran permanentment i unes atres tenen un alt risc d'inundació, especialment la part oriental del atolón. En una pujada del nivell de la mar de 2 metros, tots els edificis de Majuro s'inundaran permanentment o correran un alt risc d'inundació.[77]
Les emissions de CO2 per càpita varen ser de 2,56 t en 2020.[78] El govern de les Islas Marshall es va comprometre a ser zero net en 2050, en una disminució del 32% dels GEI en 2025, del 45% en 2030 i del 58% en 2035, tot això en comparació als nivells de 2010.[79]
Geologia i geomorfología
[editar | editar còdic]La formació de les Islas Marshall va seguir el patró habitual de les chicotetes illes del Pacífic occidental: l'erupció dels volcans submarins (ací fa 70-80 millons d'anys en el Mesozoico), el creiximent de les montanyes submarines, l'afonament de l'activitat volcànica i el creiximent dels corals en les aigües costeres poc profundes dels volcans inactius, mentres estos núcleus volcànics s'erosionaven, el nivell de la mar pujava i també ho feyen els corals, que poc a poc formaven secs.[80] La formació dels atolones és un procés a llarc determini.
Per l'evolució a llarc determini del coral, la superfície dels atolones es compon essencialment d'arena calcárea derivada del coral o de cudols, a sovint consolidats en pedra calcàrea en els nivells més profunts, en una roca calcàrea ocasional que descolla.
Els 29 atolones consistixen en anells d'illes creats pel coral o cinturons de terra continus al voltant d'una estany (creada a on el pico volcànic es va erosionar), a voltes trencats per breches més grans que conecten els atolones en l'oceà. Hi ha 5 illes (sense contar l'estany interior).
La superfície terrestre s'eleva una mija de 2,1 m i rarament més de 3 m sobre el nivell de la mar.[81] Les majors elevació són 10 m sobre el nivell de la mar en el atolón Likiep i 14 m sobre el nivell de la mar en l'illa Airik del atolón Maloelap.[82]
Els sols de les Islas Marshall es troben entre els més pobres en nutrients del món. Entre ells es troben l'arena, la grava, l'arena limosa, el sol de turba àcida, els sols orgànics pantanosos o hidromorfos, els «taro mucks» i els sols artificials.[80]
L'anàlisis hidrogeoráfico mostra que les Islas Marshall no tenen fonts d'aigua superficials significatives, ya que els sols calcáreos permeables permeten que les precipitacions es filtren ràpidament. En algunes illes, existixen menuts depòsits lenticulares d'aigua subterrànea que depenen totalment de les precipitacions, situats per damunt de les capes d'aigua salina més denses i que drenan subterráneamente cap a l'mar. Poden ser perforats per a us humà.[80]
Flora
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
S'han descrit més de 700 espècies de plantes en les Islas Marshall, de les quals aproximadament la mitat són autòctones. D'estes plantes autòctones, unes 80 creixen en terra, el restant són algues i herbes marines. La majoria de les plantes natives es troben en la regió del Pacífic tropical. Més de la mitat de les plantes autòctones tenen noms locals, i només un chicotet percentage té noms en anglés.[83]
En les Islas Marshall es distinguixen les següents zones de vegetació[84] (comunitats vegetals):
Wūjooj-in-lojet: vegetació aquàtica d'aigua salada, comunitats de pastures marines. Mar-in-ioon-cap: vegetació costera en costes arenenques i rocoses.
- Pat: vegetació de manglars o chapulls a lo llarc de les costes o en terres baixes de l'interior en aigua salada o salobre
- Buļōn-mar: bosc en l'atolón o en l'interior de l'illa, grups d'arbres, arbustos i herbes autòctons en zones selvades o abandonades.
- Kein-ikkan: Vegetació cultivada, inclosa laagrosilvicultura on arbres cultivats i atres plantes cultivades associades; i terres baixes naturals o excavades en les que creixen certs tubèrculs i herbes associades.
Fauna
[editar | editar còdic]En les Islas Marshall s'han descrit més de 5000 espècies animals de 19 grups diferents:[85]
Un tall important és el dels artròpodes, en 600 espècies, la majoria de les quals són terrestres. En els ecosistemes terrestres, els insectes, els carrancs terrestres, les aranyes, els milpiés i els escorpiones eixerciten un paper important. En la mar, l'única família d'insectes exclusivament marítima del món es troba en la forma de les zancudas marines.
Les 19 espècies de fardachos són casi totes autòctones, a excepció del ya comú fardacho monitor del Pacífic («tokake», Varanus indicus), que també s'ha observat en l'mar.
.jpg){kind=link}
S'han importat les 9 espècies de mamífers terrestres. La rata del Pacífic (Rattus exulans) està molt estesa.
Les aus són el segon grup més numerós d'animals terrestres, en 106 espècies, de les quals 19 són autòctones, 6 importades i 78 migratòries que només descansen ací breument.
La vida marina mostra una gran diversitat.
Prop de la costa hi ha més de 800 espècies de peixos. En les zones més profundes, provablement hi haja a lo manco 120 espècies de peixos, pero esta zona és difícil d'explorar. En l'oceà obert, s'han descrit fins ara 67 espècies de peixos.
Els secs de coral alberguen més de 250 espècies de coral i unes 100 espècies del tall cnidario.
El major tall de les Islas Marshall és el dels moluscs, en més d'1.650 espècies de les cinc classes principals.
Atres membres del tall són els equiuroideos i els tardígrados. El subfilo dels animals en agallas només conta en 85 espècies en tot el món, de les quals a lo manco dos viuen en les Islas Marshall, i una d'elles, el «jaibo» (cuc de flecha), és un aliment popular en molts atolones.
Entre els mamífers marins descrits figuren la ballena jorobada, el zifio japonés, el zifio de Blainville, la ballena blava, el rorcual comú, el cachalote, el delfí del Pacífic oriental, el delfí de Borneo, el delfí comú de hocico llarc i el calderón pigmeo.[86]
Economia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Economia de les Islas Marshall.
_b.jpg){kind=link}
Com recursos naturals en terra ferma es destaquen depòsits de fosfats, aixina com la recolecció de la copra. La producció agrícola està concentrada en chicotetes granges i els cultius comercials més importants són els cocos, els tomatas, els melons i l'arbre del pa. Havent una chicoteta encara que intensiva agricultura de copra, coco, camote i banana (banana).
La ganaderia es restringix (per la poca extensió) a la crío de porcs, aus de corral per eixemple gallinas, en menor mida vacús i caprinos. Òbviament és molt important la peixca encara que les mars aledaño a estes illes, en ser mars càlides són poc prolífics en peixos motive pel qual les companyies peixqueres en sèu nominal en este país poden optar per peixcar principalment en mars més fredes.
l'indústria és principalment la de la copra, l'oli de coco, la del peix congelat per a exportació, artesanias. L'ajuda del govern dels Estats Units és el pilar principal de l'economia.cita requerida L'indústria de chicoteta escala està llimitada a l'artesania, la transformació del peix i la copra.
El turisme és ara una font chicoteta d'ingressos que dona ocupació a menys del 10 % de la força laboral, permaneix com la millor esperança per a ingressos afegits futurs. Les illes tenen pocs recursos naturals i les importacions sobrepassen de llarc a les exportacions. Pese a la relativa escassea de recursos naturals en les seues terres emergides, les illes Marshall conten en les seues aigües jurisdiccionals importants riquees poc explotades per l'escassea de capitals, entre eixes riquees submarines es conta la de nòduls de manganeso. L'emissió de sagells postals, principalment destinada al coleccionisme filatèlic, és també una important font d'ingrés per a la seua economia.
Dos terceres parts de la població nacional viuen en la capital Majuro i en la ciutat de Ebeye. Les illes exteriors són poc poblades per l'escassea d'oportunitats d'ocupació i desenroll econòmic. La vida en els atolones externs és generalment encara prou tradicional i la nutrició de la població rural que cull i caça, és superior a la dels residents urbans que mengen arròs.
En 2005 Aloha Airlines va cancelar els seus servicis de vol a les Islas Marshall com a part de la seua retirada de varis mercats en la regió. Encara que atres aerollínies internacionals seguixen aterrisant en Majuro, açò és un revés en els desijos del país d'aumentar els ingressos del turisme.
Baixe els térmens de l'esmenat Pacte de Lliure Associació, els Estats Units proporcionaran millons de dólars cada any a les Islas Marshall fins a 2023, quan un fondo de fideicomiso creat per les contribucions dels Estats Units i la República de les Islas Marshall començarà a fer-se efectiu anualment.
Peixca
[editar | editar còdic]La peixca ha segut una font essencial d'aliments per a la població durant mils d'anys. En 2016 va capturar 64.795 tonellades de peix, segons les sifres oficials, més 5 tonellades procedents de l'acuicultura subdesenrollada, lo que supon un total de 64.800 tonellades; esta sifra situa a les Islas Marshall en el lloc 95 del món. En 1998, la peixca va aportar el 7,40% de el PIB.[87]
No obstant, estes senyes oficials són discutits pels experts. Ademés de la peixca industrial orientada a l'exportació, existix la peixca a chicoteta escala, encara que abdós no estan suficientment registrades estadísticament per diverses raons, especialment la peixca a chicoteta escala, que per tant pot atribuir-se en part al sector informal. En el canvi climàtic com a teló de fondo, en els últims anys s'ha prestat més atenció a la seguritat alimentària. Un estudi publicat en 2020 va examinar les sifres des de 1950 fins a 2017 i tira les següents sifres:[88]
Sifres totals de captures: es va calcular de forma realista que eren un 27% superiors a les sifres comunicades per les Islas Marshall a la FAO. Peixca industrial: aproximadament el 84% del total de les captures, principalment dirigides a diverses espècies de tonyina, pero també inclou taburons i peixos espasa com captures accessòries.
- Peixca artesanal: aproximadament el 26% de les captures totals; al voltant de 1950 1.100 tonellades/any, des de llavors en aument i a partir de 1990 relativament estable en 4.500 tonellades/any
Sifres de la peixca industrial: Peixca en rets de sege: 75 % de les captures, per a la correcció estadística és necessari aumentar la sifra absoluta en un 5 %. Peixca en palangre: 25 % de les captures, per a la correcció estadística és necessari aumentar el número absolut en un 30 %.
Sifres de la peixca artesanal: Peixca artesanal: 26 % (dels quals el 45 % encara no s'ha registrat estadísticament); aument llauger de +3 %/any des de 2009. Peixca de autoabastecimiento: 74 % de la peixca artesanal (de la qual el 92 % encara no s'ha registrat estadísticament); des de 2009 disminuïx llaugerament en -2 %/any Peixca recreativa: quota cada volta més menuda; en 1988 a 4,9 tonellades, en 1998 a 6 tonellades.
Un eixemple de peixca de autosuficiencia: la peixca no és només per als peixos. Per eixemple, el método tradicional del «kajiabo» s'utilisa per a capturar «jaibo» (cucs flecha), hemicordados que en alguns aspectes tenen més en comú en els peixos que en els cucs. Viuen en el fanc i l'arena de molts estanys. Es capturen en un «nok» (un full de coco), que s'introduïx hábilment en el forat per a arponear al animal. Menjar el «jaibo» cru es considera un manjar.[89]
.jpg){kind=link}
Turisme
[editar | editar còdic]El turisme, una de les poques fonts de divises, va amprar a poc més de 600 persones en 2015, al voltant del 5,5% de la població activa del país. En Majuro hi ha dos hotels (150 i 40 habitacions), ademés de pisos de vacacions i dos albercs per a mochileros. L'hotel més gran està gestionat pel Estat, té una taxa d'ocupació de només el 50% i és deficitari des de 2006. En els demés atolones, hi ha un total d'unes 100 habitacions disponibles, principalment en hotels i establiments de vacacions; l'índex d'ocupació global del país va ser d'un baix 23% en 2006/2007. Ademés, hi ha varis proveïdors d'activitats turístiques com la peixca, el bucege, el surf i les visites guiades històriques. Segons les sifres oficials, el número de visitants ha rondat els 4.000-6.000 des d'un pico d'uns 7.500 hostes en 2005, pero en 2019 va haver un aument fins als 10.771 hostes (medits en arribades aérees), atribuït a algunes conferències internacionals. La majoria dels invitats procedien d'Estats Units i Canadà, aixina com del Pacífic. El govern recolza el turisme, entre atres coses, en les seues pròpies ofertes, aixina com en programes de formació i estudi en institucions educatives. Els problemes del turisme inclouen la falta de fiabilitat dels enllaços de transport aéreu, l'escassea d'aigua i el trencament de les canonades d'aigüeral o la falta de tractament de les aigües residuals.[90]
Segons una atra font, només es varen registrar 6.100 turistes en 2019. En sifres absolutes, açò situa a les Islas Marshall en el lloc 200 del món. En térmens relatius, són 0,10 turistes per habitant, allí les Islas Marshall ocupen el lloc 121 del món (per a comparar, ocupa el 5.º lloc dins de Micronesia). Açò va supondre per a les Islas Marshall 20,10 millons de dólars i el 8,2% del seu PIB.[91]
Demografia
[editar | editar còdic]D'acort en les estimacions de població per a l'any 2023, la població de l'archipèlec ascendix a 54 366 persones[92] de les quals la majoria pràctica el mormonismo i el 93,7 % sabia llegir i escriure. La nació es troba entre les menys poblades del món, pero per lo chicotet del territori la seua densitat de població és de 293 habitants per km².[93]
El 51,09% de la població és masculina, mentres que les dònes representen el 48,91%.[94] El 33,18% de la població té menys de 14 anys, el 62,55% té entre 15 i 64 anys, mentres que els majors de 65 anys representen el 4,27% de la població. No obstant, l'esperança promig de vida és molt baixa en comparació al restant dels països, puix no supera els 63 anys i mig per als hòmens ni els 67 anys i mig per a les dònes, ademés de tindre una taxa de fertilitat prou alta (4,12 fills per dòna)[95]cita requerida. La taxa de natalitat no ha tingut un impacte important en la població (el creiximent anual de la qual és de l'orde del 2,1 %) per l'alt percentage de migració cap a l'illa de Guam o cap a l'estat d'Hawái, els quals formen part dels Estats Units. Té una taxa de creiximent de població del 2,2 %. El percentage de població immigrant és del 6%, sent el 61,27% d'ells hòmens. El 43,69% dels immigrants són procedents d'Estats Units, el 16,40% de Filipines i un 9,64% procedixen de China.[96]
El percentage de desocupació és d'un 31 %, és dir, més d'un quarto de la població. Hi ha dèu atolones totalment deshabitats. D'acort a estimacions de 2013, els quatre atolones més poblats reglotaven els 2000 residents. Estos eren: la capital, Majuro (27 139 habitants), Kwajalein (11 964), Arno (2668) i Ailinglaplap (2088).[97]
Religió
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
D'acort a senyes de 2011, el cristianisme és la religió dominant en les illes. Les iglésies més importants són: l'Iglésia Unida de Crist (47 % de la població), l'Assamblees de Deu (16,2 %), els catòlics (8,5 %), els mormones (7 %), bukot nan Jesus (5,4 %), Evangelio Complet (3,3 %), Iglésia Reformada Congresional (3 %). Existixen ademés atres denominacions cristianes. L'1,2 % restant, i les persones sense cap afiliació religiosa representen un chicotet percentage de la població (1,1 %).[98] Hi ha menys de 20 persones que practiquen la fe judeua i menys de 20 membres de la Comunitat Musulmana Ahmadiyya (est. 2009).[99]
El pare A. Erdland, sacerdot catòlic dels Misionero del Sagrat Cor de Hiltrup (Imperi Alemà, cridats en alemán Herz-Jesu-Missionare i en llatí Missionarii Sacratissimi Cordis), va viure en Jaluit entre 1904 i 1914. Despuix de realisar una considerable investigació sobre la cultura i la llengua marshalesas, va publicar en 1914 una monografia de 376 pàgines sobre les illes. El pare H. Linckens, un atre misionero del Sagrat Cor, va visitar les illes Marshall en 1904 i 1911 durant vàries semanes. En 1912 va publicar una chicoteta obra sobre les activitats misionero catòliques i el poble de les Islas Marshall.[100] Els catòlics estan baix la responsabilitat de la Prefectura apostólica de les Islas Marshall (Praefectura Apostolica Insularum Marshallensium) en sèu en la Catedral de l'Asunción (Cathedral of the Assumption), en Majuro que va ser creada pel Papa Juan Pablo II en 1993 per mig de la bula Quo expeditius.
La constitució de les Islas Marshall establix la llibertat de religió, encara que dispon que esta llibertat pot estar llimitada per «restriccions raonables». La constitució establix ademés que cap llei pot discriminar a cap persona per motius de religió.
Els misionero estrangers estan presents i operen lliurement.[99] Les escoles religioses són gestionades per l'Iglésia catòlica, l'Iglésia Unida de Crist, les Assamblees de Deu, l'Iglésia Adventista del Sèptim Dia, Bukot Senar Jesus i les Iglésies Batistes.[99] No hi ha requisits per a que els grups religiosos es registren en el govern, pero poden rebre beneficis fiscals si es registren com a organisacions sense ànim de lucre.[101]
No hi ha educació religiosa en les escoles públiques, pero els actes escolars i les funcions governamentals solen escomençar i terminar en una oració cristiana. Segons el govern, es tracta d'una pràctica molt antiga i àmpliament acceptada en el país. El govern finança les escoles religioses privades.[101]
La comunitat musulmana Ahmadiyya de les Islas Marshall ha informat de que té dificultats per a relacionar-se en el govern, aixina com de que sofrix acossament en la societat en general. Els representants atribuïxen estes actituts als prejuïns contra els musulmans per la percepció de que l'Islam està vinculat al terrorisme.[101]
Idiomes
[editar | editar còdic]Els idiomes oficials són el marshalés i l'anglés. Encara que l'anglés és reconegut com a idioma oficial i parlat àmpliament, encara que no en tanta fluïdea, el marshalés és utilisat pel govern.cita requerida
Sanitat
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
L'esperança de vida dels habitants de les Islas Marshall en 2017 era de 67 anys per als hòmens i de 71 anys per a les dònes.[102] La mortalitat infantil s'ha reduït de 40 a 22 per 1000 naixcuts vius entre 1990 i 2010.
Un estudi realisat entre 2007 i 2008 va revelar que la taxa de diabetis de tipo 2 és una de les més altes del món; el 28% dels majors de 15 anys i el 50% dels majors de 35 anys. Aproximadament el 75% de les dònes i el 50% dels hòmens tenen sobrepés o obesitat. Açò es deu principalment a l'adopció d'una dieta poc saludable i a la falta d'eixercici. Aproximadament el 50% de les cirugia realisades en l'illa són amputacions degudes a complicacions de la diabetis. No hi ha instalacions per a la diálisis renal.[103]
La Junta de Servicis Sanitaris és responsable dels servicis de salut pública. Hi ha dos hospitals públics, el Centre Mèdic Leroj Atama en Majuro, que té 101 llits, i el centre de salut Leroj Kitlang en Ebeye, que té 45. Hi ha 58 centres de salut en els atolones i illes exteriors. També hi ha un hospital en el atolón de Kwajalein, en la base militar de EE. UU., que només atén a les forces nortamericans.[104] En 2008 hi havia 2 farmacèutics, 7 dentistes, 38 meges i 172 enfermeres treballant en el país.[105] Hi ha molt poca assistència sanitària comercial.
Les transfusions de sanc s'organisen de manera informal, ya que no existix un banc de sanc.[106]
Educació
[editar | editar còdic]El sistema educatiu seguix el model del sistema nortamericà. Està finançat en gran part pel Departament de l'Interior i el Departament d'Educació d'Estats Units.
L'educació és competència del Ministeri d'Educació de les Islas Marshall:[107]
En l'educació pública, hi ha 75 escoles primàries, una «escola mija» i dos escoles secundàries en més de 10 000 alumnes.
En el sector privat, gestionat principalment per les iglésies cristianes, hi ha 26 escoles primàries i 10 secundàries en uns 5000 alumnes.
L'educació és obligatòria dels 6 als 14 anys, és dir, fins a l'octau grau. L'educació s'impartix en marshallés i anglés. Algunes de les escoles públiques necessiten reparacions i no tenen electricitat.
El colege de les Islas Marshall (College of the Marshall Islands), que oferix dos anys més d'escolarisació, està situat en Majuro i ensenya a 431 estudiants.
La República de les Islas Marshall, junt en atres onze estats insulars, gestiona l'Universitat del Pacífic Sur (University of the South Pacific). Majuro alberga la Biblioteca pública i Museu Alele (Alele Museum & Public Library), a on funciona l'única biblioteca pública de tot el país.
Transport
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
El transport en les Islas Marshall es realisa per carretera, per via aérea i de forma marítima. No hi ha transport públic de passagers en les zones poblades. La superfície del país és de 181 km² (217.º del món).[108] La forma del territori és archipelágica i s'estén de surest a noroest a lo llarc de 2000 km. La posició geogràfica de les Islas Marshall permet al país controlar les rutes de transport en l'Oceà Pacífic oriental entre el Surest Asiàtic i Amèrica del Nort.[109]
La llongitut total de les carreteres de les Islas Marshall, en 2007, és de 2.028 km, dels quals només 75 estan pavimentados (el lloc 176 del món).[108]
El país, en 2013, conta en 15 aeroports (146.º del món), dels quals 4 en pistes pavimentadas i 11 en pistes sense pavimentar.[108]
En 2015, les Islas Marshall tenen 1 aerollínia registrada que posseïx 1 avió. En 2015, el tràfic total de passagers en vols nacionals i internacionals va ser de 86.87.000.[108] Durant 2015 no es varen produir enviaments de càrrega aérea que no anaren equipages de passagers.[108]
Les Islas Marshall són membres de l'Organisació d'Aviació Civil Internacional (OACI). De conformitat en l'artícul 20 del Conveni de Chicago de 1944 sobre Aviació Civil Internacional, l'Organisació d'Aviació Civil Internacional ha assignat un prefix de registre, V7, basat en els indicatius de cridada de radi assignats per l'Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), per a les aeronaus del país a partir de 2016. Els aeroports de les Islas Marshall tenen un còdic de lletres de l'OACI que comença en - PK.[108]
La flota de la marina mercant del país, en 2018, constava de 3.419 bucs marítims en un tonellage superior a les 1000 tonellades registrades (el sèptim del món), dels quals: graneleros secs - 1437, portacontenedores - 256, càrrega general - 68, petrolers - 837, atres - 821.[108]
En 2010, el número de bucs mercants que arboren la bandera del país pero són propietat d'atres països és d'1.465.
L'Estat gestiona les infraestructures de transport del país a través del Ministeri de Transports i Comunicacions. Des del 20 de juliol de 2016, el ministeri està dirigit per Mike Galferti.[110]
Cultura
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Cultura de les Islas Marshall.
Encara que és una activitat actualment en decliu, els marshaleses varen ser alguna volta hàbils navegants, que per a orientar-se usaven les estreles i mapes de closques. També tenien gran experiència en la construcció de canoas, i fins a la data existix una competició anual que inclou un tipo únic de canoa oceànica cridada prao.
També, des del passat, estava molt present l'art del tatuage en les illes Marshall: cobrien una gran part del cos, fins a tal punt que en octubre del 1529 quan l'expedició d'Álvaro de Saavedra, a la seua tornada de les Filipines va desembarcar en un sec al noroest de les illes, va quedar tan impressionat pels tatuages que varen cridar a les illes «Illes dels Pintats» i es varen dur en ells alguns indígenes per a mostrar-los en la cort espanyola.
Les seues festes nacionals són el 17 de setembre (Dia de l'independència) i l'1 de maig (Dia de la constitució).
Gastronomia
[editar | editar còdic]La cuina marshallesa comprén els plats, aliments, begudes i costums alimentàries de les Islas Marshall, incloent les seues tradicions antigues relacionades en el menjar.[111][112] Els aliments autòctons i tradicionals més comuns són el frut del pa, el coco, les bananes, la papaya, el marisc, el pandanus i el bwiro. Atres aliments importats, com l'arròs i la farina, també formen part de la dieta de la gent i contribuïxen a enriquir la cuina. La pràctica de la conservació dels aliments forma part de la història de les illes i seguix existint en l'actualitat.
.jpg){kind=link}
Atres aliments incloent el peix preparat de vàries formes (com a fregit), el carranc de coco,[113] el pollet, el porc, les pechines, el sashimi, les tortugues marines i l'aigua de coco.[114] El frut del pa és un aliment bàsic, de la mateixa manera que el peix, en una cantitat mija de consum de peix en les Islas Marshall de 240 lliures a l'any. La peixca és una activitat comuna en les illes, i hi ha 50 frases i paraules en l'idioma marshalés dedicades únicament a les tècniques de peixca. Varis aliments, com l'arròs, la farina, el sucre i el té, s'importen a les illes, i a voltes s'utilisen per a complementar els aliments autòctons.[112]
Els aliments eixerciten un paper important en les celebracions i events especials de les illes.[111] En la cultura marshalliana, és costum oferir aliments als iroij, caps de les Islas Marshall, com a forma de reconeiximent i respecte.[111]
Alguns aliments i plats tradicionals són el pandanus, la fruta del pa, inclós el bwiro, un plat de fruta del pa que consistix en pasta de fruta del pa fermentada, envolta en fulls de banana i cuinada en un forn subterràneu, la fruta del pa torrada i l'puré de raïl de taro.[114] La copra, la carn seca o l'armela del coco, és un important producte d'exportació de les illes Marshall, i s'utilisa per a fer oli per prensage.[114]
En la cultura marshallesa, el kemem és una festa que comença en el primer natalici d'un chiquet.[114] En els kemems és tradicional que se servixca una gran cantitat d'aliments i plats marshallianos i d'atres tipos, i junt en el consum d'aliments, se sol animar als invitats a que es duguen algun tipo d'artícul domèstic de la casa a la festa.[114]
La conservació d'aliments ha segut una part històrica de la cultura marshallesa i de la seguritat alimentària en les illes, i se seguix practicant hui en dia, encara que no tant com en el passat.[111] La gent de les illes de la cadena Ratak del atolón nort, Ailuk, Likiep i Mejit, seguix produint una pasta de pandanus seca, a la que es denomina mokwan, i també la gent de les illes de la cadena Ralik, Ujae, Lae i Wotho, que es referix a la pasta com a jããnkun.[111] Quan es prepara adequadament, la pasta de pandanus és almacenable i permaneix comestible durant anys.[111] El bwiro, el plat de fruta del pa fermentat i cuit, pot conservar-se «durant molts mesos sense estropejar-se».[115]
Música
[editar | editar còdic]La música de les Islas Marshall té una llarga història. Les Islas Marshall són una cadena d'illes independent, que geogràfica i culturalment forma part de l'àrea de Micronesia. Va formar part del Territori en Fideicomiso de les Illes del Pacífic, governat per Estats Units, fins a la seua independència en 1986.
El roro és una espècie de vora tradicional, normalment sobre llegendes antigues i que s'interpreta per a orientar durant la navegació i donar força a les mares en el part. Les bandes modernes han mesclat les vores úniques de cada illa del país en la música moderna.
Encara que els tambors no solen ser habituals en la música micronesia, els tambors en forma de rellonge d'arena d'un sol costat són una part important de la música local.
L'himne nacional de les Islas Marshall és «Forever Marshall Islands» (Les Islas Marshall per sempre), la lletra de les quals va escriure Amata Kabua.
Existix una dansa tradicional marshallesa cridada beet (remolacha), que està influenciada per les danses folklòriques espanyoles. En ella, hòmens i dònes donen passos laterals en llínees paraleles, creant un ritme molt difícil i complex. Existix una espècie de «dansa del pal» interpretada pels jobwa, hui en dia només en ocasions molt especials.
Deport
[editar | editar còdic]
Els principals deports que es practiquen en les Islas Marshall són el voleibol, el bàsquet (principalment masculí), el béisbol, el fútbol i una série de deports aquàtics. Les Islas Marshall han estat representades en les Olimpiades d'Estiu en tots els jocs des dels Jocs Olímpics de Pequín 2008. En els Jocs Olímpics de Tòquio 2020 les Islas Marshall varen estar representades per dos nadadors.[116]
Les Islas Marshall conten en una chicoteta lliga de clubs de fútbol, entre els que destaca el Kobeer com a club més exitós. Un torneig va ser organisat per Play Soccer Make Peace. Existix una chicoteta associació de fútbol en l'illa de Majuro. El fútbol és un deport relativament nou i en creiximent en les Islas Marshall. El 14 d'agost de 2025, Islas Marshall suc el seu primer partit de fútbol en el seu recentment creada selecció nacional de fútbol contra la selecció de les Illes Vérgens Nortamericanes, sent abans d'este partit l'únic país sense contar en una selecció nacional de fútbol.
El sóftbol i el béisbol estan baix una sola federació deportiva en les Islas Marshall. El president és Jeimata Nokko Kabua. Abdós deports estan creixent a un ritme ràpit, en centenars de marshaleses darrere de la Federació de Béisbol / Softbol de les Islas Marshall. Les Islas Marshall varen conseguir una medalla d'argent en els Jocs de Micronesia en 2012, aixina com medalles en els Jocs de el SPG.[117]
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Oceania|20px|Vore el portal sobre Oceania]] Portal:Oceania. Contingut relacionat en Islas Marshall.
- Patrimoni de la Humanitat en les Islas Marshall
- Nova Guinea Alemana
- Idioma gilbertés
- Micronesia
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Antonia, Rodríguez Campos; Rocío, {{{nom2}}}; Gonzalo, {{{nom3}}} (2021-05-31). Número especial: treballs guanyadors de l'I Premi de DAR-Càtedra Internacional CEU Elcano. Primer Regrés al món: El viage del Buc escola Juan Sebastián Elcano despuix dels passos de la primera circumnavegació (en és), Fundació Univ. Sant Pablo. ISBN 978-84-18463-59-4.
- ↑ Rabanal, David Casat (2021-10-12). La marina ilustrada (en és), Kokapeli Edicions. ISBN 978-84-121745-9-5.
- ↑ Junc, Francisco García de el (2016-05-10). Això no estava en el meu llibre d'Història d'Espanya (en és), Editorial Almuzara. ISBN 978-84-16776-02-3.
- ↑ Ruiz, Enrique Martínez (1992). L'Espanya moderna (en és), Edicions AKAL. ISBN 978-84-7090-277-2.
- ↑ Geogràfica (Spain), Real Societat (1885). Bolletí de la Real Societat Geogràfica (en és), Societat Geogràfica..
- ↑ López, Pablo Pérez (2014-06-02). Personages de fe que varen fer història (en és), Edicions Rialp. ISBN 978-84-321-4374-8.
- ↑ (1998) Congrés Internacional Les Societats Ibèriques i la Mar a finals del Sigle XVI: Les Índies (en és), Societat Estatal per a la Commemoració dels Centenaris de Felipe II i Carlos V. ISBN 978-84-923834-7-4.
- ↑ (1946) All Hands (en en), Navy Internal Relations Activity, Office of the Chief of Information.
- ↑ Islands, Marshall (2009). [https://books.google.co.veu/books?aneu=APNRAQAAMAAJ&q=bons+jardins+bikini+atoll&dq=bons+jardins+bikini+atoll&hl=és&sa=X&vore=2ahUKEwi0hP7Kov36AhWjRzABHRsyBqoQ6AF6BAgFEAI Bikini Atoll: Nomination by the Republic of the Marshall Islands for Inscription on the World Heritage List 2010] (en en), Government.
- ↑ Montana, Alberto (1943). Descobriments, exploracions i conquistes d'espanyols i portuguesos en Amèrica i Oceania (en és), Editorial Miguel A. Salvatella.
- ↑ Carrasco, Amancio Landín (1984). Islario espanyol del Pacífic: identificació dels descobriments en la Mar del Sur (en és), Edicions Cultura Hispànica, Institut de Cooperació Iberoamericana. ISBN 978-84-7232-321-6.
- ↑ Madrit (1885). Bolletí de la Societat Geogràfica de Madrit (en és).
- ↑ Survey (U.S.), Geological (1954). Geological Survey Professional Paper (en en), U.S. Government Printing Office.
- ↑ (1902) U.S. Geological Survey Professional Paper (en en), U.S. Government Printing Office.
- ↑ Sharp, Andrew (1960). Early Spanish Discoveries in the Pacific.
- ↑ Minahan, James B. (2009-12-23). The Complete Guide to National Symbols and Emblems [2 volumes] (en en), ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34497-8.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www.infomarshallislands.com. Consultat el 2026-07-25.
- ↑ «Repositori UC | Direcció de Biblioteques UC». repositori.uc.cl. Consultat el 2022-10-25.
- ↑ Corral, Carlos; Salvador, {{{nom2}}}; Ceri, Franco Diaz De (1995). El conflicte sobre les Illes Carolinas entre Espanya i Alemània (1885): la mediació internacional de León XIII (en it), Editorial Complutense. ISBN 978-84-7491-484-9.
- ↑ «Caroline Islands | Encyclopedia.com». www.encyclopedia.com. Consultat el 2022-10-25.
- ↑ «Marshall Islands» (en en-us). Pacific RISA - Managing Climate Risk in the Pacific. Consultat el 2022-10-25.
- ↑ Krusenstern sailed across the Pacific in 1804; Duperrey explored the region in 1822-1824.
- ↑ 23,0 23,1 United States; Beardslee, {{{nom2}}} (1870). Marshall Group. North Pacific Islands., Govt. Print. Off..
- ↑ 24,0 24,1 24,2 «Dirk H.R. Spenneman: German Protectorate Period (englisch) In: Marshallese Manit. Marshall Islands Visitors Authority. 2003.». Archivat des d'el original, el 12 de giner de 2020. Consultat el 25 d'octubre de 2022.
- ↑ Bauernfeind, Ingo: Radioaktiv bis in alle Ewigkeit – Dones Schicksal der Prinz Eugen. E. S. Mittler & Sohn, Hamburg/Berlin/Bonn 2011, ISBN 978-3-8132-0928-0, S. 99 f.
- ↑ Hermann Hiery: Die Kolonialverwaltung. In: Horst Gründer, Hermann Hiery (Hrsg.): Die Deutschen und ihr Kolonialreich. be.bra Verlag, Berlin 2017, ISBN 978-3-89809-137-4, S. 179–200 (hier: S. 184).
- ↑ Alexander, Arthur (en anglés). The Arc of Japan's Economic Development, pp. 42 & 45. Routledge, 2007. En Google Books. Consultat el 9 d'agost de 2017.
- ↑ 28,0 28,1 «Bikini History». www.bikiniatoll.com. Consultat el 2022-10-26.
- ↑ «Home - Bikini Atoll - The Official Website of Bikini Atoll (Marshall Islands)» (en en-us). Bikini Atoll. Archivat des d'el original, el 29 de giner de 2022. Consultat el 2022-10-26.
- ↑ 30,0 30,1 MBLWHOI Library (1946). Operation Crossroads, the official pictorial record, New York, W.H. Wise & Co., inc..
- ↑ «"Nuclear Weapons Test Map"». Archivat des d'el original, el 1 de febrer de 2017. Consultat el 25 d'octubre de 2022.
- ↑ «Intro». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 25 de maig de 2017. Consultat el 2022-10-25.
- ↑ Stephanie Cooke (2009). In Mortal Hands: A Cautionary History of the Nuclear Age, Black Inc., p. 168, ISBN 978-1-59691-617-3.
- ↑ Social Medicine.8(2)
- 83–92.ISSN 1557-7112.Consultat el 2022-10-25.
- ↑ «50 Facts About U.S. Nuclear Weapons - Brookings Institution». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 19 de juliol de 2011. Consultat el 2022-10-25.
- ↑ «Bikini Atoll nuclear test: 60 years later and islands still unliveable» (en en). the Guardian. Consultat el 2022-10-25.
- ↑ «[1]». Consultat el 2022-10-26 (en en-GB).
- ↑ «President Obama Signs a Disaster Declaration for the Republic of the Marshall Islands» (en en). whitehouse.gov. Consultat el 2022-10-26.
- ↑ Ahlgren, Ingrid; Yamada, Seiji; Wong, Allen (2014). "Rising oceans, climate change, food aid, and human rights in the Marshall Islands". Health and Human Rights. 16 (1): 69–80. ISSN 2150-4113. PMID 25618915.
- ↑ «Marshall Islands call for “New wave of climate leadership” at upcoming Pacific Islands Forum» (en en). Climate & Development Knowledge Network. Consultat el 2022-10-26.
- ↑ «Marshall Islands King Tide Floods – FloodList». floodlist.com. Consultat el 2022-10-26.
- ↑ Yamada, Seiji; Burkett, Maxine; Maskarinec, Gregory G. (2017-03-10). "Siga-Level Rise and the Marshallese Diaspora". Environmental Justice. 10 (4): 93–97
- ↑ «Lives in the balanç: climate change and the Marshall Islands» (en en). the Guardian. Consultat el 2022-10-26.
- ↑ «How climate change creates new refugees | MSNBC». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 14 d'agost de 2017. Consultat el 2022-10-26.
- ↑ «Despite climate change exodus, some Marshall Islanders head back home» (en en). the Guardian. Consultat el 2022-10-26.
- ↑ «'Lleve odd': coral and fish thrive on Bikini Atoll 70 years after nuclear tests» (en en). the Guardian. Consultat el 2022-10-26.
- ↑ «New president for Marshall Islands» (en en-nz). RNZ. Consultat el 2022-10-26.
- ↑ Constitution of the Marshall Islands
- ↑ «The Judiciary’s Courts and Personnel» (en en-us). Republic of the Marshall Islands Judiciary. Consultat el 2022-10-26.
- ↑ «About 2» (en en-us). Embassy of the Republic of the Marshall Islands. Archivat des d'el original, el 18 de juliol de 2023. Consultat el 2022-10-26.
- ↑ «[2]». Consultat el 2022-10-26 (en en-US).
- ↑ «Davenport, Coral; Haner, Josh (December 1, 2015). "The Marshall Islands Llaure Disappearing". The New York Claves».
- ↑ «Wayback Machine». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 18 de novembre de 2015. Consultat el 2022-10-26.
- ↑ «General Assembly – Overall Votes – Comparison with U.S. vote».
- ↑ «BBC News - Vast shark sanctuary created in Pacific». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 15 de novembre de 2011. Consultat el 2022-10-26.
- ↑ «[3]». Consultat el 2022-10-26 (en en-US).
- ↑ «Klimawandel: Not der Marshall-Inseln» (en de). tagesschau.de. Consultat el 2022-10-26.
- ↑ «Marshall-Inseln fordern: Klimawandel soll als Sicherheitsgefahr eingestuft werden» (en de). www.handelsblatt.com. Consultat el 2022-10-26.
- ↑ «Marshallinseln: „Nicht akzeptabel ein Land abzuschreiben“ - TGR Tagesschau». TGR. Consultat el 2022-10-26.
- ↑ «Marshall-Inseln verklagen Atommächte» (en de). Die Presse. Consultat el 2022-10-26.
- ↑ «The Marshall Islands' Nuclear Zero Cases in the International Court of Justice - Background and Current Status. lcnp.org; pdf». Archivat des d'el original, el 26 d'octubre de 2015. Consultat el 26 d'octubre de 2022.
- ↑ «Alternativer Nobelpreis im Zeichen der Anti-Atombewegung - Wiener Zeitung Online». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 2 d'octubre de 2015. Consultat el 2022-10-26.
- ↑ «Freedom of the press in Indonesian-occupied West Papua | Letter» (en en). the Guardian. Consultat el 2022-10-26.
- ↑ «[4]». Consultat el 2022-10-26 (en en-AU).
- ↑ «Pacific nations want UN to investigate Indonèsia on West Papua» (en en). SBS News. Consultat el 2022-10-26.
- ↑ «Austràlia, Japan fund law enforcement in Marshall Islands» (en en). Marianes Variety News & Views. Consultat el 2022-10-26.
- ↑ «Five Micronesian countries leave Pacific Islands Forum» (en en-nz). RNZ. Consultat el 2022-10-26.
- ↑ «Pacific Islands Forum in crisis as one-third of member nations quit» (en en). the Guardian. Consultat el 2022-10-26.
- ↑ «Why the US probably won't go out of its way to free the carregue ship seized by Iran» (en en-us). Business Insider. Consultat el 2022-10-26.
- ↑ «Iran: We'll release the Marshal Islands-flagged carregue vessel after it pays a fine» (en en-us). Business Insider. Consultat el 2022-10-26.
- ↑ Development, European Commission Directorate-General for (2002). The Pacific and the European Union (en en), Office for Official Publications of the European Communities. ISBN 978-92-894-3971-8.
- ↑ (2005) Minami Taiheiyō kaiiki chōsa kenkyū hōkoku (en ja), Kagoshima Daigaku Minami Taiheiyō Kaiiki Kenkyū Sentā.
- ↑ Pauly, Daniel; Zeller, Dirk (2016-10-06). Global Atles of Marine Fisheries: A Critical Appraisal of Catches and Ecosystem Impacts (en en), Island Press. ISBN 978-1-61091-769-8.
- ↑ «Marshall Islands» (en en). Fishery Management. Consultat el 2022-10-26.
- ↑ Sivaperuman, Chandrakasan; Velmurugan, A.; Singh, {{{nom3}}}; Jaisankar, {{{nom4}}} (2018-04-05). Biodiversity and Climate Change Adaptation in Tropical Islands (en en), Academic Press. ISBN 978-0-12-813065-0.
- ↑ Borgese, Elisabeth Mann; Ginsburg, Norton Sydney (1990-09). Ocean Yearbook (en en), University of Chicago Press. ISBN 978-0-226-06611-0.
- ↑ «Adapting to rising siga levels in Marshall Islands» (en en-us). ArcGIS StoryMaps. Consultat el 2022-10-25.
- ↑ Our World in Data.Consultat el 2022-10-25.
- ↑ «"The Republic of the Marshall Islands Nationally Determined Contribution" (PDF).».
- ↑ 80,0 80,1 80,2 «Physical geography of Majuro and the Marshall Islands. James P. Terry and Frank R. Thomas, 2008».
- ↑ «Geography». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 24 d'abril de 2016. Consultat el 2022-10-25.
- ↑ The World Factbook.Central Intelligence Agency.Consultat el 2022-10-25.
- ↑ «Marshall Islands Biodiversity CHM the main template» (en en). biormi.org. Consultat el 2022-10-25.
- ↑ «Plants & Environments of the Marshall Islands». www.hawaii.edu. Consultat el 2022-10-25.
- ↑ «Marshall Islands Biodiversity CHM the main template» (en en). biormi.org. Consultat el 2022-10-25.
- ↑ (1986) Kwajalein Atoll Causeway Project, Marshall Islands, USA Permit Application, Discharge of Fill Material: Environmental Impact Statement (en en).
- ↑ «Publication card | FAO | Food and Agriculture Organization of the United Nations». www.fao.org. Consultat el 2022-10-27.
- ↑ «ianna GMS, Hehre EJ, White R, Hood L, Derrick B and Zeller D: Long-Term Fishing Catch and Effort Trends in the Republic of the Marshall Islands, With Emphasis on the Small-Scale Sectors. In: Frontiers in Marine Science, Volume 6, Article 828.».
- ↑ «Marshall Islands Biodiversity CHM the main template» (en en). biormi.org. Consultat el 2022-10-27.
- ↑ «Pacific Private Sector Development Initiative (PSDI), Sara Currie: Republic of the Marshall Islands, Pacific Tourism Sector Snapshot.».
- ↑ «Development and importance of tourism for the Marshall Islands» (en en). Worlddata.info. Consultat el 2022-10-27.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. stats.pacificdata.org. Consultat el 2024-07-27.
- ↑ «Els 10 països menys poblats del món».
- ↑ «Islas Marshall - Piramide de població 2021 | Datosmacro.com» (en és). datosmacro.expansion.com. Consultat el 2024-07-27.
- ↑ «Islas Marshall - Esperanza de vida en nàixer 2022 | Datosmacro.com» (en és). datosmacro.expansion.com. Consultat el 2024-07-27.
- ↑ «Islas Marshall - Immigració 2020 | Datosmacro.com» (en és). datosmacro.expansion.com. Consultat el 2024-07-27.
- ↑ World Gazetteer. «Islas Marshall - les ciutats més importants». Population Statistics.com. Consultat el 14 d'abril de 2013.
- ↑ The World Factbook.Central Intelligence Agency.Consultat el 2022-10-25.
- ↑ 99,0 99,1 99,2 «Marshall Islands». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 30 de novembre de 2009. Consultat el 2022-10-25.
- ↑ «Spennemann, Dirk H.R. (1989). "Population control measures in traditional Marshallese Culture: a review of 19th century European observations". Digital Micronesia-An Electronic Library & Archive. Institute of Land, Water and Society, Charles Sturt University, Albury New South Wales, Austràlia».
- ↑ 101,0 101,1 101,2 «International Religious Freedom Report for 2015». 2009-2017.state.gov. Consultat el 2022-10-25.
- ↑ «[5]». Consultat el 2022-10-25 (en en-GB).
- ↑ «Defeating Diabetis: Lessons From the Marshall Islands». www.todaysdietitian.com. Consultat el 2022-10-25.
- ↑ «"Marshall Islands" (PDF). WHO. 2014». Archivat des d'el original, el 4 de setembre de 2014. Consultat el 25 d'octubre de 2022.
- ↑ «Marshall Islands Health Insurance - Pacific Prime International». www.pacificprime.com. Consultat el 2022-10-25.
- ↑ «National Health Issues • Marshall Islands Guide» (en en-us). Marshall Islands Guide. Consultat el 2022-10-25.
- ↑ «Marshall Islands» (en en). education.stateuniversity.com. Consultat el 2022-10-27.
- ↑ 108,0 108,1 108,2 108,3 108,4 108,5 108,6 «Austràlia - Oceania :: Marshall Islands — The World Factbook - Central Intelligence Agency». Archivat des d'el original, el 4 de juliol de 2010. Consultat el 21 de juny de 2014.
- ↑ Атлас. Економічна і соціальна географія світу, 2010. (Atles. Geografia econòmica i social del món, 2010.)
- ↑ «World Leaders, Marshall Islands.».
- ↑ 111,0 111,1 111,2 111,3 111,4 111,5 Loeak, Anono Lieom; Kiluwe, Veronica C.; Crowl, {{{nom3}}} (2004). Life in the Republic of the Marshall Islands (en en). ISBN 978-982-02-0364-8.
- ↑ 112,0 112,1 Macbeth, Principal Lecturer in Anthropology Helen; Macbeth, Helen M.; MacClancy, {{{nom3}}} (2004). Researching Food Habits: Methods and Problems (en en), Berghahn Books. ISBN 978-1-57181-545-3.
- ↑ Malcomson, Scott L. (1990). Tuturani: A Political Journey in the Pacific Islands (en en), Poseidon Press. ISBN 978-0-671-69209-4.
- ↑ 114,0 114,1 114,2 114,3 114,4 «22 Things to Know Before You Go: The Marshall Islands» (en en-us). Roads & Kingdoms. Consultat el 2022-10-28.
- ↑ Dvorak, Greg (2018-11-30). Coral and Concrete: Remembering Kwajalein Atoll between Japan, America, and the Marshall Islands (en en), University of Hawaii Press. ISBN 978-0-8248-5524-6.
- ↑ «"Team Marshall Islands Marshall Islands - Profile". Olympics.com». Archivat des d'el original, el 22 de juliol de 2021. Consultat el 28 d'octubre de 2022.
- ↑ «"Marshall Islands Baseball / Softball Federation - Marshall Islands National Olympic Committee - SportsTG". SportsTG». Archivat des d'el original, el 6 de setembre de 2018. Consultat el 28 d'octubre de 2022.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- National Geographic (2004). Atles. National Geographic. Tom 10, Espanya: RBA Coleccionables, S.A.. ISBN 84-473-3779-0.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Plantilla:Interwiki país Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Islas Marshall.
- 20px|link=|alt= Wikinoticias tiene noticias relacionadas con Islas Marshall.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Islas Marshall» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.