Barniz

Archiu:Chinese lack box.jpg

Caixa chinenca de fusta coberta per una capa transparent de laca o barniz

El barniz és una dissolució d'olis o substàncies resinosas en un dissolvent, que es volatiliza o se seca a l'aire per mig d'evaporament de dissolvents o l'acció d'un catalisador, deixant una capa o película sobre la superfície a la que s'ha aplicat. Existixen barnices d'orige natural, en general derivats de resines i olis essencials de les plantes, i barnices sintètics.

La seua aplicació a fustes i atres superfícies té com a objecte primordial preservar-les de l'acció d'agents atmosfèrics si s'expon a l'exterior o de protegir i donar bellea ademés de resistència física i química si el seu destí és interior. Pot admetre tenyides o colorants que modifiquen el seu color i to. A través dels anys, els acabaments de fusta han trobat en els barnices moltes característiques no posseïdes per la goma laca; per eixemple: la seua capacitat per a endurir-se en secar-se, la seua capacitat per a adquirir una gran lluentor quan es polixen, efecte goma, craquelé, texturado, i cert grau d'impermeabilisació front a aigua, humitats o greix. Actualment existixen barnices de secat instantàneu i un baix manteniment, resistents als rajos UVA i l'abrasió, tant per a paviments de fusta com per a mobles i molt diverses superfícies.

Etimologia i orígens històrics

Barniz, segons arrepleguen el Diccionari de la llengua espanyola i atres manuals de la llengua espanyola, procedix de la veu dialectal «berniz», i esta del baix llatí veronix veronicis, en relació en la resina sandáraca, procedent de la ciutat egipcíaca de Beronice. Atres fonts citen Berenice, nom de l'antiga colónia grega de l'actual Bengasi en Líbia. També es propon la construcció llatina per (intensiu) i nitére (‘lluir’). Accepta sinònims com tenyida, esmalt i llustre, i concomitancias en vidriado, laca, charol, pàtina, maque (laca) i mogate (barniz alfarero).

Els egipcíacs ya varen amprar els barnices en la decoració de les seues tombes, i els grecs com a protecció de la fusta dels seus barcos contra el poder corroent de les sals marines, pero el seu orige sembla més provable en l'Índia, China o Japó (a on l'art de barnizar s'ha datat mig mileni abans de Crist i en certea des del sigle tercer, com una tècnica d'orige coreà). Atres fonts consideren que China i l'Índia coneixien els barnices molt abans de que ho utilisaren els artesans del lacado japonés.

Tipos de barnices

Els barnices es poden agrupar segons la resina o material que els compon, o segons el dissolvent empleat.

• Poliuretano: Són populars en el tractament de paviments de fusta, tarima o parquet. És un material impermeable, resistent a l'abrasió, i longeus. Se li troba en tres formats:
  • Base acuosa: comunament coneguts com «Barniz a l'aigua». Es troben en monocomponente o bicomponente (A & B, resina i catalisador), en una toxicitat d'exposició i use baixa. Es curen per evaporament i humitat. Tenen bona resistència a l'abrasió i aigua, millor resistència als rajos ultravioleta que els barnices estàndar. No es amarillean ni s'enfosquixen.
  • Base dissolvent: es troben normalment en format A & B. Tenen bona resistència a l'abrasió i aigua. Posseïxen una alta toxicitat en aplicació, i baixa-mijana durant us. Es curen per l'evaporament del dissolvent al contacte en l'aire. Enfosquixen la fusta en contacte directe.
• Base oli: és monocomoponente i té bona resistència a l'abrasió i alta resistència a l'aigua.
• Urea formaldehit:
  • Urea-Formol: Es troba en bicomponente. Té una toxicitat alta-mija en l'aplicació i baixa durant l'us. Encara que té bona resistència a l'abrasió, la té molt baixa front a l'aigua i el greix.

• Piroxilina: este tipo de barniz està creat en base d'nitrocelulosa i ha segut el més usat en l'indústria del moble; comercialment es pot trobar en denominació Duco; este es dividix segons el procés i el que s'aplica a l'inici comunament es diu sellador de fusta i posteriorment per a donar les diferents terminacions s'aplica; laca.