Dissolvent

Dissolvent

Archiu:Na+ CAPS 0 .svg

Molèculas d'aigua (dissolvent polar) solvatando un ion de sodi.

Un dissolvent o solvent és una substància química que dissol al solut (un sòlit, líquit o gas químicament diferent), resultant en una dissolució; normalment el solvent és el component d'una dissolució present en major cantitat.

Els dissolvents formen part de múltiples aplicacions: adhesius, components en les pinturas, productes farmacèutics, per a l'elaboració de materials sintètics, etc.

Les molèculas de dissolvent eixercixen la seua acció en interaccionar en les de solut i rodejar-les. Es coneix com solvatación. Soluts polars seran dissolts per dissolvents polars en establir-se interaccions electrostàtiques entre els dipols. Els dissolvents apolarés dissolen les substàncies apolares per interaccions entre dipols induïts.

L'aigua és habitualment denominada el dissolvent universal per la gran cantitat de substàncies sobre les que pot actuar com a dissolvent.

Classificació dels dissolvents

Artícul principal → Polaridad d'un dissolvent.

• Dissolvents polars: Són substàncies en que les seues molèculas la distribució de la núvol electrònic és asimètrica; per lo tant, la molècula presenta un pol positiu i un atre negatiu separats per una certa distància. Hi ha un dipol permanent. L'eixemple clàssic de solvent polar és l'aigua. Els alcoholés de baixa massa molecular també pertanyen a este tipo. Els dissolvents polars es poden subdividir en:
  • Dissolvents polars próticos: contenen un enllaç del tipo O-H o de el N-H. L'aigua (H-O-H), l'etanol (CH₃-CH₂-OH) i l'àcit acètic (CH₃-C(=O)OH) són dissolvents polars próticos.
  • Dissolvents polars apróticos: són dissolvents polars que no té enllaços O-H o N-H. Este tipo de dissolvent no dona ni accepten protones. l'acetona (CH₃-C(=O)-CH₃), l'acetonitrilo, la dimetilformamida o el THF (Tetrahidrofurano) són dissolvents polars apróticos.

• Dissolvents apolares: En general són substàncies de tipo orgànic i en les molècules del qual la distribució del núvol electrònic és simètrica; per lo tant, estes substàncies carixen de pol positiu i negatiu en les seues molècules. No poden considerar-se dipols permanents. Açò no implica que alguns dels seus enllaços siguen polars. Tot dependrà de la geometria de les seues molècules. Si els moments dipolares individuals dels seus enllaços estan compensats, la molècula serà, en conjunt, apolar. Alguns dissolvents d'este tipo són: l'éter etílico, benceno, tolueno, xileno, cetones, hexano, ciclohexano, tetracloruro de carbono és el que dissol o va a dissoldre. El cloroform per la seua banda posseïx un moment dipolar considerable degut a que en posseir tres clor en la seua molècula de caràcter electronegativo, fa que el carbono adquirixca una càrrega parcial negativa i l'Hidrogen una càrrega parcial positiva, lo que li dona certa polaridad. Un cas especial ho constituïxen els líquits fluorosos, que es comporten com a dissolvents més apolares que els dissolvents orgànics convencionals.

Dissolvents orgànics

Els dissolvents més utilisats actualment són els dissolvents orgànics, que són composts orgànics volàtils que s'utilisen sols o en combinació en atres agents, sense sofrir cap canvi químic, per a dissoldre matèries primeres, productes o materials residuals, o s'utilise com a agent de neteja per a dissoldre la brutea, o com a dissolvent, o com a mig de dispersió, o com modificador de la viscosidad, o com a agent tens-actiu. L'us d'estos dissolvents llibera a l'atmòsfera composts orgànics volàtils (COV), que tenen alguns problemes importants per a l'entorn. Alguns COV causen la degradació de la capa d'ozon com és el cas del 1,1,1-tricloroetano, tetracloruro de carbono, CFC, HCFC. Entre els dissolvents orgànics més destacats podem trobar metanol, etanol, acetona, cloroform, tolueno o el xileno, entre uns atres.

El caràcter volàtil dels dissolvents orgànics fa que estos s'evaporen ràpidament en l'aire, alcançant concentracions importants en espais confinats. Els riscs majors per al ser humà es produïxen per l'absorció d'estos a través de la pell i per inhalació. El contacte directe en la pell permet que el dissolvent passe a la sanc, causant efectes immediats i a més llarc determini

Per a reduir l'impacte migambiental dels actuals dissolvents orgànics existixen una série de substàncies que es poden usar com a alternatives, sent els cridats dissolvents alternatius o nous dissolvents, pertanyents a la branca de la química verda, en la que es poden englobar els següents principis:

• El disseny de processos que incorporen al màxim en el producte final tots els materials usats durant el procés, minimisant l'obtenció de subproductes.
• L'us de substàncies químiques segures i respectuoses en el mig ambient com són els dissolvents reactius, etc.
• El disseny de processos enèrgicament eficients.
• Classes de dissolvents alternatius:
  • Dissolvents reactius: Són dissolvents en baixa volatilitat relativa, i tenen la capacitat de reaccionar en atres components, evaporant-se al mig ambient (no constituïxen COV).
  • Dissolvents benignos: Són aquells dissolvents ambientalment respectuosos. En este grup es troben els dissolvents lliures de composts clorados, en baixa toxicitat i baixa reactivitat incremental màxima, comparats en els dissolvents convencionals.
  • Dissolvents neotéricos: Com el seu propi nom indica, del terme neo significa modern, contemporàneu, recent. Són una série de dissolvents que presenten una menor toxicitat, són més segurs i menys contaminants que els dissolvents convencionals. Entre ells s'inclouen tant nous decorreguts en propietats ajustables, com a composts poc usats com a dissolvents en l'actualitat, pero que estan sent investigats pels seus usos potencials com a dissolvents, ya que permetrien una major sostenibilitat en futures aplicacions. Est és el cas del diòxit de carbono supercrítico (scCO₂), i el líquit iònic a temperatura ambiente.