Etanol
El etanol, també cridat alcohol etílico, és un compost químic orgànic alifático en un grup funcional hidroxilo, formant part de la família dels alcohols, de fòrmula empírica C2H6O. La seua fòrmula química semidesarrollada és CH3-CH2-OH,[1] i massa molecular de 46.08 g/mol.[2] És un alcohol que en condicions normals de pressió i temperatura es presenta com un líquit incoloro, en una olor etéreo molt penetrant, similar al àcit acètic (encara que no és desagradable) i és molt inflamable. Té una temperatura d'ebullició de 78.4 °C. Miscible en aigua en qualsevol proporció, la concentració de 96 % en pes forma una mescla azeotrópica.
És un compost que s'ha obtingut des de l'antiguetat per mig de processos fermentativos de sucres simples, podent ser ingerit i comportant-se fisiológicamente com una substància psicoactiva. És el compost característic de les cridades begudes alcohòliques, com el vi (en al voltant d'un 13 % V/V), la cervesa (entre un 5 % V/V i un 8 % V/V), els licorés (fins a un 50 % V/V) o els aguardientes (fins a un 70 % V/V).[3]
Etimologia
[editar | editar còdic]El etanol és el nom sistemàtic definit per l'Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC en anglés) per a una molècula en dos àtoms de carbono (prefix "et-") que té un únic víncul entre ells (el sufix "-ano" ) i un grup hidroxilo unit -OH (sufix "-ol").[4]
El prefix de etil va ser falcat en 1834 pel químic alemà Justus von Liebig.[5] Etil és una contracció de la paraula francesa éter (qualsevol substància que s'evapora o sublima fàcilment a temperatura ambiente) i la paraula grega ύλη ( hylé, substància). El nom d'etanol va ser falcat com a resultat d'una resolució que va ser adoptada en la Conferència Internacional sobre Nomenclatura Química que es va celebrar en abril de 1892 en Ginebra, Suïssa.
Història
[editar | editar còdic]
L'etanol ha segut consumit per l'home des de la prehistòria a través begudes alcohòliques. Els residus secs en ceràmiques de 9000 anys d'antiguetat trobats en la China implica que les begudes alcohòliques ya eren utilisades inclús entre els pobles neolítics.[6] El seu aïllament com a compost relativament pur va ser conseguit pel alquimiste persa Al-Razi (865-925). Els alquimistes ho denominaven aqua vitae.[7]
Dos atres químics que varen contribuir al desenroll de les tècniques de destilació varen ser Geber (Gabir ibn Hayyān al-Sūfī) i Al-Kindi (Alkindus). En escrits atribuïts a Geber (721-815) menciona els vapors inflamables del vi hervir. Al-Kindi (801-873) descriu clarament la destilació de vi.[8]
En 1796, Johann Tobias Lowitz va obtindre etanol pur per destilació de l'etanol a través de filtres de carbó activat.
Antoine Lavoisier va descriure l'etanol com un compost de carbono, hidrogen i oxigen, i en 1808 Nicolas Théodore Saussure va determinar la fòrmula química de l'etanol.[9] Cinquanta anys més tart, A. Scott Couper va publicar la fòrmula estructural de l'etanol i ho va situar entre els primers composts als quals se'ls va determinar la seua estructura química.[10]
L'etanol va poder ser preparat de manera sintètica en 1826 gràcies als treballs realisats de manera independent per Henry Hennel en Gran Bretanya i S.G. Sérullas en França. En 1828, Michael Faraday va preparar etanol catalizando en una hidratació àcida de etileno, un procés similar al que usa actualment l'indústria en la síntesis d'etanol.[11]
En els Estats Units, l'etanol ya va ser utilisat com a combustible en llànties en 1840, pero un impost que va gravar l'alcohol industrial durant la guerra civil nortamericana va provocar que este tipo d'us fora poc econòmic. Este impost va ser derogat en 1906,[12] i a partir de 1908 en avant els automòvils Ford Model T varen poder ser adaptats per a funcionar en etanol.[13] En el advenimiento de la llei seca del 1920, els venedors de combustible d'etanol varen ser acusats de ser aliats dels moonshiners,[12] els destiladores illegals d'alcohol, i el combustible d'etanol va caure una atra volta en desús fins a ya a finals de el XX.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Atkins, P. W.; Jones, Loretta (2006). Principis de Química. La busca del coneiximent. (en és), Ed. Mèdica Panamericana, p. F25. ISBN 978-84-7903-734-5.
- ↑ Parry, Robert W. (1973). Química. Fonaments experimentals (en és), Reverte, p. 518. ISBN 978-84-291-7466-3.
- ↑ «Alcohol etílico o etanol». Archivat des d'el original, el 14 de novembre de 2014. Consultat el 10 de setembre de 2014.
- ↑ «"Etanol - Resumixen Compost"» (en anglés).
- ↑ Liebig, Justus (1834) "Ueber die Constitution dones Aethers und seiner Verbindungen" (On the constitution of ether and its compounds), Annalen der Pharmacie, 9 : 1–39. From page 18: "Bezeichnen wir die Kohlenwasserstoffverbindung 4C + 10H als dones Radikal dones Aethers mit E2 und nennen és Ethyl, …" (en alemà)
- ↑ National Geographic News.Consultat el 03-09-2007.
- ↑ Terence Scully, "The Art of Cookery in the Middle Ages", 1995, ps. 159, ISBN 0-85115-611-8
- ↑ «Alcohol and the Distillation of Wine in Arabic Sources». History of Science and Technology in Islam. Consultat el 29-03-2008.
- ↑ Alcohol en Encyclopædia Britannica Eleventh Edition. (en anglés)
- ↑ (1858).Philosophical magazine.16(104–16)Consultat el 03-09-2007.
- ↑ (1828).Philosophical Transactions.118doi:10.1098/rstl.1828.0021.
- ↑ 12,0 12,1 Robert Siegel. «[1]», NPR. Consultat el 22-09-2007.
- ↑ Joseph DiPardo. United States Department of Energy (ed.): «Outlook for Biomass Ethanol Production and Demand» (PDF). Archivat des d'el original, el 2007-11-27. Consultat el 22-07-2007.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Etanol» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.