Anar al contingut

Fòrmula empírica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Fòrmula empírica (1), Fòrmula Molecular (2) i vàries fòrmules desenrollades de la molècula de Benceno: (3) Estructures de Kekulé (Isòmers de resonància); (4) Estructura hexagonal Plana, mostrant la llongitut i l'àngul d'enllaç; (5) Enllaços Sigma entre orbitales híbrits sp2; (6) Orbitales atòmics pz; (7) Orbital molecular pi deslocalizado; (8) Anell bencénico

En química la fòrmula empírica és una expressió que representa els àtoms que formen un compost químic sense atendre a la seua estructura. És per tant la representació més senzilla d'un compost.[1] Per això, a voltes, se li crida fòrmula mínima i es representa en "fm.

Una fòrmula és una menuda llista dels elements químics que formen una substància, en alguna indicació del número de moles de cada element present i, a voltes, la relació que té en atres elements de la mateixa substància.

Comunament, les fòrmules empíriques són determinades a partir de senyes experimentals, d'ahí el seu nom, fòrmula empírica.

Per eixemple, si observem que dos moles d'hidrogen reaccionen completament en un mol d'oxigen per a formar dos moles d'aigua (sense generar un atre producte), diríem que la fòrmula molecular de l'aigua és HA2O (els subíndexs 1 s'ometen). De la mateixa manera, si observem que en cremar benceno, sempre obtenim números iguals de moles de C (contingut en el COA2 format) i d'H (monoatómico, existent en l'aigua produïda) podem dir que la fòrmula empírica del benceno és (CH). Medint cuidadosadament l'oxigen consumit, voríem que tot l'oxigen de el COA2 i de HA2O prové de l'aire, per lo que la fòrmula empírica del benceno és (CH). Pot coincidir o no en la fòrmula molecular, que indica el número d'àtoms de cada classe presents en la molècula.

Eixemples

[editar | editar còdic]

La molècula d'aigua està formada per dos àtoms d'hidrogen i un d'oxigen, per lo que la seua fòrmula molecular és , coincidint en la seua fòrmula empírica.

Per al etano, no obstant, no ocorre lo mateix, ya que està format per dos àtoms de carbono i sis d'hidrogen, per lo que la seua fòrmula molecular serà i la seua fòrmula empírica .

Varis composts, com el clorur de sodi o sal comuna, carixen d'entitats moleculars, puix estan composts per rets de ions, i per això, solament és possible parlar de fòrmula empírica. Eixemple: NaCl és la fòrmula del clorur de sodi, i indica que per cada ion sodi, existix un ion clor.

Càlcul de la fòrmula empírica d'un compost

[editar | editar còdic]

Per a trobar la fòrmula empírica d'un compost,[2] primer s'obtenen els moles de cada element, després es dividix cada u pel de menor valor i finalment, per simplificació, es troben els número entero més senzills possibles.

En realisar el anàlisis gravimétrico d'un determinat compost químic s'ha trobat la següent composició centesimal: 69,98 % Ag; 16,22 % As; 13,80 % O. Per a la determinació de la fòrmula empírica o molecular del compost es procedix de la següent manera:

Dividint el pese pel pes atòmic s'obtenen els moles:

  • Per a l'argent 69,98/108= 0,65 moles
  • Per a l'arsènic 16,22/75= 0,22 moles
  • Per a l'oxigen 13,80/16= 0,86 moles

Cada 0,22 moles d'arsènic hi ha 0,65 moles d'argent, per a un mol d'arsènic 0,65/0,22= 3 moles d'argent i 0,86/0,22= 4 moles d'oxigen. La fòrmula molecular és AgA3AsOA4 i la massa molar i/o massa molecular del compost és de 463 g/mol.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Química. William S Seese, G William Daub. 8ª ed. Pearson Educació, 2005. ISBN 9702606942. Pág. 229
  2. Química II. Volum 2. Imelda Llum Lembrino Pérez, Jose S. Peralta Alatriste. Cengage Learning Editors, 2006. ISBN 9706866213. Pág. 17