Anar al contingut

Solut

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:SaltInWaterSolutionLiquid.jpg
Sal (solut) que es dissol en aigua (dissolvent).

En una dissolució, el solut és la substància que es dissol,[1] és dir, que es combina en una atra substància, que és el dissolvent,[2][3] per lo que es pot trobar en un estat d'agregació diferent al començ del procés de dissolució i experimentar una transició de fase.

En moltes ocasions està en menor proporció al dissolvent.[4]

Archiu:Sodium chloride dissolution.jpg
Esquema molecular de la dissolució de clorur de sodi en aigua.

Lo més habitual és que es tracte d'un sòlit en un dissolvent líquit, lo que origina una dissolució líquida. Una de les característiques més significatives d'una dissolució sol ser la seua concentració de solut,[5] és dir la mida de la cantitat de solut continguda en ella.

Quan la dissolució està formada per dos substàncies en el mateix estat com en una dissolució líquit-líquit és difícil establir com és el solut i com el dissolvent. Generalment s'accepta que el solut és la substància que està en menor cantitat,[6] sent el dissolvent la substància en major cantitat. Per eixemple: en una dissolució que continga 5 centílitros d'alcohol i 95 centílitros d'aigua, l'alcohol seria el solut i l'aigua el dissolvent.[2]

Archiu:Na+ caps block 16 .svg
Solvatación d'un ion de sodi en aigua.

Una atra característica a considerar seria la facilitat per a dissoldre's o solubilidad que puga presentar en el dissolvent. La solubilidad d'un compost químic depén en gran mida de la seua estructura molecular. En general, els composts iònics i moleculars polars són solubles en dissolvents polars com l'aigua o l'etanol;[7] i els composts moleculars apolares en dissolvents apolares com el hexano, l'éter o el tetracloruro de carbono.[8]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Diccionario de la lengua española
  2. 2,0 2,1 Regalat, Víctor Manuel Ramírez (2014). Química 2 (en és), Grup Editorial Pàtria. ISBN 9786077440079.
  3. Canals, Margarita; Hernández, {{{nom2}}}; Meraz, {{{nom3}}}; Peñalosa, {{{nom4}}} (1999). Fisicoquimica Volum I: Teoria, Mèxic: Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, pp. 241. ISBN 9683679579.
  4. (1996) Fondamenti vaig donar chimica (en italià), Bologna : Milano: Zanichelli ; CEA, p. 229. ISBN 88-408-0998-8.
  5. Quiimica General (en és), Universitat Nac. del Llitoral. ISBN 9789875085961.
  6. «solut» (en castellà). Real Acadèmia Nacional de Medicina d'Espanya.
  7. Society, American Chemical (2005). Química: un proyecte de la American Chemical Society (en és), Reverte. ISBN 9788429170016.
  8. Andrés, Dolç María; Antón, {{{nom2}}} (2016). Física i Química 4º ESO (LOMCE) 2016 (en és), Editex. ISBN 9788490788028.