Llustre
- Per al Sistema d'archius vore Llustre (sistema d'archius)
El llustre o lluentor és una propietat física que descriu la manera en que la llum interactua en la superfície d'una roca, cristal, mineral o teixit i es reflectix en ella.[1] Encara que els minerals en verdader «llustre adamantino» no són freqüents, dos eixemples són la cerusita i el zirconi.[1] Depén de varis factors, com són:
- Índex de refracció del mineral.
- Perfecció en el poliment de les cares del cristal.
- Absorció que el mineral té de cada color.
La paraula llustre, que significa lluentor, prové del francés llustre, este del italino lustre, derivat del verp llatí llustrara, format sobre lustrum "sacrifici purificatorio".
Es deu tindre en conte que existixen tres tipos de llustre o lluentor:
- Lluentor metàlica, produït per substàncies opaques.
- Lluentor no metàlica, produït per substàncies transparents. Dins d'est existixen varis tipos de llustre, que de major a menor índex de refracció són:
- Adamantino: com el del diamant —d'ahí el seu nom—, referit al més intens.[2]
- Resinoso: com el del àmbar, és una lluentor intensa i de color groguenc.
- Vítreo: com el del cuarzo, és el més comú en els minerals.[3]
- Gras: com el de les superfícies de trencament del cuarzo.
- Nacarado: com el de la mica, alguna cosa iridiscent.
- Sedoso: com el del algeps, típic dels minerals d'hàbit fibroso.
- Humit: com el de la fluorita, que reflectix molt poc la llum.
- Córneo: com la calcedonia, que casi no lluïx.
- Terroso: com la bauxita, el que presenten els minerals que no reflectixen la llum.
- Lluentor submetálico, el de substàncies opaques quan són grosses pero que quan es exfolian en làmines fines són transparents.
Térmens descriptivos usats en gemas inclouen vítreo com el vidre; resinoso, com l'àmbar; ceroso, com el jade; grasoso, com la sabonet; anacarado o perloso i sedoso.
El terme també s'utilisa per a descriure atres elements en una lluentor particular (per eixemple, textils com la seda i el ras, o metalés).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Dubta, Rudolf & Rejl, Lubos (1990). Minerals of the World, Arch Cape Press. ISBN 0-517-68030-0.
- ↑ (1995) GIA Gem Reference Guide, Gemological Institute of America. ISBN 0-87311-019-6.
- ↑ «Optical properties of Rocks and Minerals». Consultat el 1 de juny de 2008.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Llustre.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Lustre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.