Laponia

Archiu:LocationSapmi.png

Laponia

Laponia (també cridada, Plantilla:Lang-es) és una regió geogràfica d'Europa del Nort, que comprén els territoris habitats pels pobles samis o lapones. Llimita pel nort en oceà Àrtic, per l'oest en el mar de Noruega i per l'est, en el mar de Barents. Laponia està dividida entre els estats de Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia.

Divisió

Els territoris lapones dels Estats abans citats són:

• Noruega: comtat de Finnmark (parlant) i no parlants: Troms, Nordland i Nord-Trøndelag. Ciutat principal: Tromsø.

• Suècia: Laponia sueca (Norrbotten i Västerbotten). Ciutats principals: Jokkmokk, Luleå, Umeå, Östersund i Kiruna.

• Finlàndia: província de Laponia finlandesa (o Österbotten). Ciutat principal: Rovaniemi.

• Rússia: Óblast de Múrmansk. Ciutat principal: Múrmansk.

Història

Cronologia

• I-II: l'escritor romà Tácito els va cridar fenni.
• XVI: Laponia es troba somesa als pobles veïns, principalment al Regne de Dinamarca i Noruega.
• Tractats de Täyssinä (1595) i Knäred (1613): Suècia, Dinamarca-Noruega i Rússia es repartixen el territori.
• 1664: el primer estranger que va chafar el veta Nort, el punt més septentrional d'Europa, va anar l'italiano Francesco Negri,^{cita requerida} encara que és molt provable que peixcadors noruecs lo hagen fet abans.
• XVIII: la colonisació sueca de Laponia s'intensifica.
• 1732: Carlos Linneo viaja a Laponia. Propon plantar arròs en l'extens terreny, si tan solament es conseguira "enganyar" a la planta per a que creixquera com si estiguera en China.^{cita requerida}
• 1751: reajustament de fronteres en Finnmark (actual frontera entre fi-noruega) entre Suècia i Dinamarca-Noruega.
• 1809: reajustament de fronteres entre Rússia i Finlàndia.

XX

Archiu:Lapland Mother CAPS 4 -v31-p556.jpg

Samis en 1917.

Archiu:Sami family Finland 1936.jpg

Família en 1936.

En 1902 es va construir el ferrocarril a Narvik.

Entre 1939 i 1940, durant la guerra d'Hivern (en el marc de la Segona Guerra Mundial), Finlàndia va perdre a favor de l'Unió Soviètica la major part de la regió de Carelia, a l'est, i part de Laponia, al nort.

En la finalitat de recuperar estes terres, Finlàndia es va aliar en 1941 en l'Alemània nazi. Poc a poc va repoblar Carelia, incloses algunes zones que havien estat en possessió russa des de el XVIII. L'ofensiva de les forces soviètiques durant la guerra de Laponia (1944-1945) va provocar que els finlandesos firmaren un armistici en Moscou i s'enfrontaren a les unitats de montanya alemanes estacionades en territori lapón fins a la definitiva pau en la primavera de 1945.

Despuix de la guerra, Laponia va ser devastada i varen escomençar a explotar-se nous jaciments miners de coure i níquel. A finals de la década de 1960, es varen instalar algunes indústries (químiques, papereres) i centrals nuclears (com la de Imandra, en la llavors Laponia soviètica).

L'identitat sami va ser reconeguda per la creació de fòrums particulars de representació parlamentària, més com a orgue consultiu que llegislatiu en Noruega (1989), Suècia (1993) i Finlàndia (1996).

El 26 d'agost de 1993, el rei de Suècia Carlos XVI Gustavo va inaugurar el nou parlament dels samis suecs.

En els anys previs, el rei de Noruega va demanar públicament perdó per l'opressió infligida històricament per l'Estat noruec a la comunitat sami, abans de la creació del parlament propi en Noruega.^{cita requerida} En el discurs que el rei Harald V de Noruega va pronunciar durant l'inauguració oficial del Sámediggi (Parlament sami) en 1977, va emfatisar que els pobles sami i noruec formen partix integrant de la societat noruega, i es va disculpar pel modo en que el poble sami va ser tractat en el passat: "L'Estat de Noruega es va fundar en el territori de dos pobles, el sami i el noruec. L'història sami està íntimament lligada a la noruega. Actualment, volem expressar que els noruecs reconeixen el seu pesar en nom de l'Estat per l'injustícia comesa contra el poble sami per la dura política portada a terme per a la seua “norueguización”".