Torne de alfarero
Torne de alfarero o roda de alfarero són els noms més populars que reben diferents tipos d'ingenis giratoris, usats pels artesans del fanc per a crear una peça o vasija a partir de la pella de fanc o pasta ceràmica. Com a tal ferramenta està documentada des de el IV mileni a. C.[nota 1]
La seua expansió pel llitoral mediterràneu occidental se situa entre els sigles VIII a VI a. C., en les colónies comercials de fenicios i grecs. No es registrarà el seu us en l'interior de la península ibèrica fins a el III, en la colonisació romana. Convé anotar també que els pobles germànics centreeuropeus no coneixerien la roda de alfarero fins al 500 d. C.[1]
Funció i funcionament
[editar | editar còdic]Es tracta de proporcionar força centrífuga a una massa de fanc colocada en el centre del disc-roda, usant tracció humana o elèctrica. La pella (fanc amasado), deurà estar ben centrada sobre dita roda i necessita girar a un mínim de cent revolucions per minut per a començar a "ascendir" i adquirir la forma que, pressionant en els seus dits, creu el alfarero. L'objectiu és, en suma, dirigir en les mans l'energia que el fanc rep gràcies al gir de la roda.
Precedents de la roda de Ur
[editar | editar còdic]S'ha supost que abans de la roda mesopotámica en menut eix, ya existiren tornos primitius de base fixa plana o cóncava (com els usats en les tinajerías de la península ibèrica fins a alvançat el XX).[2]
Natacha Seseña informa de la pràctica de sistemes de modelació similars entre les alfareras mexicanes de Sant Bartolomé de Coyotepec (Oaxaca), les loceras canàries i les alfareras rifeñas. En el cas de les artesanes d'Oaxaca, l'embrió de la vasija (una pella aplanada i ahuecada fent-la girar sobre el propi puny) es coloca sobre un platillo d'argila cóncau lloc a girar sobre un atre igual que descansa convexo sobre la superfície sobre la que es treballa. Les dònes del Rif usen simplement dos pedres chatas superpostes en un equilibri que els permet girar sense descarrilar. La loceras canàries, duent la funció del tornejat a la seua mínima expressió, modelen o urden la peça sobre una sola pedra o inclús el sol.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Llubiá, L.M.: Ceràmica medieval espanyola. Barcelona. Editorial Llabor, 1967; p.14
- ↑ Natacha Seseña, Cacharrería popular, p. 59.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ La primera roda de alfarero va ser trobada en Ur (Mesopotamia), en 1930, durant les excavacions realisades per Wooley, en un nivell pertanyent al periodo de Uruk.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1997) Cacharrería popular. La alfarería de baste en Espanya, Madrit, Aliança Editorial. ISBN 84-206-4255-X.
- Car Bellido (2008). Diccionari de térmens ceràmics i de alfarería, Càdis: Agrija Edicions. ISBN 84-96191-07-9.
- Lara Pentinat, Federico (1989/2009). Lliure dels Morts, Madrit, Tecnos. ISBN 84-309-4804-8.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Torno de alfarero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.