Anar al contingut

Pronaos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
La frontera i el pronaos del Hefestión (en grec Ηφαιστείον) o temple de Hefesto en Atenes.
Pla del temple d'Apolo Epicurio en Figalia (Bases), dissenyat en pronaos, naos, ádyton i opistodomos.

El pronaos (grec antic ὁ πρόναος ho prónaos «davant del naos»)[1] El terme deriva del llatí pronàon, a la seua volta derivat del grec Πρòναος, el significat lliteral del qual és "lloc davant (pro) del temple (naós)". És dir, és l'espai arquitectònic situat davant del naos o la cella del temple, element típic dels temples grecs i romans. Configura el vestíbul o l'entrada d'est. Posseïx normalment el mateix esgambi que el naos i es prolonga en el mateix eix.

En el temple grec característic, el pronaos estava format per la prolongació dels murs laterals de la cella, terminant en pilastras, davant les quals sorgien dos columnes, mentres que en atres casos formava un atri d'ingrés en columnes, de número par en la frontera, en un frontón sobrepost i, per lo manco, dos columnes laterals. L'espai intern podia ser dividit en l'inserció d'atres columnes, colocades en llínea en les externes i/o en els murs laterals de la cella.

En el temple romà el pronaos és originàriament molt profunt, com a derivació de l'arquitectura etrusca. Ademés, el temple es troba elevat sobre un alt podi, al que s'accedix per mig d'una escalinata frontal, o en escalas laterals opostes. El pronaos és normalment la frontera del temple, tendint a assumir una major importància en la configuració de l'edifici.

Posseïx habitualment el mateix esgambi que el naos, prolongant-ho, seguint el mateix eix. En l'arquitectura romana varen existir també temples en cela oblonga, en els que el pronaos, de forma clàssica, ocupa solament una part de la llongitut de l'edifici (Temple de la Concòrdia en el Fòrum Romà). En coherència en el desenroll de l'arquitectura romana, que utilisa les formes tradicionals en objectiu sobretot decoratiu i formal, en el Panteón de Agripa, el tradicional pronao en columnes i frontón va ser adossat a una cela redona de major amplitut.

Per extensió, el pronaos definix la part anterior de qualsevol edifici, inclús modern, que tinga forma similar a la d'un temple, en frontera columnada i frontón.

Vore també

[editar | editar còdic]

Eixemples en l'arquitectura grega i romana:

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • René Ginouvès, Dictionnaire méthodique de l'architecture grecque et romaine, t. III: Espace architecturaux, bâtiments et ensembles, Collection de l'École française de Rome 84, EFR-EFA, 1998, p. 39.


Referències

[editar | editar còdic]