Temple romà
El temple romà era un lloc de cult als deus en l'Antiga Roma. Des de l'estudi de l'arquitectura romana es coneix que este tipo de temple va ser originari de les idees conjuntes entre els temples etrusc i grec en planta rectangular. A través dels anys va ser modificant la seua estructura que en el seu orige tenia una base entre la cella o temple etrusc i el pòrtic de columnes del temple grec. Diferix en l'orde toscano descrit per Vitrubio que era quadrat sobre un zócalo al que s'accedia per una escala anterior o pódium.
Diferències arquitectòniques
[editar | editar còdic]
No tots els temples romans seguixen la mateixa estructura sino que depenent de la zona poden variar en la seua estructura, sobretot en Oriente.
Els de planta rectangular són els més comuns com el Temple de César en el fòrum de Roma alçat en el lloc a on es va incinerar el seu cos. Posseïa un podium que en la part davantera mirava al fòrum i formava una tribuna. A través de dos escales s'ascendia al temple hexástilo i próstilo.
També es conserva en perfecte estat la Maison Carrée en Nimes, hexástilo i pseudoperíptero corintio que data de l'any 16 a. C. L'obra va ser patrocinada per Agripa en honor del seu sogre Augusto, la seua esposa Livia i els seus fills Cayo César i Lucio César.
Un atre tipo de temple és el de planta circular com els temples de Vesta que tenen similitut en les antigues cabanyes romanes. Un atre clar eixemple de planta circular és el templete de Baalbek, en pronaos tetrástilo pero destaca sobretot el Panteón de Agripa. En ell pot llegir-se:
- M.AGRIPPA.L.F.COS.TERTIVM.FECIT
- Marco Agrippa, fill de Lucio, cònsul per tercera volta, (lo) va fer
Esta és l'inscripció que pot llegir-se en el friso del pòrtic d'entrada. Atribuïx la construcció de l'edifici a Marco Vipsanio Agripa, amic i general del emperador Augusto. El tercer consulat de Agrippa, nos indica l'any 27 a. C. Ademés, Dión Casio ho enquadra[1] en les obres realisades per Agrippa en la zona de Roma coneguda com el camp de Mart en 25 a. C. En temps d'Adriano l'edifici va ser enterament reconstruït, el seu nom no apareix en les inscripcions pel rebuig d'este emperador a que el seu nom figurara en les obres portades a terme baix el seu mandat. L'inserció d'una àmplia sala redona adossada al pòrtic d'un temple clàssic és una innovació en l'arquitectura romana. El model d'espai circular cobert per una volta s'havia utilisat per la mateixa época en les grans sales termals, pero era una novetat usar-ho en un temple. L'efecte de sorpresa en creuar el llindar de la porta devia ser notable. La construcció d'una cúpula semiesfèrica sobre un tambor circular, era típic de l'época.
Atres capitolios s'han trobat en Timgad (Argèlia), Pompeya, Sbeitla (Tunis), i atres llocs del Imperi.
Atres tipos d'arquitectura en els temples romans es poden observar en traces orientals com els de Cibeles, Isis i Sarapis ademés dels realisats en les ciutats costeres que lindan en el Mar Mediterrànea dedicats a Mitra, en instalacions per al sacrifici del bou i tot tipo de figures relacionades en el bou i el deu. Ademés en Àfrica podem observar el temple de Juno Celestis (Tanit) en Dugga (Tunis).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Dión Casio, Història de Roma, llibre LIII (text en anglés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Templo romano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.