Anar al contingut

Incineració

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Incinerateur de dechets.JPG
Incineració
Archiu:Movinggrate.jpg
Incineració de fem
Est artícul tracta sobre incineració de residus sòlits urbans i industrials. Per a incineració de cadàvers vore cremació.

En l'àmbit del tractament de residus sòlits, incineració es definix com la combustió completa dels materials de rebuig fins a la seua conversió en cendras. Implica l'exposició de dits materials a una oxidació completa a temperatures normalment per damunt de 900 °C.[1][2] L'incineració s'utilisa tant per al tractament de residus sòlits urbans, com per al tractament de residus tòxics i perillosos (industrials, hospitalaris, etc.). Ocasionalment, també s'utilisa per al tractament de residus agrícoles, generalment per a reduir el seu volum, puix per a este tipo de rebujos en tractament més habitual és la trituración i compostage. El procés d'incineració dels residus es porta a terme en uns forns especials que reben el nom de incineradores. Els incineradores de residus moderns inclouen equips de mitigació de la contaminació, com la neteja de gasos de combustió i atres sistemes de control de la contaminació de l'aire. Existixen varis tipos de disseny de plantes incineradora: de barbacoa mòvil, de barbacoa fixa, de forn rotatori i de llit fluidizado.[1]

Archiu:Sopförbränningsanläggningen på Spillepengen, Malmö.jpg
Planta incineradora en Malmö, Suècia.

Característiques de l'incineració

[editar | editar còdic]

Tant l'incineració com atres processos de tractament de fem a altes temperatures són descrits com «tractaments tèrmics». Alguns dels motius pels que s'usa este tractament poden ser la destrucció d'informació (incineradora de documents) o la destrucció de productes o composts químics perillosos (incineradora de residus sòlits orgànics). Molts tipos diferents de materials perillosos poden ser tractats per incineració, per eixemple sols, fancs, líquits i gasos. No obstant, cal tindre en conte que a pesar de que l'incineració destruïx moltes de les substàncies químiques nocives, com a solvents, bifenilos policlorados (PCB, per les seues sigles en anglés) i plaguicidas, l'incineració no destruïx els metals, com el plom, el cromo i atres metals pesats, que queden en les cendres o inclús aquells metals pesats com el mercuri, que forma composts volàtils, emesos a l'atmòsfera.[3][4]

L'incineració de residus és una alternativa a l'ocupació d'abocadors de residus, ya que, entre atres ventages, no requerix d'espais tan amplis al mateix temps que reduïx el volum de sòlits de forma dràstica, ràpida i efectiva, evita l'emissió de determinats gasos com el metà o l'infiltració de lixiviados, al mateix temps que es genera un excés d'energia tèrmica que pot ser reutilisada per a la producció d'electricitat.[4]

Idealment, els residus que poden ser incinerats, deuen ser materials d'orige orgànic, capaços d'ardir en una generació d'energia de, a lo manco, 11000 kJ/kg. Açò inclou embalages de cartó o de derivats del petròleu, aixina com dissolvents i atres substàncies fàcilment incinerables. En alguns casos, no obstant, és necessari utilisar combustible suplementari, com metà, per a favorir la combustió, sobretot si els residus contenen una important proporció de substàncies poc inflamables, com determinats plàstics organoclorados o substàncies orgàniques en alt contingut en aigua. És per això que les plantes incineradora de residus solen estar pròximes a plantes de tractament de residus per digestió anaerobio en formació de biogás.

Els productes de la combustió són, principalment cendres i gasos, aixina com calor, que pot utilisar-se para generar energia elèctrica. Alguns dels components dels productes de combustió (partícules sòlides o gasos) generen un important impacte ambiental per la seua toxicitat sobre animals i plantes .Per estos efectes nocius sobre la salut, el seu alt preu econòmic i el seu insostenibilitat, l'incineració és un método d'eliminació de residus molt controvertit i fortament criticat.

Ventages i inconvenients

[editar | editar còdic]

Este sistema de processament dels residus presenta una série de ventages front a atres tècniques de tractament, com són:

  1. Possibilitat de recuperació d'energia.
  2. Possibilitat de tractament de numerosos tipos de residus.
  3. Possibilitat d'implantar-ho prop de núcleus urbans.
  4. És necessària poca superfície de terreny.
  5. Reduïx el volum dels residus sòlits en un 80 %-85 %.

També presenta una série d'inconvenients prou importants, com són:

  1. No elimina totalment els residus, per lo que es necessita un abocador especial per al depòsit de cendres procedents de l'incineració, part de les quals són molt tòxiques.
  2. Produïxen gasos tòxics que no deurien generar-se o que deuen ser tractats, que duen gasos d'efecte hivernàcul i de contaminació atmosfèrica, trobant-se composts denominats toxinas, com els furanos i les dioxinas, que són cancerígenas, gasos àcits (com l'àcit sulfhídrico i el diòxit de carbono) i metals pesats.
  3. Necessiten un aporte d'energia exterior per al seu funcionament.
  4. Baixa flexibilitat per a adaptar-se a variacions estacionals de la generació de residus.
  5. L'inversió econòmica i els costs del tractament són elevats (250 millons d'euros per a una planta de tractament d'unes 450.000 t/any).
  6. Possibilitat d'averies, per lo que es necessita un sistema alternatiu de tractament.
  7. Anula la posada en marcha de polítiques encaminades a la valorisació per reducció i reutilisació de residus, per la necessitat de rentabilisar l'inversió feta o simplement per la generació d'externalitats.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Manahan, Stanley E. (2007). «Cap. 13.7 Métodos de tractament tèrmic», Introducció a la química ambiental, Reimpr edició, Barcelona: Reverté Eds. [o.a.]. ISBN 978-84-291-7907-1.
  2. Doménech, Xavier (1994). «Cap. 6.3. Incineració», Química Ambiental. L'impacte ambiental dels residus, Madrit: Miraguano. ISBN 84-7813-109-4.
  3. EPA (Agència de Protecció del Mig ambient). «el_ciutadà_sobre_la_incineracion.pdf Guia del ciutadà sobre l'incineració».
  4. 4,0 4,1 VanLoon, Gary W.; Duffy, Stephen J. (2005). «Chap.19.3. Mixed urban wastes (Incineration)», Environmental chemistry: a global perspective, 2nd ed edició (en Anglés), Oxford University Press. OCLC ocm60130425. ISBN 978-0-19-927499-4.