Anar al contingut

Àcit sulfhídrico

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El àcit sulfhídrico en dissolució acuosa (H2S (aq)), és un hidrácido de fòrmula H2S. Est gas, més pesat que l'aire, és inflamable, incoloro, tòxic, odorífero: la seua olor és el de matèria orgànica en descomposició, similar a l'olor dels ous podridos. A pesar d'això, en l'organisme humà eixercita funcions essencials. En bases fortes genera sales: els sulfurs. El seu punt d'ebullició és de 212,86 K.

Generalitats

[editar | editar còdic]

L'àcit sulfhídrico es troba de forma natural en petròleu, gas natural, gasos emesos en processos associats a fenomens volcànics i manantiales d'aigües termals.

Es pot generar per descomposició de la matèria orgànica existent en condicions anaerobio (l'àcit sulfhídrico prové de proteïnes que contenen aminoàcits que disponen de sofre, tals com metionina, cistina i cisteína, que són més abundants en banyes, ungles i pèl), per l'acció de bactèries també en condicions anaerobio que reduïxen els sulfat presents en l'aigua, per contacte d'un sulfur o un sulfhídrato en un àcit, en aigua àcida o inclús neutra, o per combustió d'un hidrocarbur o hidrogen en contacte en sofre.

Pot existir en aigües pantanosas, estanys o aigües estancades, desaiguadors, estanys de farina o d'oli de peix, fosses de purines, gronses para despulle de rebujos orgànics (carn, etc.), decantadors, depòsits i basses d'estacions depuradores d'aigües residuals (tant biològiques com a físic-químiques), llocs a on es treballa en sulfur o sulfhidratos, refineria de petròleu, sòtols en aigües encharcadas o restants de materials biològics, instalacions d'indústries a on es treballa en composts azufrados, cellers dels barcos peixquers i rets d'aigüeral.

L'àcit sulfhídrico (H2S) és un gas inflamable, incoloro, d'olor característica a ous podridos, perceptible en continguts molt baixos. Esta olor prové d'H2S generat per descomposició bacteriana de proteïnes que contenen sofre.[1] Li'l coneix comunament com a àcit hidrosulfúrico o gas d'aigüera. És un dels composts destacats com a causants de molèsties per males olors.

La presència d'àcit sulfhídrico dona lloc a efectes perjudicials com a olors molestes i riscs per a la salut per l'alta toxicitat de l'àcit sulfhídrico. És habitual que obrers del sector portuari es vegen afectats, en resultats fatals, quan entren en cellers que han transportat productes derivats de la peixca.

S'han aplegat a produir morts en llac o estanys estancats quan l'àcit sulfhídrico borbota des de les profunditats, en que s'origina (per qualsevol dels fenomens mencionats anteriorment, d'orige natural, per descomposició de matèria orgànica o per qualsevol atra causa), i alcança a persones en la superfície. Com este àcit és més dens que l'aire es generen fraccionament per diferències de densitat, quedant l'àcit sulfhídrico sobre la superfície de l'aigua, que desplaça l'aire cap a capes més altes.

Per açò s'han desenrollat diversos processos de desodorización que ho eliminen de corrents contaminades. Eixemples: els tractament de gas en amina en la indústria i l'utilisació de nitrat de calcio en aigües residuals.

L'àcit sulfhídrico és extremadament nociu per a la salut. Basten 20-50 parts per milló (ppm) en l'aire per a causar un malestar agut que comporta a l'asfíxia i a la mort per sobreexposición. Per alt grau de toxicitat se li compara en el àcit cianhídrico (HCN), que ha segut el gas usat habitualment en la pena capital per mig de cámara.

Síntesis

[editar | editar còdic]

En el laboratori, el sulfhídrico es pot generar convenientment per reacció d'àcit clorhídric (HCl) en sulfur ferroso (FES). Un atre método consistix en calfament d'una mescla de parafina en sofre (S) elemental.

En l'indústria, el sulfhídrico és un subproducte de la neteja del gas natural o de biogás, en els quals sol existir en continguts de fins a 10 %.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Química. Raymond Chang. McGraw-Hill, 2003.