Compost
El compost o la composta és un producte obtingut a partir de diferents materials d'orige orgànic,[1] els quals són somesos a un procés biològic controlat de descomposició denominat compostage. Posseïx un aspecte terroso, lliure d'olors i de patógenos, és amprat com a substitut parcial o total d'abonaments i fertilisants orgànics o químics.[2] El terme deriva del llatí composta el qual significa «posar junt».[3]
El compost s'usa en agricultura regenerativa, en permacultura i en tècniques de cultiu similars que defenen mantindre el sol intacte i protegit en la finalitat de mantindre en bon estat els microorganismes i foncs del sol. Estos ajuden de forma simbiòtica a les plantes sense necessitat d'aportar abonaments o fertilisants posat que la matèria orgànica aportada en el procés de compostage va nutrint als microorganismes i estos van alimentant llentament a les plantes a lo llarc del seu cicle vital.
Va ser estudiat pel químic alemà Justus von Liebig.
Agents de la descomposició
[editar | editar còdic]La construcció de piles o sijas per al compostage té com a objectiu la generació d'un entorn apropiat per al ecosistema de descomposició. L'entorn no solament manté als agents de la descomposició, sino també a uns atres que s'alimenten d'ells. Els residus de tots ells passen a formar part del compost.
Microscòpics
[editar | editar còdic]Els agents més efectius de la descomposició són les bactèries i uns atres microorganismes. Els microorganismes eficients són un conjunt de bactèries (caldo microbiano) que unides produïxen a temperatures favorables un aprofitament dels components de la matèria a compostar per a optimisar el procés de compostage.[4][5][6]
També eixerciten un important paper els foncs, protozoos i actinobacterias (o actinomycetes, aquelles que s'observen en forma de filaments blancs en la matèria en descomposició).[7]
Macroscòpics
[editar | editar còdic]A nivell macroscòpic, es troben les cucs de terra, formigues, caragolés, bavosas, milpiés, cochinillas d'humitat,[8] etc., que consumixen i degraden la matèria orgànica.
Fem orgànic en abocadors
[editar | editar còdic]En cel obert, resulta ser un foc d'infeccions, cucs i males olors. Una bona política encaminada a reciclar els materials orgànics reduïx la contaminació i fomenta la producció, reconstruint l'estructura de la terra i tornant a la naturalea els nutrients que l'activitat de l'home ha pres prestats prèviament.
Tipos de materials que es poden compostar
[editar | editar còdic]Qualsevol material biodegradable podria transformar-se en composta una volta transcorregut el temps suficient, pels diferents temps de descomposició dels mateixos. Atres materials deuen evitar-se, per la producció de males olors i plagues.
Materials de ràpida descomposició
[editar | editar còdic]- Fulls frescs
- Restants de cort (en sec) d'herba
- Femta d'animals de corral
- Malezas jóvens
Materials de llenta descomposició
[editar | editar còdic]- Restants de frutes i verdures
- Palla i fenaç vell
- Restants de plantes
- Femta pajizos (cavalls, vaques, rucs)
- Flors velles i plantes de tests
- Desbroces de bardices jóvens
- Malezas perennes
- Llits de conills i atres animals herbívors
Materials de molt llenta descomposició
[editar | editar còdic]- Desbroces de bardices dures
- Branques podades
- Aserrín i borumballes de fustes no tractades
- Clafolls d'ous
- Clafolls de fruts secs
- Flores
- Ossos de fruts (durazno, albocat, uns atres)
Materials utilisables en poques cantitats
[editar | editar còdic]- Cendres de fusta
- Periòdics
- Cartons, cartons d'ous, torcaboques i envasos de paper
- Grasses
Materials que no es poden utilisar
[editar | editar còdic]- Cendres de carbó i coque
- Culers no reutilisables
- Revistes a color
- Filtres de cigarros
- Teixits sintètics
- Oli
- Restants d'aspiradora/granera
- Qualsevol atre restant inorgànic (plàstics...)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «amics de la terra».
- ↑ (2000) Investigació i desenroll tecnólogico de procés de compostage i aplicació del compost en els sectors agrícoles i forestal.
- ↑ Perspectiva ambiental. 2003. Compostage. Fundació Terra. Barcelona, Espanya
- ↑ http://www.grupoprotech.net
- ↑ https://web.archive.org/web/20130423072138/http://aia.uniandes.edu.co/
- ↑ Microorganismes Eficients (EM)
- ↑ Caixco, J. M., & Bernat, S. M. (2008). 5. Microbiologia i bioquímica del procés de compostage. Compostage, 111.
- ↑ «a%20nostres%20plantes%20de el%20hort. Els aliats del compostage.».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Compost» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.