Capadocia
Capadocia (en turc: Kapadokya; en armeni: Կապադովկիա; en grec antic i en grec modern: Καππαδοκία; en llatí: Cappadocia) és una regió històrica d'Anatolia Central, en Turquia, que comprén parts de les províncies de Kayseri, Aksaray, Niğde i Nevşehir. Capadocia es caracterisa per tindre una formació geològica única en el món i pel seu patrimoni històric i cultural. En 1985 va ser inclosa per l'Unesco en la llista del Patrimoni de la Humanitat, en una zona protegida de 9576 ha.[1]
Informació general
[editar | editar còdic]
Des de fa mils d'anys hi ha hagut assentaments humans en la regió. Algunes civilisacions antigues varen florir ací, com la hitita, Plantilla:Quina o d'atres regions d'Àsia Menor; totes elles han deixat la seua chafada cultural en Capadocia.
Les característiques geològiques del lloc han donat peu a que els seus paisages es descriguen a sovint com paisages llunars cita requerida. La seua orografia, composta de la cridada toba calcárea, ha adquirit formes caprichoses despuix de millons d'anys d'erosió i és lo suficientment friable com per a permetre que el ser humà construïxca les seues morades escarbando en la roca en lloc d'erigir vivendes trogloditas. D'esta forma, els paisages llunars cita requerida estan plens de cavernes, naturals i artificials, moltes de les quals continuen habitades.
La situació geogràfica de Capadocia la va fer encreuament de rutes comercials durant sigles; també objecte de contínues invasions. Els habitants de la regió varen construir refugis subterràneus (eixemples que poden ser visitats són les ciutats de Kaymaklı i Derinkuyu), a on ciutats sanceres podien refugiar-se en el subsol i subsistir durant molts mesos sense arriscar-se a l'exterior. Estes ciutats subterrànees estaven construïdes en varis nivells (la ciutat de Kaymaklı té nou nivells subterràneus, encara que solament quatre estan oberts al turisme: el restant estan reservats per a l'investigació arqueològica i antropològica) i equipades en respiraders, caballerizas, forns, pous d'aigua i lo necessari per a albergar poblacions que podien aplegar fins a 20 000 habitants. Quan estes ciutats subterrànees varen ser usades durant el cristianisme bizantí, algunes cambres varen ser adaptades com a temples i decorades en iconografies en les parets.
Orige i significat del nom
[editar | editar còdic]El nom de Capadocia, lo més antic, apareix en fonts perses en el VI a. C. com «Katpatuka». L'orige del nom és incert. Alguns experts han sugerit que significa «país baix» en llengua luvita. Pero investigacions posteriors mostren que l'adverbi «katta» que significa «avall» és hitita, i l'equivalent luvita és «zanta».
Encara que es diu que significa «la terra dels cavalls bons» en persa, el fotógraf Ozan Sağdıç va afirmar que va inventar este modisme quan es va enterar de que els generals prohibirien el nom Capadocia per ser grec, durant el periodo del colp d'Estat 1980.[2] Ademés, la paraula persa «Huv-aspa» significa «terra de cavalls bons».[3]
Geografia i geologia
[editar | editar còdic]La regió de Capadocia pot considerar-se un círcul de 50 km de diàmetro a on es troben, entre unes atres, les ciutats d'Indolash i Sabiar, aixina com numeroses poblacions. La població en l'àrea no aplega al milló d'habitants, pero els assentaments estan tan propencs uns d'uns atres que donen l'impressió de tractar-se d'una sola ciutat estesa per una regió molt vasta. En molts mapes, el nom de Capadocia no es menciona, ya que no es tracta d'una demarcació política com a tal. Més be es tracta d'una regió històrica que comprén porcions de vàries províncies.
El paisage únic de Capadocia és el resultat de l'acció de forces naturals durant milenis. Fa 60 millons d'anys es va formar la cadena montanyosa del Tauro, en Anatolia meridional, al mateix temps que es formava la cadena alpina en Europa. La formació de la cordillera del Tauro va crear numeroses barrancas i depressió en Anatolia central. Fa dèu millons d'anys, estes depressió varen ser reblides pel magma i atres elements volcànics proveïts pels numerosos volcans en erupció de Anatolia central, especialment els volcans Erciyes, Keciboyduran, Develi, Göllü donağı i Melendiz.
Paulatinament, les depressió varen ser desapareixent, transformant la regió en un altiplano. No obstant, el mineral que les va reblir no és molt resistent a l'acció de vents, pluges, rius i diferències de temperatura, per lo que l'erosió va ser esculpiendo les numeroses valls pels quals Capadocia és famosa. Algunes de les poblacions més importants són Aksaray, Nevşehir, Kayseri, Ürgüp, Uçhisar, Niğde, Gülşehir i Gülağaç, mentres que alguns llocs sobreixents són el Museu a l'aire obert de Göreme, la ciutat subterrànea de Kaymaklı, la ciutat subterrànea de Derinkuyu, la vall de Zelve, Gomeda, Peribacalar vadisi (entanque dels Fumerals de Fada), Baixğanlı vadisi, les ciutats subterrànees de Özkonak, Tatlarin, Mazı i Acıgöl, i iglésies com les del Nazar i Aynalı.
Història
[editar | editar còdic]Çatalhöyük i Puruskanda
[editar | editar còdic]Çatalhöyük és una ciutat que data del periodo neolític. En ella es va trobar lo que es considera el començ de l'història de Anatolia. Es tracta d'una fresca mural de l'any 6200 a. C. que presenta en primer pla les cases de la localitat i al fondo un volcà humeante en erupció; es creu que el volcà és el Hasandağ. La fresca està exposta en el Museu de les Civilisacions de Anatolia en Ankara i és provablement la pintura paisagística més antiga del món.
Entre el 5000 a. C i el 4000 a. C., Capadocia tenia varis principats independents. La ciutat més important durant eixe periodo era Puruskhanda. Dèsset d'estos principats es varen unir en 2300 a. C. per a lluitar contra el rei acadio Naram Sense, constituint la primera de moltes aliances en l'història de Anatolia.
Periodo de colónies de comerç assiri
[editar | editar còdic]
A l'inici de el II mileni a. C., Anatolia va viure una etapa lluenta en la qual va atraure numerosos habitants. Els assiris, célebres per la seua habilitat en el comerç, es varen instalar en la regió atrets per esta riquea i varen organisar bazares cridats kârum. El kârum més important va ser el de la ciutadella de Kaneš (hui Kültepe). Els assiris duyen estany, textils i perfums, i compraven or, argent i coure en Anatolia.
Este tipo de comerç va durar cent cinquanta anys, fins que va desaparéixer en les guerres entre regnes de la regió. En 1925, un equip arqueològic va descobrir en Kültepe les Taules de Capadocia, que descriuen esta colónia mercantil en temps assiris i que marquen el registre escrit més antic conegut sobre l'història de Capadocia.
Periodo hitita
[editar | editar còdic]Encara que es té poca certea sobre l'orige de la civilisació hitita, lo cert és que esta civilisació va florir en Anatolia central en el II mileni a. C. Hattusa (hui Boğazköy) era el seu centre de poder en la regió, que cridaven Tabal. Els hititas varen fundar varis poblats en conjunció en els habitants de la regió i varen formar un imperi que s'estenia fins a Babilonia. L'imperi va durar entre sis i sèt sigles i va posar fi al domini de la dinastia semita d'Hamurabi. En l'història hitita, els sigles XV i XVI tenen especial lloc, puix marquen el periodo de major desenroll de la civilisació. A finals del mileni, les guerres en Egipte (que culminarien en el tractat de pau de Kadesh de 1286 a. C.) varen desgastar a l'imperi, que finalment va caure davant els invasores d'Europa oriental. Despuix de la caiguda de l'imperi hitita, Capadocia va travessar el periodo més obscur de la seua existència, entre els sigles VII i X
Periodo persa
[editar | editar còdic]Capadocia va caure en mans perses en el VI, estat que mantindria fins a la conquista per Alejandro Magne dos sigles despuix. Els perses varen dividir Anatolia en províncies i varen assignar un governador (sátrapa) a cada una. Les províncies estaven lligades al port d'Éfeso (prop de la ciutat turca de Kuşadası) per la Via Real, que començava en dita ciutat i passava per les ciutats de Sardes i Mazaca (hui Kayseri) i aplegava a Mesopotamia i a Susa, capital de Pèrsia. Els sátrapa enviaven a Pèrsia els imposts que recaptaven en forma d'or, moltons, rucs i els famosos cavalls de Capadocia.
Periodo helenístico
[editar | editar còdic]En el IV, el conquistador macedonio Alejandro Magne va mamprendre la conquista d'Àsia Menor, despuix del famós episodi del nuc gordiano i va arrebatar Capadocia als perses. Va deixar al seu lloctinent Cabictas per a controlar la regió, la qual va estar baix el domini macedonio fins a la mort d'Alejandro en 323 a. C. Un any despuix, Capadocia va recuperar la seua independència i sobirania baixe el liderage d'Ariarates I.
Periodo romà
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Capadocia (província romana).
.svg){kind=link}
Capadocia va començar la seua llarga història de relacions en Roma baixe el regnat d'Ariarates IV, primer com a enemics (en recolzar la causa d'Antíoco el Gran) i despuix com a aliats contra Perseo de Macedònia.
A partir de llavors, Capadocia es va aliar sempre en la República. En el 130 a. C., Ariarates V va marchar junt al procònsul romà Craso contra Aristónico, qui reclamava el tro de Pérgamo. Va ser liquidat junt en el seu eixèrcit, la qual cosa va dur en si lluites intestinas que varen marcar el fi de la dinastia.
Capadocia llavors va elegir a un senyor local cridat Ariobarzanes, en el respal de Roma, en 93 a. C. No obstant, Ariobarzanes no va poder començar el seu regnat fins a trenta anys despuix, quan Roma li va aplanar el camí en destronar als reis pónticos i armenis. En la guerra civil que Roma va sostindre abans de l'ascensió al poder de Juliol César, Capadocia va canviar de bandos entre Pompeyo i César.
Quan va terminar la dinastia de Ariobarzanes, va ocupar el tro un noble de Capadocia, Arquelao Ktistes, i la regió va mantindre la seua independència tributària fins a l'any 17, quan l'emperador Tiberio va reduir la regió a província romana. Dos legions romanes varen formar guarnicions permanents baixe l'emperador Vespasiano, qui buscava protegir la seua província de Llevant. Les guarnicions varen aumentar; posteriorment es varen alçar fortalees baix Trajano, qui ademés va construir vies militars en la regió. En el III, les relacions comercials entre Capadocia i les regions d'Esmirna i Éfeso estaven tan desenrollades que es varen emetre monedes en els noms d'estes ciutats.
A partir de el IV, Capadocia va començar una transformació més, esta volta influenciada pels monasteris de Palestina i Egipte, els models de la qual varen ser seguits en l'introducció de la religió cristiana, baixe el patrocini del Imperi Romà d'Orient.
En els sigles VI i VII, varen aparéixer les primeres iglésies pintades. Estes iglésies, de la mateixa manera que la majoria de les cases de la regió, no eren construïdes com a edificis, sino excavades en la roca. Estes coves artificials eren despuix decorades i acondicionades. Existixen més de siscentes iglésies d'estes característiques en la regió. El periodo iconoclasta de l'imperi (anys 725 a 843) va tindre la seua repercussió en les iglésies de Capadocia, i numeroses pintures murals varen sofrir danys, puix es va prohibir la representació de totes les figures sagrades.
Periodo selyúcida
[editar | editar còdic]Els selyúcidas, considerats antepassats directes dels turcs occidentals, varen començar a aplegar a Capadocia a partir de el XI, despuix de la Batalla de Manzikert en 1071 a on varen derrotar a l'eixèrcit de l'Imperi romà d'orient, i varen començar la conquista paulatina del territori. Despuix de la pren de Kayseri en 1082, els selyúcidas varen iniciar una gran expansió urbanística en la regió, construint mesquites en Kayseri, Aksaray, Niğd'i atres ciutats, i una acadèmia de medicina en 1206. Ademés, varen construir numerosos caravansarays o caravasares (lliteralment, «palau de caravanes»), una espècie de refugi per a que les caravanes que transitaven la Ruta de la Seda, pernoctaren de forma segura en el seu trayecte; alguns tenien servicis adicionals al d'hostaleria, com a enfermeria, caballerizas i mesquites. Els caravansarays estan dispersos per tota Anatolia, distanciats a uns 30 km entre sí, i en temps de guerra, servien com a llocs de defensa del territori. Destaca el caravansaray d'Agzikarahan, construït en el XIII.
En els sigles que varen seguir, Anatolia va ser escenari de conflictes entre els selyúcidas, Bizancio i els creuats. Estos últims varen prendre la capital selyúcida Iznik i varen obligar als selyúcidas a emigrar cap a Konya, en el centre de Anatolia. Els selyúcidas varen assentar les raïls del Imperi otomà, que vindria a existir a partir de el XV, puix no en va els turcs otomans procedien d'un dels sultanatos —núcleu originari del futur Imperi otomà— escindits de l'estat selyúcida baix el mando d'un líder cridat Osmán I Gazi —que donaria el nom de la dinastia otomana o osmanlí—.
Sigles XX i XXI
[editar | editar còdic]Capadocia sempre ha segut una zona d'atractiu turístic important, en afluència de visitants de la regió i de països veïns. La regió va cridar l'atenció d'Europa i del restant del món en les décades de 1930 i 1940, en la difusió de l'obra del sacerdot francés Guillaume de Jerphanion, qui va publicar els estudis que havia fet de les iglésies en Capadocia. Estos fets varen dur a un dràstic creiximent en la demanda turística en la segona mitat de el XX. Durant les décades de 1970 i 1980, Capadocia va afrontar una explosió de turistes que no podia ser satisfeta en la vintena d'hotels existent en la regió. Els pobladors varen començar a rentar quarts i transformar les seues propietats per a poder acollir als visitants, mentres noves instalacions eren construïdes, respectant als paisages i la naturalea, i sense contradir al folclore local. Segons les sifres oficials, en 2005 varen visitar la regió 850 mil turistes estrangers i un milló de turistes nacionals.
Esta demanda ha revitalisat l'activitat econòmica en la regió, puix no solament l'indústria del turisme i la gastronomia es beneficien, sino que ademés els productors locals de ceràmica, textils i artesania troben un mercat ampli i receptiu.
Cristianisme en Capadocia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Iglésies de Göreme.
Capadocia té un paper especial en la tradició cristiana per varis motius. Durant els primers anys de la religió cristiana, Capadocia va ser una regió fèrtil per a la seua expansió, en part per la seua rodalia a les Sèt Iglésies d'Àsia Menor, (mencionades en el llibre del Apocalipsis), i en especial d'Antioquía, la primera comunitat cristiana, fundada per San Pedro. Molts dels primers cristians habitaven Capadocia durant els sigles II i III, i per a el IV, varis sants havien naixcut en Capadocia: Sant Mamés, Sant Basilio el Gran i el seu germà Sant Gregorio de Nisa (naixcuts en Cesarea de Capadocia), Sant Gregorio de Nacianzo, el Vell i Sant Gregorio de Nacianzo, el Jove.
Pablo de Tarso va efectuar tres viages a través de Capadocia, entre els anys 44 i 58. Encara que controvertida històricament, la tradició diu que Sant Jorge va ser un natiu de Capadocia, fill d'un soldat de l'eixèrcit romà de el III. En l'Edat Mija, la llegenda de Sant Jorge i el dragó va prendre forma, i el sant es va convertir en patró de múltiples estats i corones en Europa, incloent, entre unes atres, a la Corona d'Aragó, i els regnes de Portugal i Anglaterra. La creu de Sant Jorge es troba encara en les banderes de Geòrgia i Anglaterra, i també en l'escut de Barcelona i d'Aragó.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Estambul: Capadocia. (1993). Colecció "Guies GT Salvat". Barcelona: Salvat Edicions Generals. ISBN 84-8031-026-X i ISBN 978-84-8031-026-0.
- Goytisolo, Juan. (2002). Aproximacions a Gaudí en Capadocia. Edicions Península. ISBN 84-8307-492-3.
- Lafora, Carlos R. (1993). Despuix de les chafades de l'art rupestre en Capadocia, Turquia. Madrit: Terra de Fòc, Llibreria-Editorial de Viages. ISBN 84-86233-46-1 i ISBN 978-84-86233-46-4.
- Teixixca Casuso, Ramón. (1974). Organisació Econòmica i Social de Capadocia en el IV. Salamanca: Universitat de Salamanca. Edicions Universitat de Salamanca. ISBN 84-600-6086-1 i ISBN 978-84-600-6086-4.
- Wilemart, Helene i Wilemart, Pierre. (2004). Guies Salvat gran turisme: Estambul i Capadocia. Segona edició. Barcelona: Salvat Editors. ISBN 84-345-5810-6 i ISBN 978-84-345-5810-6.
- En francés
- Jerphanion, Guilliaume de: Els Eglises Rupestres de Cappadocia. París: Librairie Orientaleste Paul Geuther, 1925.
- Thierry, Nicole: La Cappadoce de l'antiquité au moyen âge. Turnhout, 2002. (ISBN 2-503-50947-9.)
- En anglés
- Demir, Omer: Cappadocia: cradle of history. Promat, 1997. (ISBN 975-7334-07-3.)
- Kostof, Spiro & Carpenter, Malcolm C.: Caves of God: Cappadocia and its churches. Oxford University Press, 1989. (ISBN 0-19-506000-8.)
- Rodley, Lyn: Cave monasteries in Bizantyne Cappadocia. Cambridge University Press, 1986. (ISBN 0-521-26798-6.)
- Van Dam, Raymond: Kingdom of snow: Roman rule and Greek culture in Cappadocia. University of Pennsylvania Press, 2002. (ISBN 0-8122-3681-5.)
Vore també
[editar | editar còdic]- Museu l'aire lliure de Göreme
- Patrimoni de la Humanitat en Àsia
- Província de Aksaray
- Província de Nevsehir
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Göreme National Park and the Roc Sites of Cappadocia». UNESCO Culture Sector. Consultat el 2 d'abril de 2015.
- ↑ «https://twitter.com/tarihdergi/status/629606721913253888» (en és). Twitter. Consultat el 2022-06-11.
- ↑ «Capadocia» (en és). aturquia.com. Consultat el 2022-06-11.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Capadocia.
- UNESCO World heritage list Pàgina de Capadocia-Göreme en la llista del Patrimoni de la Humanitat (en anglés i francés).
- «Cappadocia» (en anglés). livius.org.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Capadocia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.