Çatalhöyük

Archiu:CatalHoyukSouthArea.JPG

Çatalhöyük

Çatalhöyük, també conegut com Çatal Höyük, Çatal Hüyük o Catal Hüyük (Plantilla:AFI-tr; del turc çatal: «forcall», i höyük: «túmulo»), és un antic assentament dels periodos neolític i calcolítico, i el conjunt urbà més gran i millor preservat de l'época neolítica en l'Oriente Pròxim. En el seu apogeu este assentament va aplegar a cobrir 13 hectàrees. A la seua volta, és considerada, segons alguns historiadors, la primera ciutat del món.

Çatalhöyük es troba al sur de la península d'Anatolia, en la planicie de Konya, prop de l'actual ciutat de Konya (antiga Iconium) i aproximadament a 140 km del volcà Hasan Donağ, en Turquia.

Un canal del riu Çarşamba fluïa antigament entre els dos montículs que formen el jaciment, alçat sobre terrenys d'argila aluvial que varen poder ser favorables per a una precoç agricultura. El lloc que està situat cap a l'est va poder aplegar a alcançar uns 20 metros d'altura sobre la planura, en els últims moments d'ocupació en el Neolític. El lloc de l'oest forma una elevació menor i hi ha també un jaciment bizantí a uns centenars de metros cap a l'est. Els assentaments d'época prehistòrica varen ser abandonats abans de l'Edat del Bronze. En les seues capes inferiors (i més antigues) el jaciment data de cap a mediats de el VIII mileni a. C. i les més recents de cap al 5700 a. C. Encara que, segons la «Escola de Lió», pertany als periodos 4 i 5 de la prehistòria de l'Orient Pròxim (6600-5600 a. C.).

El desenroll d'esta civilisació va ser interromput bruscament cap al 5700 a. C. per un gran incendi, el qual va còure l'atobó i va permetre que parets de fins a tres metros quedaren en peu. La major part de l'assentament va ser destruït o abandonat.

En 2012 l'UNESCO va incloure el lloc en la llista del Patrimoni de la Humanitat.

Troballa

Archiu:Fertile crescent Neolithic B circa 7500 caps block 8 .svg

Mapa del Creixent Fèrtil asiàtic, en els principals centres de desenroll cultural coneguts, entre els quals es troba Çatalhöyük.

Descobert inicialment en 1959, el lloc de Çatalhöyük no va atraure l'atenció mundial fins a les excavacions de James Mellaart, portades a terme entre 1961 i 1965, les quals varen revelar que esta regió d'Anatolia va ser un foc de cultura alvançada durant el periodo Neolític. Pero Mellaart va ser expulsat de Turquia per la seua implicació en l'assunt Dorak, en haver publicat els dibuixos d'uns artefactes de l'Edat del Bronze supostament importants, que després varen desaparéixer.

Despuix de l'escàndal, el jaciment va permanéixer inactiu fins al 12 de setembre de 1993, quan varen començar les investigacions dirigides per Ian Hodder, llavors en l'Universitat de Cambridge. Dits treballs estan entre els proyectes d'excavació més ambiciosos en marcha segons, entre uns atres, Colin Renfrew. Ademés de l'us extensiu del método arqueològic, es busquen també interpretacions sicològiques i artístiques del simbolisme de les pintures murals. Hodder, un antic discípul de Mellaart, va triar el lloc com el primer ensaig real a nivell mundial del seu llavors controvertida teoria acadèmica de l'arqueologia postprocesual. L'èxit de l'excavació ha validat el método posprocesual com un nou enfocament que ha creat escola.

El jaciment

Segons alguns autors tot l'assentament de Çatalhöyük estaria format per edificis d'us residencial, sense que es puga establir l'existència d'edificis públics de manera irrefutable. Plantilla:Retallar image Per a atres autors el fet de que les millors i més exuberantes pintures murals estiguen en els locals més grans, els du a definir estos com a llocs rituals. Pero el propòsit d'estes habitacions profusamente decorades no resulta clar.

La població del tossal este ha segut estimada per damunt de les 10 000 persones, pero la població total provablement variaria a lo llarc de l'història del poblat. Un promig d'entre 5000 i 8000 habitants seria una estimació raonable.

Archiu:Catal Hüyük Restauration caps block 13

Interior d'una vivenda restaurada.

La població vivia en casas rectangulars construïdes en atobó, adossades, sense carrers ni passages entre elles, apiñadas com si formaren un panal d'abelles. L'accés a les vivendes es feya pels sostres, caminant sobre ells com si de carrers es tractara, utilisant escalas, interiors i exteriors, per a comunicar els diversos nivells. Els murs també eren d'atobó i per a conformar la coberta es varen utilisar voltós de fusta i fanc apisonado sobre estores vegetals. Les obertures dels sostres servien també com l'única font de ventilació, proporcionant aire fresc i permetent eixir el fum produït per cuines i llars obertes.

En estar les cases en amijanadora, es configurava una espècie de muralla defensiva cap a l'exterior, sense obertures. Açò va deure resultar suficient per a salvaguardar als seus habitants d'atacs, puix no s'han trobat signes de lluita en el jaciment.

Tots els interiors de les cases estan enyesados en un acabament molt suau i es caracterisen per l'absència d'ànguls rectes. Consten generalment d'una habitació comuna de 20-25 m² i algunes estàncies anexes. La peça principal dispon de bancs i plataformes per a assentar-se i dormir, d'una llar rectangular elevada del sol i d'un forn per a fer pa, servint per a un ampli palmito d'activitats domèstiques. Les habitacions auxiliars s'usaven com a almagasens i s'accedia a elles des de la sala principal per unes obertures baixes.

Archiu:Catal Hüyük caps block 14

Reconstrucció d'una habitació de Çatalhöyük en les posicions originals dels bucráneos i un relleu de cos humà.

Les habitacions es mantenien escrupulosament netes: els arqueòlecs han identificat molt poc fem o rebujos en l'interior dels edificis, pero els montons de desperdicis que hi ha en l'exterior de les ruïnes contenen aigües residuals i restants de menjar, aixina com significatives cantitats de cendra vegetal. Possiblement quan feya bon temps moltes de les activitats diàries es realisarien en els terrats, que aixina podrien haver format un espai obert similar a una plaça. Segons pareix, en época tardana, en els terrats es varen construir grans forns comunals. En el transcurs dels sigles les cases es varen ser renovant per mig de derrocaments parcials i reconstrucció sobre uns fonaments formats per enrunes, la qual cosa va provocar el creiximent del tossal. S'han descobert fins a 18 nivells d'assentaments.

Cultura i rituals

Archiu:Museum of Anatolian Civilizations002.jpg

Reconstrucció d'una habitació de Çatalhöyük en les posicions originals dels bucráneos i el relleu de la figura humana.

Els pobladors de Çatalhöyük enterraven als seus morts dins del llogaret: han segut trobats restants humans en clots baix dels sols de les estàncies, especialment baixe les llars, les plataformes de les habitacions principals i els llits. Els cossos eren plegats al màxim i, a sovint, introduïts en cestos o envolts en esterillas roges. Els ossos desarticulats d'algunes tombes sugerixen que els cossos varen poder ser exposts a l'aire lliure durant un temps, abans de ser arreplegats i enterrats. En certs casos les tombes han segut remogudes i els caps dels individus separades de l'esquelet, podent haver segut usades dites calaveres de manera ritual, ya que algunes han segut trobades en atres zones de la comunitat. Varis cràneus varen ser emplastados i pintats en ocre per a recrear la cara humana, una costum més característica dels llocs neolítics de Síria i de Jericó, que de jaciments més propencs.

S'han trobat restants de fins a quaranta edificis (repartits entre nou dels nivells de la població) que semblen dedicats a sepulcros i santuaris. En els murs d'estos santuaris es varen trobar frescs que mostraven escenes de caça, danses rituals, hòmens en penes erectos, representacions en roig dels ara extints uros (Bos primigenius o bou salvage) i cérvols, aixina com buitres precipitant-se sobre figures descabezadas.

Una fresca del nivell VII que aparenta representar al llogaret, en els dos picos bessons del volcà Hasan Donaği al fondo, se cita freqüentment com el «mapa més antic del món» i la primera pintura paisagística del 6600 a. C. Pero alguns arqueòlecs qüestionen tal interpretació: Stephanie Meece, per la seua banda, argumenta que la fresca és més semblat a la pell d'un lleopart que a un volcà, a un disseny geomètric decoratiu que a un mapa.

Modelacions en relleu, en els murs d'estos "santuaris" hi ha personages femenins (dònes en posició de donar a llum i la figura de la «Deesa Mare» dominant animals), caps d'animals, com lleoparts, cabras, orsos i, destacant entre tots ells, els bucráneos d'argila proveïts de verdaderes banyes de bous (avall, a l'esquerra). Les característiques figurillas de dòna fetes d'argila o pedra descobertes per tot l'assentament, dins i fòra dels seus murs, inclús en l'interior de recipients per a conservar el gra, pertanyen als nivells superiors del jaciment (els més recents).

Encara que segons alguns investigadors no s'han trobat encara temples clarament identificables, és indiscutible que les tombes, els murals i les figurillas sugerixen que la població de Çatalhöyük posseïa una religió complexa, rica en simbologia i que es reunien en certes sales, abundants en tals troballes, que serien capelles o zones de trobada.

Economia i societat

Archiu:Catal Hüyük, bull heads. caps block 20

Caps de bou de Çatalhöyük.

Segons pareix els pobladors de Çatalhöyük vivien de manera relativament igualitaria, sense que tingam constància de que existiren classes socials, ya que no s'han trobat fins ara cases en característiques diferenciades (que pertanygueren a la realea o a la jerarquia religiosa, per eixemple). Les investigacions més recents també revelen poca diferenciació social basada en el gènero, rebent una alimentació equivalent tant hòmens com a dònes i, aparentment, en un estatus social similar relatiu, fet establit com a propi de les cultures paleolíticas.

Les malalties més corrents entre la població de l'assentament varen ser l'anèmia, l'artritis i la malaria, endèmica en la regió per uns pantans propencs. L'esperança de vida seria d'uns 34 anys per als hòmens i de 29 per a les dònes, encara que alguns individus varen poder aplegar als 60.

En els nivells superiors del lloc resulta evident que els habitants de Çatalhöyük varen ser guanyant coneiximents en l'agricultura i en la domesticació d'animals. Es cultivaven cerealés com el blat i l'ordi, aixina com pésols, cigrós, llentillas i lli, mentres que dels arbres dels tossals circumdants s'arreplegaven fruts com armelas, pistachos i pomas. S'extreen olis vegetals de plantes i llavors, aixina com una espècie de cervesa. Encara que la majoria de les proteïnes animals procedien de la peixca i de la caça (cérvol, javalí i onagro), l'ovella ya havia segut domesticada i les evidències sugerixen que els bóvidos començaven a estar-ho també.

L'elaboració de ceràmica i la fabricació d'utensilis d'obsidiana (obtinguda en el volcà Hasan Donaği) eren indústries florecientes, la qual cosa els permetia mantindre relacions comercials en punts distants de la península anatólica, obtenint a canvi closques del Mediterràneu i sílex de Síria. També treballaven la fusta i el coure, sent els artesans de Çatalhöyük experts en la seua fundició, la qual cosa supondria l'eixemple més antic d'activitat metalúrgica en l'Oriente Pròxim. La llista de productes que manufacturaban estos artesans inclouria puntes de flecha, llances i punyals d'obsidiana o de sílex, mazas de pedra, figurillas en pedra i argila cuita, penyores textils, bols i atres recipients de fusta o ceràmica, i joyeria feta en perlas o coure.

Gràcies al clima sec d'esta zona s'han conservat restants de teixits d'excelent calitat. També s'han trobat sagells d'argila per a estampar els trages en diversos dibuixos, el disseny dels quals guarda moltes semblances en els de les estores turques actuals.

Religió

Archiu:Ankara Muzeum caps block 28 .jpg

Dòna assentada de Çatalhöyük, la figura femenina apareix assentada en un tro flanquejat per dos felinos.

Una traça distintiva de Çatalhöyük són les seues estatuillas femenines: Mellaart sostenia que estes figurillas realisades esmeradamente en materials tan diversos com a marbre, calcàrees blaves i pardas, esquisto, calcita, basalt, alabastre i argila, representaven una deidad femenina del tipo Deesa Mare. Encara que existia també un deu masculí, el número de les figurillas femenines era molt superior i este deu no apareix realment fins al cap del nivell VI, havent-se identificat, fins a la data, 18 nivells. Les figurillas varen ser trobades, davant tot, en zones que Mellaart considerava que varen ser capelles.
L'imponent deesa assentada en un tro flanquejat per dos felinos (ilustració de la dreta) va ser trobada dins d'un recipient usat per a almagasenar el gra, lo que li va sugerir a Mellaart que era una deidad que asseguraria la collita o protegiria els recaptes almagasenats.

Mentres Mellaart va excavar prop de doscents edificis en quatre temporades, actualment Ian Hodder dedica una temporada sancera a excavar un únic edifici. Durant 2004 i 2005 Hodder i el seu equip varen començar a creure que el model propost per Mellaart d'una cultura de signe matriarcal era fals. Havent trobat solament una figurilla similar al model de Deesa Mare que Mellaart propugnava, entre la gran cantitat d'elles desenterradas, Hodder va decidir que el jaciment no oferia suficients indicis com per a establir si era una cultura matriarcal o patriarcal, sino que apuntava més be cap a una societat relativament igualitaria.

La catedràtica Lynn Meskell expon, en apoyo de esta teoria, que mentres en les excavacions inicials es varen trobar només 200 estatuillas, els nous treballs han desenterrado 2000, de les quals moltes són d'animals i únicament un 5% de les figurillas són de dònes.

Vore també

• Neolític
• Edat del Coure
• Antic Orient Pròxim
• Çayönü
• Nevali Çori
• Göbekli Tepe
• Jericó
• Venus paleolítica
• Bou (mitologia)
• Cultura de Turquia

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Çatalhöyük.
• Çatalhöyük — Excavations of a Neolithic Anatolian Höyük, web oficial de les excavacions de Çatalhöyük.
• Çatalhöyük, Archaeowiki.org
• Global Heritage Fund Conservant l'herència cultural de Çatalhöyük per mig de l'excelència científica i el compromís de la societat.

Predecessor: Cultura Hacilar	Prehistòria en Anatolia Periodos 4 i 5 6600 a. C.–6000 a. C. 6000 a. C.–5600 a. C.	Successor: —
Predecessor: Çayönü