Anar al contingut

Konya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Konya
Per a atres usos d'este terme vore Província de Konya.


Konya (tradicionalment en espanyol Iconio[1][2]) és una ciutat turca de la regió de Anatolia Central, capital de la província homònima. Conta en 2.300.000 habitants.[3]Durant l'antiguetat va ser coneguda com Iconio. A finals del Medievo va ser la capital del Sultanato de Rum, des d'a on els sultans governaven Anatolia. Actualment és el centre religiós de l'Orde Mevleví, célebre per les seues derviches giradores.[4]

Història

[editar | editar còdic]

Sant Pablo i santa Tecla

[editar | editar còdic]

El primer nom conegut d'esta ciutat és Iconio (en grec Ικόνιον = icon). Pablo i Silas provablement varen visitar Konya durant el segon viage evangelisador de Pablo en l'any 50,[5][6] aixina com al començ del seu tercer viage varis anys més vesprada,[7] segons el llibre de Fets, del Nou Testament.

Segons els apócrifos Fets de Pablo i Tecla, Iconio també va ser el lloc de naiximent de santa Tecla de Iconio, qui va salvar la ciutat de l'atac dels isaurios en 354.[8]

Imperi bizantí

[editar | editar còdic]

Durant l'Imperi bizantí, la ciutat es va convertir en sèu d'un bisbat i en 370 va ser ascendit a sèu metropolitana de Licaonia, en sant Anfiloquio de Iconio com a primer bisbe metropolità. En el sigle VII es va convertir en part del tema anatólico i va sofrir, junt a la fortalea de Kaballah, atacs freqüents dels àraps durant les guerres árabo-bizantino.[8] El general rebel Andronikos Doukas va utilisar la fortalea de Kaballah com la seua base en 905-906.[9] Durant el sigle X o XI es va construir l'iglésia de Sant Anfiloquio dins de la ciutadella de Kaballah que albergava la tomba del sant, que més vesprada els turcs creïen que era la tomba de Platón, renombrando l'iglésia com a mesquita de Platón.[10]


El comandant selyúcida Afshin va atacar Iconio en 1069, encara que va ser derrotat per Manuel Comneno.[11] No obstant, va retornar uns mesos més vesprada, va derrotar a les forces de Filareto Brajamio i va saquejar la ciutat.[12] Despuix de la victòria selyúcida en la batalla de Manzikert en 1071, el mercenari normando Roussel de Bailleul es va rebelar en Iconio, encara que els selyúcidas finalment varen conquistar la ciutat en 1084.[8]

Imperi selyúcida

[editar | editar còdic]

De 1097 a 1243, Konya va ser la capital del sultanato selyúcida de Rüm, a a on varen aplegar pressionats pels creuats. Durant este periodo, la ciutat va ser ocupada temporalment pels creuats Godofredo de Bouillón (agost de 1097) i Federico Barbarroja (maig de 1190).

Mesquita Selimiye en Konya.

Konya va alcançar el seu màxim nivell de desenroll i influència entre 1205 i 1239, quan els sultans controlaven tot Anatolia, Armènia, Crimea i part del Mig Oriente. En 1219, la ciutat va rebre als refugiats que fugien de Pèrsia davant l'alvanç del Imperi mongol, els qui havien derrotat al sah Mohamed II. Els mongoles varen capturar la ciutat en 1243, i varen designar a Möngke com el cap del governe títaro basat en la ciutat.

Despuix de la caiguda del sultanato de Rüm, Konya va ser transformada en emirat en 1307, fins que va ser capturada pels karamánidas en 1322. Els karamánidas varen ser derrotats en 1420 a mans del Imperi otomà, i en 1453, va ser designada la capital de la província otomana o Eyalato de Karaman.

Imperi otomà

[editar | editar còdic]
Establida en 1273, l'orde sufí Mevleví en les seues derviches giradores és un símbol de Konya i Turquia

Tant Saladino com el sultà otomà Selim II varen construir mesquites allí. En esta ciutat va fallir i va ser sepultat Yalal ad-Din Muhammad Rumi en 1273, poeta místic i fundador dels derviches giróvagos de l'orde sufí Mevleví. La seua tomba es troba en el Museu Mevlana.

En 1832 Anatolia va ser invadida per la dinastia de Mehmet Alí, en el cas de Konya, pel seu fill Ibrahim Bajá. Encara que se li va expulsar en ajuda de les forces europees, Konya va sofrir un periodo de decliu despuix d'este event.[13]

República de Turquia

[editar | editar còdic]

Durant la guerra d'Independència turca (1919-1922) Konya va ser una rellevant base aérea.[14] Abans de 1923, habitaven en la ciutat 4.000 cristians ortodoxos; la comunitat grega de 2.500 persones mantenia en els seus esforços una iglésia i una escola de chiquets i una atra de chiquetes. En 1923, durant l'intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia, els grecs de la propenca vila de Sille varen ser obligats a exiliar-se a Grècia.[15]

Té la reputació de ser un dels centres urbans de més conservadors en matèria religiosa de Turquia, a on va aplegar a ser coneguda com «La Ciutadella de l'Islam».

Konya té un clima continental en hiverns humits i fredor, i estius calorosos i secs. Els periodos de pluges es troben en la primavera i l'autumne. Baixe la classificació internacional de Köppen, la ciutat té un clima semiárido (Köppen BSk), en promig fa 30 °C en estiu. El récort màxim de temperatura va ser de 40.6 °C el 30 de juliol de 2000. En hivern el promig de temperatures és de -4,2 °C en una mínima récort de -25.8 °C el 25 de giner de 1989. Degut a que Konya es troba a certa altitut, en l'estiu les nits són fresques. Els nivells de precipitació són baixos pero les pluges poden succeir en qualsevol época de l'any.

Transport

[editar | editar còdic]

Transporte urbà

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Tramvia de Iconio.

El tramvia és part essencial del sistema de transport urbà de la ciutat. Lloc en servici en 1992, conte actualment en dos llínees i 35 estacions. Encara que opera en els antics vagons del tramvia de Colónia, ha planejat una compra de vehículs en 2013.

Transport ferroviari

[editar | editar còdic]

La llínea de trens d'alta velocitat Ankara-Konya unix les dos ciutats en una hora i mija des d'agost de 2011

Transport aéreu

[editar | editar còdic]

Konya està conectada per via aérea per l'Aeroport de Konya (Konya Havaalanı) còdic IATA : KYA • còdic OACI : LTAN) situat a 18 quilómetros al noreste del centre de la ciutat.


Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. https://wol.jw.org/és/wol/d/r4/lp-s/1200002132
  2. http://www.bibliaonline.net/dicionario/?acao=pesquisar&procurar=iconio&exata=on&link=bol&lang=és-AR
  3. «Turkey: Administrative Division (Provinces and Districts) - Population Statistics, Charts and Map». www.citypopulation.de. Consultat el 2025-10-01.
  4. «Cóm és Konya, la meca dels místics derviches» (en és). Clarín. Consultat el 2026-05-09.
  5. Ramsay, William Mitchell (1908). The Cities of St. Paul. A.C. Armstrong. pp. 315–384.
  6. Bruce, Frederick Fyvie (1977). Paul: Apostle of the Heart Set Free. Eerdmans. p. 475. ISBN 978-0-8028-3501-7.
  7. Bruce, Frederick Fyvie (1977). Paul: Apostle of the Heart Set Free. Eerdmans. p. 286. ISBN 978-0-8028-3501-7.
  8. 8,0 8,1 8,2 Foss, Clive (1991). "Ikonion". In Kazhdan, Alexander (ed.). Oxford Dictionary of Byzantium. London and New York: Oxford University Press. p. 985. ISBN 978-0-19-504652-6.
  9. Heald Jenkins, Romilly James (1987). Byzantium The Imperial Centuries, AD 610–1071. University of Toronto Press. p. 204. ISBN 9780802066671.
  10. Tekinalp, V. Macit (2009). "Palace churches of the Anatolian Seljuks: tolerance or necessity?". Byzantine and Modern Greek Studies. 332 (2): 148–167. doi:10.1179/174962509X417645.
  11. Grant, R. G. (2005). Battle a Visual Journey Through 5000 Years of Combat. London: Dorling Kindersley. p. 77. ISBN 1-74033-593-7.
  12. Kaldellis, Anthony (2017). Streams of Gold, Rivers of Blood: The Rise and Fall of Byzantium, 955 A.D. to the First Crusade. Oxford University Press. ISBN 978-0190253226.
  13. Freely, John (1998). The Western Interior of Turkey (1st ed.). Istanbul: SEV. pp. 235–36. ISBN 9758176226.
  14. «1918-1923 - Turkish Air Force». www.hvkk.tsk.tr. Archivat des d'el original, el 2015-05-05. Consultat el 2026-05-09.
  15. «IFMSA Exchange Portal». exchange.ifmsa.org. Consultat el 2026-05-09.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]