Mevleví
Mevleví o Derviches giradores és una orde (tariqa) de derviches de Turquia, fundada pels discípuls del gran poeta sufí Yalal al-Din Muhammad Rumi en el XIII. El centre de l'orde està en Konya (Turquia).
Es coneix també als mevleví com derviches giradores o giróvagos perque tenen una cerimònia de dansa-meditació, cridada Sama, que consistix en una dansa masculina acompanyada per música de flauta i tambors. Els danzantes giren sobre sí mateixos en els braços estesos, simbolisant "l'ascendència espiritual cap a la veritat, acompanyats per l'amor i lliberats totalment de l'ego". La cerimònia es va originar entre els místics de l'Índia i els sufís turcs. El Sama, com a cerimònia mevleví, va ser proclamat en 2005 i inscrit en 2008 en la Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de l'Unesco.
Els mevlevíes (de la veu àrap mawlana, mevlana en turc, "el nostre mestre", sobrenom de ar-Rumí) alcancen l'èxtasis místic (uaÿd) en virtut de la dansa (samá’), símbol del ball dels planetes. Els derviches (del persa darwish: "visitador de portes") mevlevíes giren sobre sí mateixos fins a conseguir l'èxtasis. La dansa és acompanyada de flautes, atabales, tamboriles, una espècie de violins cridats kamanché i llaüt de màstil llarc com el saz turc. Esta tradició musical es va desenrollar a través de la cerimònia maulawiyya cridada Ain Sharif, que ha tingut compositors famosos com Mustafa Dede (1610-1675, Mustafa Itri (1640-1711) o el derviche Alí Siraÿaní (m. 1714). Rumí va dir:[1]
Els mevlevíes varen ser una orde sufí molt reconeguda dins del imperi otomà i entre ells va haver varis funcionaris governamentals d'importància dins del Califato. El centre de la seua religió va ser la ciutat de Konya en Turquia, a on actualment descansen els restants de Rumi en una mesquita que ha segut convertida en museu. També existix un monasteri mevleví en Estambul en les rodalies de la Torre de Gálata. Els mevlevíes varen donar al món una série de músics i poetes de gran nom, entre els que destaquen Sheikh Ghalib, Ismail Ankaravi i Abdullah Sari.
La pràctica pública del sufisme va ser prohibida en Turquia pel règim republicà de Kemal Ataturk en 1923 i com a conseqüència l'orde mevleví no va poder seguir realisant les seues activitats habituals en públic, sino de modo reservat; pero per als anys 1950, el govern turc va advertir que la dansa derviche era una bona atracció turística i va permetre novament als derviches realisar la seua cerimònia en Konya, en l'aniversari de la mort de Rumi. Hui en dia els derviches es presenten regularment en els llocs d'atracció turística, inclosos festivals de música en l'estranger, encara que els moderns derviches danzantes no mantenen la disciplina sufí de l'época otomana.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ cfr. Eva de Vitray-Meyerovitch: Mystique et poésie en Islam, Djalal Uddin Rumi et l'ordre dones derviches tourneurs, Desclée De Brouwer, París, 1972.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Dansar en el cosmos: El samâ' de Maulaná Rumí i els derviches giróvagos
- Archivat el 22 de febrer de 2009 archivat en Wayback Machine. En revista Alif Nûn nº 27, maig de 2005.
- Plantilla:Cita episodi
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mevleví» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.