Califato
Un califato (en àrap: خَلِيفَةْ Khalīfa Archivo de audio "Ar-khalifa.ogg" no encontrado) és una forma monàrquica de govern (inicialment electiva, més tarde hereditària) originada en Aràbia en el VII, l'identitat política de la qual es basa en la reivindicació de succeir a l'Estat Islàmic de Mahoma i en l'identificació d'un monarca cridat califa com el seu hereu i successor. El títul de califa, equivalent a títuls com rei, sar o kan en atres parts del món, va donar lloc a numeroses guerres civils, conflictes sectaris i califatos regionals paralels. Històricament, els califatos varen ser entitats polítiques basades en l'islam que varen aplegar a ser imperis multiétnicos transnacionals. Un califato és també un estat que implementa este tipo de sistema polític, encara que no tots els estats musulmans han tingut califatos. La branca suní de l'islam estipula que, com a cap d'Estat, un califa deu ser elegit pels musulmans o els seus representants.[1] No obstant, els chiís creuen que un califa deu ser un iman elegit per Deu d'entre els membres de la família de Mahoma, és dir, els seus descendents directes, cridats Ahl ul-Bayt (lliteralment "gent de la casa"). En térmens més simples, la majoria suní favorix les eleccions, mentres que la minoria chií preferix el linaje.[2]
El Califato Rashidun va ser el primer califato que va succeir a Mahoma, i que va ser governat pels primers quatre califes successors d'este profeta despuix de la seua mort.
Etimologia
[editar | editar còdic]El terme califato ve de califa + -nugue. La paraula califa, a la seua volta, deriva del francés calife i este de l'àrap ḵa elīfa (خَلِيفَة, pronunciat: [xa.liː.fa]Plantilla:Enllaç audio AFI), el qual podria ser transliterado al espanyol com jalifa, o usant la transliteraació fonètica de l'àrap utilisant l'alfabet llatí khalifa ("vicari", "successor", "califa").[3]
Califatos de l'islam
[editar | editar còdic]Varen sorgir o es varen crear els següents califatos:
- Continus
- Quatre Califes Ortodoxos (632-661). Elegits per la comunitat. Únic califato reconegut per suní i chiïtes. La seua capital va ser Medina.
- Califato Omeya (661-750). Primer califato hereditari d'orientació sunita. La seua capital va ser Damasc.
- Califato Abasida (750-1258). D'orientació sunita. La seua capital va ser Kufa (756-762) i finalment va ser Bagdad (762-1258)
- Califato Otomà (1517-1924). D'orientació sunita. La seua capital va ser Estambul. Turquia va abolir el califato en la reforma constitucional de 1926.
- «Rebels» o independents
- Califato Fatimí (909-1171). D'orientació chiïta. Les seues capitals varen ser Kairuán (909-973) i El Caire (973-1171).
- Califato Omeya de Còrdova (929-1031). D'orientació sunita fundat per Abderramán I de la família Omeya en fugir cap a Espanya despuix de la Revolució abasí, naturalment no reconegut pel Califato abasí. En 929 Abderramán III es proclama príncip dels creents.
- Califato de Sokoto (1809-1903). D'orientació suní i creat en Àfrica per l'ètnia fulani en el context dels Yihads fulani.
Ademés, l'Imperi almohade (1145-1269), en capital en Marrakech, encara que no va anar oficialment un califato ni el seu governant va usar el títul de califa, sí va fer us d'un tractament habitualment associat al califa: el de príncip dels creents (després heretat pel sultà de Marroc, fins a l'actualitat).
Per un atre costat, Husayn ibn Ali, jerife de la Meca, despuix de la caiguda del Imperi Otomà i en mig dels debats que recorrien el món islàmic sobre la recuperació del recent abolit califato, va utilisar durant uns anys, fins a la seua mort, el títul de califa.
El califa era també la màxima autoritat de l'imperi islàmic.
Vore també
[editar | editar còdic]- Abdul Hamid II
- Edat d'Or de l'islam
- Anex:Països transcontinentales
- Ali Abdel Raziq
- Sah
- Shayj al-islam
- Sufí
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1986).«God's Caliph: Religious Authority in the First Centuries of Islam».Cambridge University Press.Cambridge:
- (1981).«The Early Islamic Conquests».Princeton University Press.Princeton, N.J:
- (2007).«The Looming Tower: Al Qaeda and the Road to 9/11».Vintage.Londres:
- Arnold, T. W. (1993). «Khalīfa», E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913–1936 (vol. IV), Leiden: BRILL, pp. 881–885. ISBN 978-90-04-09790-2.
- (1986).«God's Caliph: Religious Authority in the First Centuries of Islam».Cambridge University Press.Cambridge, England:
- (1981).«The Early Islamic Conquests».Princeton University Press.Princeton, N.J:
- (2014) Muhammad in History, Thought, and Culture: An Encyclopedia of the Prophet of God. ISBN 9781610691789.
- Plantilla:Cite EB1911
- Weeramantry, Judge Christopher G. (1997). Justice Without Frontiers: Furthering Human Rights, Brill Publishers. ISBN 90-411-0241-8.
- (2007).«The Looming Tower: Al Qaeda and the Road to 9/11».Vintage.London:
- Holt, Peter M. (1984). “Some Observations on the 'Abbāsid Caliphate of Cairo”. Bulletin of the School of Oriental and African Studies 47 (3): 501–507. doi:.
- Özoğlu, Hakan. From Caliphate to Secular State: Power Struggle in the Early Turkish Republic (en en), ABC-CLIO. ISBN 9780313379567.
- The Way of the Strangers : Encounters with the Islamic State, New York: Random House, pp. 128–9. ISBN 978-0-8129-8875-8.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Califato» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.