Dinastia selyúcida
Els selyúcidas, selchucos o selyuquíes (Plantilla:Lang-tr; Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 293: attempt to index local 'data_module' (a boolean value).) varen ser una dinastia turca oğuz musulmana sunita baix el govern del qual varen invadir el suroest asiàtic en el XI, aplegant a fundar en el temps un imperi que va incloure Mesopotamia (l'actual Iraq), Síria, Palestina i la major part d'Iran entre mediats de el XI i finals de el XIII. El seu alvanç va marcar el començ del poder turc en el Mig Oriente.[1] Gradualment es persianaron i varen contribuir a la cultura turc-persa.[2][3]
Varen aplegar a Anatolia procedents del Àsia Central a finals de el X, causant estralls en els pobles bizantins i àraps, acabant en el califato abasí i debilitant considerablement al Imperi bizantí en el seu espente cap a Occident. El fundador de la dinastia selyúcida, Selyuq Beg, era descendent d'un cap real jázaro, Tuqaq, qui va servir com a conseller del rei dels jázaros en Àsia Occidental i Àsia Central. Els selyúcidas varen establir l'Imperi selyúcida (1037-1194), el Sultanato de Kermán (1041-1186) i el Sultanato de Rum (1074-1308), que s'estenien des d'Iran fins a Anatolia i varen anar els principals objectius de la Primera Creuada.[4]
Els turcs selyúcidas són considerats com els antepassats directes dels turcs sudoccidentales, els habitants actuals de Turquia, Gagauzia, Azerbaiyan i Turkmenistan. Els selyúcidas varen eixercitar un paper fonamental en l'història medieval, creant una barrera per a Europa contra els invasores mongoles de l'est, defenent el món islàmic contra les creuades d'Europa i conquistant grans extensions de l'Imperi bizantí, que va perdre la major part de la seua presència en Anatolia.
Història
[editar | editar còdic]Eren en orige un clan de la tribu turca oghuz dels Kınık, assentada al nort del mar de Aral.[5] En el X es varen convertir al islam i migraron cap al sur dirigits per un cap cridat Selyuq ibn Duqaq o Selchuk, del que procedix el nom de la dinastia. Selyuq es va instalar en el curs inferior del Sir-Daria, des d'a on varen fer incursions a l'Iran oriental. A la mort de Selyuq, el seu fill Isrâîl va proseguir l'alvanç al sur, chocant en el gran sultà Mahmûd, de la dinastia dels gaznavíes, el qual va contindre l'alvanç selyúcida derrotant i fent presoner a Isrâîl. Igualment, Mahmûd els va contindre, pero no els va aniquilar, i a la seua mort (1030), aprofitant la crisis successòria dels gaznavíes, els nómades selyúcidas varen recomençar el seu alvanç en més força.[6]
Dotats de gran força militar, varen conquistar el Jorasán, regió de l'Iran oriental governada pels gaznavíes, a partir de la qual varen estendre el seu poder militar sobre atres regions. El dèbil successor de Mahmūd, el seu fill Masûd, va intentar detindre-ho, pero el seu eixèrcit, que durant el govern del seu pare havia segut una poderosa força d'atac contra els rajás del nort de l'Índia, s'havia tornat llent i pesat front a l'eficaç força de ginets-arqueros turcomanos. En 1038, el net de Selyuq, Toğrül o Tugril, es va proclamar emir de Nishapur. En 1040, Toğrül va véncer en la batalla de Dandanaqan al sultà gaznaví Masûd, el qual va fugir a l'Índia (després d'esta lluita, els gaznavíes es varen recloure en les montanyes afganes i el Punyab). En 1055, Toğrül va prendre Bagdad, lliberant al califa abasí de la pressió de la dinastia chiïta dels búyidas, a la que va substituir com a governant efectiu. Toğrül va rebre els títuls de sultà i de rei d'Orient i Occident.[7]
Toğrül va ser succeït pel seu nebot Alp Arslan (1063-1072), que va anar el verdader fundador del Imperi selyúcida, en capital en Rayy (actual Teheran). Alp Arslan va conquistar Alep (1070), Armènia i va començar les incursions als territoris orientals del Imperi bizantí. En 1071, va véncer a les tropes de l'emperador bizantí Romà IV Diógenes (el qual va caure presoner) en la batalla de Manzikert, que va donar inici en poder turcomano en Anatolia (que desembocaria sigles més tart en l'Imperi otomà i en Turquia). Els governants de les regions conquistades a Bizancio constituirien des d'eixe moment una branca a banda de la dinastia anomenada Selyúcida de Rum, i el seu territori es cridaria Sultanato de Rüm (Rum —«romà», en llengua àrap— era el nom en el que els musulmans designaven en general als bizantino i al seu territori).[8]
L'apogeu de l'imperi es va produir durant el regnat del seu fill i successor Malik Shah (1072–1092), gràcies en part en poder eixercit pel visir iraní Nizam al-Mulk, autèntic geni polític i militar de l'época. Els selyúcidas es iranizaron des dels primers moments del seu imperi, adoptant el persa com a llengua oficial, en lo que molts dels dirigents eren perses. Malik Shah va governar sobre Transoxiana, Kermán, Jerusalem, Damasc i Àsia Menor.[9] Els sultans disponien d'un poderós eixèrcit i una ordenada administració civil (presidida pel diván) i de gran número de funcionaris autòctons o mamelucos. A través de les fundacions escolars (madrasas) garantisaven la renovació del sunnismo. La consideració turca del Estat com a patrimoni familiar va dur al sultà a distribuir províncies, provocant el desmembramiento del Imperi en múltiples sultanatos menors, com els de Kermán (1041-1186), Iraq (1118-1194), Síria 1078-1117), que es varen debilitar en rapidea. En morir el sultà, va esclatar una guerra civil que acabaria en l'imperi. Jorasán va ser la primera regió en lliurar-se del poder turc despuix d'un tumult, mentres que els atabegs o governadors locals o regentes dels sultans es convertien en sobirans de fet d'Iran, Iraq, Síria i la regió de Yazira.[10] En Síria i la zona de Kermán (Iran) varen sorgir varis regnes efímers als que va tindre que enfrontar-se el moribunt Estat selyuco. L'últim sultà de la dinastia va ser Toğrül II (1176–1194), que va morir guerreando contra els governants independents de la regió de Corasmia.
Sobirans de l'Imperi selyúcida (1037-1194)
[editar | editar còdic]| # | Regnat | Laqab | Nom de tro | Matrimonis | Dret de successió |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 1037-1063 | Rukn ad-Dunya wa ad-Din Plantilla:Nastaliq |
Tugrïl Beg | 1) Altun Jan Khatun 2) Aka Khatun 3) Fulana Khatun (filla d'Abu Kalijar) 4) Seyyidah Khatun (filla d'Al-Qa'im, califa abásida) 5) Fulana Khatun (esposa de Chaghri Beg) |
Fill de Mikail (net de Seljuk) |
| 2 | 1063-1072 | Diya ad-Dunya wa ad-Din Adud ad-Dawlah Plantilla:Nastaliq |
Alp Arslan | 1) Aka Khatun (esposa de Tugrïl Beg) 2) Safariyya Khatun (filla de Yusuf Qadir Khan, Khagan de Kara-Khanid) 3) Fulana Khatun (filla de Smbat Lorhi) 4) Fulana Khatun (filla de Kurtchu bin Yunus bin Seljuk) |
Fill de Chaghri |
| 3 | 1072-1092 | Muizz ad-Dunya wa ad-Din Jalal ad-Dawlah Plantilla:Nastaliq |
Malik Shah I | 1) Turkan Khatun (filla d'Ibrahim Tamghach Khan, Khagan de Western Kara-Khanid) 2) Zubeida Khatun (filla de Yaquti ibn Chaghri) 3) Safariyya Khatun (filla de Isa Khan, sultà de Samarcanda) 4) Fulana Khatun (filla de Romans IV Diogenes) |
Fill de Alp Arslan |
| 4 | 1092-1094 | Nasir ad-Dunya wa ad-Din Plantilla:Nastaliq |
Mahmud I | Fill de Malik-Shah I | |
| 5 | 1094-1105 | Rukn ad-Dunya wa ad-Din Plantilla:Nastaliq |
Barkyaruk | Fill de Malik-Shah I | |
| 6 | 1105 | Rukn ad-Dunya wa ad-Din Jalal ad-Dawlah Plantilla:Nastaliq |
Malik Shah II | Fill de Barkyaruk | |
| 7 | 1105-1118 | Ghiyath ad-Dunya wa ad-Din Plantilla:Nastaliq |
Muhammad I Tapar | 1) Nisandar Jihan Khatun 2) Gouhar Khatun (filla d'Isma'il bin Yaquti) 3) Fulana Khatun (filla d'Aksungur Beg) |
Fill de Malik Shah I |
| 8 | 1118-1131 | Mughith ad-Dunya wa ad-Din Jalal ad-Dawlah Plantilla:Nastaliq |
Mahmud II | 1) Mah-i Mulk Khatun (fal. 1130) (filla de Sanjar) 2) Amir Siti Khatun (filla de Sanjar) 3) Nuga Khatun (filla d'Ali bin Faramarz) |
fill de Muhammad I |
| 9 | 1118-1153 | Muizz ad-Dunya wa ad-Din Adud ad-Dawlah Plantilla:Nastaliq |
Sanjar | 1) Turkan Khatun (filla de Muhammad Arslan Khan, Khagan de Western Kara-Khanid) 2) Rusudan Khatun (filla de Demetrio I de Geòrgia) 3) Gouhar Khatun (filla d'Isma'il bin Yaquti, esposa de Tapar) 4) Fulana Khatun (filla de Arslan Khan, un presoner Qara Khitai) |
Fill de Malik-Shah I |
| 10 | 1131-1132 | Ghiyath ad-Dunya wa ad-Din Plantilla:Nastaliq |
Dawud | Gouhar Khatun (filla de Masud) | Fill de Mahmud II |
| 11 | 1132-1135 | Rukn ad-Dunya wa ad-Din Plantilla:Nastaliq |
Toghrul II | 1) Mumine Khatun (mare d'Arslan-Shah) 2) Zubeida Khatun (filla de Barkiyaruq) |
Fill de Muhammad I |
| 12 | 1135-1152 | Ghiyath ad-Dunya wa ad-Din Plantilla:Nastaliq |
Masud | 1) Gouhar Nasab Khatun (filla de Sanjar) 2) Zubeida Khatun (filla de Barkiyaruq, esposa de Toghrul II) 3) Mustazhiriyya Khatun (filla de Qawurd) 4) Sofrixca Khatun (filla de Dubais) 5) Arab Khatun (filla d'Al-Muqtafi) 6) Ummiha Khatun (filla d'Amid ud-Deula bin Juhair) 7) Abkhaziyya Khatun (filla de David IV de Geòrgia) 8) Sultan Khatun (mare de Malik Shah III) |
Fill de Muhammad I |
| 13 | 1152-1153 | Muin ad-Dunya wa ad-Din Plantilla:Nastaliq |
Malik Shah III | Fill de Mahmud II | |
| 14 | 1153-1159 | Rukn ad-Dunya wa ad-Din Plantilla:Nastaliq |
Muhammad | 1) Mahd Rafi Khatun (filla de Kirman-Shah) 2) Gouhar Khatun (filla de Masud, esposa de Dawud) 3) Kerman Khatun (filla d'Al-Muqtafi) 4) Kirmaniyya Khatun (filla de Tughrul Shah, governant de Kerman) |
Fill de Mahmud II |
| 15 | 1159-1160 | Ghiyath ad-Dunya wa ad-Din Plantilla:Nastaliq |
Suleiman-Shah | 1) Khwarazmi Khatun (filla de Muhammad Khwarazm Shah) 2) Abkhaziyya Khatun (filla de David IV de Geòrgia, esposa de Masud) |
Fill de Muhammad I |
| 16 | 1160-1176 | Muizz ad-Dunya wa ad-Din Plantilla:Nastaliq |
Arslan-Shah | 1) Kerman Khatun (filla d'Al-Muqtafi, esposa de Muhammad) 2) Sitti Fatima Khatun (filla d'Ala ad-Daulah) 3) Kirmaniyya Khatun (filla de Tughrul Shah, governant de Kerman, esposa de Muhammad) 4) Fulana Khatun (germana d'Izz al-Din Hasan Qipchaq) |
Fill de Toghrul II |
| 17 | 1176-1191 (1.º regnat) |
Rukn ad-Dunya wa ad-Din Plantilla:Nastaliq |
Toghrul III | Inanj Khatun (filla de Sunqur-Inanj, governant de Ray, esposa de Toghrul III) | Fill de Arslan-Shah |
| 18 | 1191 | Muzaffar ad-Dunya wa ad-Din Plantilla:Nastaliq |
Qizil Arslan | Inanj Khatun (filla de Sunqur-Inanj, governant de Ray, esposa de Muhammad ibn Ildeniz) | Fill de Ildeniz (stepbrother de Arslan-Shah) |
| — | 1192-1194 (2.º regnat) |
Rukn ad-Dunya wa ad-Din Plantilla:Nastaliq |
Toghrul III | Fill de Arslan-Shah |
Governants menors (1041-1146)
[editar | editar còdic]Sobirans selyúcidas de Kermán (1041-1187)
[editar | editar còdic]Kermán va ser un regne del sur de Pèrsia. Va sucumbir en 1187, conquistat provablement per Toğrül III dels Grans Selyúcidas.
- Qawurd 1041-1073
- Kerman Shah 1073-1074
- Sultan Shah 1074-1075
- Husayn Omar 1075-1084
- Turan Shah I 1084-1096
- Iran Shah 1096-1101
- Arslan Shah I 1101-1142
- Mehmet I (Muhammad) 1142-1156
- Toğrül Shah 1156-1169
- Bahram Shah 1169-1174
- Arslan Shah II 1174-1176
- Turan Shah II 1176-1183
- Mehmed II (Muhammad) 1183-1187
Sobirans selyúcidas en Síria (1076-1117)
[editar | editar còdic]- Abu Sa'aneu Taj al-Dawla Tutush I 1085-1086
- Jalal al-Dawlah Malik Shah I dels Grans Selyúcidas 1086-1087
- Qasim al-Dawla Abu Said Aq Sunqur al-Hajib 1087-1094
- Abu Sa'aneu Taj ad-Dawla Tutush I (Segon regnat) 1094-1095
- Fakhr al-Mulk Radwan 1095-1113
- Tadj al-Dawla Alp Arslan al-Akhras 1113-1114
- Sultan Shah 1114-1123
- Aziz ibn Abaaq al-Khwarazmi 1076-1079
- Abu Sa'aneu Taj ad-Dawla Tutush I 1079-1095
- Abu Nasr Shams al-Muluk Duqaq 1095-1104
- Tutush II 1104
- Muhi al-Din Baqtash 1104
Sultanato de Rüm (Anatolia, 1077-1307)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Sultanato de Rüm.
El territori que va mantindre la seua identitat i que prevaldria durant vàries décades va ser el del sultanato de Rüm (1081–1302). Fundat per Suleiman ibn Kutalmish, baix la protecció del Imperi bizantí para el que les seues tropes combatien com a mercenàries, este sultanato es va assentar en Anatolia i es va expandir per Mesopotamia i Armènia, aplegant a aünar baix el seu domini a pobles cristians: grecs, siris i armenis. Va conéixer la seua etapa d'esplendor baix el regnat de Kaikubad I (1221–1237). Disponia d'un port en el Mediterràneu, Antalya, pel que realisava funcions d'enllaç comercial entre l'Extrem Oriente i Europa. També contaven en un port en la mar Negra, Sinop. A partir de 1231, els assalts mongoles varen assolar el sultanato. La victòria mongola en la batalla de Köse Donağ (1243) va fraccionar al sultanato (reduït a vassallage mongol) en múltiples emirats turcomanos, vassalls aixina mateix dels mongoles. Atres emirats, situats en la frontera en els bizantino, varen permanéixer independents realisant la Guerra Santa als grecs. Un d'estos emirats occidentals, el dels osmanlíes, seria el núcleu originari del futur Imperi otomà. Cap a 1276, els selyúcidas de Rüm varen perdre de facto tot el seu poder, encara que nominalment ho varen mantindre fins a 1307.[11]
Els sultans reinantes en Rüm varen ser:[12]
- 1060-1077: Kutalmish
- 1077-1086: Suleiman ibn Kutalmish
- 1092-1107: Kilij Arslan I
- 1107-1116: Melikshah
- 1116-1156: Mesud I
- 1156-1192: Kilij Arslan II
- 1192-1196: Kaikosru I (1.er regnat)
- 1196-1204: Suleiman II
- 1204-1205: Kilij Arslan III
- 1205-1211: Kaikosru I (2.º regnat)
- 1211-1220: Kaikaus I
- 1220-1237: Kaikubad I
- 1237-1246: Kaikosru II (1.er regnat)
- 1246-1260: Kaikaus II
- 1248-1265: Kilij Arslan IV
- 1249-1257: Kaikubad II
- 1257-1259: Kaikosru II (2.º regnat)
- 1265-1282: Kaikosru III
- 1282-1284: Masud II (1.er regnat)
- 1284: Kaikubad III (1.er regnat)
- 1284-1293: Masud II (2.º regnat)
- 1293-1294: Kaikubad III (2.º regnat)
- 1294-1301: Masud II (3.er regnat)
- 1301-1303: Kaikubad III (3.er regnat)
- 1303-1307: Masud II (4.º regnat)
- 1307: Masud III
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Seljuq | History & Facts | Britannica» (en en). www.britannica.com. Consultat el 2025-07-06.
- ↑ Grousset, Rene, The Empire of the Steppes, (Rutgers University Press, 1991), 161, 164; "renewed the Seljuk attempt to found a great Turko-Persian empire in eastern Iran…", "It is to be noted that the Seljuks, those Turkomans who became sultans of Pèrsia, did not Turkify Pèrsia-no doubt because they did not wish to do baix. On the contrary, it was they who voluntarily became Persians and who, in the manner of the great old Sassanid kings, strove to protect the Iranian populations from the plundering of Ghuzz bands and save Iranian culture from the Turkoman menace."
- ↑ Nishapuri, Zahir al-Din Nishapuri (2001), "The History of the Seljuq Turks from the Jami’ al-Tawarikh: An Ilkhanid Adaptation of the Saljuq-nama of Zahir al-Din Nishapuri," Partial tr. K.A. Luther, ed. C.I. Bosworth, Richmond, UK. K.A. Luther, p. 9: "[T]he Turks were illiterate and uncultivated when they arrived in Khurasan and had to depend on Iranian scribes, poets, jurists and theologians to man the institution of the Empire")
- ↑ «Seljuk Dynasty» (en en).
- ↑ «Seljuk».
- ↑ (2001) The History of the Seljuq Turks, Curzon.
- ↑ (1978) History of the Ottoman Empire and Modern Turkey, Cambridge: Cambridge University Press.
- ↑ (1996) Al Hind, the Making of the Indo Islamic World, Brill Academic Publishers. ISBN 90-04-09249-8.
- ↑ Encyclopaedia Iranica.Consultat el 21 d'octubre de 2015.
- ↑ History of Civilizations of Central Àsia.4
- ↑ History of Humanity.4
- ↑ (2005) The Atles of World History, Nova York: Covent Garden Books.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dinastia selyúcida.- Presencia selyúcida en Trabzon Kızlar
- «Selçuklular»
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Dinastía selyúcida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.