Madrasa
Madrasa o madraza[1] (àrap مَدْرَسَة; en plural, àrap مَدَارِس) és el nom que es dona en la cultura àrap a qualsevol tipo d'escola, siga religiosa o secular. L'us específic en Occident es referix per lo general a una escola religiosa islàmica.[2]
En un context arquitectònic i històric, el terme es referix generalment a un tipo particular d'institució en el món musulmà històric que ensenyava principalment la llei islàmica i jurisprudència (fiqh), aixina com atres matèries en ocasions. L'orige d'este tipo d'institucions s'atribuïx a Nizam al-Mulk, un visir del Seljuks en el XI, responsable de la construcció de la primera ret de madrasas oficials en Iran, Mesopotamia i Jorasán. A partir d'ahí, la construcció de madrasas es va estendre per gran part del món musulmà durant els sigles següents, adoptant a sovint models similars de disseny arquitectònic.[3][4]
Les madrasas es varen convertir en les institucions més longeves del Imperi otomà, puix varen escomençar a funcionar en 1330 i ho varen fer durant casi 600 anys en tres continents. En elles es formaven meges, ingeniers, advocats i funcionaris religiosos, entre atres membres de l'èlit gobernant i política. Les madrasas eren una institució educativa específica, en finançació i plans d'estudi propis, a diferència de les escoles palatines Enderun a les que assistien els alumnes de Devşanar-me.[5]
Definició i usos del terme
[editar | editar còdic]Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula ar|ALA|madrasah deriva de la raïl semítica triconsonántica د-ر-س D-R-S 'deprendre, estudiar', usant el wazn (forma morfològica o plantilla) مفعل(ة); ar|ALA|mafʻal(ah), que significa "lloc a on es fa alguna cosa". Aixina, ar|ALA|madrasah significa lliteralment "lloc a on es deprén i s'estudia" o "lloc d'estudi".[6][7][3] La paraula també està present com préstam, en el mateix significat general, en moltes llengües d'influència àrap, com: hindi-urdu, kashmiri, punjabi, sindhi, bengalí, pastún, baluchi, persa, turc, azerí, kurdo, indonesi, somalí i bosnio. [8][9]
En àrap mádrasa [مَدْرَسة] significa escola. En idioma àrap , la paraula مدرسة té el mateix significat que escola en espanyol, aplicant-se indistintament a institucions públiques, privades, primàries, secundàries, musulmanes o seculars. El francés ha adoptat este terme en forma de "medersa", que igualment significa "escola". En canvi, en molts països musulmans a on l'àrap no és l'idioma vernàcul, mádrassa (generalment en el seu doble) significa "acadèmia religiosa" islàmica. l'anglés ha adoptat este terme, igualment en el significat de "acadèmia religiosa". En Àsia meridional les escoles primàries islàmiques es diuen maktab [مَكْتَبُ], que en àrap significa "oficina".[10] El terme mádrasa existix també en vàries llengües d'influència àrap com l'urdu, hindi, persa, turc, kurdo, indonesi, malayo i bosnio.
No obstant, mádrasa en espanyol referix a una universitat o escola de postgrau islàmica, encara que en forma creixent s'ha estés el seu us aproximant-se a l'accepció de l'idioma original, incloent la seua aplicació als edificis a on funcionen o han funcionat escoles. La paraula per a "universitat" en àrap és جَامِعَة (iāel meu'a).
Madrasa corànica
[editar | editar còdic]La típica escola religiosa islàmica oferix usualment dos tipos de cursos: el «Hafiz» i l'Ulema. L'ensenyança hafiz consistix en la memorisació del Corán, i hafiz és coherentment el títul que rep qui ha conseguit memorisar tot el llibre sagrat.
L'ensenyança ulema comprén els coneiximents seculars, incloent llengua, tafsir,[11] sharia,[12] hadith,[13] llògica i història islàmica. D'acort en la demanda, en algunes madrasas es dicten ademés cursos alvançats de llengua estrangera, especialment anglés, aixina com ciències i història mundial.
Assistixen persones de totes les edats, moltes d'elles estudiant para iman. El diplomar de ulema, per eixemple, requerix aproximadament dotze anys d'estudi. Un número important d'huffāz o memorizadores del Corán[14] sorgix de les madrasas.
Les madrasas recorden en alguns aspectes als internats escolars, a on els alumnes prenen classes permanents i viuen en dormitoris. Una de les seues importants funcions és admetre òrfens i chiquets pobres a fi de proporcionar-los educació. En varis països islàmics admeten dònes, si be solen estudiar en forma separada. Existixen varis casos de madrasas femenines.
En Suràfrica les madrasas eixerciten un paper important, ya que brinden instrucció religiosa als chiquets musulmans que assistixen a escoles públiques o privades seculars. No obstant, un número creixent de chiquets assistixen a escoles islàmiques privades que combinen l'ensenyança religiosa i secular. Entre els musulmans d'orige indi, les madrasas brinden ademés educació en urdu, si ben encara és poc usual.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «madraza» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-17.
- ↑ Shaikh Azizur Rahman (2013) Madrassas in Índia attract Hindu students aljazeera.com
- ↑ 3,0 3,1 (2009) «Madrasa», The Grove Encyclopedia of Islamic Art and Architecture, Oxford University Press.
- ↑ (2009) «Madrasah», The Oxford Encyclopedia of the Islamic World, Oxford University Press.
- ↑ Aktan, Sümer. Estudis curriculares en Turquia:Una perspectiva històrica, Estats Units: Palgrave Macmillan US, pp. 46, 76, 77.
- ↑ «madrasah | Orige i significat de madrasah» (en és).
- ↑ «TenguGo».
- ↑ «Madarasaa». WordAnywhere.
- ↑ Hassim, E. (2020). «Madrassa», Enciclopèdia Internacional de la Societat Civil, Springer.
- ↑ «Madrassas: behind closed doors» (en anglés). Financial Claves. Consultat el 28 de decembre de 2019.
- ↑ tafsir: interpretació corànica
- ↑ Sharia: llei islàmica.
- ↑ Hadith: dits i fets rellevants de la vida de Mahoma.
- ↑ Huffaz: plural de hafiz
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Lucien Golvin; La madrasa médiévale: Architecture musulmane, (francés), Ed.Edisud, 1995, 333 pg, ISBN 978-2-85744-818-1
- Akhtarul Wasey; Madrasas in Índia: Trying to Be Relevant , (anglés), 2006, Document digital, Congressional Research Service (CRS) Reports and Issue Briefs (Report)
- Horst Friedrich Rolly;Die Modernisierung Von Madrasas (Koranschulen) in Indien, (alemà), Peter Lang Publishing, 2002, 244 pg, ISBN 978-3-631-39613-1
- Muhammadullah Khalili Qasmi; Madrasa Education; Its Strength and Weakness, (anglés), Ed. Markazul Ma'arif Education and Research, 2005, ISBN 81-7827-113-3
- Nicole Grandin, Marc Griboreau; Madrasa: La transmissió du savoir dans li monde musulmà, (francés), Ed.Arguments, 1997, ISBN 978-2-909109-18-3
- Robert W. Hefner, Muhammad Qasim Zaman; Schooling Islam: Modern Muslim Education, (anglés), Universitat de Princeton
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Madrasa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.