Çayönü

Çayönü (també denominat Çayönü Tepesi) és un jaciment neolític del sur de Turquia, que ocupa un àrea d'aproximadament 4 ha, es troba a 830 m s. n. m. i a 40 km al noroest de Diyarbakir, al peu de les montanyes Tauro. Està situat prop del riu Bogazcay, un afluent de l'Alt Tigris, i del Bestakot, una riera intermitent.

Estratigrafia

Mapa del Creixent Fèrtil asiàtic, en els principals centres de desenroll cultural coneguts, entre els quals es troba Çayönü.

Les primeres excavacions varen ser dirigides per Robert John Braidwood, entre 1964-1978, en una fase inicial, i continuades posteriorment entre 1985-1991. El jaciment comprén els periodos del Neolític precerámico A i B (PPNA i PPNB), aixina com del Neolític plenament ceràmic. l'estratigrafia es dividix en les següents subfases, d'acort en l'arquitectura habitacional predominant, ya que, fins ara, no s'ha pogut establir una cronologia absoluta: circular, PPNA en forma de barbacoa, PPNB inicial acanalada o de grans habitacions pavimentadas, PPNB mig en forma de celdillas, PPNB tardà en grans habitacions individuals, PPNB final-Neolític inicial.

La primera fase estratigráfica, denominada de '___protected_title_2___', presenta unes poques estructures arquitectòniques de forma circular, apareixent agulles fetes en os com a artefactes més comuns. La segona, o de '___protected_title_3___', es caracterisa per vivendes ya rectangulars en una triple subdivisió de l'espai i múltiples objectes pertanyents a la cultura material, fets en sílex, pedra o coure. Ací es va descobrir un edifici singular, en murs ben construïts, bancs de pedra i grans lajas colocades verticalment. En la tercera, o de '___protected_title_4___', es varen trobar paviments fets en terrazo i uns atres en lajas, montats sobre una plataforma acanalada de planta rectangular, l'objectiu de la qual seria aïllar la vivenda de l'humitat durant el hivern. Apareixen bols de pedra i es va trobar un edifici comunal, en bancs pétreos, múltiples cràneus humans i enterrament en el seu interior, aixina com taules de pedra en restants de sanc humana i de bóvidos. La quarta, o de '___protected_title_5___', presenta habitàculs en sols d'argila endurida, als que se'ls supon l'existència d'un segon pis. Apareixen artefactes de bon tamany realisats en obsidiana i un edifici ben diferenciat en sols de terrazo, ademés del relleu d'un rostre humà en una de les parets. La quinta i última fase, o de les '___protected_title_6___', molt erosionada, està subjecta a controvèrsia per la dificultat d'interpretar-l'en el seu actual estat de conservació. En ella es varen trobar mànecs fets en os i asta.

El jaciment

Restants de construccions en Cayönü

Tombes romanes en Cayönü

Les parets de les vivendes de Çayönü varen ser alçades en rajoles d'atobó. Les cases veïnes colindar entre sí, compartint les seues estructures, de lo que es deduiria que va existir una certa planificació prèvia de l'espai, donant lloc a lo que s'ha vingut denominant arquitectura aglutinant. Les úniques entrades estarien situades en els sostres i/o terrats, de la mateixa manera que ocorre en la seua contemporànea de les últimes fases Çatalhöyük. Només en els edificis d'us comunal i/o ritual l'accés estaria a nivell del sol.

Els seus habitants criaven ovellas (Ovis aries) i cabras (Capra hircus). En els nivells més recents s'han trobat porcs (Les seues scrofa), sent possiblement Çayönü un dels llocs a on va ser domesticat per primera volta este animal, cap al 7000 a. C. També hi ha evidències de la domesticació del gos (Canis lupus), per eixa mateixa época. A pesar d'això, durant les fases inicials de l'assentament devien dependre en bona mida de la caça, incloent la fauna salvage de la regió javalíés, cabres salvages i cérvidos.

El mig ambient neolític estava format per àrees pantanosas prop del Bogazcay, boscs poc densos, chicotetes extensions d'estepa i, cap al sur una estepa-bosc esguitada d'armelers, pistachos i roures, els fruts de la qual serien àmpliament recolectats per a complementar els aportes de greixos a la dieta local. Atres plantes consumides pels locals varen ser el lli, la raïm, els figas i el centeno. Des dels moments inicials cultivaven ya el blat, encara que les cantitats que apareixen en el registre són chicotetes al principi. Per un atre costat, científics del Institut Max Plank de Colónia han descobert recentment que l'antepassat genètic comú de 68 tipos contemporàneus de cereal creix encara com una planta salvage en les ales del mont Karaca (Karacadag), que es troba en les proximitats de Çayönü. Açò reforça les teories de molts investigadors de que va poder ser allí a on el blat modern va ser domesticat inicialment.

En els nivells inferiors i, per tant, més antics, es varen descobrir objectes realisats en malaquita, mineral que conté un 57% de coure: contes perforats i abalorios. En nivells clarament anteriors al 7000 a. C. segons uns, entorn a eixa data i sobre el 6800 segons uns atres, es varen trobar 40 artefactes fets ya de coure (alfileres sobretot), el qual havia segut treballat en fredor per mig de les tècniques del raspat i martillado, sent les proves més antigues de l'us de metals. Tant la malaquita com el coure es poden trobar a una curta distància de Çayönü, en l'entorn de '___protected_title_7___'.

Vore també

• Museu Arqueològic de Diyarbakır
• Göbekli Tepe
• Nevali Çori
• Çatalhöyük
• Cultura Jericó IX
• Cultura de Turquia