Anar al contingut

Neolític precerámico B

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Neolític precerámico B

El Neolític precerámico B (PPNB, per l'anglés Pre-Pottery Neolithic B) és una de les fases del Neolític en Orient Pròxim. Seguix a la fase del Neolític precerámico A (PPNA) i, de la mateixa manera que la PPNA, es va establir sobre la base de l'estratigrafia del jaciment de Jericó per Kathleen Kenyon. Comprén uns 2000 anys entre principis del nové mileni i principis del sèptim mileni a. C.

El PPNB s'estén pel Alce mediterràneu i les regions veïnes (surest d'Anatolia, Chipre), i és una fase caracterisada per la presència de llogarets sedentarias, a voltes molt grans, la població dels quals escomençava a dominar l'agricultura i/o la ganaderia. Per això, es considera la fase de finalisació del procés neolític, que veu l'aparició de les societats agrícoles. Aixina que, estes societats compartixen un modo de vida similar, en una arquitectura rectangular, tècniques artesanals (cort de pedres dures, gots de pedra polida, indústria òssea) i pràctiques religioses relacionades (manipulació dels cossos dels morts, en particular dels seus cràneus), i estan vinculades pels intercanvis d'objectes (en particular d'obsidiana), encara que existixquen divergències culturals. Per tant, no es tracta d'un conjunt cultural homogéneu, sino d'una koineizaació, una «esfera d'interaccions».

Cronologia

[editar | editar còdic]

La millora de les tècniques de datació per radiocarbono i el creixent número d'excavacions de jaciments d'este periodo permeten establir un marc cronològic molt més precís, que diferix notablement del propost per Kenyon.[1]

El PPNB comprén, a grans traces, el 9.º mileni a. C., el 8.º mileni a. C. i l'inici o la primera mitat del 7.º mileni a. C. Es dividix en tres fases, a les que s'afig ocasionalment una quarta, també cridada Neolític precerámico C, per al sur del Llevant:[2][3]

Cronologia del Neolític precerámico B en el Llevant a. C. Càlcul segons diferents autors.
K. Wright [4] A. N. Goring-Morris i
A. Belfer-Cohen (Alce sur)[5]
P. Akkermans (Alce nort)
PPNB antic 8940-8460 8500-8250 8700-7500
PPNB mig 8460-7560 8250-7500
PPNB recent 7560-6940 7500-7000 7500-6900
PPNB final/PPNC 6940-6400 7000-6400 -

A diferència de el PPNA, no està subdividido en entitats arqueològiques regionals distintes.[3]

Extensió geogràfica i naturalea de el PPNB

[editar | editar còdic]
Localisació dels principals jaciments del Neolític precerámico B.

El núcleu geogràfic de el PPNB es troba en el Llevant, és dir, principalment en Síria, el nort i l'oest d'Iraq, Jordània, Líban, Israel i Palestina.


Els llímits de la seua extensió diferixen segons els investigadors. Comunament s'inclou el surest d'Anatolia, i a voltes la seua part central, pero en 2002 M. Özbaşllauren i els seus colegues varen propondre una atra cronologia per a esta regió, la fase contemporànea de el NPPB que llavors corresponia aproximadament a la fase de Anatolia Early Central Anatolia II (ECA II).[6] Els descobriments realisats en Chipre a partir de la década de 1990 permeten incloure esta illa en la zona d'ampliació de el PPNB.[7]

La presència de el PPNB en els Zagros iranís seguix sent objecte de debat, ya que esta fase és encara molt poc coneguda en esta regió. Esta denominació no sol utilisar-se per a esta regió, pero també participa en les primeres experiències de domesticació, atestades en Ganj Dareh i Chogha Golan.[8] Lo mateixa ocorre en els jaciments de la Mesopotamia superior oriental situats entre el Zagros i el Jezirah (Nemrik, Magzalia).

Cap al sur, el PPNB no està documentada en la península aràbiga i, cap a l'oest, no aplega al Valle del Nilo, encara poblat per caçadors-recolectors.[9] L'oest i el nort de Turquia estan exclosos.

La dificultat per a establir l'àrea d'extensió d'esta fase està relacionada no només en l'estat de l'investigació, sino sobretot en la qüestió dels criteris que la definixen. Alguns aspectes tradicionalment associats a el PPNB tenen un àrea d'extensió que va més allà del seu supost marc geogràfic o, pel contrari, estan absents de certs llocs que per atres aspectes són considerats PPNB. Ademés, l'extensió dels aspectes de el PPNB evoluciona en el temps.


A el hora de definir qué és el PPNB i quins són els vínculs entre estes regions tan diverses, s'ha propost concebre-ho com una koineización o com una Pre-Pottery Neolithic B (O. Bar-Yosef i A. Belfer-Cohen), succeint a un PPNB en el que s'afirma més la varietat regional. Açò seria visible en la posada en comuna de traces comunes i en l'intercanvi d'objectes portadors de significat simbòlic en gran part d'este espai: es tracta de l'economia agropastoral, aixina com de l'intercanvi d'obsidiana, dels métodos de tall de la pedra, de l'arquitectura quadrangular o del «esfera de interacciones».[10] S. Kozlowski ha posat de relleu l'existència d'una indústria lítica comuna a este koinè, la Neolítico precerámico B (BAI).[11].[12] Per a J. Cauvin veu el PPNB com un fenomen cultural Early Central Anatolia II, que es convertix en suprarregional, en el seu centre en el nort del Llevant, més concretament en l'Éufrates mig, a on els canvis de mentalitat i cultura precedixen als canvis arquitectònics, tècnics, socials i econòmics que són les senyes d'identitat d'este periodo (l'agricultura i la ganaderia, el pas de l'arquitectura redona a la rectilínea, la «esfera de interacciones», etc.).[13] Uns atres consideren el periodo més be des del punt de vista de la diversitat. En el centre d'este problema es troba la qüestió de cóm interpretar l'evolució de les regions que es varen convertir en neolíticas durant este periodo, com Chipre o Anatolia Central (¿aculturación, colonisació, interacció o expansió d'una cultura dominant?[14]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1993).Paléorient.19(1)
    23-28.
  2. Aurenche y Kozlowski, 2015, p. 247.
  3. 3,0 3,1 Bar-Yosef, 2014, p. 1421.
  4. (2014).Journal of Anthropological Archaeology.33
  5. (2013).The Oxford Handbook of the Archaeology of the Levant: c. 8000-332 BCE.Oxford University Press.Oxford:
  6. (2002) Proposal for a regional terminology for Central Anatolia (en anglés), Istanbul: Ege Yayınlar, pp. 67-78.
  7. (2004).Neolithic Revolution, New perspectives on southwest Àsia in light of recent discoveries on Cyprus, Papers from a conference, Drousha Village (Cyprus).Oxbow books.Oxford:
    15-22.
  8. Simone Riehl et ali.(2015).BioMed Research International.2015
    1–22.doi:10.1155/2015/532481.
  9. (2010).La révolution néolithique dans li monde.CNRS Éditions.Paris:
    473-488.
  10. (1989).People and culture in change: Proceedings of the second symposium on Upper Paleolithic, Mesolithic and Neolithic populations of Europe and the Mediterranean Basin.Archeopress.Oxford:
    59–72.
  11. Aurenche y Kozlowski, 2015, pp. 172-174.
  12. (1999).Neo-lithics.(2/99)
    8-10.Consultat el 8 de noveimbre de 2022.
  13. (Novembre de 1998) Naissance dones divinités, naissance de l'agriculture. La révolution dones symboles au néolithique (en francés), Flammarion, pp. 167-183. ISBN 978-2-08-081406-7.
  14. Cf. per eixemple (2006).Journal of World Prehistory.20
    87–126.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (octubre de 2015) La naissance du Néolithique au Proche-Orient (en francés), Paris: CNRS Editions. ISBN 978-2-271-08601-3.
  • (2014).The Cambridge World Prehistory.Cambridge University Press.Cambridge:
1408-1438.


Referències

[editar | editar còdic]