Kültepe

Kültepe

Kültepe va ser una antiga ciutat en Anatolia central, Turquia, abans cridada Kaneš, Kanesh o Kârum de Kaneš en els texts assiris de el XX, que significava «la colónia mercantil de Kanes» (escrit com Karum Kaniş en turc modern), i Neša en hitita, en ocasions Aniša. La ciutat moderna més propenca a Kültepe és Kayseri, a 20 quilómetros en direcció suroest. Consistix en un tell, l'actual Kültepe real, i una ciutat baixa, a on es va trobar un assentament assiri.

Història

Kaneš, va estar habitat de continu des del Calcolítico fins a l'época romana. Va florir com una important ciutat hatiana, hitita i hurrita.

El nom Kârum Kanesh es referix a una porció de la ciutat, que va ser reservada per als comerciants assiris, els qui podien no pagar imposts pel seu comerç, mentres la mercaderia permaneixquera dins del port (kârum, en acadio, la lingua franca de l'época; el terme kârum va ser estés a qualsevol centre comercial encara que no fora un port). En els texts es distinguix entre dos tipos d'establiments: kârum (lliteralment «moll», en sentit clapixc «barri dels mercaders») i wabartum (lloc comercial). S'han identificat trenta en els texts, i uns atres en els jaciments arqueològics: Acemhöyük, provablement l'antiga Purušḫva/Purušḫattum, i en Boğazkoi, l'antiga Hattusa, a on la correspondència d'un mercader assiri ha segut trobada en la ciutat baixa, i també en Alişar Hüyük ¿(Ankuwa)?

Una vella tradició inclou a un rei de Kaneš cridat Zipani entre els dèsset dinasta locals de la ciutat que es varen alçar contra Naram-Sense d'Acad (que va governar de c. 2254-2218 a. C.) La historicidad d'este acontenyiment està per demostrar, pero gràcies als numerosos sagells trobats en el palau de Kaneš es coneixen les seues relacions en Síria i la Mesopotamia. És el lloc a on s'han descobert els primers texts en idioma hitita i la atestiguación més primerenca de qualsevol llengua indoeuropea, datada en el XX

Kaneš va destacar, precisament, per este kârum, ya que la ciutat va ser un centre comercial dels assiris en Anatolia des de el XXI a el XVIII, i també el centre polític dels principats que es disputaven l'hegemonia en la zona —llevat durant un breu periodo en que este va passar a Mama ^{cita requerida}— alcançant especial prominència durant el govern d'Anitta, que la va conquistar i va fer d'ella la seua capital. Encara que en posterioritat Hattušili va traslladar la capital a Hattusa (ciutat destruïda pel propi Anitta, que va llançar sobre ella un anatema), Kaneš (Neša para els hititas) va ser sempre una ciutat important, fins al punt de que cridaven nesita a la llengua de la seua cort.

Archiu:Pa commerce. caps block 10

Esquema que representa els circuits comercials entre Assur i Kaneš.

El gran desenroll polític i econòmic assiri, es basava en assegurar-se el control d'algunes importants fonts de matèria primera necessàries, sobretot les mines de Anatolia, d'a on obtenien estany i argent, que també obtenien en la replanell iraní o en Àsia central. No està clar cóm les adquirien. Conseguien substancials beneficis, puix una mateixa cantitat d'estany valia el doble que l'argent en Anatolia que en Assur, permetent duplicar l'inversió. Este estany s'usava per a fondre el bronze en el coure extret en Anatolia. Els assiris també importaven teles, que eren teixides en Assur per les esposes dels comerciants i les seues filles, o es produïen en Mesopotamia meridional (existixen evidències de comerciants assiris en texts contemporàneus de Sippar) i es transportaven per via terrestre a través de Assur, en llargues caravanes d'asno, que despuix es venien en les ciutats de destí de l'expedició: se sap pels texts que mentres que els costs d'organisació eren relativament reduïts, els imposts i les despeses de transport eren més be elevats i, aparentment, es compensaven en la venda dels animals de càrrega al final de cada viage. L'aspecte més característic de l'organisació comercial revelada pels descobriments de Kaneš, residix en el fet de que els mercaders per a controlar directament el seu comerç, s'instalaven durant un temps en el punt d'orige. Anteriorment les ciutats-estat organisaven i finançaven caravanes a les que protegien en les distintes etapes de les rutes comercials, i estipulaven tractats de cooperació en atres estats o ciutats-estat. La diferència en l'organisació implicava també un diferent estatus dels comerciants, ya que els mercaders residents organisaven el seu propi tràfic, i una volta pagats els imposts gojaven dels consegüents beneficis, mentres els seus homòlecs d'époques anteriors estaven lligats a les estructures religioses o palatinas.

Els texts de les tablillas trobades en Kaneš, revelen que els emporios comercials assiris eren numerosos en Capadocia: entre ells, Kaneš era el major i a ell es dirigien atres centres quan els sorgien problemes de caràcter comercial o jurídic. Algunes famílies tenien el monopoli del tràfic i, mentres els marits permaneixien en Asiria per a controlar els fils de la completa ret d'importació-exportació, els més jóvens eren enviats a les colónies. Com les esposes i fills es quedaven en Asiria, era freqüent que els colon crearen famílies indígenes. Açò els permetia millorar les relacions en la població local. Ademés, en terminar la seua estància en la colónia, podrien rescindir el víncul «indígena» sense excessives dificultats, en el pagament d'una suma prèviament acordada. I també podien optar a dur-se en si als fills naixcuts de l'unió.

Les relacions i influències en particular en el territori siri, es manifesten en la presència d'alguns tipos de ceràmica i en la difusió d'alguns tipos d'armes de les és difícil localisar en exactitut el lloc de producció, és dir, si s'havien fabricat en Anatolia i despuix exportat a Síria o viceversa.

Kaneš

Uhna, rei de Zalpuwa, va invadir Kaneš, en acabant de que uns súbdits seus es dugueren l'ídol de Šiuš de la ciutat. Pithana, el rei de Kussara, va conquistar Neša «"en la nit, per la força", pero "no va causar mal a ningú"». Nešas va rebelar contra el govern d'Anitta, fill de Pithana, pero Anitta va sofocar la rebelió i va fer de Neša la seua capital. Anitta despuix va invadir Zalpuwa, va capturar al seu rei Huzziya i va recuperar l'ídol Šiuš de Neša.

Arqueologia

Anatolia central durant el periodo dels kârum en Zalpa en el mar Negra

Les ruïnes del kârum formen un montícul circular de 500 m de diàmetro i 20 m d'altura, entorn a una ciutadella. Els assentaments són el resultat de varis periodos estratigráficos, a través dels quals, els nous edificis eren construïts sobre les ruïnes dels anteriors. D'esta manera, s'observen els assentaments des dels temps prehistòrics, fins a temps primerencs del imperi hitita.

Ya en 1880, havien començat a aparéixer en el mercat tablillas cuneïformes que es dia provenien de Kara Eyuk ('llogaret negre') o Gyul Tepé ('montícul cremat') prop de Kaisariyeh, i algunes varen ser adquirides pel Museu Britànic. En resposta, l'arqueòlec francés Ernest Chantre va treballar en el lloc durant dos temporades, a partir de 1893.

Hugo Grothe va excavar un chicotet sondeig en 1906. En 1925, Bedřich Hrozný va excavar Kültepe i va trobar més de 1000 tablillas cuneïformes, algunes de les quals varen terminar en Praga i Estambul. En 1929,James Henry Breasted , de l'Institut Oriental de Chicago, va visitar i va fotografiar el lloc. S'havia excavat molt en busca de fertilisants, lo que havia destruït una quarta part del montícul.

El kârum

El kârum de la ciutat baixa.

En la zona del kârum estaven les vivendes dels mercaders assiris i les dels d'atres nacionalitats, sense que en apariència existira cap discriminació ni segregació entre els distints grups.

Les cases ben àmplies i ben construïdes estaven organisades de manera que tenien una habitació dedicada a oficina i en ella solien conservar-se els documents escrits.

Els carrers a diferència dels que ocorria en atres poblacions urbanes del Próximo Oriente, eren prou àmplies per a permetre el pas d'animals de càrrega i inclús de menuts carros. en freqüència donaven a grans places en tendes i tallers d'artesans, en número prou elevat. Comerços i tallers s'agrupaven aixina mateix en zones especials cobertes, una espècie de menuts bazares semblants als que hi havia en les ciutats de l'Próximo Oriente. Els tallers més numerosos eren els de els artesans del metal o dels ferrers i mossos de quadra. Ademés, abundaven menuts santuaris dedicats al cult de les divinitats asirias.

El tossal principal de Kültepe i el veí camp de ruïnes ocultaven els restants de l'antic centre de Kaneš, que va tindre per lo manco dos fases d'ocupació durant el tercer mileni a. C., pero que va alcançar el seu màxim esplendor durant el segon mileni a. C., en dos nivells principals: el II i l'I b.

La ciutadella i el palau real Waršama Sarayi

Tell de Kültepe vist des de la ciutat baixa.

El cim del tossal (tell) a vint metros d'altura domina la planura i conté les ruïnes de la ciutadella, que va ser construïda a mitan del tercer mileni a. C. Es va produir la troballa de nivells de l'Imperi hitita, pero les excavacions es varen centrar en el prehitita, en l'edifici cridat Waršama Sarayi, el nom del rei assiri de Kaneš del segon periodo assiri. Este palau va ser incendiat, pero varen perviure voltons de fusta que varen permetre en l'any 2003 als investigadors de l'Universitat de Cornell identificar la data de la seua construcció pel método de dendrocronología: el Palau va ser construït al voltant de 1836-1825 a. C. i restaurat entre 1775 i 1764 a. C.

En la ciutadella, als peus de la qual s'estenia la ciutat dels mercaders, es trobaven cinc santuaris principals segons els texts.

En el Waršama Sarayi (palau) tenia la seua residència l'dinasta local. Est estava vinculat al rei assiri i garantisava la seua protecció als mercaders de la colónia asiria. Per una atra part, els dinasta mantenien freqüents i estretes relacions en la població local.

Datació del Waršama Sarayi

Centre comercial de Kanesh en la ciutadella de Kültepe darrere.

En el nivell II, la destrucció va ser tan completa que no va subsistir cap tros de fusta que permetera portar a terme estudis dendrocronológicos. En 2003, investigadors de l'Universitat de Cornell varen datar restants de fusta del nivell I b del restant de la ciutat baixa (construïda sigles abans). Els dendrocronologistas calculen que la majoria de la fusta del denominat Waršama Sarayi (Palau Waršama) va ser construït en 1832 a. C., tenint en conte que hi havia no obstant obres posteriors al 1779 a. C.

Nivell IV

• Conté els primers assentaments, sense senyals d'història escrita. En l'excavació es va produir la troballa de la primera vivenda del kârum. No hi ha constància d'escritura, per lo que els arqueòlecs suponen que els habitants d'este nivell i de el III eren iletrados.

Nivell III

• És també prehistòric, posterior a l'anterior.

Nivell II

Tabillas enviades per Itur-Ili de Asiria a Ennam-Ashur en Kültepe. Cap a 1850 o 1700 a. C.

• 1920 a. C. a 1840 a C.: mostra els assentaments dels comerciants assiris. Al final de l'etapa d'este nivell, i provablement per la conquista de la veïna ciutat d'Assur, el kârum va ser consumit pel fòc cap a l'any 1800 a. C., tal volta com a conseqüència de l'atac de pobles hititas, que no obstant, seguix sense poder ser demostrat. Els habitants varen fugir deixant les seues pertinences, que varen poder ser analisades pels arqueòlecs sigles més vesprada. Entre elles, hi ha tablillas d'argila, moltes de les quals estaven dins de contenidors d'argila sagellats. Estes tablillas registren transaccions comercials i acorts llegals, entre els comerciants del kârum i la ciutat-estat d'Assur. Estos texts de Kültepe són els documents més antics trobats en Anatolia. Alguns dels noms i térmens usats, en llengua hitita, són el registre més antic de qualsevol llengua indoeuropea. Encara que gran part dels texts corresponen més a Anatolia i no a Asiria, l'ocupació de l'escritura cuneïforme, aixina com el dialecte amprat, són els millors indicis de la presència asiria.

Nivell I

Nivell I b

• 1798 a C. a 1740 a C.: correspon a la ciutat reconstruïda despuix d'un periodo d'abandó, despuix d'un breu interval d'ocupació la ciutat i el kârum varen ser reconstruïts. Despuix de la reconstrucció, es va convertir novament en un pròsper centre de comerç, ara baixe el control d'Ishme-Dagan, qui regia Assur. La colónia va ser novament destruïda pel fòc, provablement ocasionat per la caiguda de Assur davant Hammurabi, rei de Babilonia. En este periodo els documents escrits són més escassos. Açò va induir a pensar que es produïra una contracció en l'economia a nivell general, en la conseqüent reducció del fluix comercial i, per tant de les colónies asirias.

En realitat, si be la documentació escrita és més reduïda, l'extensió del kârum I b és major que la de el II: les vivendes són més denses i a voltes ocupen inclús les zones utilisades com a places en el nivell precedent.

També el nivell I b va ser violentament destruït cap a 1740 a. C., i despuix d'este episodi traumàtic va iniciar una llenta i progressiva decadència en conseqüències dramàtiques per a tota la regió. Mentres per una part els centres anatolios vinculats a les colónies asirias perdien importància, també Síria i Mesopotamia entrabar en crisis. Tal crisis va culminar en la destrucció de la ciutat síria de Mari, en l'Éufrates mig, per obra d'Hammurab de Babilonia, cap a 1760 a. C.

Nivell I a

• Correspon a la ciutat habitada novament, esta volta sense la colónia comercial asiria.

Excavacions

Archiu:Caps block 54 - Gießgefäß.jpg

Ritón zoomorfo de Kaneš (XIX) Museu de l'Antic Orient Pròxim de Berlín.

En 1925, una missió arqueològica checoslovaca dirigida pel llingüiste Bedřich Hrozný va escomençar per cavar unes sangues en el cim del tell de Kültepe, a on es presumia que es trobarien els edificis públics més importants, pero no va conseguir identificar el lloc a on temps arrere s'havien trobat els documents sobre la colónia dels mercaders assiris i que, encara llavors, seguien sent desenterrados pels habitants de la veïna Kayseri. La tenacitat de Hrozný, ademés del coneiximent de l'idioma turc finalment li va permetre véncer la resistència dels excavadors clandestins que li varen mostrar el punt del que procedien les tablillas. D'esta manera va poder descobrir més de 1000 tablillas d'escritura cuneïforme, algunes de les quals varen terminar en Praga i Estambul.

Les modernes excavacions de Kültepe varen començar en 1948 i varen ser realisades per una missió arqueològica turca dirigida pel professor Thsasin Özgüç (m. 2005) i la seua esposa Nimet, per un equip compost per la Societat Històrica Turca i el Directori General d'Antiguetats i Museus.

Vore també

• Museu Arqueològic de Kayseri
• Capadocia
• Història de Turquia
• Imperi hitita
• Asiria

Bibliografia

• (2005) Kingdom of the Hittites (en anglés), Oxford: Oxford University Press. ISBN 0199281327.
• Pinnock, Frances (1986). «Kanish», Arqueologia de les ciutats perdudes, Pamplona: Salvat. ISBN 84-7137-898-1.
• Özgüç, Tahsin (2005). Kültepe Kanis-Nesa (en turc), Estambul: Yapi Kredi. ISBN 975-08-0960-2.
• «A Dendrochronological Framework for the Assyrian Colony Period in Àsia Minor» (en anglés) (pdf). arts.cornell.edu. Universitat de Cornell. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 7 de decembre de 2017.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Kültepe.