Sippar
Sippar (Zimbir en sumerio, Sippar en assiri-babilonio), és el nom de dos ciutats propenques de la Baixa Mesopotamia situades en la vora oriental del riu Éufrates, al noroest de Babilonia, en l'actual Iraq i separades per a penes sèt quilómetros.
Abdós ciutats varen tindre diversos noms a lo llarc de la seua història si be s'ha conservat generalment la referència a la seua divinitat principal per a diferenciar-les. D'esta manera tenim, puix, "Sippar de Shamash" (actual Abu Habbah) i "Sippar d'Annunitu" (actual Tell ed-Dêr). Sippar és citada genèricament en l'Antic Testament en el nom de Sepharvaim.
Les inscripcions mencionen atres dos Sippar: una d'elles és "Sippar del Paraís", que podria fer referència a un barri adicional de la ciutat. És també possible que una d'estes denominacions puga ser identificada en Agadé o Akkad, la capital del primer Imperi Semítico Babilonio.
La ciutat de Sippar és mencionada com una de les més antigues de Mesopotamia en la llista Real Sumerio. Segons esta, hauria segut la quarta ciutat en eixercir la realea, la penúltima abans del Diluvi. La seua dinastia constaria d'un únic monarca, Enmenduranna, que hauria regnat 21 000 anys. Els nivells arqueològics més antics de les dos ciutats que duen el nom de Sippar no són, no obstant, coneguts, per lo que l'arqueologia no pot confirmar l'antiguetat de les mateixes.
Sippar de Shamash (Abu Habbah)
[editar | editar còdic]Atres denominacions : Sippar-Yahruru(m), Sippar-sati(m), Sippar-seri(m).
Este jaciment va ser excavat per primera volta per Hormuzd Rassam en 1881, el qual va explorar el temple de Samash i va extraure casi 60 000 fragments de tablillas, les quals són frut, casi en la seua totalitat, d'excavacions clandestines. En 1894, el jaciment va ser excavat breument pel religiós francés Jean-Vincent Scheil i, en 1927, pels alemans Walter Andrae i Julius Jordan. Va ser posteriorment explorat per arqueòlecs iraquí des de l'época dels anys 40 i fins als 70 de el XX.
El “cor” de la ciutat ho constituïa el temple dedicat al deu solar Shamash (l'Ebabbar), protegit per una muralla interior i junt al que es va construir un zigurat. Els excavadors clandestins han recuperat en el barri sagrat un important número de tablillas en escritura cuneïforme, les quals, una volta classificades i estudiades, han revelat l'existència de varis archius en la ciutat: els de un «convent» d'época paleo-babilònica (entre els sigles XIX-XVII a. C.) habitat per sacerdot consagrades al cult de Shamash, els archius d'un temple d'época neo-babilònica (VI) i una biblioteca de la mateixa época, que ha segut treta a la llum recentment.
En el mateix jaciment han segut igualment descoberts barris residencials, datats en l'época paleo-babilònica en un important grup d'archius. Sippar es trobava rodejada per una muralla de 1300 metros de llongitut per 800 d'esgambi.
Sippar de Annunitu (Tell ed-Dêr)
[editar | editar còdic]Atres denominacions: Sippar-Amnānu(m), Sippar-dūri(m), Sippar-rabū(m).
Tell ed-Dêr va ser excavada més recentment que Abu Habbah; les primeres investigacions varen ser portades a terme en 1975 per arqueòlecs belgues de l'Universitat de Gante. Per lo tant, i en tractar-se d'un emplaçament menys explorat, ha deparat fins al present menys vestigis que la seua homònima veïna.
S'ha explorat la residència de Ur-Utu, un membre del clero de Annunitu en el XVII, en la que ha segut descobert un grup d'unes 2000 tablillas de factura notable.
Referències
[editar | editar còdic]Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sippar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.