Cadmo
En la mitologia grega, Cadmo (Plantilla:Lang-grc, Kádmos) és un héroe cultural vinculat en el cicle tebano. Va ser el mític fundador de la Tebas beocia, cridada Cadmea en el seu honor. D'orige fenicio la seua llegenda s'ha difòs més o menys per tot el mar Mediterrànea, des d'Àsia Menor fins a Iliria i Líbia. A Cadmo se li atribuïx l'introducció del alfabet en Grècia i, per extensió com a héroe cultural, en l'expansió de l'agricultura, el treball en bronze i la civilisació en general.[1][2][3] A Cadmo se li considera el primer dels reis tebanos[4] i va ser ell qui va cridar a Tebas Heptápylae perque diuen que tenia «sèt portes».[5]
Orige i abolengo
[editar | editar còdic]Ascendència
[editar | editar còdic]Les fonts arcaiques ho fan fill de Fénix, l'epónimo de Fenicia, sense mencionar a la mare.[6] La versió més comuna, no obstant, ho descriu com a fill d'Agénor, rei de Fenicia, i de la seua esposa Telefasa,[7] Argíope[8] o Tir.[9] Era germà de Fénix, de Cílix i d'Europa,[7] i una de les sèt portes de Tebas, l'Electra, es va cridar aixina per una germana de Cadmo.[10] Fonts tardanes ho varen imaginar com a fill d'Ógigo.[2] Siga com fora Cadmo va construir la Cadmea quan Anfictión era rei d'Atenes.[11] Versions tardanes diuen que els germans Fénix i Cadmo, havent partit de la Tebas egipcíaca cap a Síria, varen regnar en Tir i Sidón.[12]
Heródoto
[editar | editar còdic]El historiador Heródoto diu els gefireos eren originaris de Fenicia. Cadmo, en un contigente fenicio, va aplegar a la comarca de Beòcia (en dita regió varen habitar la zona de Tanagra, que va anar el territori que en el repartiment els va deparar la sòrt).[13] Eixos fenicios varen introduir en Grècia molt diversos coneiximents, entre els que cal destacar l'alfabet, que els grecs fins a llavors no disponien d'ell. Al principi es va tractar del alfabet fenicio pero després es va ajustar al alfabet grec. Per aquelles dates els seus veïns eren grecs de raça jonia, que varen ser els qui varen adoptar les lletres de l'alfabet.[14] Uns atres més diuen que Mercurio va ser el primer que va dur les lletres gregues a Egipte i d'Egipte Cadmo les va traslladar a Grècia. Més vesprada Evandro, pròfuc d'Arcàdia, les va passar a Itàlia.[15] Això explicaria que Cadmo passe per l'inventor del art d'escriure.[16]
Pausanias
[editar | editar còdic]El geógrafo Pausanias alega que la terra de Tebas la varen habitar per primera volta els ectenas i el seu rei va ser un autòcton cridat Ógigo. Els ectenas varen morir per una pesta i els que varen sobreviure es varen establir en la regió dels hiantes i els aones, estirps beocias i no bàrbares. Quan va marchar contra ells Cadmo i l'eixèrcit dels fenicios, els hiantes, vençuts en una batalla, varen escapar en aplegar la nit, i als aones, que es varen fer suplicantes, Cadmo els va deixar que es quedaren i que es mesclaren en els fenicios. Els aones vivien encara en llogarets, pero Cadmo va fundar la ciutat anomenada posteriorment Cadmea. Despuix la ciutat va créixer, i llavors la Cadmea es va convertir en l'acrópolis de la ciutat baixa de Tebas. En temps de Cadmo, els més poderosos despuix del propi Cadmo varen ser els espartos.[17]
Trayectòria mítica
[editar | editar còdic]Busca d'Europa
[editar | editar còdic]En la Biblioteca mitològica se nos diu Agénor, rei de Fenicia, va engendrar en Telefasa a Cadmo i Europa, entre varis fills. Zeus, enamorat d'Europa, es va transformar en un bou manso i sobre el seu llom la va dur per mar fins a Creta. Quan Europa va desaparéixer, Agénor va enviar als seus fills en la seua busca, prohibint-los retornar sense ella. Incapaços de trobar-la despuix de la seua intensa busca, varen determinar no tornar a la seua llar en Fenicia i es varen establir en diferents regions. Va ser llavors quan Cadmo i Telefasa varen decidir viure en Tracia.[18] Morta Telefasa, Cadmo la va enterrar, i despuix de haver segut hostajat pels tracios es va dirigir al oràcul de Delfos per a preguntar per Europa. El deu li va contestar que no s'ocupara d'ella sino que en una vaca com a guia fundara una ciutat allí a on l'animal caiguera agotat.[19] Higino diu que la resposta de l'oràcul va ser que comprara a uns pastors un bou que tinguera en el costat la senyal de la lluna, i ho anara duent per davant de sí.[20]
Una tradició, relatada solament per Nono de Panópolis, dia que, durant la busca d'Europa, va colaborar en Zeus per a derrotar a Tifó. Zeus va fer que Cadmo es disfrassara de pastor i que tocara la flauta per a distraure a Tifó. Va conseguir que Tifó li donara els nervis que havia llevat a Zeus anteriorment, en el pretext de que en ells fabricaria unes cordes per a tocar la lira.[21]
Fundació de Cadmea
[editar | editar còdic]
Rebut l'oràcul Cadmo va creuar Fócide, i havent trobat la vaca en les raberes de Pelagonte, la va seguir. Esta, despuix de recórrer Beòcia, es va tendir en l'actual emplaçament de Tebas. En el desig de sacrificar la vaca a Atenea va enviar a varis dels seus companyers a traure aigua de la font de Llaures, pero el dragó ismenio, naixcut de Llaures segons alguns, que custodiava la font, va aniquilar a la majoria dels enviats. Cadmo, indignat, va donar mort al dragó i per consell de Atenea va sembrar les seues dents. Fet açò, varen sorgir de la terra hòmens armats als que varen cridar espartos. Estos es varen matar entre sí, uns en baralla involuntària i uns atres per desconeiximent. Ferécides diu que Cadmo, al vore brotar de la terra hòmens armats, els va tirar pedres, i ells, creent cada u que havien segut tirades per l'atre, varen començar a barallar. Varen sobreviure cinc: Equión, Udeo, Ctonio, Hiperénor i Peloro.[19][22] Tzetzes afig que el dragó custodiava les aigües del manantial de Dirce i havia donat mort a Sérifo i Deyoleonte, amics de Cadmo, que duyen aigua per a un sacrifici.[23]
Boda de Cadmo i Harmonía i descendència
[editar | editar còdic]Cadmo, per a expiar el seu crim va servir a Llaures durant un any perpetu; enguany equivaldria a huit. Despuix de la servitut, Atenea li va proporcionar el regne i Zeus li va donar per esposa a Harmonía, filla d'Afrodita i Llaures, i tots els deus varen deixar el cel i varen celebrar les bodes en la terra cadmea en convits i himnes. Cadmo va regalar a Harmonía un peplo, i un collar, obra d'Hefesto, i segons alguns dádiva seua o, segons Ferécides, d'Europa, qui ho hauria rebut de Zeus. Cadmo va tindre quatre filles, Autónoe, Ino, Sigues-me-li i Ágave, i un fill, Polidoro. Les Cadmeides varen adquirir fama i varen tindre ínclitos matrimonis: Ino es va casar en Atamante, Autónoe en Aristeo, i Ágave en Equión.[24] Una versió tardana afig a Eurínome, Cleanto i Eurídice com atres noms de les filles de Cadmo, sense especificar-se més senyes.[25]
Polidoro va aplegar a ser rei de Tebas.[26] En l'época final de la seua vida Cadmo va tindre un fill, Ilirio.[27] Segons una atra tradició Cadmo també va ser pare, sense especificar la consorte, de Idotea; esta va ser l'esposa de Fineo.[28] Uns atres més diuen que Cadmo tenia una esposa amazona que es dia Esfinge. Va aplegar a Tebas, va matar a Dracón i es va apoderar del regne. Despuix va prendre a la germana de Dracón, que es dia Harmonía i Esfinge va conspirar contra Cadmo.[29]
Viage a Iliria i mort
[editar | editar còdic]Cadmo i Harmonía varen partir de Tebas i varen aplegar a la regió dels enqueleos, que havien segut atacats pels ilirios; el deu els va vaticinar que vencerien si entregaven el mando a Cadmo i Harmonía; ells, persuadits, aixina ho varen fer i varen derrotar als ilirios. Cadmo va regnar sobre els ilirios i va tindre un fill, Ilirio. Més tarde Zeus va transformar a Cadmo i Harmonía en serps i els va enviar als Campos Elíseos.[27][30][31] Higino diu que Ágave va matar a Licoterses en Iliria per a cedir el regne al seu pare Cadmo.[32]
Vore també
[editar | editar còdic]- Agénor
- Fénix
- Europa (mitologia)
- Sigues-me-li
- Harmonía
- Cadmo i Harmonía, tragèdia musical de Jean-Baptiste Lully
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Encyclopædia Britannica, veu «Cadmus» (1911)
- ↑ 2,0 2,1 Pierre Grimal: Diccionari de mitologia grega i romana, veu «Cadmo».
- ↑ Higino: Faules, 274: «Cadmo va ser el primer en almagasenar el bronze descobert en Tebas».
- ↑ Higino: Faules, 76
- ↑ Higino: Faules, 275
- ↑ Escolio sobre Homero, Ilíada B, 494, citat en Helánico: Beótica.
- ↑ 7,0 7,1 Apolodoro, Biblioteca mitològica III,1,1; III,4,2.
- ↑ Higino, Faules 6.
- ↑ Juan Malalas: Crònica § 2.30
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia, IX, 8, 4.
- ↑ Crònica de Desocupacions, VIII
- ↑ Sant Jerónimo: Chronicon, § B1454
- ↑ Heródoto: Històries V, 57
- ↑ Heródoto: Històries V, 58 1-2
- ↑ Higino: Faules, 277
- ↑ Dialogus de recta latini et graecique sermonis pronunctiatione, en Opera omnia, Hildesheim, Zuric-Nova York, 2001, tom 1,927 C
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia IX 5, 1-3
- ↑ Apolodoro: Biblioteca mitològica III 1, 1
- ↑ 19,0 19,1 Apolodoro: Biblioteca mitològica III 4, 1
- ↑ Higino: Faules, 178
- ↑ Nono de Panópolis I,365-533.
- ↑ Cadmo en Les metamorfosis, d'OVIDIO: Llibre III, 1 - 137. Text espanyol en Wikisource.
- Les metamorfosis. Llibre III: text llatí en Wikisource.
- ↑ Tzetzes, sobre Licofrón, § 1206
- ↑ Apolodoro: Biblioteca mitològica III 4, 2
- ↑ Malalas, Chronographia II, 39
- ↑ Apolodoro III, 5,5.
- ↑ 27,0 27,1 Biblioteca mitològica III,5,4.
- ↑ Escolio sobre Sófocles, Antígona 989
- ↑ Paléfato: Sobre fenomens increibles, 4 (Esfinge cadmea)
- ↑ HIGINO: Faules (Fabulae).
- 6: Cadmo (Cadmus).
- Text, en el lloc Icons, de la Càtedra d'Iconografia i Iconología del Departament d'Història de l'Art de la Facultat de Ciències Humanes de l'Universitat de Roma "La Sapienza"; en italià.
- Text anglés en el lloc Theoi.
- Text llatí en el lloc de la Bibliotheca Augustana (Augsburc).
- Text en llatí, en Wikisource.
- Ed. de 1872 en l'Internet Archive: text llatí en facsímil electrònic.
- 6: Cadmo (Cadmus).
- ↑ Higino confon la font de Llaures en la font Castalia: Biblioteca mitològica, p. 142, nota 36 de Julia García Moreno, Madrit: Aliança (2004), ISBN 84-206-5808-1.
- ↑ Higino: Faules, 239
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cadmo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.