Hildesheim

Erro al crear miniatura:

Hildesheim

Hildesheim (Plantilla:AFI-de) és una ciutat alemana situada al sur de l'estat federat de Baja Sajonia. Constituïx una de les huit localitats més grans de la regió. Fins a l'any 1974 va ser una ciutat independent. Els núcleus urbans més importants propencs a Hildesheim són Hannover (a uns 30 km al noroest) i Brunswick (a uns 40 km al noreste). És sèu episcopal catòlica (Bisbat de Hildesheim) i ciutat universitària.

Història

Archiu:St Michaels Church Hildesheim.jpg

Iglésia de Sant Miguel de Hildesheim.

Hildesheim va ser fundada en l'any 815 com una sèu episcopal. És una de les ciutats més antigues del Nort d'Alemània. Durant l'Edat Mija va ser una de les ciutats més importants d'Alemània. En 1215 va ser fundada una atra ciutat al costat de Hildesheim, la cridada Ciutat Nova de Hildesheim que fins a 1583 va funcionar com una ciutat independent, data en la qual es va anexar com un dels districtes de Hildesheim.

En la Segona Guerra Mundial, es va destruir el 43 % de la ciutat. Despuix d'unir-se en atres localitats propenques en 1974, la població de Hildesheim va superar els 100 000 habitants i va conseguir, d'esta manera, ser reconeguda com a ciutat. Els 103 000 habitants de que dispon en l'actualitat fan de Hildesheim la menor de les grans ciutats de Baja Sajonia.

Situació

Situada en la vall del Innerste, al surest d'Hannover. Conta en un port sobre un ramal del Canal Weser-Elba (en alemà Mittellandkanal). La seua economia es basa en la construcció de maquinària, indústries electròniques, cosmètica, del caucho i alimentària (sucre).

Monuments

Posseïx numerosos monuments històrics i arquitectònics:

• Catedral de Santa María (Dom). La catedral de la diòcesis de Hiildesheim va ser consagrada en 872 i ampliada en els sigles XI, XII i XIV. En l'interior es troben vàries obres d'art de l'Edat Mija: una columna i portes de bronze de 1015, una pila bautismal de 1220 i unes atres. En el pati, es troben el roser milenari i la gòtica Capella de Santa Ana (Annenkapelle, 1321). En 1985, la Catedral va ser declarada Patrimoni de la Humanitat.
• Iglésia de Sant Miguel (Michaeliskirche) del romànic primerenc, construïda en 1010-1033. El sostre de fusta policromada de el XII és molt conegut. En 1985, l'Iglésia va ser declarada Patrimoni de la Humanitat.
• La Casa Gremial dels Carniceros (Knochenhauer-Amtshaus) de Hildesheim és una casa en entramat de fusta que va ser construïda en 1529, destruïda en la Segona Guerra Mundial i reconstruïda entre 1984 i 1990. Es troba en la Plaça del Mercat, a on hi ha atres cases més en entramat de fusta.
• Casa dels Templarios (Tempelhaus) en la Plaça del Mercat, casa gòtica de el XIV en un mirador renaixentiste de 1591.
• Ajuntament (Rathaus) en la Plaça del Mercat, construït entre 1268 i 1290.
• Museu Roemer Pelizaeus, un museu d'art de l'antic Egipte de fama internacional.
• Iglésia de Sant Andrés (Hildesheim) (Andreaskirche), iglésia gòtica de el XIV. La seua torre en 114 metros d'altura oferix una vista panoràmica maravellosa. És la torre més alta de l'estat federat d'Baja Sajonia. Front a l'iglésia es troba la Casa Pa de Sucre posat de punta de Hildesheim (Der Umgestülpte Zuckerhut). Es tracta d'una casa en entramats de fusta molt coneguda, originalment construïda en 1509, que va ser destruïda en 1945. Una associació privada va coleccionar els fondos necessaris per a la reconstrucció que va escomençar en 2009. La casa va ser inaugurada el 8 d'octubre de 2010.
• Iglésia romànica de Sant Gotardo (Godehardikirche), construïda entre 1133-1172. Es troba en la Plaça de Sant Gotardo (Godehardsplatz) i possiblement serà declarada Patrimoni de la Humanitat.

• Cases en entramat de fusta. La majoria de les cases en entramat de fusta de Hildesheim va ser destruïda durant la Segona Guerra Mundial. Pero en el sur del centre, en el barri històric de la Ciutat Nova de Hildesheim, Neustadt en alemà, hi ha alguns carrers i callejuelas que no varen ser afectades per la destrucció, a on hi ha cases en entramat de fusta dels sigles XVIII, XVII i XVIII. Es tracta dels carrers Bruehl, Hinterer Bruehl, Godehardsplatz, Gelber Stern, Kesslerstraßi, Knollenstraßi, Am Kehrwieder i Lappenberg. Una de les cases més antigues i més boniques és la Casa del Armero (Waffenschmiedehaus), construïda en 1548, en el carrer Gelber Stern. En frente de l'Iglésia de Sant Gotardo s'alça la Casa Werner (Wernersches Haus) de l'any 1606 en obres de talla de fusta en la seua frontera
• L'iglésia protestant de Sant Lamberto, construïda entre 1474 i 1488 en un estil gòtic tardà, és l'iglésia principal del barri històric Ciutat Nova. Pel bombardeig del 22 de març de 1945, una part de l'iglésia es va derrocar. Va ser reconstruïda en 1952 usant parts que varen sobreviure a la solsida, com la pila bautismal de el XVI i el retaule de el XV.
• Monument (1988) de la sinagoga en el carrer Lappenberg, el centre de l'antiga judería.
• Torre de la Tornada (Kehrwiederturm) en el barri Neustadt, construïda en el XIV, una part de la muralla medieval.
• Magdalenengarten (Jardí de Santa Magdalena) és un parc barroc en l'oest del centre, en una part de la muralla medieval ben conservada i molts rosers diferents. Ací es troba també un Museu de Roses (Rosenmuseum) i una vinya.
• Iglésia de Santa Magdalena en l'Antic Mercat, construïda en el XII.
• Iglésia de Sant Maurici (Mauritiuskirche) en el barri Moritzberg, a dos km del centre. L'Iglésia del romànic primerenc va ser construïda en el XI i conta en un claustre de l'Edat Mija molt ben conservat. La torre va ser afegida en l'any 1765. Els altars i l'interior són barrocs. L'iglésia es troba al costat d'un bosc sobre un tossal que oferix una vista panoràmica del centre de Hildesheim. En el barri Moritzberg hi ha algunes cases en entramat de fusta interessants, per eixemple, en el carrer Bergstrasse.
• Monasteri de Marienrode (Kloster Marienrode) en el barri Marienrode, a sis km del centre. El monasteri va ser fundat en l'any 1125 i té una iglésia gòtica de el XIV. Es troba a les vores d'un llac romàntic. Prop del monasteri hi ha un gran molí de vent. En el barri i en les seues afores hi ha molts cerezos, és molt pintoresc durant la florescencia dels cerezos.
• Castell de Marienburg (Burg Marienburg) en el barri Marienburg a sis km del centre al surest. Va ser construït entre 1346 i 1349. Hui és utilisat per l'Universitat.
• Castell de Steuerwald (Burg Steuerwald) en el nort de la ciutat a tres km del centre. Va ser construït entre 1310 i 1313 i té una torre de 25 metros d'altura que va ser afegida en 1325. La capella del castell (Magdalenenkapelle), originalment una capella romànica de 1310 dedicada a Santa Madalena, va ser reedificada en 1507 en estil gòtic. Hui servix per a concerts.

La vida cultural de Hildesheim és molt dinàmica, en un teatre municipal, sales de concerts etc. Cada any tenen lloc varis festivals.

• 
  Monasteri en el barri Marienrode
• 
  Castell de Marienburg (1346-1349)
• 
  Castell de Steuerwald (1310-1313)
• 
  Carrer Lappenberg en l'antiga judería
• 
  Plaça del Mercat en La Casa Gremial dels Carniceros (1529)
• 
  Iglésia de Sant Andrés (XIV) en la seua torre de 114 m
• 
  Basilika de Sant Gotardo
• 
  La Casa Werner (1606) és una casa en entramat de fusta que té obres de talla de fusta en la seua frontera

Transport

En l'estació ferroviària paren molts trens d'alta velocitat. Els enllaços en Berlín, Fráncfort del Meno, Munich, Hanóver i Stuttgart són molt bons. La distància a l'aeroport de Hanóver és de 45 km i al recint ferial (Messe) de Hanóver és de 20 km.

Ciutats hermanadas

Hildesheim està hermanada en:

• FRA Angoulême, França (1965)
• EGY Minya, Egipte (1975)
• UK Weston-super-Mare, Anglaterra, Regne Unit (1983)
• RUS Gelendzhik, Rússia (1992)
• UK North Somerset, Anglaterra, Regne Unit (1997)
• ITA Pavía, Itàlia (2000)

Persones de Hildesheim

Artícul principal → .

Vore també

• Bisbat Principesco de Hildesheim
• Pátera de Minerva, I (Tesor de Hildesheim).
• Roemer und Pelizaeus Museum

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hildesheim.