Héroe cultural

Héroe cultural o héroe civilizador, és la denominació que el història de les religions i la mitografía li otorguen a aquells personages mítics o religiosos que en una cosmogonia determinada se'ls atribuïx haver otorgat a una civilisació els seus coneiximents més bàsics, l'agricultura, els oficis, els ritos religiosos, les lleis, l'orde social o la fundació de ciutats.

Este tipo de héroes es troben íntimament lligats als mits fundacionals, ya que és el héroe cultural el que li dona al món la seua orde i estructura actual, conforme a dit pensament mític, traent a el home d'una etapa salvage, separant-ho de l'animal i duent-ho a una edat d'or més propenca a les divinitats.

El terme va ser referit en primer lloc a alguns personages de les mitologia dels pobles indígenes nortamericans, especialment Coyote. En explicar la funció del héroe cultural en dites mitologia, l'etnólogo Franz Boes explicava:

«En la que podríem cridar era prehistòrica, no era clara la distinció entre home i animals. Per fi, el héroe cultural apareix i transforma alguns dels sers d'aquells temps en animals i uns atres en hòmens. Al final, ensenya com matar animals, com fer fòc i com vestir-se ells mateixos. Ell és el gran ser benevolente, el benefactor de l'humanitat.»

Eixemple clàssic de héroe civilizador o cultural és el de Prometeo, quí en la mitologia grega furta el fòc per a dur-ho als hòmens i otorgar-los la capacitat de menjar aliments cuits.