Cosmogonia
Cosmogonia (del grec κοσμογονία, kosmogonía o κοσμογενία, kosmogonía, derivat de κόσμος, kosmos ‘món’ i la raïl γί(γ)νομαι, gígnomai / γέγονα, gégona, ‘nàixer’) és un model que intenta explicar l'orige de l'univers i de la pròpia humanitat.[1][2][3] Pot tindre un orige mític, filosòfic o científic.
Descripció
[editar | editar còdic]Des de l'antiguetat, els mits han segut relats composts per accions simbòliques que es varen transmetre per generacions per a oferir respostes sobre l'orige de l'univers i del home, relacionant-los en deus i mensagers que actuaven en nom d'estos.
Els mits varen oferir a les distintes cultures una visió integradora del món, en facilitar la seua percepció dels fenomens que li semblaven estranys a una creència colectiva que va donar orige als que els varen acompanyar i varen proporcionar la seguritat sicològica per a la construcció d'una identitat per a la vida en comunitat.
En els mits, alguns investigadors han senyalat que els deus solen representar les forces elementals de la naturalea, que poden percebre, dels quals es deriven els fenomens naturals que varen condicionar les seues vides. No obstant, este postulat simplista i etnocéntrico ha anat quedant progressivament superat per a donar conte del mit com un especial espai simbòlic a partir del com el ser humà pot atribuir significats (conscients i inconscients) a deidades, héroes i accions mítiques en estreta relació en la vida psíquica, intersubjetiva, social i cultural. Açò vol dir que un determinat mit pot tindre relació en el procés de madurea intern de determinada persona, pero també pot servir per a generar cohesió social en una comunitat, o per a llegitimar determinades estructures de poder; no existix una explicació unívoca.
Cosmogonia
[editar | editar còdic]En general, les narracions cosmogónicas no solament representen una configuració de l'univers, des del punt de vista d'estudiar lo que és mentres que és i existix com a substància dels fenomens (visió ontològica), sino que d'elles també es deriven certes necessitats ètiques per a la preservació en l'unitat del mateix.
Cosmogonia gregues
[editar | editar còdic]Les cosmogonia gregues narren l'orige del món que partix del caos, per a que en un acte de creació divina s'imponga l'orde. Esta acció marcarà el principi del ser i del ben per al pensament grec, en a on el ser no pot ser informat perque el mal s'acosta a la carència de llímit. Esta visió l'arreplega Hesíodo en la seua Teogonía i també Platón en el relat del demiürgue present en el Timeo. cal destacar que en les cosmogonia gregues l'orde es va imponent d'una manera violenta, per les lluites entre els deus, mentres que en la cosmogonia judeocristiana l'orde sorgix pel poder de la Paraula de Deu.
Cosmogonia judeocristiana
[editar | editar còdic]En la cosmogonia judeocristiana, l'orige del món està present en el Génesis (el primer llibre de la Bíblia), que relata cóm Deu va escomençar a crear el món «en un principi». La teologia cristiana utilisa el terme ex nihilo per a sustentar i referir-se a la creació universal partint del no res. Génesis 1 Bíblia Llatinoamericana -La creació:
1.En el principi, quan Deu va crear els cels i la terra,
2.tot era confusió i no hi havia res en la terra. Les tenebres cobrien els abismes mentres l'esperit de Deu aleteaba sobre la superfície de les aigües.
3.Va dir Deu: «Hi haja llum», i va haver llum.
4.Deu va vore que la llum era bona, i va separar la llum de les tenebres.
5.Deu va cridar a la llum "Dia" i a les tenebres "Nit". Atardeció i va amanecer: va ser el dia Primer.
La creació és un procés que té lloc en un principi: 'Faça's la llum', i després separació de: la terra dels cels, la terra de les aigües, la llum de l'obscuritat. És dir, es procedix per separació de components partint del caos primigeni. Sant Ignacio de Loyola, en el seu: 'Relat del peregrí', dictat a Luis Gonçalves de Cambra, va dir: 'Una volta se li va presentar en l'enteniment en gran alegria espiritual el modo en que Deu havia creat el món, que li semblava vore una cosa blanca, de la qual eixien molts rajos, i que d'ella feya Deu lumbre'. ('El relat del peregrí'; Ed Llabor, 1973, Cap. III, pág. 40, ISBN 84-335-9807-4)
Vore també
[editar | editar còdic]- Creació (mit)
- Creacionisme
- Escatologia
- Génesis
- Història
- Cosmologia
- Teoria del Big Bang
- Ou còsmic
- Oceà còsmic
- Model d'univers sense llímits
- Un Univers del no res
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Woolfson, Michael Mark (1979). “Cosmogony Today”. Quarterly Journal of the Royal Astronomical Society 20 (2): 97–114. Bibcode: 1979QJRAS..20...97W.
- ↑ Staff. «γίγνομαι – menja into a new state of being». Tufts University.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Rouvière, Jean-Marc: Brèves méditations sur la création du monde. París: L’Harmattan, 2006.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cosmogonía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.