Antropogonía
La antropogonía és l'explicació del orige de l'humanitat i per extensió de la seua cultura a través de mits o religió.
La creació del home en Sumerio
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Religió sumerio.
Els sumerio, instalats en la Baixa Mesopotamia, varen crear varis relats per a la creació del home; en tots ells apareix com a siervo -encara que no esclau- dels deus. Davant la carència de contes i atencions, els deus varen crear als hòmens per a que els feren temples, els confeccionaren vestits i els conseguiren menjada. Nammu va crear a el home en l'argila del Abzu. Atres narracions conten que el home va brotar de la terra igual que les plantes.[1]
La creació del home en Grècia
[editar | editar còdic]Existixen varis mits relacionats en la creació del home en l'Antiga Grècia, el mit Pelasgo -el primer home-, el mit sobre les cinc edats o races del home, el mit de Deucalión i Pirra i el mit del titán Prometeo, amic dels hòmens, per a els qui va furtar el fòc als deus.[2]
En el mit dels Pelasgos, el primer home que va brotar de la terra d'Arcàdia és Pelasgo, a ell varen seguir uns atres als que va ensenyar a construir cabanyes i a alimentar-se de bellotes, i a coser corfolls de pell de porc.[3]
Segons conte Hesiodo, el mit de les cinc edats o races del home indica que, com un frut més, els primers hòmens varen nàixer espontàneament de la Terra com a súbdits de Crono. Estos primers hòmens varen ser la denominada raça d'or, vivien sense preocupació, no envellien i eren immortals i varen desaparéixer. Va vindre la raça d'argent, menjadors de pa, creats també per acció divina. Estaven somesos a les seues mares i eren pendencieros. Zeus els va destruir a tots. Va vindre despuix la raça de bronze, varen nàixer com a fruts de fresnos, menjaven carn ademés de pa i eren guerrers i insolents. La pesta li'ls va dur a tots. La quarta raça també era de bronze, encara que més noble i generosa, havien segut engendrats per deus en dònes mortals. Varen lluitar per Tebas, són héroes i habiten els Campos Elíseos. La quinta raça és la raça actual de ferro, descendents indignes de la quarta. Són degenerados, cruels, maliciosos, lujuriosos, mals fills i traicioneros.[3]
En el mit del Titán Prometeo es conta que quan ya estava tot creat faltava la criatura que poguera albergar dignament l'esperit. Prometeo va baixar a la Terra i agarrant argila va modelar una criatura a image dels deus. Per a animar eixa argila modelada va demanar a tots els animals qualitats, bones i males, i les va tancar en el pit de la figura. l'olímpica Atenea, deesa del saber i amiga de Prometeo, va quedar admirada i infundió en la figura el hálito diví.[4]
El mit de Deucalión (fill de Prometeo) i la seua dòna Pirra conta com estos es varen salvar del diluvi provocat per l'ira de Zeus, en construir una bassa en el mont Parnaso que els va permetre la seua salvació. Zeus finalment es apiadó i va parar el diluvi. Deucalión i Pirra varen poder finalment baixar a terra i varen vore que no quedava cap de la seua espècie. Davant un temple a Temis varen suplicar la regeneració de la raça exterminada. La deesa Temis va respondre: tireu darrere de vosatres els ossos de la vostra mare. Va entendre Deucalión que es referia a la gran mare Terra, per lo que varen ser tirant pedres que varen ser convertint-se en humans; les que tirava Deucalión tenien forma humana masculina i les que tirava Pirra forma femenina. Aixina recorda el home la tosquetat i durea d'a on procedix.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Federico Lara Pentinat, Himnes sumerio, Tecnos, 1988, Estudi preliminar, pág XXXVI i ss.
- ↑ Antropogonía grega, Henar Velasco López, Universitat de Salamanca [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ 3,0 3,1 Robert Greus 81981), Els mits grecs, Ariel, 2007, pág. 9 i ss.
- ↑ Gustav Schwab, Les més belles llegendes de l'antiguetat clàssica, Gredos, pág. 37
- ↑ Gustav Schwab, Les més belles llegendes de l'antiguetat clàssica. Gredos, pág. 45-48
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Antropogonía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.