Deu en el judaisme
En el judaisme, Deu és únic, creador i governant de l'univers, el seu concepte s'ha concebut de vàries maneres.[1] Tradicionalment, el judaisme sosté que Yahvé, el Deu d'Abraham, Isaac i Jacob i el deu nacional dels israelitas, va lliberar als israelitas de l'esclavitut en Egipte i els va donar la Llei de Moisés en el Mont Sinaí bíblic com es descriu en la santa Torá. D'acort en la corrent racionalista del judaisme articulada pel judeu Maimónides, que més vesprada va aplegar a dominar gran part del pensament judeu tradicional, s'entén a Deu com el ser absolut, indivisible i incomparable, que és la causa última de tota l'existència, les interpretacions tradicionals del judaisme generalment emfatisen que Deu és personal pero també transcendent, mentres que algunes interpretacions modernes del judaisme emfatisen que Deu és una força o ideal.[2]
Noms
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Noms de Deu en el Judaisme.
Plantilla:Vore El judaisme es referix Deu en múltiples noms i expressions, moltes voltes depenent de la corrent i les costums comunitàries, i fins a de el context o la situació en la que s'usa, encara que per lo general són coneguts i a lo manco usats de tant en tant per tots els judeus, els noms que s'usen en més freqüència en la Bíblia hebrea són el Tetragrámaton (YHWH en hebreu: Plantilla:Hebreu) i Elohim (אלוהים), en les seues declinació (sent paraula plural que accepta sufixos pronominals). Atres noms de Deu en el judaisme tradicional inclouen HaKadosh Baruch Hu, Adón Olam o Shejiná, entre uns atres, cada u tenint un significat lliteral distint pero tots referint-se a Deu.
Generalment els judeus religiosos es referixen a Deu com HaShem (lit. «el Nom»), mentres que en oració, el Tetragrammaton se substituïx per la pronunciació Adonái (lit. «el meu Senyor» o «el meu Mestre»). Una expressió comuna en el hebreu modern per a l'interjecció «gràcies a deu» és Baruj HaShem, i existixen atres expressions derivades de dit lèxic, que ademés és declinable en tercera persona (sufix pronominal). La paraula Elohim és escrita pels ortodoxos judeus en 'k' substituint lh' (Elokim) ya que la paraula original no es pot usar fòra de les sagrades escritures, llegint-l'en el sò alterat o ben substituint-la per la pronunciació de HaShem. La majoria de judeus, no obstant (entre llaics i tradicionalistes), escriuen i pronuncien la paraula Elohim en la seua forma original.
Propietats atribuïdes a Deu
[editar | editar còdic]En les articulacions modernes del judaisme tradicional, s'ha especulat que Deu és el creador etern, omnipotent i omnisciente de l'univers, i la font de la moralitat. Deu té el poder d'intervindre en el món. Maimónides descriu a Deu d'esta manera: "El fonament de tots els fonaments i el pilar del saber és saber que hi ha un Ser Primari que va crear tota existència. Tots els sers dels cels, la terra i lo que està entre ells varen vindre en existència solament de la veritat de la seua ser.[3]
Els judeus a sovint descriuen a Deu com omnisciente,[4] encara que alguns filòsofs judeus medievals prominents varen sostindre que Deu no té coneiximent previ complet dels actes humans. Gersónides, per eixemple, va argumentar que Deu coneix les opcions obertes per a cada individu, pero que Deu no coneix les opcions que un individu prendrà.[5] Abraham ibn Daud creïa que Deu no era omnisciente ni omnipotent sobre l'acció humana.[6]
Els judeus a sovint descriuen a Deu com a omnipotent, i veuen eixa idea com arraïlada en la Bíblia.[4] No obstant, alguns teòlecs judeus moderns han argumentat que Deu no és omnipotent, i han trobat moltes fonts bíbliques i clàssiques per a recolzar esta opinió.[7]
Encara que es menciona a Deu en el Tanaj en imàgens masculines i formes gramaticals, la filosofia judeua tradicional no atribuïx el gènero a Deu.[8] Si be la lliteratura judeua agressiva i el misticisme judeu es referixen en ocasions a que Deu usa un llenguage de gènero, per raons poètiques o unes atres, els judeus mai varen entendre que este llenguage implica que Deu és específic del seu gènero.
Alguns pensadors judeus moderns es preocupen per articular a Deu fora del binario de gènero,[9] un concepte vist com no aplicable Deu.
La tradició cabalística sosté que les emanació de lo diví consistixen en dèu aspectes, cridats sefirot.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ James Kugel (2003). The God of Old, Inside the Lost World of the Bible (en en), Nova York: Simon & Schuster.
- ↑ http://www.myjewishlearning.com/article/modern-jewish-views-of-god
- ↑ Mishné Torá, llibre HaMadda', secció Yesodei ha-Torah, capítul 1:1 (original Hebrew/Traduccióna a l'anglés)
- ↑ 4,0 4,1 «"Jewish Beliefs about God" in YHWH American Jewish Committee». Archivat des d'el original, el 15 de setembre de 2012. Consultat el 2 de juliol de 2019.
- ↑ Jacobs, Louis (1990). God, Torah, Israel: traditionalism without fundamentalism, Cincinnati: Hebrew Union College Press. OCLC 21039224. ISBN 0-87820-052-5.
- ↑ Guttmann, Julius (1964). Philosophies of Judaism: The History of Jewish Philosophy from Biblical Claves to Franz Rosenzweig, Ciutat de Nova York: Holt, Rinehart and Winston, pp. 150–151. OCLC 1497829.
- ↑ Geoffrey Claussen, "God and Suffering in Heschel’s Torah Min Ha-Shamayim". Conservative Judaism 61, no. 4 (2010), p. 17
- ↑ Rabbi Aryeh Kaplan, The Aryeh Kaplan Reader, Mesorah Publications (1983), p. 144
- ↑ Julia Watts-Belser, “Transing God/dess: Notes from the Borderlands,” in Balancing on the Mechitza: Transgender in Jewish Community, ed. Noach Dzmura (Berkeley, CA: North Atlantic Books, 2010)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dios en el judaísmo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.