Anar al contingut

Creacionisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Michelangelo - Creation of Adam (cropped).jpg
Creacionisme

Plantilla:Fusionar des de

Per a atres usos d'este terme vore Creacionisme (desambiguaació).
Archiu:God2-Sistine Chapel.png
La creació d'Adán, fresca de 1511 de Miguel Ángel en la Capella Sixtina.

El creacionisme és la creència filosòfica de que l'univers i la vida es varen originar d'actes concrets de creació divina.[1][2][3]

El concepte de creacionisme varia entre els seus seguidors. Per als creacionistas de la Terra jove, açò inclou una interpretació bíblica lliteral de la narrativa sobre la narració de la creació del Génesis (El primer llibre de la Bíblia) i el rebuig de la teoria científica de l'evolució.[4]

Mentres la història del pensament evolutiu es desenrollava a partir de el XVIII, vàries postures varen apuntar en reconciliar les religions abrahámicas i el Génesis en la biologia i unes atres cièncias desenrollades en la cultura occidental.[5][6] Aquells que sostenien que les espècies s'havien creat per separat (com Philip Gosse en 1857) eren cridats comunament "partidaris de la creació" pero també "creacionistas", com es llig en la correspondència privada entre Charles Darwin i els seus amics. Mentres la controvèrsia creació-evolució es desenrollava, el terme "antievolucionistas" es va fer comú.

En 1929 en els Estats Units, el terme "creacionisme" es va associar originalment en el fonamentalisme bíblic, específicament en el seu rebuig de l'evolució humana i la creència en una Terra jove (en una edat entre 5700 i 10 000 anys). No obstant, este us va estar disputat per atres grups, com els creacionistas de la Terra antiga i els creacionistas evolutius, els qui alberguen conceptes diferents de creació, com l'acceptació de l'edat de la Terra i l'evolució biològica entesa per la comunitat científica.[4][7][8][9]


Hui, l'American Scientific Affiliation (Afiliació Científica Nortamericana), una organisació religiosa prominent en Estats Units, reconeix que existixen diferents opinions entre els creacionistas respecte al método de creació, mentres que reconeixen l'unitat en la creència abrahámica de que Yahveh "va crear l'univers".[10][11] Des dels anys 1920, el creacionisme literalista en Estats Units ha disputat les teories científiques, com l'evolució,[12][13][14] la que prové d'observacions naturals de l'Univers i la vida. Els creacionistas literalistas[15] creuen que l'evolució no pot explicar adequadament la història, diversitat i complexitat de la vida en la Terra.[16]

Els creacionistas fonamentalistes de la fe cristiana usualment basen la seua creència en una llectura lliteral de la narrativa de creació del Génesis.[17] Atres religions o compartixen el mit de creació del Génesis o tenen diferents mits de creació conduïts per deidades,[18][19][20] al mateix temps que els membres d'una mateixa religió varien en la seua acceptació dels descobriments científics.

Quan l'investigació científica produïx evidència empírica i conclusions teòriques que contradiuen una interpretació creacionista lliteral de les escritures, els creacionistas de la Terra jove a sovint rebugen les conclusions de l'investigació,[21] les seues teories científiques subjacents[22] o la seua metodologia.[23] Esta tendència ha dut a una controvèrsia política i teològica.[12] Les branques pseudocientíficas del creacionisme inclouen la ciència de la creació,[24] la geologia diluviana,[25] aixina com subconjunts de la pseudoarqueologia,[26][27] la pseudohistoria i inclús la pseudolingüística.[28] Els creacionistas generalment rebugen el consens científic sobre l'evolució i l'antepassat comú, la història geològica de la Terra, la formació del sistema solar i l'orige de l'Univers.[29][30][31][32][33]

l'evolució teista, una postura dins del creacionisme evolutiu, és un intent de reconciliar la religió en les troballes científiques sobre l'edat de la Terra i l'evolució. El terme creacionisme evolutiu cobrix una gama de postures, com la del creacionisme de Terra vella (terra antiga).[34][35]

Orige del terme

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Història del creacionisme.


Durant l'Edat Mija, i fins a l'actualitat, el terme «creacionisme» ha servit en Teologia per a designar una de dos interpretacions alternatives per a l'orige de l'ànima personal, que cada ànima és objecte d'un acte especial de creació per Yahvé (v. creacionisme en teologia), sent la seua alternativa el traducianisme.[36] El florecimiento de la filosofia fòra de l'ampar de l'Iglésia, des del Renaixença, va conduir a un us casual del terme com opost al monisme panteísta.[37]

El ràpit èxit social de la teoria de Charles Darwin va promoure la reacció no solament d'alguns importants teòlecs, sino també per part de científics, els quals veen en el darwinisme un important fonament per al materialisme filosòfic, aixina com una porta oberta a la refutació del argument teleológico i cosmológico per a l'existència de Yahvé. El propi Darwin va usar en la seua correspondència el terme «creacionista» per a referir-se als seus opositors.[38]

Aixina apareix en huit ocasions en la seua correspondència publicada, en missives dirigides a Bats, Huxley, Bentham i Hooker.[39]

Durant molt temps, época coneguda com a creacionisme clàssic, el terme no va ser usat de manera general per a designar l'oposició a l'evolucionisme darwinista, que es designava en atres formes. En 1929 el biòlec Harold W. Clark, un adventista del Sèptim Dia, va descriure com creacionista l'obra del seu mestre George McCready Price en el títul d'un llibre autopublicado.[40] Durant algun temps el terme va servir per a descriure tant als teistes evolucionistes (creents al mateix temps en un deu creador i en la veritat del darwinisme) i als fonamentalistes bíblics que, com els dos autors citats, defenien la literalitat bíblica des dels seus títuls universitaris en ciències.[38]

Relació en l'evolucionisme

[editar | editar còdic]

Creacionisme clàssic

[editar | editar còdic]

Els creacionistas clàssics neguen la teoria de l'evolució biològica i, especialment, lo que es referix a l'evolució humana, ademés de les explicacions científiques sobre l'orige de la vida. Per açò rebugen totes les proves científiques (fòssils, geològiques, genètiques, etc.). En el creacionisme clàssic d'orige cristià es fa una interpretació lliteral de la Bíblia i se sosté la creació del món, els sers vius i el cataclisme del Diluvi Universal tal com està descrit en el Génesis, sense pretendre concretar de manera científica l'orige de les espècies.

Creacionisme contemporàneu

[editar | editar còdic]

Es parla aixina de creacionisme «científic», nom que li donen els seus partidaris. No obstant, a diferència de les ciències naturals, en este tipo de creacionisme no se seguix el método científic i no es produïxen hipòtesis falsables

Creacionisme antievolució actual

[editar | editar còdic]

A diferència del creacionisme clàssic, en el creacionisme més recent es tracta d'utilisar igualment fonaments de caràcter no religiós a partir de descobriments o coneiximents de disciplines pertanyents a les ciències naturals, que es tracten de presentar com si foren proves científiques contra la teoria de l'evolució. Es parla aixina de creacionisme «científic», nom que li donen els seus partidaris. No obstant, a diferència de les ciències naturals, en este tipo de creacionisme no se seguix el método científic i no es produïxen hipòtesis falsables. Per estos fets, el creacionisme científic no conseguix reunir totalment en cap de les seues formes les característiques d'una teoria científica, i per això la comunitat científica relacionada en el tema ho descriu només com una proposició pseudocientífica.

Per una atra part, este tipo de creacionisme contemporàneu tracta de desdibuixar la distinció entre fet evolutiu (parentesc i transformació de les espècies a lo llarc del temps) i teoria de l'evolució (síntesis evolutiva moderna o «neodarwinismo»), englobant-ho tot en el terme «evolució», «evolucionisme» o «darwinismo», i descalificant-ho com «una simple teoria» (jugant en el doble significat de la paraula teoria en el parla comuna i en les ciències naturals).

Aixina intenta negar el fet de que la teoria de l'evolució és considerada una de les més grans i sòlides teories científiques actuals, que descriu un fet sobre el que no existixen proves o evidències científiques que lo refuten.[41]

Disseny inteligent
[editar | editar còdic]
Artícul principal → Disseny inteligent.


Una atra forma més sotil d'este tipo de creacionisme és el disseny inteligent, moviment que no sol fer explícita la seua motivació religiosa. La seua principal activitat consistix en negar en major o menor medida la validea i importància de les explicacions evolutives sobre l'orige de les estructures biològiques, per a concloure que és necessària la seua creació per intervenció directa d'un ser inteligent. El disseny inteligent és presentat pels seus seguidors com una alternativa al neodarwinisme pero, al no formular hipòtesis contrastables, no complix els requisits del método científic i és considerat una forma de pseudociencia.[42][43]

Creacionisme proevolució

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Evolució teista.
Artícul principal → Creacionisme evolutiu.

Les formes de creacionisme nomenades anteriorment són considerades formes de «creacionisme antievolución» perque requerixen l'intervenció directa d'un creador. Ademés d'este tipo de creacionisme, existix el «creacionisme proevolución» expressat en el creacionisme evolutiu i en una postura filosòfica cridada evolució teista; el creacionisme proevolució creu en l'existència d'un creador i un propòsit, pero sí accepta que els sers vius s'han format a través d'un procés d'evolució natural. Esta forma de creacionisme no interferix en la pràctica de la ciència, ni és presentada com una alternativa al neodarwinisme, sino com un complement filosòfic o religiós a la teoria de l'evolució.[44]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Gunn, Angus M. (2004). Evolution and Creationism in the Public Schools: A Handbook for Educators, Parents, and Community Leaders. Jefferson, NC: McFarland & Company. ISBN 978-0-7864-2002-5. p. 9, «The Evolution and Creationism in the Public Schools: A Handbook for Educators, Parents, and Community Leaders says that creationism is "the belief that the universe and living organisms originated from specific acts of divine creation"» (‘El "Concise Oxford Dictionary" diu que el creacionisme és "la creència de que l'univers i els sers vius es varen originar a partir d'actes específics de creació divina"’).
  2. ↑ «creationism: definition of creationism in Oxford dictionary (American English) (US)». Oxford: Oxford University Press. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 5 de març de 2014. «The belief that the universe and living organisms originate from specific acts of divine creation, as in the biblical account, rather than by natural processes such as evolution. (‘La creència de que l'univers i els organismes vius procedixen d'actes específics de creació divina, com en el relat bíblic, i no de processos naturals com l'evolució’).»
  3. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  4. ↑ 4,0 4,1 Haarsma 2010, p. 168, «Some Christians, often called "Young Earth creationists", reject evolution in order to maintain a semi-lliteral interpretation of certain biblical passages» (‘alguns cristians, freqüentment cridats creacionistas de la Terra jove, rebugen l'evolució per a poder mantindre una interpretació semiliteral de certs passages bíblics’).
  5. ↑ Numbers, Ronald L. «The ‘Ordinary’ View of Creation». Seattle, WA: Counterbalance Foundation. Consultat el 11 d'agost de 2010.
  6. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  7. ↑ Lamoureux 1999, p. 14
  8. ↑ Rainey 2012, p. 263, "Thus, there is diversity within the Christian community, and a continuum of idees that begins with young-earth creationists.
  9. ↑ Foster, Stephen D. Jr.. «Geologist Rocks Creationists’ World With Science». Addicting Info. Archivat des d'el original, el 21 de novembre de 2015. Consultat el 20 de novembre de 2015.
  10. ↑ «A Spectrum of Creation Views held by Evangelicals». Ipswich (Massachusetts): American Scientific Affiliation. Consultat el 18 d'octubre de 2007. «All Christians in the sciences affirm the central role of the Logos in creating and maintaining the Universe. In seeking to descriu how the incredible universe has menja to be, a variety of views has emergiu in the last two hundred years as continuing biblical and scientific scholarship have enabled deeper understanding of God's word and world.»
  11. ↑ Numbers 1998, p. 55, "'Creationists of today llaure not in agreement concerning what was created according to Genesis.'"
  12. ↑ 12,0 12,1 «Creationism Controversy: Understanding and Responding to Creationist Movements». National Center for Science Education. National Center for Science Education. Consultat el 22 de juny de 2009.
  13. ↑ Giberson & Yerxa 2002, pp. 3-4. For example, the Scopes Trial of 1925 brought creationism and evolution into the adversarial environment of the American justice system. The trial was well-publicized, and served as a catalyst for the wider creation–evolution controversy.
  14. ↑ Discover.Kalmbach Publishing.Waukesha, WI:2
    34–37.ISSN 0274-7529.Consultat el 12 d'abril de 2010.; «Evolution is a Fact and a Theory». TalkOrigins Archive. The TalkOrigins Foundation, Inc.. Consultat el 12 d'abril de 2010. Evolution's status as a "theory" has played a prominent role in the creation–evolution controversy. In scientific terminology, "theories llaure structures of idees that explain and interpret facts." Evolutionists utilise this definition to characterise evolution as a scientific fact and a theory. In contrast, creationists use the term "theory" to characterize evolution as an "imperfect fact," drawing upon the vernacular conception of "theory" as "part of a hierarchy of confidence running downhill from fact to theory to hypothesis to guess."
  15. ↑ «[1]», Guardian Mija Group. Consultat el 7 d'abril de 2010.
  16. ↑ For the biological understanding of complexity, see Evolution of complexity. For a creationist perspective, see Irreducible complexity.
  17. ↑ Numbers, Ronald L.. «Creationism History: Topic Index». Seattle, WA: Counterbalance Foundation. Consultat el 22 de juny de 2009.
  18. ↑ Dundes, Alan (1996): «Madness in method plus a plea for projective inversion in myth», artícul en la pág. 147 del llibre Myth and Method, de Laurie L. Patton i Wendy Doniger. Charlottesville (Virginia): University Press of Virginia, 1996.
    Si ben mit a sovint s'usa coloquialment per a referir-se a "una història falsa", este artícul usa el terme en el sentit acadèmic de "una narrativa sagrada que explica com es va formar el món i l'humanitat en la seua forma present".
  19. ↑ Western Folklore.Western States Folklore Society.56(1)
    39–50.ISSN 0043-373X.
  20. ↑ Dundes 1984
  21. ↑ «Five Major Evolutionist Misconceptions about Evolution». The True.Origin Archive. Tim Wallace. Consultat el 25 d'abril de 2011.
  22. ↑ Mark Isaak (ed.): «Index to Creationist Claims: CA215: Practical uses of evolution». TalkOrigins Archive. The TalkOrigins Foundation, Inc.. Consultat el 20 d'agost de 2009.
  23. ↑ Mark Isaak (ed.): «Index to Creationist Claims: CA301: Science and naturalism». TalkOrigins Archive. The TalkOrigins Foundation, Inc.. Consultat el 20 d'agost de 2009.
  24. ↑ (1982).Science, Technology, & Human Values.7(40)
    72–78.
  25. ↑ (2012) The Rocks Don't Lie: A Geologist Investigates Noah's Flood, W. W. Norton & Company.
  26. ↑ (1995) Cult Archaeology and Creationism, University of Iowa Press, Iowa City, Iowa.
  27. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  28. ↑ Pennock, Robert T. (2000). Tower of Babel: The Evidence against the New Creationism, Bradford Books.
  29. ↑ «Royal Society statement on evolution, creationism and intelligent design». London: Royal Society. Archivat des d'el original, el 2 de juny de 2008. Consultat el 9 de març de 2014.
  30. ↑ «NABT’s Statement on Teaching Evolution». National Association of Biology Teachers. National Association of Biology Teachers. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2006. Consultat el 9 de març de 2014.
  31. ↑ IAP Member Academies. «IAP Statement on the Teaching of Evolution». IAP. The World Academy of Sciences. Archivat des d'el original, el 17 de juliol de 2011. Consultat el 9 de març de 2014. Joint statement issued by the national science academies of 67 countries, including the United Kingdom's Royal Society.
  32. ↑ «Statement on the Teaching of Evolution» (PDF). Washington, D.C.: American Association for the Advancement of Science. Archivat des d'el original, el 21 de febrer de 2006. Consultat el 9 de març de 2014.
  33. ↑ GSA Today.Geological Society of America.Boulder, CO:22(11)
    4–9.ISSN 1052-5173.doi:10.1130/GSATG158A.1.
  34. ↑ Collins 2006, pág. 201: «This view is entirely compatible with everything that science teachings us about the natural world» (‘esta opinió és completament compatible en tot lo que la ciència nos ensenya sobre el món natural’)
  35. ↑ Neyman, Greg. «Theistic Evolution». Springfield, OH: Old Earth Ministries. Archivat des d'el original, el 24 de febrer de 2012. Consultat el 24 d'abril de 2012. «Theistic Evolution is the old earth creationist belief that God used the process of evolution to create life on earth. The modern scientific understanding of biological evolution is considered to be compatible with the Bible.»
  36. ↑ Encyclopedia Catholica: Creationism
  37. ↑ P. Foulquié i R. Saint-Jean (1967): Diccionari del llenguage filosòfic. Barcelona: Llabor, 1967.
  38. ↑ 38,0 38,1 Ronald L. Numbers. «Antievolutionists and Creationists». Creationism history. Counterbalance Meta-Library. Consultat el 15 d'agost de 2007.
  39. ↑ Life and letters of Charles Darwin (volum 2) i More letters of Charles Darwin (volum 1). en anglés en el Proyecte Gutenberg.
  40. ↑ Harold W. Clark (1929): Back to creationism: a defense of the scientific accuracy of the doctrine of special creation, and a plea for a return to faith in the lliteral interpretation... as opposed to the theory of evolution. Angwin (Califòrnia): Pacific Union College Press, 1929.
  41. ↑ ASM Statement on the Scientific Basis for Evolution
  42. ↑ The Quarterly Review of Biology.85(4)
    473–482.ISSN 0033-5770.doi:10.1086/656904.Consultat el 8 d'agost de 2016. available from Irreducible incoherence and intelligent design: a look into the conceptual toolbox of a pseudoscience, Universiteit Gent, pdf
  43. ↑ Pigliucci 2010
  44. ↑ «¿Qué és el darwinismo?»

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Rouvière Jean-Marc: Brèves méditations sur la création du monde. París: L’Harmattan, 2006.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Creacionisme&oldid=896751»