Anar al contingut

Història de la vida

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Stromatolites in Sharkbay.jpg
Història de la vida
Per a el pensament evolucioniste vore Història del pensament evolucioniste.
Archiu:Biology-0001.jpg
Eixemples de formes de vida actuals en la Terra: d'esquerra a dreta i de dalt avall: el fonc Amanita muscaria, la bactèria Escherichia coli, l'animal Crocodylus niloticus i la planta Oxalis pes-caprae.

La història de la vida en la Terra conta els processos pels quals els organismes vius han evolucionat, des del orige de la vida en la Terra, fa uns 4400 millons d'anys[1] fins a la gran diversitat present en els organismes actuals. De la mateixa forma tracta sobre cóm els aspectes ambientals, en forma de catàstrofe globals, canvis climàtics o unions i separacions de continents i oceans, han condicionat el seu desenroll. Les similituts entre tots els organismes actuals indiquen l'existència d'un ancestro comú universal del com totes les espècies conegudes han divergit a través de processos evolutius.[2]

Antecedents

[editar | editar còdic]

Despuix del Big Bang l'univers no reunia les condicions per a que es formara la vida, per a això va ser necessari que passara cert temps i succeïren certs fenomens. En els primers moments de l'univers els únics elements existents eren hidrogen i heli, pero la vida requerix una gran diversitat d'elements. Estos primers elements es varen acumular formant estreles, les quals despuix del seu colapse com supernova varen donar lloc al restant d'elements necessaris per a que es formen les biomoléculas. Creats estos elements, la vida seguia sense ser possible fins que es formaren planetes per acreció que contingueren dita diversitat d'elements. El temps mínim per a que succeïxquen estos fenomens -és dir per a que acabe el cicle d'una generació d'estreles i despuix d'això es formen planetes en els restants de la supernova- és no menys de 4000 millons d'anys.[3]


Els organismes dominants de la vida en el Arcaic enjorn varen ser bactèrias i estovas, que varen coexistir formant estores microbianas (també conegudes com a «tapets» o «estores microbianas») i estromatolitos. Molts dels successos més importants en l'evolució primerenca, es creu, han tingut lloc dins d'ells.[4] L'evolució de la fotosíntesis oxigénica, al voltant de fa Plantilla:Ma/1 millones de años, va conduir a la oxigenación de l'atmòsfera, que va començar fa al voltant de Plantilla:Ma/1 millones de años.[5] L'evidència més primerenca d'eucariota (cèlules complexes en organelos), data de fa Plantilla:Ma/1 millones de años,[6] i si ben varen poder haver estat present abans, la seua diversificació accelerada va començar quan varen escomençar a utilisar l'oxigen en el seu metabolisme. Més vesprada, al voltant de fa Plantilla:Ma/1 millones de años, els organismes multicelularés varen començar a aparéixer, en la diferenciació celular cada cèlula de l'organisme va començar realisar funcions especialisades.[7]

Les primeres plantes terrestres daten d'al voltant de Plantilla:Ma/1 millones de años,[8] encara que l'evidència sugerix que la desbroma d'algues es va formar en la terra tan pronte com fa Plantilla:Ma/1 millones de años. Les plantes terrestres varen tindre tant èxit que es creu que han contribuït a la extinció del Devónico tardà.[9] Els animals invertebrats apareixen durant el periodo Ediacárico,[10] mentres que els vertebrats es varen originar fa al voltant de Plantilla:Ma/1 millones de años durant la explosió cámbrica.[11]

Durant el periodo Pérmico, els sinápsidos, entre els que es trobaven els ancestros dels mamífers, varen dominar la terra[12] pero el event d'extinció del Pérmico-Triásico fa Plantilla:Ma/1 millones de años va estar a punt d'aniquilar tota la vida complexa.[13] Durant la recuperació d'esta catàstrofe, els arcosaurios es varen convertir en els vertebrats terrestres més abundants, desplaçant als terápsidos a mitan del Triásico.[14] Un grup de arcosaurios, els dinosauris, varen dominar els periodos Jurásico i Cretácico,[15] en els antepassats dels mamífers sobrevivint només com a menuts insectívors.[16] Despuix de la extinció massiva del Cretácico-Terciario fa Plantilla:Ma/1 millones de años que va acabar en els dinosauris no aviarios[17] els mamífers varen aumentar ràpidament en tamany i diversitat.[18] Estes extincions massives varen poder haver accelerat l'evolució, proporcionant oportunitats per a que nous grups d'organismes es diversifiquen.[19]


L'evidencia fòssil i la paleobiología indiquen que les plantes en flors varen aparéixer i es diversificaron ràpidament en el Cretácico enjorn, entre fa Plantilla:Ma/1 millones de años i Plantilla:Ma/1 millones de años, provablement ajudat per coevolución en els insectes polinisadors. Les plantes en flors i el fitoplàncton marí seguixen sent els principals productors de matèria orgànica. Els insectes socials varen aparéixer al voltant del mateix temps que les plantes en flors. A pesar de que ocupen només una menuda part de el "arbre genealògic" d'insectes, ara formen més de la mitat de la massa total dels insectes. Els sers humans varen evolucionar d'un linaje dels primers hominoideos empinats els fòssils dels quals daten de més de Plantilla:Ma/1 millones de años. A pesar de que els primers membres d'este linaje tenien cervells del tamany de chimpansés, hi ha signes d'un aument constant en el tamany del cervell despuix d'uns Plantilla:Ma/1 millones de años.

Història primerenca de la Terra

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Història de la Terra.
Vore també: Geologia històrica

Taula geològica d'events principals

[editar | editar còdic]

Plantilla:Escala geològica d'events principals

Introducció

[editar | editar còdic]

Els fragments més antics de meteorits trobats en la Terra tenen aproximadament Plantilla:Ma/1 millones de años; açò, associat principalment en la datació d'antics jaciments de plom, ha fet que l'edat estimada de la Terra siga pròxima a este periodo de temps.[20] La Lluna té la mateixa composició que la corfa terrestre pero no conté un núcleu ric en ferro, com el de la Terra. Molts científics creuen que uns 40 millons d'anys més tart, un planetoide va chocar contra la Terra, posant en òrbita material de la corfa terrestre, el qual va formar la Lluna. Una atra hipòtesis diu que la Terra i la Lluna varen començar a juntar-se al mateix temps, pero la Terra, en la gravetat molt més fortes, va atraure a casi totes les partícules de ferro de l'àrea.[21]

Fins fa poc les roques més antigues trobades en la Terra eren de fa Plantilla:Ma/1 millones de años,[20] la qual cosa fa que lo científics s'inclinen a creure que durant décades la superfície de la Terra havia segut fosa fins a llavors. En conseqüència, varen cridar a esta part de l'història de la Terra en el eón Hádico, el nom del qual significa "infern".[22] No obstant l'anàlisis de circonés formats entre Plantilla:Ma/2 millones de años indica que la corfa terrestre es solidificó 100 millons d'anys despuix de la formació del planeta i que el planeta ràpidament va adquirir els oceans i l'atmòsfera, que varen poder haver segut capaces de soportar la vida.[23]

L'evidència en la Lluna indica que entre fa Plantilla:Ma/2 millones de años arrere va sofrir un bombardeig intens tardà de les enrunes que varen quedar de la formació del sistema solar, i la Terra va deure haver experimentat un bombardeig més intens pel seu gravetat més forta.[22][24] Si ben no hi ha evidència directa de les condicions en la Terra d'entre fa Plantilla:Ma/2 millones de años arrere, no hi ha cap raó per a pensar que la Terra no es va vore afectada per este bombardeig intens tardà.[25] Este event podria haver despullat a qualsevol atmòsfera i oceans que existiren en eixe moment; en este cas els gasos i l'aigua dels impactes de cometas varen poder haver contribuït a la seua tongada, encara que també va poder haver contribuït a lo manco en la mitat la emissió de gasos volcàicos en la Terra.[26]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (en anglés) «Study turns back clock on origins of life on Earth». Reuters. Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2015. Consultat el 27 de setembre de 2014.
  2. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada evolution
  3. «Life in the Universe» (en anglés). Archivat des d'el original, el 9 d'abril de 2017. Consultat el 9 d'abril de 2017.
  4. Nisbet, E.G., and Fowler, C.M.R.Proceedings of the Royal Society: Biology.266(1436)
    2375.doi:10.1098/rspb.1999.0934.Consultat el 16 de juliol de 2008.
  5. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Anabar2007
  6. “Microfossils from the Paleoproterozoic Hutuo Group, Shanxi, North China: Early evidence for eukaryotic metabolism” . Precambrian Research 342: 105650. doi:10.1016/j.precamres.2020.105650. Bibcode2020PreR..342j5650I.
  7. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada origin mulricelluarity
  8. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada oldest_plants
  9. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Algeo1998
  10. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Fossil_record
  11. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Shu et al. 1999
  12. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada SynapsidReptiles
  13. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada The_Great_Dying
  14. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada TannerLucas
  15. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada BentonVertebratePaleontology
  16. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Amniota-Palaeos
  17. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Fastovsky_Dinosaurs
  18. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Dinosaurs-Mammals
  19. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Van Valkenburgh 1999 463–493
  20. 20,0 20,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada ageOfEarth
  21. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Origin_Earth-Moon
  22. 22,0 22,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada sciencemag.org
  23. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada solidified_crust
  24. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada space.com-bombardment
  25. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada A_cool_early_Earth
  26. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Clapix_Asteroidal