Fotosíntesis oxigénica
La fotosíntesis oxigénica és la modalitat de fotosíntesis en la que l'aigua és el donant primari d'electrons i que, per lo tant, llibera oxigen (O2) com subproducte.
Esta modalitat metabòlica és pròpia de les cianobacterias i dels seus descendents per endosimbiosis, els diversos tipos de cianelas i plasts que s'observen en les (algas) eucarióticas i en les plantas.
Les atres bactèries i arqueobacterias fotosintéticas recorren a atres donants d'electronés, com el sulfur o l'hidrogen. A partir de que la fotosíntesis oxigénica apareguera en cianobacterias i es convertira en la forma principal de metabolisme autótrofo, l'atmòsfera terrestre va escomençar a enriquir-se en oxigen, fins a llavors casi absent.
En paraules simples, el procés de combinació de diòxit de carbono en aigua per a formar sucre, resulta en un excés d'oxigen, el qual és lliberat.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Fotosíntesis oxigénica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.