Autótrofo
Un organisme autótrofo o productor primari és un organisme que produïx composts orgànics complexos (com carbohidrats, grasses i proteïnes) usant carbono de substàncies simples com diòxit de carbono,[1] generalment usant energia de la llum (fotosíntesis) o reaccions químiques inorgàniques (quimiosíntesis).[2] Els autótrofos no necessiten una font viva de carbono o energia i són els productors d'una cadena alimentària, com les plantes en la terra o les algues en l'aigua (en contrast en els heterótrofos com a consumidors de autótrofos o atres heterótrofos). Els autótrofos poden reduir el diòxit de carbono per a produir composts orgànics per a la biosíntesis i com a combustible químic almagasenat. La majoria dels autótrofos usen aigua com agent reductor, pero alguns poden usar atres composts d'hidrogen com el sulfur d'hidrogen.
Alguns autótrofos, com les plantes verdes i les algues, són fotótrofos, lo que significa que convertixen l'energia electromagnètica de la llum solar en energia química en forma de glucosa. Uns atres, inclosos els metanógenos, són quimiótrofos, que utilisen composts químics orgànics o inorgànics com a font d'energia. La majoria dels quimioautótrofos són litótrofos, que utilisen donants d'electrons inorgànics com a sulfur d'hidrogen, gas hidrogen, sofre elemental, amoni i òxit ferroso com a agents reductors i fonts d'hidrogen per a la biosíntesis i la lliberació d'energia química. Els autótrofos usen una porció del ATP produït durant la fotosíntesis o l'oxidació de composts químics per a reduir NADP+ a NADPH per a formar composts orgànics.[3]
Història
[editar | editar còdic]El terme grec autotroph va ser falcat pel botànic alemà Albert Bernhard Frank en 1892.[4] Prové de l'antiga paraula grega τροφή (trophḗ), que significa "aliment" o "menjar". El primer organisme autótrofo es va desenrollar fa uns 2000 millons d'anys.[5] Els fotoautótrofos varen evolucionar a partir de bactèries heterótrofas per mig del desenroll de la fotosíntesis. Les primeres bactèries fotosintéticas varen utilisar sulfur d'hidrogen. Per l'escassea d'esta substància, algunes bactèries fotosintéticas varen evolucionar per a usar aigua en la fotosíntesis, donant lloc a cianobacterias.[6]
Variants
[editar | editar còdic]Alguns organismes depenen de composts orgànics com a font de carbono, pero poden utilisar composts llaugers o inorgànics com a font d'energia. Estos organismes no es definixen com autótrofos, sino més be com heterótrofos. Un organisme que obté carbono a partir de composts orgànics, pero que obté energia de la llum, es denomina fotoheterótrofo, mentres que un organisme que obté carbono de composts orgànics i energia de l'oxidació de composts inorgànics es denomina quimiolitoheterótrofo.
L'evidència sugerix que alguns foncs també poden obtindre energia de la radiació ionisant: tals foncs radiotróficos varen ser trobats creixent dins d'un reactor de la central nuclear de Chernobyl.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Morris, James; Knoll, Andrew H.; Lue, {{{nom3}}}; Michael, {{{nom4}}} (2019). Biology : how life works, Third edition edició. OCLC 1080585482. ISBN 978-1-319-27280-7.
- ↑ «[1]». Consultat el 12 de setembre de 2016.
- ↑ Mauseth, James D. (2008). Botany: An Introduction to Plant Biology, 4 edició, Jones & Bartlett Publishers, p. 252. ISBN 978-0-7637-5345-0.
- ↑ Frank (1892–93). Lehrbuch der Botanik, Leipzig: W. Engelmann.
- ↑ «Bactèria Knowledge». eni school energy & environment. Consultat el 3 May 2019.
- ↑ Townsend. «The Evolution of Autotrophs». University of Wisconsin-Madison Department of Astronomy. Consultat el 3 May 2019.
- ↑ Melville. «Chernobyl fungus feeds on radiation». Archivat des d'el original, el 4 de febrer de 2009. Consultat el 18 de febrer de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Autótrofo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.