Nutrició autótrofa
La nutrició autótrofa és la capacitat de certs organismes de sintetisar totes les substàncies essencials per a la seua metabolisme a partir de substàncies inorgàniques, de manera que per a la seua nutrició no necessiten d'atres sers vius.[1] Els organismes autótrofos poden ser les plantes, les algas i algunes bactèries i estoves.
Es denominen aixina perque generen el seu propi aliment, a través de substàncies inorgàniques per al seu metabolisme. Els organismes autótrofos produïxen la seua massa celular i matèria orgànica a partir del diòxit de carbono, que és inorgànic, com a única font de carbono, usant la llum o substàncies químiques com a font d'energia.[2]
Els sers autótrofos poden classificar-se en fotosintéticos i quimiosintéticos. Les plantes i atres organismes que usen la fotosíntesis es diuen fotolitoautótrofos; les bactèrias que utilisen la oxidació de composts inorgànics, com el anhídrit sulfuroso o composts ferrosos, per a produir energia es diuen quimiolitotróficos.[3]
Els sers heterótrofos, com els animals, els foncs, els protozoos, els verdets mucilaginosos i la majoria de les bactèrias i estoves, depenen dels autótrofos, ya que aprofiten la matèria que estos contenen per a fabricar molècules orgàniques complexes.[4]
Tipos
[editar | editar còdic]Els sers vius basen la seua composició en composts en els que l'element químic definitorio és el carbono (composts orgànics), i els autótrofos obtenen tot el carbono a través d'un procés metabòlic de fixació del carbono cridat cicle de Calvin.[5]
Tasca ecològica
[editar | editar còdic]
Els organismes autótrofos formen el primer esclavó en les cadenes tróficas com productors primaris de la matèria orgànica que circula a través d'elles.[6] Són necessàriament els organismes més abundants, ya que, donada l'eficiència llimitada dels processos metabòlics, cada esclavó està molt manco representat que els anteriors.
Els sers autótrofos són una part essencial en la cadena alimentícia, ya que beneficien a atres sers vius, cridats heterótrofos, que utilisen als autótrofos com a aliment. Els autótrofos obtenen els àtoms i l'energia que necessiten de fonts abióticas, com la llum solar (per mig de la fotosíntesis) o les reaccions químiques entre substàncies minerals (per mig de la quimiosíntesis), aixina com de fonts inorgàniques, com el diòxit de carbono, i els convertixen en molèculas orgàniques que utilisen per a desenrollar funcions biològiques, com el seu propi creiximent celular, ademés de servir d'aliment als heterótrofos.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vv.Aa (26 d'octubre de 2015). Bombers. Temari General (en és), Edicions Rodio. ISBN 9781635039931.
- ↑ «[1]». Consultat el 12 de novembre de 2016.
- ↑ Mauseth, James D. (2008). Botany: An Introduction to Plant Biology, 4 edició, Jones & Bartlett Publishers, p. 252. ISBN 978-0-7637-5345-0.
- ↑ Prova d'Accés a l'Universitat Per a Majors de 25 Anys. Biologia Prova Especifica.i-book (en és), MAD-Eduforma. ISBN 9788466517775.
- ↑ Rosalino, Vázquez Comte; Rosalino, {{{nom2}}}. Temes de Biologia Contemporànea per a bachillerat tecnològics (en és), Grup Editorial Pàtria. ISBN 9786077448464.
- ↑ Ramírez; Hernandez, {{{nom2}}} (28 de setembre de 2015). Biologia General (en és), Grup Editorial Pàtria. ISBN 9786077442806.
- ↑ Sols I Sistemes de Produccion Agroforestales (en és), Bib. Orton IICA / CATIE.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nutrición autótrofa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.