Compost inorgànic
Es denomina compost inorgànic a aquells composts químics que estan formats per distints elements, pero en els que el seu component principal no sempre és el carbono, sent l'aigua el més abundant.[1][2] En els composts inorgànics es podria dir que participen casi la totalitat d'elements coneguts.
Mentres que un compost orgànic es forma de manera natural tant en animalés com en vegetalés, encara que també l'home ha conseguit crear dits composts de forma artificial en condicions de laboratoricita requerida, un d'inorgànic es forma de manera ordinària per l'acció de varis fenomens físics i químics: electrólisis, fusió, etc. També podrien considerar-se agents de la creació d'estes substàncies a la energia solar, l'aigua, el oxigen.
Els enllaços que formen els composts inorgànics solen ser iònics o covalente.
Eixemples de composts inorgànics:[3]
- Cada molècula de clorur de sodi (NaCl) està composta per un àtom de sodi i un atre de clor.
- Cada molècula d'aigua (H2O) està composta per dos àtoms d'hidrogen i un d'oxigen.
- Cada molècula d'amoníac (NH3) està composta per un àtom de nitrogen i tres d'hidrogen.
- El diòxit de carbono es troba en la atmòsfera en estat gaseoso i els sers vius aerobios ho lliberen cap a ella en realisar la respiració. La seua fòrmula química, CO2, indica que cada molècula d'este compost està formada per un àtom de carbono i dos d'oxigen. El CO2 és utilisat per alguns sers vius autótrofos com les plantes en el procés de fotosíntesis per a fabricar glucosa. Encara que el CO2 conté carbono, no es considera com un compost orgànic perque no conté hidrogen.
Elements químics
[editar | editar còdic]Encara que en la seua composició intervenen els 93 elements naturals de la taula periòdica, els composts inorgànics existixen en menor mida que els orgànics en cantitat i varietat[4]
Els composts orgànics, formats majoritàriament per C, H, O, N, S, per este orde i en molta menor presència d'atres elements en la seua composició, es conten entre els més numerosos. Açò es deu a la gran capacitat del carbono de formar cadenes larguísimas i ramificadas.
Metals
[editar | editar còdic]
Del centenar d'elements de la taula periòdica, el 76% són metals. Ya entre el 3000 i el 2000 a. C. La gent extrea metals com a estany, coure, argent i ferro dels minerals. Els metals s'obtenien calfant minerals a altes temperatures.
En excepció del mercuri, tots els metals són sòlits a temperatura ambiente i poden licuarse calfant-los. La bona conformabilidad dels metals licuados per a la producció d'objectes quotidians encara s'utilisa a gran escala en l'actualitat. Les propietats del metal són la conductivitat per a Calor i Corrent.
Des de el XIX, els metals es poden obtindre per mig d'electricitat (electrólisis i refinat electrolític). Es varen descobrir nous metals, com el alumini i els metals alcalinos i alcalinotérreos. Per a molts camps d'aplicació es necessiten metals llaugers com l'alumini o el titani]], per a que avions, automòvils, vehículs ferroviaris i màquines no consumen massa energia. Per la seua alta durea i resistència a la temperatura, el ferro és el metal més utilisat en la construcció d'automòvils. La superfície del ferro tendix a oxidarse quan s'expon a la humitat. A principis dels anys 80, molts vehículs encara mostraven importants signes d'oxidació. Dèu anys més vesprada, molts vehículs ya disponien d'un galvanizado antioxidant.
Els metals s'utilisen com bateries i acumuladors per a generar electricitat. En les econòmiques piles de zinc-carbonos, el zinc es oxida a sal de zinc durant la producció d'energia. Atres piles importants són les d'hidrur de níquel-metal (recargables), les de liti (molt llaugeres) o els econòmics acumuladors d'òxit de plom-plome (recargables).
Les [aleacions]] de metals poden tindre a voltes millors propietats que els elements purs. El duraluminio]] és una mescla de magnesi, coure i alumini i és més dur que l'alumini pur. El metal de fusta és una aleació de bismut, plom, cadmi i estany en un punt de fusió molt baix; s'utilisa per a mòles fusibles. Atres aleacions metàliques importants són el bronze de coure i estany, el latón de coure i zinc i el acer, una aleació de ferro en diversos aditius.
Alguns metals poden combinar-se en no metals per a formar estructures cristalines en noves propietats. El silici es combina en germani, indi o arsènic. Estos cristals s'utilisen com a semiconductors (diodos i diodos emissors de llum) en electrònica. Atres metals, com el tàntal, s'utilisen com condensadores en electrònica.
Els metals o ions metàlics actuen com a catalisadors en reaccions en fase gaseosa o líquida, per eixemple el ferro en la síntesis de l'amoníac o els ions d'alumini en la síntesis de l'polietileno.
Sals, minerals
[editar | editar còdic]
El aigua és una substància important en la química inorgànica, té enllaços covalente polarisats entre els àtoms i pot dissoldre ben moltes sals inorgàniques. L'interval de temperatures entre els punts de congelació i ebullició de l'aigua permet la vida en el nostre planeta gràcies a la solubilidad de les substàncies inorgàniques i orgàniques en l'aigua líquida.
Les sals inorgàniques diferixen en la seua solubilidad en l'aigua. Per la diferent solubilidad en aigua, les sals poden separar-se moltes voltes per filtració.
La mescla de dos sals solubles en aigua -per eixemple, clorur de bari i sulfat de sodi- pot donar lloc a la formació d'una sal poc soluble (sulfat de bari). Si el producte de solubilidad d'una sal és baix, precipita.
Molts cationes metàlics formen sulfur poc solubles en aniones sulfur en una dissolució. Elegint els àcit i bases adequats, certs grups d'elements químics poden enriquir-se i determinar-se com precipitats de sulfur. En química analítica, la precipitació de sulfur és un important procés de separació de cationes metàlics.
Les roques i els minerals també contenen cationes metàlics. Els metals de les roques solen estar presents en forma de silicats i estos no són solubles en aigua. Ademés de àcit molt forts, els inorgànics utilisen la moixa per a dissoldre els components de les roques.
El formigó: Els silicat són molt importants, per eixemple els silicat d'alumini coneguts com minerals d'argila. El ciment es produïx mesclant esta argila en calç. Mesclant grava i pedra triturada en morter de ciment es produïx formigó. Casi tots els edificis residencials d'Alemània contenen formigó en alguna mida.
[File:Quarznormal.JPG|mini|El cuarzo es presenta de forma natural com a cudols ("pebbles").
porcelana: Un atre tipo d'argila és el caolín. En cuarzo i feldespat, l'argila es transforma en porcelana per mig de cocció.
Vidre: Si l'arena de cuarzo es calfa a 1000 °C afegint la sal moixa, es forma vidre.
Les sals poc solubles s'utilisaven i s'utilisen com a pigments per a colorear pintures.
Les sals inorgàniques són de gran importància com fertilisant. Estes sals solen ser molt solubles en aigua. A voltes, una solubilidad massa alta no sempre és desijable a l'hora de fertilizar. El sulfat amònic, el clorur potásico i el abonament fosfatado (menys solubles en aigua) aumenten considerablement la fertilitat del sol.
Formulació i nomenclatura dels composts inorgànics
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Nomenclatura química dels composts inorgànics.
Els composts inorgànics, presenten gran varietat d'estructures.
Segons el número d'àtoms que componen les molècules, estes es classifiquen en:
- Monoatómicas: consten d'un sol àtom, com les molècules de gasos nobles (He, Ne, Ar, Xe i Kr)
- Diatómicas: consten de dos àtoms. Són diatómicas les molècules gaseoses de la majoria d'elements químics que no formen part dels gasos nobles, com el dihidrógeno (H2) o el dioxígeno (O2); aixina com algunes molècules binarias (òxit de calcio).
- Triatómicas: consten de tres àtoms, com les molècules d'ozon (O3), aigua (H2O) o diòxit de carbono (CO2).
- Poliatómicas: contenen quatre o més àtoms, com les molècules de fòsfor (P4) o d'òxit fèrric (Fe2O3).
Compost binario
[editar | editar còdic]Un compost binario és aquell compost químic que conté únicament dos elements químics comuns.
Òxits
[editar | editar còdic]Els òxits són composts que resulten de l'unió d'oxigen (O2) en qualsevol element de la taula periòdica siga metal (òxits bàsics) o no metal (òxits àcits). Les nomenclatures són les comunes, l'Estoc i la IUPAC.
Eixemples d'òxits:
- Òxit de clor (VII): Cl2O7
- Òxit de bor: B2O3
- Diòxit de carbono: CO2
- Diòxit de silici: SiO2
Peròxit
[editar | editar còdic]Els peròxits són composts que resulten de l'unió del grup peròxit (-O-O- o O2-2) en un metal.[5] En els peròxit, l'oxigen té un número o valència -1. Es nomenen utilisant el terme «peròxit» seguit del nom del metal. Es formula nomenant el metal (se simplifica si es pot) i se li afig una molècula d'oxigen i no se simplifica:
Eixemples de peròxit:
- Peròxit d'or (III): Au2(O2)3
- Peròxit de plom (IV) : Pb(O2)2
- Peròxit d'estany (IV) : Sn(O2)2
- Peròxit de liti : Li2O2
Hidrur
[editar | editar còdic]Els hidrurs són composts que resulten de l'unió del anión hidrur (H-) en un catión metàlic. Es nomenen en la paraula «hidrur» seguida del nom del metal.[6]
Eixemples de hidrur:
- Hidrur de liti: LiH
- Hidrur de berili: BeH2
Ixes binarias
[editar | editar còdic]Les sals binarias són combinacions binarias entre un metal i un no metal.
Eixemples de sals binarias:
- Clorur de calcio: CaCl2
- Bromur de ferro (III): FeBr3
Composts ternarios
[editar | editar còdic]Un compost ternario és un compost que conté tres elements diferents.
Hidròxit
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Hidròxit.
Els hidròxit són els resultants de l'unió d'un grup hidròxit o hidroxilo en un metal. Es nomenen usant el terme «hidròxit» (OH-) seguit del nom del metal per mig de la nomenclatura de tots els elements.
- Hidròxit de sodi: NaOH
- Hidròxit de cobalt (III): Co(OH)3
- Hidròxit de germani (IV): Ge(OH)4
Oxácidos
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Oxácido.
Els oxácidos són composts ternarios que es formen en combinar-se un anhídrit (òxit àcit) en l'aigua, la majoria d'ells responen a la fòrmula general x= a*2*HaXbOc, a on X és ordinàriament un no-metal, encara que també pot ser un metal de transició en número superior a 5.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ J. J. Berzelius "Lehrbuch der Chemie," 1st ed., Arnoldischen Buchhandlung, Dresden and Leipzig, 1827. ISBN 1-148-99953-1. Brief English commentary in English ca be found in Bent Soren Jorgensen "More on Berzelius and the vital force" J. Chem. Educ., 1965, vol. 42, p 394. doi:10.1021/ed042p394
- ↑ Donen Berger, Bluffton College, analysis of varying inappropriate definitions of the inorganic-organic distinction: Otherwise consistent linked material differing from current article in downplaying the carbon present vs carbon absent distinctive: [1]
- ↑ Chemistry, 4th edició, Boston: Houghton Mifflin. ISBN 9780669417944.
- ↑ Phillips, John (2000). Chemistry: Concepts and Applications, Glencoe McGraw-Hill, pp. 558. ISBN 978-0028282107. «Students often llaure confused when associating reduction with the gain of electrons.»
- ↑ Rodgers, Glen (2012). Descriptive Inorganic, Coordination, and Solid-State Chemistry, Brooks/Cole, Cengage Learning, pp. 330. ISBN 978-0-8400-6846-0.
- ↑ “The ECW Model” (1996). Journal of Chemical Education 73 (8): 701–707. doi:. Bibcode: 1996JChEd..73..701V.
- ↑ Robertson, William (2010). More Chemistry Basics, National Science Teachers Association, pp. 82. ISBN 978-1-936137-74-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Compuesto inorgánico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.